L'adagi que els homes morts no compten contes sempre ha estat desmentida per l'arqueologia. Ara, però, la ciència s'està portant els interrogatoris dels morts a nous nivells.
En un estudi que promet noticies, i potser també coneixer la perspectiva personal dels primers visitants europeus al Nou Món, un equip d'investigadors de la Universitat de Wisconsin-Madison, vol'extraure de detalls químics de les dents dels membres de la tripulació Cristofòr Colom part de la història de la seva vida.
"Les dents ens expliquen com era la gent que vinguè i el que menjaven els nens", explica Douglas T. Price, professor d'Antropologia de UW-Madison i director de l'equip que realitza anàlisis de l'esmalt de les dents de tres persones d'un grup major excavats fa gairebé 20 anys de tombes al lloc de La Isabela, primera ciutat europea a Amèrica. Price i el seu colega James Burton, en col laboració amb investigadors de la Universitat Autònoma de Yucatán a Mèxic, estan tractant d'aprofundir en els detalls d'una colònia que va durar menys de cinc anys.
Els restes humans utilitzats a l'estudi van ser enterrats sense les formalitats dels fèretres, i van ser soterrats dins el que una vegada va ser l'església del cementiri de la ciutat que Colom fundà. Les làpides i altres signes per a la identificació fa molt de temps que es van perdre durant els 500 anys des que els cadàvers van ser enterrats.
Malgrat la seva breu existència, historiadors i arqueòlegs creuen La Isabela és un important assentament amb una església, edificis públics, tals com un dipòsit duaner, habitatges i fortificacions. És també l'única població coneguda a Amèrica, on Colom va viure.
Encara que la ciutat ha estat objecte d'anteriors estudis arqueològics, els treballs de Price, Burton i els seus colegues Vera Tiesler i Andrea Cucina, de la Universitat Autònoma de Yucatán està revelant una nova percepció de la gent que va viure i va navegar amb Colom, i que va morir a les ribes d'un estrany món nou i exòtic.
La història de La Isabela, ubicada en el que avui és la República Dominicana, sugereix que la seva població es componia només dels homes de la flota de 17 vaixells que formaven part del segón viatge de Colom al Nou Món.
Però el primer anàlisi de les restes de 20 persones, excavats ja fa dues dècades pels arqueòlegs italians i dominicans mostren una imatge diferent, perque suggereix que entre els espanyols que vivien a La Isabela, també hi havien natius tainos, dones i nens, i possiblement també, persones d'origen africà. Si es confirmès, aixó col.locaria els africans al Nou Món al mateix temps que els contemporanis de Colom i dècades abans del que es creu que van arribar com a esclaus.
L'estudi realitzat pels investigadors de Wisconsin es va basar en l'anàlisi isotòpic de tres elements: carboni, oxigen i estronci. Els isòtops de carboni aporten proves fiables de la dieta d'un individu desde la infància. Per exemple, les persones que mengen blat de moro, a diferència d'aquells que consumeixen el blat o l'arròs, tenen diferents perfils de relació isotòpica de carboni al seu esmalt dental.
"Alts nivells de carboni significa que estaven menjant pastures tropicals com el blat de moro, que es troba només en el Nou Món, o el mill a Àfrica, i que no es consumia a Europa" en aquell moment, diu Burton.
Els isòtops d'oxigen proporcionen informació sobre el consum d'aigua i també poden dir alguna cosa sobre la geografia, perque la composició isotòpica de l'aigua canvia en relació amb la latitud i la proximitat al mar.
L'estronci és un producte químic que entra al cos a través de la cadena alimentària com a base dels nutrients que passen al sòl i l'aigua i, en última instància, a les plantes i els animals. Els isòtops d'estronci en l'esmalt dels dents trobats, es el més estable i durador material del cos humà, per tant, constitueix una signatura indeleble d'on viu algú desde nen.
Les dents de tres de les persones que van ser sotmesos a anàlisi isotòpic pel grup de Wisconsin van ser homes menors de 40 anys i que tenien perfils d'isòtops de carboni molt diferents de la resta, el que suggereix un origen diferent al Vell Món. "Apostaría a aquesta persona va ser un africà", afirmà el Dr. Price d'una de les tres persones, les dents del qual van ser sotmesos a anàlisi. Se sap que amb Colom hi havia un esclau africà en els seus viatges de descobriment. El nou anàlisi podria significar que els africans van desenvolupar un paper molt més important en les primeres exploracions documentades d'Amèrica.
L'anàlisi d'isòtops d'estronci, anota Price, qui encara no ha conclòs, de les mostres de les dents dels presumptes tripulants, segueixen sense correspondre nomès a perfils de estronci d'origen espanyol. No obstant això, aquests resultats podrien aportar dades a l'identificació geogràfica de les identitats personals dels individus enterrats a La Isabela.
Tots aquests mariners - el seu lloc de naixement, la seva edat - es van registrar a Sevilla abans de salpar en el segon viatge", explica Price. "Una de les coses que esperem veure amb el estronci és poder identificar els individus".
Els esquelets també presenten proves de escorbut, una malaltia comú del segle XV en els mariners als que els hi mancava la vitamina C en els seus llargs viatges, així com signes de desnutrició i l'estrès físic.
Les cròniques assenyalen que la majoria dels europeus, inclos el propi Colom, van caure malalts poc després d'arribar a terra a La Española, i molts van morir posteriorment, convertint-se així en ser els primers enterrats al cementiri de l'església de La Isabela.
FONT: web de l'Universitat de Wisconsin
original en anglès :http://www.scitech-news.com/ssn/index.php?option=com_content&view=article&id=1194:teeth-of-columbus-crew-flesh-out-tale-of-new-world-discovery&catid=35:archaeology&Itemid=55Dimecres, 01 d'abril 2009 15:41
Poto: Fernando Luna Calderon/T. Douglas Price
La vila de La Isabella va ser fundada el 6 de gener de 1494, al arribar la segona expedició d'en Colom amb 1500 persones, i comprobar la destrucció del fort de la Nativitat i la mort dels seus trenta-nou habitants, i fou abandonada cinc anys mes tard, dons l'Almirall residia a Santo Domingo.
Entrevista sobre La Isabella a l'arqueòlec Josep M. Cruxent
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada