7 d’ag. 2007

Pals?



Fotografia aeria de Palos i la barra de Saltes.
El barquets petits son petroliers.

"Viernes 3 de Agosto,-
Partimos viernes, 3 dias de agosto de 1492 años, de la barra de Saltes a las ocho oras."
C.C., Diari del primer viatge.

El tema Pals/Palos em té atascat fa uns dies en la actualització del meu web. Les informacions d'ambdues parts son tant contradictories que es molt dificil situar on es la veritat i on es la suposició. Es més, crec que hi han arguments per ambdues parts com per a que la veritat estigui en un punt mig.
Es per aixó que copio aquí l'intercanvi de arguments amb en Xevi Mató de histocat, amb tota l'estimació, nomès per veure de trobar on es realment la veritat, mes enllà de les fantasies palermes i de les ilusions empordaneses.


Conversa via e-mail amb Xevi Mató, el cineasta de Histocat

Miquel : Ei, tu ets en Xevi Mató de histocat?

Xevi:
Dzi, en heffecte.

Miquel : Deunidó tu també la que tens liada.... Per cert, el que entra atacant al "redescobrint" es un de Palos, que es un cabronet bastant cabut.
http://redescobrint.blogspot.com/2007/01/crnica-del-viatge-palos-de-la-frontera.html
A mi me la ha liada a la wiki en apañó i m'han esborrat el link sobre Colom.
http://es.wikipedia.org/wiki/Discusión:Cristóbal_Colón
28 Ruego se borre el enlace a http://www.xpoferens.cat/
Pero jo també soc bastant cabut.

Xevi:
Liada? Ho dius pels punts de comportament del racó? El racó està ple d'imbècils.L'idiota aquest fotògraf de Palos demostra que és idiota, perquè el port de Huelva, encara que sigui terme municipal de Palos, és ubicat al riu Odiel, de bastant més calat i fluxe que no pas el rio Tinto.

Miquel : No, no, em referia a que també fots molta feina per internet. Bé, lo de Palos es un altre tema. Enlloc diu Colom que salpes de Palos, nomès que va anar a Palos a buscar gent. Els vaixells anclaben a Saltes, de la mateixa manera que a Barcelona anclaben al mar i d'allí anaben amb barques fins la platja. El concepte dels ports es mes modern. Aleshores de ports fluvials existien pocs, Tortosa, Cullera, Lisboa i els gallecs. Per altra part, si tu vols anar al Atlantic te tota la llogica que abans de proseguir el viatge, paris a Palos/Saltes per carregar aigua i provisions. Es un absurd sortir de Pals i perdre 800 milles de provisions.Ademés, la gran quantitat de simbols o toponims catalans (Sant Jordi, Fontanilles, la Alota, etc) ens pot indicar que a Palos hi havia una colonia catalano/balear per a carregar les naus abans d'empendre el camí de Guinea a "buscar" esclaus negres. I respecte al dibuix que apareix a la portada de un llibre, pensa que a aquella epoca, es copiaben els grabats. Soc impresor i se el que es, i jo mateix ho he fet, per estalviarme els gravats o pagar un bon dibuixant. Era un costum que ha durat fins fa ben poc. Saps que el dit del monument a Colom asenyala exactament la direcció 180º (Sud-sudoest) i que apunta exactament a EIVISSA ? ( ni a America ni a Genova com diu la web de l'ajuntament)

Xevi :
Amb lo del Terratrèmol fem molta conya. No neguem que hi hagués un terratrèmol, sinó que neguem que hi hagués un terratrèmol en un Palos colombí.

Miquel: El fotograf de Palos té raó en el que respecta al Terratremol de Lisboa.
Pero lo pitjor no va ser Palos. Lo pitjor es que van quedar destruits dos edificis importantisims pel colombisme. La Esglesia del Carme, on teoricament es enterrada Felipa Munis, i la fortalesa de Sagres, seu de la marina portuguesa, on si no haguès desaparegut tot, avui en dia sabriem molt més, no nomès de Colom sino també del fill de Cresques i de tots els capitans catalans ( i jueus) que allí hi van haver.

