El Patronat de Poblet, presidit per Montilla,
s'ha de reunir cada any encara que ja porta tres sense fer-ho
El Patronat del monestir de Poblet segueix sense convocar quatre mesos i mig després que un grup d'investigadors, encapçalats per la historiadora Mariona Ibars, sol·licitessin l'exhumació de les restes del rei Jaume I, que reposen al monestir tarragoní. És el Patronat, en el qual estan representats membres de les quatre autonomies que avui formen l'antiga Corona d'Aragó, el qual ha de decidir si accepta o no la proposta dels investigadors, que fa anys ja van obtenir el vistiplau de l'anterior abat de Poblet per fer un estudi sobre el Príncep de Viana que finalment va concloure que les restes momificada a Poblet no es corresponen genèticament amb els de la neboda-tataraneta del Príncep, Johanna d'Habsburg.
Encara que els estatuts del Patronat, fundat el 1930 a instàncies del rei Alfons XIII, marquen una periodicitat anual de les seves reunions, aquest no s'ha convocat des de fa tres anys. La seva funció és la de vetllar per la restauració i conservació del monestir i els seus béns.
En el ple del Patronat estan representats una vintena de membres. La presidència d'honor recau en el Rei, encara que el càrrec efectiu és ocupat per el president de la Generalitat catalana, José Montilla. Hi ha dues vicepresidències, una ocupada pel delegat del Govern a Catalunya, i una altra per l'arquebisbe de Tarragona. Entre els vocals, el president de l'Arxiu de la Corona d'Aragó, el president de l'Institut d'Estudis Catalans, el conseller de Cultura català, el director general de Patrimoni Cultural de l'esmentada conselleria o el seu homòleg a la Direcció General de Belles Arts, Arxius i Biblioteques del Ministeri de Cultura. També hi ha representants dels Governs de la Comunitat Valenciana, Aragó i Balears (un per cada autonomia).
Problemes d'agenda
I sembla que en l'agenda dels propers mesos del president català Montilla no apareix assistir a la reunió del Patronat de Poblet, segons van confirmar fonts de la Generalitat catalana. Tampoc no és bon moment per l'abat Josep Alegre, convalescent després d'una recent operació de genoll.
El pare Alegre, però, no era favorable a la exhumació. "Que deixin descansar als morts", va dir en les seves últimes declaracions a LAS PROVINCIAS, encara que va assegurar que la decisió no és seva, sinó del Patronat.
A molts dels representants en el Patronat s'ha dirigit la investigadora Mariona Ibars. No ho farà per sol licitar el seu hipotètic vot en un sentit o altre sinó perquè coneguin de primera mà la història de les restes de Jaume I. La historiadora acaba de publicar a la revista Arqueologia l'article "Història de Jaume I el Conqueridor", on dóna compte de la destinació de les restes del fundador del Regne de València després de la seva mort, a Alzira el 1276, quan tenia 68 anys. Un exemplar de la revista i una còpia de la sol licitud d'exhumació ha estat tramesa, entre altres, a la conselleria de Cultura valenciana.
A edat primerenca, 21 anys (segurament conscient que moriria jove per la croada que va emprendre per recuperar el territori de mans dels àrabs), Jaume I es va dirigir per carta al abat Capons per comunicar la seva intenció de prendre sepultura a Poblet. No ho faria sol. A més dels seus avantpassats, volia compartir la seva darrera morada amb els seus descendents. I que aquesta fos tranquil la. Per això, segons detalla Mariona Ibars, el Conqueridor va anunciar el seu propòsit de fortificada per salvaguarda de furtius o mercenaris a la recerca de botí.
Una cosa que, no obstant, no es va poder evitar durant la regència de Maria Cristina (1833-1840). "Encegats per la sola idea de trobar tresors amagats en el seu interior", assenyala la historiadora, totes les tombes, tant reals com ducals dels Cardona-Sogorb, van ser obertes i registrades amb deteniment entre 1835 i 1837. Només tres cossos van ser extrets dels seus taüts "per fer burla i escarni entre el populatxo". Van ser els de Jaume I, el seu tataranet Pere el Cerimoniós i el del rei Joan I el Caçador, fill gran de El Cerimoniós.
Un cop es va produir la profanació, mossèn Antoni Serret, de la veïna població de l'Espluga de Francolí, va sol licitar permís a les autoritats per recollir les restes escampades dels monarques de la dinastia dels comtes de Barcelona. Després concedir, els va embolicar en hules per recollir olives i se'ls va endur amb carro fins a la seva rectoria, on els tapi per protegir-los.
Posteriorment, les restes van ser traslladats a la catedral de Tarragona, on van romandre fins 1952, quan Franco va aprovar un decret que ordenava el trasllat. Però el monestir no sortia de la seva penúria, que el mateix Alfons XIII va subratllar en la seva frase "Poblet, monument nacional, vergonya nacional", quan ho va visitar el 1926.
