25 d’abr. 2009

La mentida franquista de Palos



La historiografia franquista ens va col·locar, i mantenir altres, un munt de mentides en la biografia de Cristòfor Colom.


De totes les mentides creades, de tant repetides, es van convertir en tòpics, com que l’expedició es va pagar amb les joies empenyorades per la reina Isabel, que en Colom era un pelat sense ofici ni benefici, que eren tres caravel·les ( perquè si es deia que una era una nau, podia indicar que era catalana), que la decisió de fer l’empresa va ser de la reina, o que Colom mai va anar a Barcelona desprès del primer viatge.

Avui en dia la major part dels historiadors castellans estan d’acord ja en que l’expedició la va pagar Lluis de Santàngel (el monument a Colom de Barcelona ho diu fa 127 anys) i en que la Cancelleria catalana (ells diuen Corona de Aragón) va ser la que possibilità l’empresa desprès que tots els savis castellans s’hi neguessin.

Avui en dia cap historiador dubta de que la primera expedició sortí de Palos de la Frontera, malgrat tota la historiografia en contra:

· La carta d’en Colom a Sanxis diu “…trenta tres dies desprès que vaig sortir de Cádis, vaig arribar al mar ïndic”
· En Colom , al tornar de Portugal anà a Huelva segons Casaus, i a Còrdova segons Ferran Colom.
· Ferran Colom afirma que Cristòfor anà de Palos a Barcelona a peu. En Francisco Lopez de Gomara també.
· Pere Martin d’Enghera : tant a De Orbe Novo, com a Opus Epistolorum (carta 133 i 134), afirma que Colom va salpar de Cadis.
· Sebastià Münster, Cosmografie Universaliss, 1552 diu Càdis, I varis altres autors europeus també ho diuen..
· El 1890, Adolfo de Castro, en la seva Història de Càdis, diu :”a La salida definitiva de Colón de la peninsula para el Primer descubrimiento del Nuevo Mundo no fué Palos sino de Cádiz”.
· Sebastià Münster, Cosmografie Universalis, 1552 diu Càdis, I varis altres autors europeus també..
· El 1892, en Adolfo de Castro, a “Cadiz y la primera expedición de Colón” afirma despres de sortir de Palos, va pendre desde Cádis el camí de Canaries. I que dels 90 tripulants nomès 6 eren de Palos.
· En Rumeu d’Armas, al seu treball “El Cosmografo Fray Antonio de Marchena” demostra que aquest frare no va ser a la Rabida, dons de 1473 a 1493 era al Convent de San Esteban de los Olmos, a Burgos.