Xevi: Jo no nego que hi hagués el terratrèmol. Simplement dic que és impossible un teratrèmol tant debastador que fos selectiu i esborrés la muralla i prou xD


Miquel : No home, de muralla res. Pero el terratremol si va afectar a Palos.A Palos hi havia una fortalesa, pero el poble no estaba enmurallat.
Pero enlloc diu que ho estigues. I la coberta del llibre "Hechos de los Castellanos...." no demostra res. Era corrent copiar els grabats i dibuixos de uns llibres per altres fins fa pocs anys. Jo mateix recordo haverho fet.
Encara que historicament es diu "terratremol de Lisboa", l'epicentre va ser al sudoest de Palos.
http://pt.wikipedia.org/wiki/Imagem:1755_Lisbon_Earthquake_Location.gif
Mes alavora de Palos:

Lagos antiga era uma cidade lindíssima com muitos monumentos, até ao momento do grande
Terramoto de 1755 e pelo subsequente tsunami, tendo no entanto sobrevivido entre outros, algumas muralhas do século XVI, o palácio do governador, e o mercado de escravos, que se crê ter sido o primeiro na Europa de escravos negros.
O Terramoto de 1755 também conhecido por Terremoto de Lisboa, ocorreu no dia
1 de Novembro de 1755 às 9:20 da manhã, resultando na destruição quase completa da cidade de Lisboa, e atingindo ainda grande parte do litoral do Algarve. O sismo foi seguido de um tsunami - que se crê terá atingido a altura de 20 metros - e de múltiplos incêndios, tendo feito certamente mais 10 mil mortos (há quem aponte muitíssimos mais - ver notas). Foi um dos sismos mais mortíferos da História, marcando o que alguns historiadores chamam a pré-história da Europa Moderna. Os geólogos modernos estimam que o sismo de 1755 atingiu 9 graus na escala Richter

Xevi:
Si vas a Palos de la Frontera veuràs que ells et diuen i et repeteixen que en Colom va sortir de Palos, fins i tot et situen el port de sortida darrera l'Esglèsia de San Jorge Mártir, que és a 20 metres d'alçada sobre el mar i a 1 quilòmetre del riu.Lo de la colònia catalana a Huelva/Palos és una teoria bastant lògica i que segurament en parlarem al documental. 15 dies per anar de Pals fins a l'estret, i llavors 15 dies més per arribar fins a les canàries. Era necessari tenir un punt per aprovisionar. Per cert, estic fent un documental sobre Pals i en Colom, per si no ho sabies.

MIquel : Ells poden dir el que vulguin. pero en Colom afirma que salpà de la barra de Saltes. Posiblement tenia allí ancorats els vaixells i dormia/menjaba a Palos.
Lo de Pals es una errada. No te cap sentit. Es un absurd.
Si Colom estaba a Barcelona el 17 d'Abril de 1492 i el 12 de Maig a Granada, ja em diràs perque dimonis te que anar a Pals per anar a petar a Palos.
Si fas una peli i hi ha qui la pagui endavant.
Jo, de vegades, també faig llibres estupids, mentres paguin.
També el govern balear finança als de la "teoria mallorquina" per molt erronia que sigui. O els del Colom portugues estan fent una pelicula.
No entenc com els Pinçon a Palos son castellans, a Catalunya son portuguesos i a Portugal espanyols.
Acas els portuguesos son tontos?


Ademes aquets germans es deien Anes Pinçon, si realment son portuguesos vol dir que el pare es deia Pinçon i la mare era de la famosa familia Eanes. De fet el cognom que hereden els fills es el Pinçon.(el del pare)
Jo estic convençut que a Palos hi habia una important colonia catalana, com desprès la va haver a Sevilla.
El segón viatge es clarament català ( perque en Colom ja es creia el rei del mambo), i en canvi el tercer i el quart, un cop la Isabel ja te la Inter Caetera son majoritariament castellanes

Xevi:
Lo de Pals no és cap errada, sobretot perquè JO i en DEPOORTER hem trobat al diari d'en Colom que dona les coordenades exactes del port de Pals.

Miquel : lo dels 42 º ? Les coordenades del port de Vigo ?
Aixó ja ho va dir fa anys en Hurtado Garcia. i no vol dir Pals, sino la forma de traçar la ruta a Amèrica desde Ferro ( Fer 0 ) per aprofitar les corrents marines.
Parla de RUMB.
http://www.templespana.org/actividades/conferencias/oropesa09_2001_02.html
En Hurtado Garcia es enginyer aeronautic i pilot d'aviació. Alguna cosa sabrà d'aixó dels rumbs.
Si hagues seguit la linia dels 42º haguès acabat a Nova York.!!
Com deia Colom "hi ha que saber llegir els antics".

Xevi :
dubto molt que Colom digués "hi ha que"

Miquel : Tens raó, ell deia " Hay que..."