Va ser Alfons XIII qui va ordenar revisar els restes custodiats a la catedral de Tarragona (28 cranis i 32 fèmurs) al veure que la ferida al crani de Jaume I no concorda amb la que va patir en vida, una sageta sarraïna se li va colar per la visera del casc durant el setge a València (1238) -. Van trobar una altra cap, amb una cicatriu més petita, a la templa, que havia curat en vida. Davant la impossibilitat de saber amb certesa quin corresponia al Conqueridor, van guardar ambdues en el fèretre. Les dues continuen en el sepulcre. . El que pretenen els investigadors és "retornar la dignitat perduda" al monarca, segons Ibars
Tres noms per als dos cranis del Conqueridor
Els dos cranis que romanen a la tomba de Jaume I des de 1926 tenen tres possibles propietaris. Un d'ells, gairebé amb seguretat, correspon al fundador del Regne de València. De fet, la investigadora Mariona Ibars ha assegurat en alguna ocasió que existeixen més possibilitats que amb el príncep de Viana de que les restes de Jaume I siguin autèntics.
La seva funció, si és que es decideix exhumar els cossos, és determinar quin dels dos cranis és el del Conqueridor. Per l'altra cap hi ha dos candidats: Alfons d'Aragó i Luis de la Cerda d'Aragó i Sicília. El primer va morir al segle XVI, el segon al XVII, però les restes d'ambdós descansaven al monestir de Poblet quan es van produir els saquejos de 1837. Ambdós van morir joves, a diferència de Jaume I, i mostraven ferides al cap.
Alfons d'Aragó i Sicília va morir a Flandes, al 1585, mentre servia com a soldat a les ordres del rei Felip II d'Habsburg. Luis de la Cerda d'Aragó i Sicília va morir als 17 anys lluitant contra els pirates sarraïns que operaven en el mar Mediterrani.
Font: Las Provincias
http://www.lasprovincias.es/valencia/20090325/vida-ocio/peticion-exhumar-restos-jaime-20090325.html
http://www.lasprovincias.es/valencia/20090325/vida-ocio/tres-nombres-para-craneos-20090325.html
s'ha de reunir cada any encara que ja porta tres sense fer-ho
El Patronat del monestir de Poblet segueix sense convocar quatre mesos i mig després que un grup d'investigadors, encapçalats per la historiadora Mariona Ibars, sol·licitessin l'exhumació de les restes del rei Jaume I, que reposen al monestir tarragoní. És el Patronat, en el qual estan representats membres de les quatre autonomies que avui formen l'antiga Corona d'Aragó, el qual ha de decidir si accepta o no la proposta dels investigadors, que fa anys ja van obtenir el vistiplau de l'anterior abat de Poblet per fer un estudi sobre el Príncep de Viana que finalment va concloure que les restes momificada a Poblet no es corresponen genèticament amb els de la neboda-tataraneta del Príncep, Johanna d'Habsburg.
Encara que els estatuts del Patronat, fundat el 1930 a instàncies del rei Alfons XIII, marquen una periodicitat anual de les seves reunions, aquest no s'ha convocat des de fa tres anys. La seva funció és la de vetllar per la restauració i conservació del monestir i els seus béns.
En el ple del Patronat estan representats una vintena de membres. La presidència d'honor recau en el Rei, encara que el càrrec efectiu és ocupat per el president de la Generalitat catalana, José Montilla. Hi ha dues vicepresidències, una ocupada pel delegat del Govern a Catalunya, i una altra per l'arquebisbe de Tarragona. Entre els vocals, el president de l'Arxiu de la Corona d'Aragó, el president de l'Institut d'Estudis Catalans, el conseller de Cultura català, el director general de Patrimoni Cultural de l'esmentada conselleria o el seu homòleg a la Direcció General de Belles Arts, Arxius i Biblioteques del Ministeri de Cultura. També hi ha representants dels Governs de la Comunitat Valenciana, Aragó i Balears (un per cada autonomia).
Problemes d'agenda
I sembla que en l'agenda dels propers mesos del president català Montilla no apareix assistir a la reunió del Patronat de Poblet, segons van confirmar fonts de la Generalitat catalana. Tampoc no és bon moment per l'abat Josep Alegre, convalescent després d'una recent operació de genoll.
El pare Alegre, però, no era favorable a la exhumació. "Que deixin descansar als morts", va dir en les seves últimes declaracions a LAS PROVINCIAS, encara que va assegurar que la decisió no és seva, sinó del Patronat.