Fins aquí ja tenim prou base per a no poder afirmar categòricament quin va ser el port de partida del primer viatge. Però, ja sabeu que últimament hi ha gent que ha afegit arguments:
· Jordi Bilbeny, al seu llibre La descoberta catalana d’Amèrica, 1999, Pag 42 afirma: El riu no té els 5 metres de calat necessari, (en altres articles afegeix que ) ni l’ha tingut mai, dons el lloc on es diu que van partir les naus, a 20 m de la Fontanilla es a 20 m. sobre el nivell del mar.
· Teresa Baqué a Noves dades sobre el descobridor d’Amèrica a Catalunya, de 1987, va trobar documentats els germans Anes Pinçon a Pals d’Empordà.
· El 1950 la Núria Coll i Julià, trobà un document català, al Arxiu Reial de Barcelona, on parla de Vicens Anes Pinçon, de la Vila de Pals,
· En Martinez Ferrando, al seu treball “Caballeros portugueses en el Alzamiento de la Generalitat Catalana contra Juan II” Els Anes eren portuguesos que vingueren a Catalunya amb el rei Pere IV,nomenant aquest rei a Alfons Ianyes procurador reial a Roma, i a Ferran Ianyes, lloctinent de tresorer reial.
· Teresa Vaquè, a Pere de Portugal, Vicens Ianyes era de la casa del rei Pere, i acabada la guerra veí de Pals d’Empordà. Casaus diu “...per ser els mes rics i emparentats”, però no diu amb qui estaven emparentats.
· Alfonso Garcia de Matamoros, al llibre De Academia et Doctis Viris Hispaniae, 1553,diu "...un cop guanyades les columnes d’Hercules, pel mar anomenat Atlàntic, navegaren feliçment a les antípodes". I de Palos a Amèrica no es necessari creuar l’estret de Gibraltar.
· Mapa Piri Reis, 1513 diu “... vam arribar al estret de Ceuta, i desprès d'haver recorregut quatre mil milles....."
· Lopez de Gomara, a Hispania Vitrix, diu que Colom va anar de Palos a Barcelona a peu.
· Bartomeu Casaus, el fa anar a peu des de Sevilla.
· Antonio de Herrera, Historia General de los Hechos de los Castellanos,diu ”determinat l’Almirall de no anar per mar,....va sortir de Sevilla...."
· En Martí de Viciana, “...en Colom, costejant, navegà cap a Barcelona.”
· Romeu d’Armas, Colón en Barcelona, ...l’Almirall es va dirigir per terra a la capital del Principat”.
· Jordi Bilbeny, al seu llibre La descoberta catalana d’Amèrica, 1999 Pag 53, afirma que la data de l’arribada de Colom a Barcelona va ser el 3 d’Abril .
De Palos (15 de març, segons els historiadors), a Barcelona 3 d’abril, representa que van anar caminant en comitiva en només 18 dies !
· Josep M Castellnou, a “Barcelona,1493”. “A Itàlia ja es coneixia l’arribada d’en Colom abans del 25 de març. Des de Barcelona, l’Anibal Zennaro escriu una carta a Milà datada el 9 de Març"

Però això no es tot, si cerquem la famosa figura del frare que acull a Colom a La Rabida, en Juan Perez, i que suposdament gracies a ell en Colom fou rebut pels reis, trobem:
· El P. Angel Ortega, sobre fra Juan Perez, diu “se sap molt poca cosa dels seus orígens. Més que la mancança de documents, tot i ser tant gran, la immensa confusió que regna en la transmissió de cognoms en aquesta època....
· Jordi Bilbeny, al llibre Totes les preguntes sobre Cristòfor Colom. David Bassa entrevista a Jordi Bilbeny, 2003, Pag 56-78, Palos o Pals? Ens diu: “Fra Joan Pere, astrònom català que el 1498 va editar unes taules astronòmiques en llengua catalana, Els Pere, eren els propietaris del castell de Sant Miquel, a les afores de Pals., i també “Al 1500 Palos no era oficialment una Vila, i Pals si.”
· Herrera diu a la seva Historia General que Palos era del conte de Miranda, i el Palos andalús era del comte de Niebla. El senyor de Miranda era el Comte d’Empúries.
· Les reines catalanes eren per tradició, senyores de Pals d’Empordà.
· Jordi Bilbeny, al seu llibre Cristòfor Colom, Príncep de Catalunya, Pag 95 afirma :“de Fra Johan Peres no hi ha un sol document que confirmi aquest nom (o com a Juan Perez) era un frare de La Rabida".
· José Coll, Colón y la Rabida, Pag 99 “per mes que hem visitat els gabinets de diversos americanistes i escorcollat multitud de biblioteques i arxius; per mes que hem recorregut la capital i els pobles principals de la província de Huelva, i preguntat als marges solitaris del Tinto, on s’equipà i llevà ancores la flota descobridora d’un nou mòn, a penes hem aconseguit aixecat una punta del vel” “Qui fou Juan Perez?. Serem francs: no aconseguim de contestar categòricament aquesta pregunta, puix que s’ignoren els antecedents de la seva vida”.
· Antoni Rumeu d’Armas, La Rabida y el Descubrimiento de Amèrica, Colón, Marchena,y fray Juan Perez, Ediciones Cultura Hispànica, Madrid 1968 “de l’actuació de fra Juan Perez com a franciscà, no se’n sap res”.
· Jose Maria Asensio y Toledo, “Fray Juan Perez y fray antonio de Marchena”. La España Moderna, any II, num XXI, setembre 1890, p 213 “A fra Juan Perez no el conegué Colom, ni pogué tractar-lo en la intimitat fins a la seva segona arribada al monestir de la Rabida”.entre 1491 i 1492.
· Antonio Rumeu d’Armas “l’estada suposada de Colom a la Rabida no té un altre suport textual que la vaga noticia transmesa per Ferran Colom a la "Historiae”, el text del qual, per si fos poc, fou transformat per una mà anonima”
· Rumeu d’Armas “L’entrada de Colom (a Espanya) per Palos-La Rabida, al 1485, caldrà considerar-la un error històric, que ha perviscut per un espai de molts segles”
· Rumeu d’Armas “L’estada de Colom a la Rabida, al 1485, i la seva rebuda per Joan Perez, cau per la pròpia base, sense defensa possible”.
· Pedro Nimio. “¿Estuvo Colón en el monasterio de la Rabida?” El Dia Gràfico, Barcelona, 20-04-1930, p 11 “es possible que Colom no ocupés cap cel·la al Monestir, ni que prengués aigua, ......ni que preguès amb els seus companys a l’altar de l’edifici...”
· Manuel Sales Ferré El Descubrimiento de América según las últimas investigaciones. Tipografia de Díaz y Carballo, Sevilla, 1893, p80-81 “A la Rabida en Colom hi anà no des de Portugal, sinó des de la Cort de Castella. Així ho diu clarament i terminantment el mateix Cristòfor Colom a les paraules que posa a boca seva el metge de Palos, Garcia Hernández. Digué en Colom, responent la pregunta de fra Juan Perez, que venia de la Cort de Ses Alteses”.
· Adam Szászdi Nagy, “Colón no llegó a la Rabida en 1485”, Revista de Ciencias Históricas, XV (2000), p.77 “La escena de Colom agafat de la mà del seu fill Dídac, cap a la Rabida, no es produï mai, donat que ni Colom, ni el seu fill, arribaren el 1485 a la Rabida.” “No hi ha ni un sol testimoni als Plets Colombins, ni un sol testimoni que digués que havia vist o conegut a Colom a Palos abans de 1492”
· Antoni Romeu de Armas, a “El cosmógrafo fray Antonio de Marchena, amigo y confidente de Colón"; Anuario de Estudios Americanos, XXIV, 1967, p.799 escriu; "Fray Antonio de Marchena mai no fou custodi de Sevilla, ni va desenvolupar cap càrrec conegut a Andalusia durant els anys què en Colom va romandre a Castella”
· Juan Manzano Manzano, Cristóbal Colón, Siete años decisivos de su vida, 1485-1492, Ediciones cultura hispànica, Madrd 1964, p 67 “es cosa de meravellar quanta era la penúria i ignorància que sobre això (cosmografia) hi havia llavors per tot Castella”.
· Antonio Maria Fabré “estudio histórico sobre fray Juan Perez de Marchena, por D José Ignacio Valentí, Boletin de la Real Academia de la Historia, XX (1892), p.30 “la conjectura d’un observatori construït a la torre de la Rábida és una invenció que no es fonamenta en res i que ben bé es podria prestar al ridícul”.
· Jordi Bilbeny, al seu llibre Cristòfor Colom, Príncep de Catalunya,: "el fra Joan Perez andalús no te cap passat documentat, i en canvi en Johan Pera o Peres, era astròleg, publica un llibre de taules astronòmiques a Barcelona, i era propietari del castell de Sant Miquel a Pals".

Però encara hi ha més, un altre dels grans arguments per a empetitir a l’Almirall, es la llegenda del mariner anònim, que per equivocació arribà a Amèrica, i morí a la tornada en braços d’en Colom, explicant-li el seu secret.