Xevi :
Demostres molt desconeixement de Pals quan afirmes que és una teoria absurda. Vine un dia a Pals i ho veuràs tot clar. Però necessitaràs un guia, perquè no tot és a dins el poble. Curiós és que a Palos et fotin la fuente de "Fontanillas" al costat del port de Palos, i que a prop del lloc on seria el port de Pals hi hagi el poble (amb font) de Fontanilles. Curiós és que en Colom parli dels Pinello, i que al costat del port de Pals hi hagi el mas de la família Pinell.Curiós és que molts cronistes parlin de què els mariners eren de "Palos y Begu(e)r", i que Pals estigui a tocar de Begur.Curiós és que en Colom citi com a referència (i no estic parlant de rumbs) un port situat als 42º. Curiós és que tots els coneguts d'en Colom, inclosos els Pinçons, tinguin possessions al voltant i colindants amb Pals. Ben curiós.Curiós és que els Despuig (cartògrafs i parents d'en Colom) es trobin també a Pals.És impossible que de Palos anessin caminant en 3 dies fins a Barcelona. A finals del segle XVIII es trigava pràcticament un mes a fer aquella distància en tartana, i en correu ràpid el mínim eren 15 dies. Ara bé, de Pals a Badalona (Sant Geroni de la Murtra) sí que s'hi pot anar en tres dies. 120 Kilòmetres a peu es fan (sense descansar) en 32 hores (1'3 dies). Afegeix-hi entre mig 41 hores de descans, i tens tres dies justos. Absolutament factible (tot i que segurament trigaren tres dies i pico. Si anaren i tornaren de Barcelona- Amèrica- i un altre cop Barcelona, fora absolutament absurd que triguessin tres dies d'anar de Barcelona a Badalona. I bé, hi ha molts més elements que demostren que Colom va iniciar l'expedició a Pals al primer viatge. Ara t'he fet un resum d'aquells punts que em sé de memòria, si vols et passo un document més detallat.

Miquel : Es una teoria absurda que SORTISIN de Pals. Jo no t'estic negant tot lo demès.
Conec bastant bé la platja de Pals d'estiuejar molts anys al Delfin Verde, als apartaments Mas Pinell. (mira per on)
Fa molts anys (quan la Teresa Vaqué va començar a parlar del port de Pals) em vaig trepitjar abastament tota la zona cercant runes de les posibles drassanes de Pals, i tinc fotografies dels sotans del interior de Radio Liberty.
No t'esveris home.!

Xevi: Les caravel·les no es van construir a Pals.Les fotografies dels sotans de l'interior de Radio Liberty no són drassanes, sinó botigues. Les botigues eren construccions on s'hi guardaven barques i eines per part dels pescadors.No m'esvero.I si et serveix d'informació, visc al costat de Pals.


Miquel : Ja se que no son drassanes, no cap un vaixell. Ho vaig comprobar fa molts anys

Xevi citant el treball de Marc Depoorter :Al diari de bord d’En Colom, concretament al dia 21 de novembre, hi trobem una referència aïllada i sense cap importància a Castella. Resumint el que diu el text en qüestió és això: En Colom, fent servir el quadrant per situar-se, se n’adona que aquest està espatllat perquè li marca 42 graus al nord de l’equador quan era evident que es trobava molt més al sud (es trobava a les Bahames). I diu, literalment “Per creure que el quadrant era bo, el movia i diu que veia el nord tan alt com a Castella” referint-se a aquests 42º. Doncs bé, és cert que per Castella passa aquest paral·lel 42. Però una cosa no encaixa. En tractar-se de temes nàutics, les referències es prenien des d’un lloc de costa. Així doncs, per un navegant era molt més fàcil situar-se si li posaven una referència en un lloc costaner, que no pas d’un lloc d’interior que una persona que viu a la mar és molt possible que no conegui. I curiosament per aquest paral·lel 42 a Castella no hi ha CAP LLOC QUE SIGUI DE COSTA

Miquel : Vigo es al paralel 42º N, i formava part del Regne de Castella.

Xevi :
Palos de Moguer no ha existit mai. Ni ara ni al segle XV. Palos és la traducció castellana literal de Pals.

Els Ianyes Pinçon són nobles portuguesos, parents del rei Pere el Conestable, afincats a Catalunya al 1464, especialment l’Empordà. Participen a la guerra civil catalana al mateix bàndol dels Colom barcelonins.

