2 de jul. 2011

Colom era jueu?

Una exposició mostra que el descobriment d'Amèrica hauria estat finançat, no amb les joies de la reina Isabel, sinó amb diners de la comunitat jueva, a la qual pertanyeria, a més, el descobridor.

Els llibres d'Història de batxillerat consagren l'any de 1492 com aquell en què Espanya va viure una de les seves grans glòries. Els reis catòlics, Ferran II d'Aragó i Isabel I de Castella, li van donar la benedicció a Cristòfor Colom per dur a terme un viatge expedicionari. I gràcies a aquesta aventura, el regne espanyol, dècades més tard, va acabar conquistant un continent.

Per als jueus, però, aquest no va ser un any de victòries. Un decret de la reina Isabel va ordenar l'expulsió de 120.000 d'ells. El fanatisme religiós d'aquesta època havia creat la Inquisició espanyola, en la qual tot el que no fos catòlic estava en perill de mort. Els que van voler quedar-se en aquest territori van haver de convertir-se o ocultar la seva religió, Ara, un recull de peces històriques sembla demostrar que 'el descobridor d'Amèrica' era un d'aquests i pertanyia realment al judaisme.

Aquesta és la tesi central de l'exposició Colom i la contribució jueva als viatges del descobriment, realitzada per l'organització del Samson Trust, propietat de la família d'Elie Schalit. Allà s'exhibeixen la correspondència privada de Colom i els decrets de la Corona, que mai abans havien sortit de la Biblioteca Reial. Aquesta mostra ha estat instal.lada a Estats Units i Europa i estarà disponible en forma permanent en el Netanya Academic College, a Israel. El seu contingut ha aixecat importants reaccions. De fet, la família Schalit va ser rebuda pel rei Joan Carles d'Espanya i va ser autoritzada per fotografiar el decret d'expulsió dels jueus, que és exclusiu de la monarquia, per recolzar la seva assenyat estudi de la història.

El rei Joan Carles no és el primer a reconèixer la pertinència que s'estudiïn elements històrics de la comunitat jueva en l'època del descobriment d'Amèrica. De fet, el general Franco, qui va governar el país entre 1939 i 1975, va reconèixer públicament que l'expulsió havia estat un error i va concedir, gairebé cinc segles després, ciutadania espanyola a tots els descendents d'aquest exili que la demanen.

Segons les noves troballes, l'expulsió dels jueus hauria augmentat l'interès d'aquesta comunitat de embarcar-se en l'empresa expedicionària de noves terres per escapar a la persecució espanyola. Dècades enrere, les ordenances reals els havien forçat a viure en guetos, els havien prohibit exercir qualsevol càrrec públic (llevat que es convertissin al cristianisme) i fins els havien obligat a portar la barba llarga per ser identificats. Els que van decidir camuflar-se entre els catòlics eren coneguts com jueus conversos o 'marranos', molts d'ells part de l'elit més culta i adinerada de la regió. En l'exposició s'exhibeix una sèrie de noms d'aquest grup, que haurien arribat a la conclusió que, davant la crueltat de la Inquisició, el sofriment jueu podria sol resoldre amb la seva reubicació en nous territoris.

Un dels grans desafiaments de l'exposició és acabar, o almenys minimitzar, el mite que la reina Isabel hauria patrocinat el viatge finançant amb les seves pròpies joies. La nova documentació demostra que importants jueus conversos, molts d'ells incorporats en l'alta societat, haurien subministrat bona part dels recursos per a l'aventura de Colom i haurien influït perquè la reina Isabel I li donés la benedicció al viatge. Hi ha evidències que dos d'ells, Luis de Santangel i Gabriel Sánchez, membres del 'staff' de la Casa Reial, van aportar importants sumes de diners. Es calcula que per aquest llavors, a Espanya vivien entre el 30 i el 40 per cent de la totalitat de jueus del planeta. I en l'exposició es troben uns documents que demostrarien que no només la majoria dels tripulants que van salpar en la caravel.la  Pinta eren d'origen jueu, sinó que també ho era el cap de l'expedició: ni més ni menys que Cristòfor Colom.

Un dels textos més significatius és una carta que Colom els escriu als reis catòlics relatant el seu primer viatge. En aquesta, ell fa referències al rei David ia l'expulsió dels jueus, dos temes que no tenien a veure amb els resultats de l'expedició. Un altre indici és una inscripció que es troba en la correspondència que intercanviava amb el seu fill, en la qual el descobridor hauria escrit a la part superior de tots els fulls "Bet Hei", la forma jueva de dir "amb l'ajuda de Déu". Els organitzadors van portar aquests documents a la Policia madrilenya, que després d'una prova grafològica determinar que havien estat escrits de dreta a esquerra, com s'escriu en hebreu.  (això ho va fer en Nito Verdera fa molts anys ja, i no els organitzadors d'aquesta exposició)

Alguns historiadors ja havien assenyalat la possibilitat que Cristòfor Colom tingués aquest origen. Fa alguns mesos va ser notícia una conferència a Espanya d'Abraham Haim, doctor en Història per la Universitat de Tel-Aviv, que assegura que la data d'inici del viatge de Colom havia estat escollida així "per respectar l'aniversari de la destrucció dels dos temples de Jerusalem, el 2 d'agost ". Una professora de la Universitat de Georgetown, Estelle Irizarry, va publicar un llibre titulat L'ADN dels escrits de Cristòfor Colom, en què assenyala que una anàlisi de les seves cartes demostra que l'espanyol no era la seva llengua materna. No obstant això, totes aquestes dades havien estat considerats més anecdòtics que substancials. Amb la documentació feta pública en l'exposició, en aquest moment estan sent interpretats com a peces d'un engranatge sobre la nova teoria de l'origen de Colom.