· Jaime Cortesao, a "Los portugueses, en la Historia de América y de los pueblos americanos” dirigida per Antonio Ballesteros Beretta, Salvat Editors, Barcelona , 1947, vol II, p.689-690) afirma : El capità portuguès Diego de Teyde amb el pilot Pero Vaz ( o Velasco) van arribar a Terranova el 1452
· Jaime Cortesao, "Los portugueses, en la Historia de América y de los pueblos americanos” dirigida per Antonio Ballesteros Beretta, Salvat Editors, Barcelona , 1947, vol II, p.25) “Hi ha documents portuguesos en arxius nacionals i estrangers que reforcen la prova de l’existència d’un Pero Vasques, navegant, al servei del rei de Portugal, a l’època no distant de l’Infant Enric, i que això mateix no ho podem dir de qualsevol Pedro Velasco”
· Als plets colombins, tres testimonis afirmen que "... un tal Pedro Vazquez de la Frontera va donar informes preciosos a en Colom. (pag 689) ; En Pere Vazquez de la Frontera havia estat criat del Rei de Portugal, i tenia noticies de la terra de les dites indies (pag 690)
· En Jordi Bilbeny afirma al seu treball Pero Vazquez de Saavedra i Cristòfor Colom: “Segons Ferran Colom el pilot de l’expedició portuguesa a l’illa de les set ciutats (Antilla) era en Pedro de Velasco, de Palos de Moguer, a Portugal”. El seu nom va anar canviant-se pels historiadors castellans a Pedro de Velasco i al 1609 ja es diu Alonso Sanchez de Huelva. Evidentment ja un personatge indocumentable.
· Quan La guerra entre Castella i Portugal per la successió de la Beltraneja, Ferran no encomanà la defensa de la costa andalusa als “grans mariners de Palos”, sinó que segons Zurita :"envià un estol de quatre galeres de guerra de l’armada del rei de Catalunya, capitanejades per Andreu Sunyer (Jeronimo Zurita, Anales de la Corona de Aragón, CSIC, Saragossa , 1977, vol XIX-XX, p 186).
· Jaume Vicens Vives, História Crítica de la vida y reinado de Fenando II de Aragón, Institución Fernando el Católico, CSIC, Saragossa, 1962, p.427 diu referint-se a la mateixa època “Un altre estol operava al Guadalquivir, dirigit per Alvar de la Nava i Joan Valentí Boscá
· Carta del Rei Pere a Barcelona, a Antoni de Borgonya, Simó de Laleny, i a mossèn Pero Vaez de Saavedra, a fi de que vinguin a ajudar-lo a Catalunya. Ernesto Martinez Ferrando, Catalógo de la Documentación de la Cancilleria Regia de Pedro de Portugal (1464-1466)DGAyB-SPM Educación Nacional, Madrid 1953, vol I, p 177
· "Pero Vazquez de Saavedra i el rei Pere el Conestable eren cosins germans". Martí de Riquer, Pero Vazquez de Saavedra i el Tirant lo Blanc, Assaigs-8, Quaderns Crema SA, Barcelona 1996, p 177
· Acabada la guerra, Joan II envià el 12 de març de 1476 a Antonio de Giraldino i Pere Vasques en un ambaixada a la cort de Borgonya. Manuel J. Pelaez, Catalunya desprès de la guerra civil del S XV, Biblioteca de Cultura Catalana-46, Curial Edicions, Barcelona 1981, p.84
· Però mes tard, tornà a combatre per mar contra Joan II : Carta dels consellers de Barcelona al príncep Ferran de 1r de març de 1477 (al Arxiu Reial de Barcelona-ACA) : “En la platge de aquesta vostra ciutat son arribades tres caraveles armades; de la una se diu esser senyor Ferran d’Aries Sayavedra, de la altra Pero Vascas de Sayavedra e de la terça Gonsalbo de Struyaga, e los patrons se diuen Diego de Mora, de Civilla, Joan Rodrigues Storiano, de Civilla i Vicens Anes Pinson, de la Vila de Pals “.Núria Coll i Julià, “
· Vicente Yañez Pinzón, descubridor de Brasil, corsario en Cataluña, Hispania X, 1950, p. 596.
· Hi ha una carta datada el 15 de desembre de 1477, que indica que "Pero Vazquez de Saavedra ha estat desposseït del seu càrrec perquè esta en deservei de Ses Alteses”. Gonzalo Ortiz de Montalban, Registro General del Sello, volum I (1454-1477), CSIC, Patronato Menendez y Pelayo. Biblioteca Reyes Católicos, Valladolid, 1950, p 418
· El perdó no li fou concedit fins el 30 de setembre de 1478 Gonzalo Ortiz de Montalban, Registro General del Sello, volum I (1454-1477), CSIC, Patronato Menendez y Pelayo. Biblioteca Reyes Católicos, Valladolid, 1950, p 235.
· Bilbeny: l’any en que Colom es troba amb Pero Vasques, i planifica el viatge al Nou Món, en Vasques ja feia 10 anys que vivia a Catalunya, a Pals.
· Narcis Feliu de la Penya, Anales de Cataluña, Jaume Suria, 1709, volum III, p.92 ."En Colom va descobrir el Nou Món per mitjà d’un mariner català".