En un document del 1477 els consellers de Barcelona escriuen al Príncep Ferran que entre els corsaris que han atacat el port de Barcelona hi ha En “Vincens Anes Pinson de la vila de Pals”.

Fra Jeroni Agulló, a l’Exaltación de España, del 1704, interpreta una profecia situant-la “a la vessant dels Pirineus, d'on han sortit per conquerir les Índies”.

En una transcripció dels Plets de la família Colom contra la Corona, hom pot llegir que els mariners que van anar a l’expedició de descoberta eren majorment de “Palos y Beguer”. És molt possible que al text manuscrit hi hagués una abreviatura, com és ara “Begř”, i que per proximitat a Moguer el curador transcrivís Beguer, fent notar la raresa del topònim, i sense pensar que encara hi ha una altra lectura més pròxima: Begur.

En Crisòfor Despuig, als Col·loquis de la Insigne Ciutat de Tortosa, escrits vers al 1557, assegura que els castellans no van descobrir les Índies i, al 1628, l’Andreu Bosch, al Sumari, també ens diu que tots els mariners que van anar amb En Colom eren catalans. I l’Amades recull la tradició que tots els mariners que van participar en aquella gesta duien barretina, tal com es pot comprovar en els gravats i pintures coetanis.

El Descobridor ens diu que va anar a cercar els germans Ianyes Pinçon a fi de preparar el viatge al Nou Món perquè ja els coneixia i hi tenia amistat.

Els textos també ens innoven que, En Colom, en sortint de Portugal, va anar a cercar-los “de camí cap a França”, on pensava oferir el seu projecte al rei.

Les cròniques d’Índies es contradiuen granment a l’hora d’indicar de quin port van sortir les tres naus, la qual cosa indica un retoc evident. Però la majoria objectiven que van salpar de la vila de Palos, on la major part de la gent eren mariners. Al Palos andalús, segons els experts, mai no hi ha hagut ni mariners, ni port.

La Història de l’Almirall, d’En Ferran Colom, ens innova que el Descobridor preparava el viatge amb En Pero Vasques de Saavedra, de la vila de “Palos de Portugal”. Com que a Portugal no hi ha cap Palos, em sembla obvi que Portugal substitueix una altra nació: Catalunya, on sí que hi ha un Pals.

En Pero Vasques, militar i navegant famós, és un cosí del rei Pere IV, que aquest crida perquè el vingui ajudar amb homes i naus en la seva causa antitrastàmara. El trobem ja Catalunya, al 1473, assetjant Perpinyà. Acabada la guerra, el veiem fent d’ambaixador d’En Joan II a Borgonya, al 1477. Com que s’esmenta sovint En Pero Vasques com a batlle de Palos, a la documentació, si aquest era a Catalunya, és clar que tornem a parlar a Pals.

La villa de Palos que apareix als textos sempre és definida com a vila i fortalesa, o fortalesa i castell, i de tant en tant es comenta que tenia muralles i torres de defensa i palaus comtals, fet que no s’adiu gens amb Palos, però del tot amb Pals.

En una carta d’Angelo Trevigiano al Dux Foscarini, datada a Granada al 21 d’agost del 1501, li diu que ha manat dibuixar una carta nàutica a Palos, amb les noves terres que En Colom ha descobert, i que, així que estigui llesta, li vol enviar. Amb tot, escriu que “bisognerá tardar qualche zorno ad havere questa, perche Palos, dove la se fa, é lontano 700 milia”. És evident que a 700 milles de Granada (uns 1.300 km), no hi ha Palos, sinó Pals.

A la portada de l’obra de l’Antonio de Herrera, Historia de los hechos de los Castellanos (però que en una edició es titulava Historia General de las Indias), del 1601, apareix dibuixada la vila de Palos, que és un calc exacte de la vila de Pals, amb la muralla, les torres de defensa, la torre de guaita, el riu, el mar, el turonet i els arbres a l’entorn. La llegenda diu: “El Almirante sala de Palos villa del Conde de Miranda a descubrir”.
El rei Ferran és l’impulsor de l’empresa i les tres caravel·les porten gallardets catalans i no pas castellans. En comparar aquest gravat amb una foto de Pals de la primera meitat del segle XX, l’arquitecte Massimo Cova, ha observat que “el perfil, la situació espaial i, en general, l’estructura topogràfica del conjunt coincideixen clarament en les dues representacions”.