A propòsit dels 500 anys de la seva mort, el diari El País d'Espanya va publicar un article sobre els detalls desconeguts de la seva travessia. En aquest va assenyalar que "l'única certesa sobre el passat de Colom és que va viatjar sempre, des de petit". El reportatge conclou que al voltant d'aquest "hi ha incògnites mai aclarides". I destaca la pregunta: "Per què ocultar Colom totes les dades del seu naixement i del seu passat?".

El líder darrere d'aquesta investigació és Eli Schalit, un reconegut empresari jueu que avui viu a Israel i que li ha posat ànima i cor-i molta plata-a aclarir aquest interrogant històric. La seva vida ha estat dedicada al servei a la comunitat i ha estat un testimoni excepcional de la consolidació de l'Estat d'Israel. Quan Nacions Unides va ordenar la seva creació, el 1947, ell se la va jugar per fer la tasca que li va encomanar el nou Estat d'enviar armes i provisions que requeria per suportar els atacs dels països àrabs. Ara, als seus 90 anys, la seva batalla és per reivindicar la història.

Schalit i els organitzadors de l'exposició no pretenen ser amos de la veritat absoluta. Són cauts i en cap moment fan afirmacions categòriques. Aquesta prudència es pot veure clarament en la forma com ells conclouen la seva presentació en els textos escrits que acompanyen l'exposició: "El que Colom hagi estat jueu és una cosa sobre el que encara no existeix consens entre els historiadors. El que intenta presentar aquesta exposició és l'evidència existent de que aquest fet és molt possible. El públic arribarà a la seva pròpia conclusió al finalitzar la visita ".

www.semana.com
Bogotá, Colombia
 2 juliol 2011

1 de jul. 2011

Troben un tresor de la guerra del Francès amagat a la Part Alta de Tarragona

Enterrades a pocs centímetres de terra, els arqueòlegs de Cota 64 han localitzat un miler de monedes de coure, encunyades a Tarragona entre els anys 1810 i 1811

Va ser com fer realitat “el somni de quan ets petit i penses a descobrir un tresor dels pirates”. Així ho va dir ahir el director territorial de Cultura, Jordi Agràs, en la presentació del tresor amagat al subsòl d'un solar de la Part Alta de Tarragona que han descobert els arqueòlegs de Cota 64. En una excavació d'urgència duta a terme en un terreny proper a la plaça del Rei (no en volen concretar el lloc per evitar que s'hi apropin “massa curiosos”), els arqueòlegs hi van localitzar un miler de monedes de coure, que van ser encunyades a Tarragona entre els anys 1810 i 1811, en plena guerra del Francès, segons l'arqueòleg de Cota 64 Albert Vilaseca.
Les monedes es trobaven a només “uns vint centímetres” de profunditat sota terra; n'hi havia algunes de soltes i d'altres estaven agrupades de vint en vint, en cartutxos de paper. Es tracta de moneda fraccionària, amb valors de tres i de sis quartos. Tot i que és “impossible” fer una extrapolació del seu valor en l'actualitat, Jordi Rovira, president de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense (RSAT), va posar alguns exemples del seu valor a l'època: “Un quilo de fesols valia uns tres quartos, i una publicació de premsa, quatre quartos”.

En un moment de gran convulsió social, ja que el 1811 la ciutat va ser víctima dels estralls del setge de les tropes franceses, algú devia amagar les monedes, “segurament de manera precipitada”, i no les va poder tornar a recuperar, potser “perquè el van matar”, auguren els arqueòlegs, que destaquen que aquell era un moment “d'inseguretat extrema”, segons Vilaseca. Precisament en les últimes setmanes s'han commemorat els 200 anys de la tràgica efemèride.

Les monedes es van amagar fent un forat al subsòl de la planta baixa de la que era una casa típica de la Part Alta, on normalment hi havia la quadra per guardar-hi el carro i la mula. Es desconeix si el tresor “tenia res a veure amb un forn de pa que hi havia al costat de la casa”, segons Vilaseca, que malgrat tot assegurava: “No era un habitatge de família benestant; era pagesa o bé de classe baixa o mitjana”.

És la primera vegada que apareix un material d'aquest tipus de la guerra del Francès: “Normalment, només trobem ferros, metralla, o escopetes”, explica Vilaseca.

www.elpunt.cat 01/07/11 Tarragona Carina Filella