Fins aquí les referencies que tenim, les conclusions d’en Bilbeny, com sempre agosarades i especulatives son que l’expedició va sortir de Pals d’Empordà. Lo qual no es que sigui fals, es que es estúpid i carent de cap base documental.

El que si podem afirmar a partir de tota aquesta base historiogràfica es que l’escena de Colom i el seu fill arribant a la Rabida, l’any 1485, demanant un rosegó de pa i una mica d’aigua es FALSA, com es falsa també la llegenda que Colom va ser rebut pels Reis gràcies a un frare, i com es falsa la llegenda del pilot anònim. (de anònim no en té res).

Tenim també que els propis historiadors castellans no s’aclareixen entre ells sobre quin va ser el port final de sortida.

Es evident que l’operació es preparà a Palos de la Frontera, perquè així ho demostren tots els papers reials, i tots els cognoms que hi son a aquets papers son gent de Palos de la Frontera i no de Pals d’Empordà.

Ademés el mateix Colom diu "Viernes 3 de Agosto,-Partimos viernes, 3 dias de agosto de 1492 años, de la barra de Saltes a las ocho oras.", i la barra de Saltes es just a la desembocadura del Tinto-Odiel, vora de Palos de la Frontera i la Rabida.

Es evident també que no se sap l’origen dels germans Pinzón, no existeix un sol document a Palos ni a Sevilla sobre ells amb anterioritat a 1492 que demostri la seva nacionalitat, i que podien ser perfectament portuguesos, de la família Anes ( o Ianyes), famosa família de navegants, i que el pare es deia Pinzón perquè es aquest el cognom que passa als fills.

I si en Bilbeny no s’hagués passat de voltes recolzant la fal·làcia de la sortida de Pals d’Empordà, ara ja ens hauríem carregat unes quantes falsedats mes de la historiografia franquista.
De vegades, voler anar massa despresa, fa ensopegar.


www.xpoferens.cat

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Per què s'ha passat de voltes en Bilbeny?

Francesc

Joseph Santamaria ha dit...

Totes les teories no son ni bones ni dolentes, son demostrables o no. Però el cert és que fins ara moltes es basen en documents que son còpies de, o bé transcripcions de, però els documents originals... Per tant qualificar d'estupidesa una teoria basant-se en copies de, transcripcions de, Bé. Vostè ja m'enten. En quan al sr. Bilbeny, em mereix molt de respecte, enfrontar-se a tot-hom amb les seves tessis, sempre documentades, i el cas que se li fa, també diu molt de nosaltres. per el mestre. Com deia la meva besàvia " memòries" per al mestre Jordi Bilbeny.

Jordi Benplantat ha dit...

Que jo sapiga la teòria de Pals de documentada no en te res.

anagnosto ha dit...

Interesante para ver que hacian los Pinzones de Palos en 1495-96. Paginas 42 a 46: http://revistas.ucm.es/ghi/02143038/articulos/ELEM0404110225A.PDF

O sea que barcos habia...

JoanKeops ha dit...

Referent a l'illa de Palos cal dir que era una illa despoblada i en el Mapa de Huelva de 1755 només apereix un castell amb el nom de Palos que deu ser l'actual castell que avui es troba d'arrera l'església de Palos. La meva pregunta és, a on és la famosa i populosa villa de Palos i el port de Palos en aquest Mapa de 1755?