El senyor de Miranda era un dels múltiples títols del Comte d’Empúries, que és l’únic compte que és a Barcelona a la rebuda oficial d’En Colom, al 1493, i que passeja amb ell i el rei Ferran per la ciutat. Era el virrei del Principat just en aquells moments. La qual cosa vol dir que, en absència del rei, va ser la màxima autoritat i el principal responsable en la preparació del viatge.

Palos no era jurisdicció del Conde de Miranda, sinó del de Niebla.

La Reina Isabel intervé per agilitar els preparatius de l’armada, donant ordres als habitants de Palos perquè executin el que En Colom proposa. Les reines de Catalunya eren senyores de Pals.

Els reis obliguen als veïns de Palos a pagar un deute que tenien amb la Corona amb el servei d’homes en lloc de diners. Pals, havia de pagar una multa a la Corona, com tantes altres viles catalanes, per haver-se sublevat contra el seu rei Joan II.

En Joan de Cossa, militar i propietari de la nau Santa Maria i autor del mapamundi més antic que conté les terres americanes, havia participat també a la guerra civil a l’època d’En Rentat d’Anjou. El Descobridor també diu en una carta que va servir a les ordres del “bon Rei Renat”, quan aquest era rei dels catalans. El seu germà Gaspar de Cossa està documentat a Castelló d’Empúries.

En Jaume Colom, fill i hereu del Descobridor, estava casat amb Isabel de Gamboa, filla del capità de la fortalesa de Torroella de Montgrí i senyor de Pals, Joan de Gamboa i germana d’En Martí de Gamboa. Un Martí de Gamboa també va ser el correu del Descobridor.

Als documents, un Juan de Silva té la meitat de la jurisdicció de la vila de Palos, la qual és comprada pels Reis Catòlics, al juny del 1492, a fi d’assegurar-se que el port pertanyés a la Corona en vigílies del descobriment. Doncs bé: En Joan de Silva era capità del rei Pere IV, i va lluitar al mateix bàndol que els Colom. Va ser capità de Castelló d’Empúries i, després, de tot el Comtat d’Empúries.

Segons els textos oficials, el 6 d’agost del 1472, una Pimentel fa donació d’una part de Palos a un oncle seu. La mare del comte d’Empúries era la Beatriu Pimentel, la qual, durant la minoritat del fill, en va governar el comtat.

Durant la guerra civil, En Joan Colom i Bertran va ser l’“Embaixador del Príncipat” a la campanya de l’Empordà. Al 8 d’octubre del 1463 és a Castelló d’Empúries. Els seus parents eren els Bertran de Girona. Per això mateix el Descobridor nomenarà En Pere Bertran i Margarit, de Castell d’Empordà, cosí segon seu, el cap militar de la segona expedició al Nou Món.

Els cronistes ens diuen que En Colom va anar als afores de Palos a trobar-se amb un tal fra Johan Peres, cosmògraf, navegant, humanista, home de la cort, jurista i especialista en dret mercantil, que redacta amb En Joan de Coloma les Capitulacions. Però els estudiosos ens asseguren que el Descobridor no va poder passar per Palos al 1484-85, on a més a més, ningú no sabia qui era aquest monjo, que sovint, per si no fos poc, encara és substituït als textos per un altre religiós castellà: fra Antonio de Marchena.
Els Pere, Pera o Peres són un llinatge noble de Girona i Pals. Durant els segles XV i XVI són els propietaris del Castell de Sant Miquel, dit també Molí de Pals o Mas Tafurer, que també es troba als afores de Pals. Un dels seus membres és el cosmògraf i jurista Mossèn Johan Pere, autor d’unes Taules Astronòmiques, impreses al 1489. També el trobem a la Cort dels Reis Catòlics i és expert en dret mercantil. Participa a la guerra civil al mateix bàndol dels Colom, amb qui, a més, té relacions comercials. Coneixem que també havia redactat d’altres capítols mercantils.

Un Pinello és un actiu mercader que ajuda En Colom en tot el referent a l’armada de les primeres expedicions. Al costat del Molí de Pals hi ha el Mas Pinell.

Alguns historiadors exposen que les tres caravel·les van travessar l’Estret de Gibraltar.

Al Nou Món, En Colom bateja una ciutat important amb el nom de Sant Domingo. L’Antonio Vázquez de Espinosa, al seu Compendio y Descricpción de las Indias Occidentales, del 1629, relata que el nom que se li va donar té a veure “amb el gloriós patriarca Sant Domènec”. I En Juan López de Velasco assegura, a la Geografía y Descripción Universal de las Indias, que es va dir així perquè En Colom hi va arribar “el dia de Sant Domènec”. El Patró de Pals és sant Domènec, que s’escau el dia 4 d’agost. Les naus van salpar de Pals el dia 3 d’agost.