A molts dels representants en el Patronat s'ha dirigit la investigadora Mariona Ibars. No ho farà per sol licitar el seu hipotètic vot en un sentit o altre sinó perquè coneguin de primera mà la història de les restes de Jaume I. La historiadora acaba de publicar a la revista Arqueologia l'article "Història de Jaume I el Conqueridor", on dóna compte de la destinació de les restes del fundador del Regne de València després de la seva mort, a Alzira el 1276, quan tenia 68 anys. Un exemplar de la revista i una còpia de la sol licitud d'exhumació ha estat tramesa, entre altres, a la conselleria de Cultura valenciana.
A edat primerenca, 21 anys (segurament conscient que moriria jove per la croada que va emprendre per recuperar el territori de mans dels àrabs), Jaume I es va dirigir per carta al abat Capons per comunicar la seva intenció de prendre sepultura a Poblet. No ho faria sol. A més dels seus avantpassats, volia compartir la seva darrera morada amb els seus descendents. I que aquesta fos tranquil la. Per això, segons detalla Mariona Ibars, el Conqueridor va anunciar el seu propòsit de fortificada per salvaguarda de furtius o mercenaris a la recerca de botí.
Una cosa que, no obstant, no es va poder evitar durant la regència de Maria Cristina (1833-1840). "Encegats per la sola idea de trobar tresors amagats en el seu interior", assenyala la historiadora, totes les tombes, tant reals com ducals dels Cardona-Sogorb, van ser obertes i registrades amb deteniment entre 1835 i 1837. Només tres cossos van ser extrets dels seus taüts "per fer burla i escarni entre el populatxo". Van ser els de Jaume I, el seu tataranet Pere el Cerimoniós i el del rei Joan I el Caçador, fill gran de El Cerimoniós.
Un cop es va produir la profanació, mossèn Antoni Serret, de la veïna població de l'Espluga de Francolí, va sol licitar permís a les autoritats per recollir les restes escampades dels monarques de la dinastia dels comtes de Barcelona. Després concedir, els va embolicar en hules per recollir olives i se'ls va endur amb carro fins a la seva rectoria, on els tapi per protegir-los.
Posteriorment, les restes van ser traslladats a la catedral de Tarragona, on van romandre fins 1952, quan Franco va aprovar un decret que ordenava el trasllat. Però el monestir no sortia de la seva penúria, que el mateix Alfons XIII va subratllar en la seva frase "Poblet, monument nacional, vergonya nacional", quan ho va visitar el 1926.
Va ser Alfons XIII qui va ordenar revisar els restes custodiats a la catedral de Tarragona (28 cranis i 32 fèmurs) al veure que la ferida al crani de Jaume I no concorda amb la que va patir en vida, una sageta sarraïna se li va colar per la visera del casc durant el setge a València (1238) -. Van trobar una altra cap, amb una cicatriu més petita, a la templa, que havia curat en vida. Davant la impossibilitat de saber amb certesa quin corresponia al Conqueridor, van guardar ambdues en el fèretre. Les dues continuen en el sepulcre. . El que pretenen els investigadors és "retornar la dignitat perduda" al monarca, segons Ibars
Tres noms per als dos cranis del Conqueridor
Els dos cranis que romanen a la tomba de Jaume I des de 1926 tenen tres possibles propietaris. Un d'ells, gairebé amb seguretat, correspon al fundador del Regne de València. De fet, la investigadora Mariona Ibars ha assegurat en alguna ocasió que existeixen més possibilitats que amb el príncep de Viana de que les restes de Jaume I siguin autèntics.
La seva funció, si és que es decideix exhumar els cossos, és determinar quin dels dos cranis és el del Conqueridor. Per l'altra cap hi ha dos candidats: Alfons d'Aragó i Luis de la Cerda d'Aragó i Sicília. El primer va morir al segle XVI, el segon al XVII, però les restes d'ambdós descansaven al monestir de Poblet quan es van produir els saquejos de 1837. Ambdós van morir joves, a diferència de Jaume I, i mostraven ferides al cap.
Alfons d'Aragó i Sicília va morir a Flandes, al 1585, mentre servia com a soldat a les ordres del rei Felip II d'Habsburg. Luis de la Cerda d'Aragó i Sicília va morir als 17 anys lluitant contra els pirates sarraïns que operaven en el mar Mediterrani.
Font: Las Provincias
http://www.lasprovincias.es/valencia/20090325/vida-ocio/peticion-exhumar-restos-jaime-20090325.html
http://www.lasprovincias.es/valencia/20090325/vida-ocio/tres-nombres-para-craneos-20090325.html
2 comentaris:
En el post de los escudos de Colon tienes todo la VERDAD, lo prometido es deuda. Conoceréis la verdad.
M'he perdut alguna cosa o què? Si saps la veritat per què no ens l'expliques? Potser et fas l'interessant.
Publica un comentari a l'entrada