Durant el primer viatge, el Descobridor fa referència al paral·lel 42. El paral·lel 42 passa just pel port de Pals.

A las Ordenanzas municipales de Palos, del segle XVI, s’hi parla que cal netejar l’estuari que va fins al molí, perquè, sinó, les naus no hi podran navegar. A Palos no hi ha cap molí on arribi cap riu navegable. En canvi, és de tothom sabut que el Ter era navegable fins al Molí de Pals.

Hi ha múltiples documents que parlen explícitament del “port de Pals” al segle XV, com ha recollit H. Palou, a la seva tesi doctoral. I, fins i tot, conservem gravats de principis del segle XVIII on es pot observar el port de Pals, amb naus de gran arboradura ancorades. Avui dia encara és viu a la Platja de Pals el topònim d’“el Grau”, que vol dir port.

En tornant de les Índies, una nau va directa a Barcelona i l’altra “al mateix port d’on havien sortit”. Si van salpar de Pals, havien de tornar-hi. Això explica que quan els Reis escriguin a En Colom, des de Barcelona, el 30 de març de 1493, comminant-lo a anar-hi sense perdre temps, i aquest hi faci la seva entrada triomfal al 3 d’abril, només podia provenir d’un lloc molt proper al nord de Barcelona, perquè els cronistes badalonins i la tradició ens asseguren que va fer estada al Monestir de Sant Jeroni de la Murtra i va dormir al Mas Sunyol. Aquest mas era propietat del barceloní Joan Colom i Bertran. És a dir, que el Descobridor no va fer res més que no fos dormir a casa seva.

S’han conservat múltiples tradicions i llegendes que vinculen En Colom amb diverses poblacions empordaneses, entre elles Pals, i situen el port de sortida de l’expedició en una franja de costa definida entre l’Estartit, Pals i Begur.

Es preserva la totalitat dels fons dels arxius de les poblacions de l’Alt Empordà, des dels segle XII-XIII, llevat dels arxius de Pals i Begur, que comencen a la segona meitat del segle XVI.

Miquel : Anem per parts com va dir Jack:
En primer llloc alcarirte que jo preferiria que la teoria de Pals fos certa.

1_ Quins cronistes i en quin llibre parlen de "Begur"?
2_ En quin context parla Colom dels Pinello? En quin document?
3_Ja t'he dit que Vigo es Castella i es al paralel 42º N.
4_ On es demostrat que els Pinçons tinguesin propietats a Pals d'Empordà i no a Palos de la Frontera?
5_ On es demostrat que els Despuig tinguesin propietats a Pals i no a Tortossa?
6_Hi han molts llocs desde els que poder desembarcar i anar en tres dies caminant a Barcelona, per exemple Tarragona.
7_Palos de la Frontera existeix avui i existia aleshores..
8_ Quin document demostra que els Pinçon fosin portuguesos, quan en canvi hi han molts que demostren que vivien a Palos molt abans de 1492?
9_ Els consellers escriuen "Pals" com poden escriure "Saragossa" o "Llorca", o tu i jo escribim "Pinçons" malgrat no estar escrit així en cap document. Si no afegeixen "d'Empordà" o "de la Frontera" no queda clar a quin Pals/Palos es refereixen.
10_Lo de Jeroni Agulló i lo de Cristofor Despuig es molts anys mes tard. En Despuig possats a aclarir dubtes podria haver aclarit la identitat del Americo.
11_Tens copia d'aquesta transcripció que possa Begur
12_ SI, en Cristofor diu que va anar a buscar als Pinçon a Palos de la Frontera.
13_ Al Palos Andalus hi havien, molt abans de Colom, mariners, pescadors, corsaris i negrers. Llegeix Africa versus America de la Medina Sidonia.
14_ Mira, lo de Palos de Portugal pot ser una manera de diferenciarla del Pals d'Empordà que es mes alavora de França.
15_ Pero de on treus que en Pero Vazquez era cosí d'en rei Pere ? Quina meravella aixó de venir a lluitar contra un tirà i que desrpès el tirà et nomeni embaixador. No ho havia vist mai.
16_ El cosí del rei, Compte d'Empuries consta que va estar a la rebuda a Colom de Barcelona, pero enlloc consta com a preparador del primer viatge.
17 La reina Isabel era la propietaria del 50% de Palos de la Frontera.
18 Jaume Colom fill del descobridor? A tots els documents consta un Diego i un Hernando
19 El document del Juan de Silva, fos de on fos, i fos qui fos, es per la compra de Palos de la Frontera.
20 Si les reines de Catalunya eren senyores de Pals perque necesitan comprarla de nou?
21 Sant Domenec es el carrer principal de Call.
22 de Perez hi han a patades a tot arreu.
23 No poso en questió la existencia de port a Pals d'Empordà, sino que la sortida es fes allí, per simples motius practics.
24 El Mas Sunyol no era de Joan Colom Bertran, i ademés era mort al 1492.

Ah, i t'has deixat que el Marchena no va estar mai per Palos i el Pere d'Estùpiñan.

Xevi, he fet d'advocat del diable. M'agradaria creure la teva versió, pero desgraciadament, com la identitat de Colom, potser la veritat no la sabrem mai.

Hem de mirar de trobar una manera clara i neutra de desfer aquest merder. El buscaré.! Tinc molts mapes, a veure si trobo la manera.


Informacions facilitades per Miguel Angel, el fotografo de Palos a la wiki en català:
Algunos de los ejemplos de que esta familia Pinzón estaba ubicada en Palos de la Frontera desde antiguo
«
Carta otorgada por Atón de Quincoces, camarero de Conde de Miranda por Diego López de Zúñiga acerca de un préstamo de 200.000 maravedises que la villa de Palos hizo al dicho señor Conde para ayudar a pagar los vasallos que compró a la Condesa de Plasencia, 1467. (Firma como testigo Francisco Martín Pinzón) »
—Duque de Berwich y Alba; L, c. página 148

El segundo es este:«1467. Testimonio compulsorio de Escrituras otorgadas por el primer Conde de Miranda D. Diego López de Zúñiga, señor de Aza y de las villas de Palos y Villalba del Alcor, con varios vecinos de Palos sobre la pesca de cazones. (Firman como testigos Antón de Quicones, Gonzalo de Stuñiga, Pero Quintero, Rodrigo Yáñez y Martín Alonso Pinzón.) »
—Duque de Berwich y Alba; L, c. Doc. LXVIII pág. 147.

Testimonios sobre los Pinzón de Palos, sobre sus navegaciones tanto en el atlántico como en el mediterráneo, también hay varios anteriores al descubrimiento, como por ejemplo una:
«Comisión al asistente de Sevilla a petición de Bernaldo Galamo y consortes, vecinos de Ibiza, sobre la presa de un ballener que les fué tomado por Martín Alonso y Vicente Yáñez Pinzón, vecinos de Palos. »
—Archivo General de Simancas, Signatura: RGS,148001,54.

En los pleitos colombinos se da fe de que eran "vezinos de la villa de Palos", ya que a la pregunta del Fiscal hecha en 1513: «Si conocen al dicho Fiscal e al dicho Almirante, etc., e a Martín Alonso Pinzón e a Vicente Yáñez Pinzón e a Francisco Martín sus hermanos ..... »
—Archivo de Indias. L. c. Pieza 23. fs 3 y sigs.-Pleitos II. 143

A la cual y a modo de ejemplo dejo una de las respuestas, porque hay muchas: «Respuesta de Juan de Moguer.Conosce a Martín Alonso Pinzón e a Vicente Yáñez Pinzón y a Francisco martín Pinzón sus hermanos, vecinos que fueron de Palos ..... »
—probanza en Lepe, 19 de septiembre de 1515, Archivo de Indias. Leg. 2. Pieza 23, fs 8 y sigs. Pleitos, II. 138.



Palos de la Frontera abans de 1492:
Extraído de
http://www.paisvirtual.com/ciencia/humanistica/julioil/articuls.html
Julio Izquierdo Labrado La Rábida, 1993

El Puerto de Palos.I.1. Ubicación.El histórico Puerto de Palos, hoy prácticamente desaparecido, aunque mejor conocido por los recientes estudios de que ha sido objeto por el Departamento de Geofísica Aplicada de la Escuela Técnica Superior de Ingenieros de Minas de Madrid y el Departamento de Arqueología de la Universidad de Sevilla, estaba ubicado en el curso inferior del río Tinto, llamado en esta zona Canal de Palos, a unos cuatro kilómetros de su desembocadura en el Atlántico y confluencia con el Odiel, donde, por influencia de las mareas, se han creado estuarios que albergan, desde hace siglos, excelentes puertos.

En las Ordenanzas Municipales de Palos (1484-1521), dedicadas en su mayoría a regular las actividades marítimas de la villa, jamás se utilizan los términos de puerto o muelle. Las carabelas palermas "aportaban a la ribera", donde se descargaban las mercancías y se procedía a la subasta o "almoneda" del pescado. Es decir, las actividades portuarias no se concentraban en un punto, sino que se repartían a lo largo de la orilla del Tinto, lo que, obviamente, es más lógico teniendo en cuenta el volumen de naves y mercancías, relativamente elevado, que debían atender.


I.2. Principales instalaciones.Cerca de la orilla del Tinto existía un edificio para bodegones y almacén conocido con el nombre de ALOTA.

En la Alota palerma se contrataban las pesquerías de buena parte de la comarca, e, incluso, dos palermos, Juan Venegas y Pedro Alonso Cansino, se encargaban de conceder licencias para pescar en agua atlanticoafricanas, en la zona comprendida entre el Cabo Bojador y el Río de Oro, que tenían arrendada a los Reyes Católicos.

Otra importante instalación del Puerto era el ASTILLERO, donde los artesanos mejor considerados de Palos en aquella época, los carpinteros de ribera y los calafates, construían embarcaciones, sobre todo carabelas, cuya calidad dio tanta fama a la villa como las actividades marítimas que desarrollaron.

Documentalmente existe constancia de que podían realizar más de ocho carabelas al año. Aunque verdaderamente Palos contaba, al menos, con otros dos astilleros: uno junto a la fuente de Villafrías en la desembocadura del Tinto, y otro en Mazagón en un lugar "do dizen Huesas".

En cuanto al número de naves que componían la flota palerma a fines del siglo XV, es muy difícil establecerlo con exactitud. No obstante, si tenemos en cuenta que, en 1484, el Concejo mandó construir ocho carabelas para ocupar a los marinos desempleados de la Villa, y considerando que esta población marinera desocupada oscilaba en torno al 15 % del total de la población activa, podemos deducir que Palos contaría con no menos de 50 carabelas, además de un número indeterminable de embarcaciones más pequeñas. La Carabelas tenían una capacidad media de 35 o 40 toneladas, según se desprende de la clasificación de navíos que realiza el Concejo para la percepción de impuestos.


Dos fueron las áreas pesqueras más frecuentadas por los palermos. La primera, que abarcaba el ámbito del Tinto, se caracterizaba, sobre todo, por la pesca en los esteros y el litoral palermo, continuándose en aguas gaditanas hasta Sanlúcar de Barrameda. La segunda gran zona pesquera, que es la que ahora nos interesa, se encontraba en la costa noroccidental africana, desde Marruecos a Guinea.


"..la pesca de las alosas adquirió un portentoso desarrollo en Azamor, en la desembocadura del Umm-al-Rabia, lo que provocó una gran concentración en sus aguas de embarcaciones andaluzas, en especial de Palos y el Puerto de Santa María. Posteriormente fueron al Cabo de Aguer, donde se buscaba la pescada. En San Bartolomé, en la desembocadura del río de la Mar Pequeña, al igual que en los bancos del Cabo Bojador, se capturó el cherne, las bogas y la corvina. A mediados del siglo XV, los pescadores andaluces realizaban sus faenas hasta Angra de los Caballos y Río de Oro, donde se hallaban las más variadas y ricas especies".
Guinea, descubierta entre 1441 y 1443 por el portugués Nuño Tristao, además de su riqueza en oro y esclavos -por la que se hizo famosa-, poseían magníficas pesquerías que los palermos no debieron ignorar. Efectivamente Guinea supuso un incremento del ámbito pesquero en aguas africanas, extendiéndose el área de capturas más al sur aún y abriéndose insospechadas posibilidades de explotación. Pero no todas las villas marineras de la Baja Andalucía pudieron llegar a una zona tan meridional, pues si bien es cierto que en el resto de las pesquerías africanas rivalizaron marinos de Palos, Moguer, Lepe, Cartaya, Sanlúcar, Puerto de Santa María, etc..
"..la navegación en África, más allá del Cabo Bojador, exigió un perfeccionamiento técnico que sólo parecen haber poseido en este tiempo los marineros de Palos y el Puerto de Santa María, conocedores del régimen de corrientes y vientos que en aquellos parajes imperaban..".
Sin duda alguna, la cercanía del Algarve y los frecuentes contactos con los marinos del Sur de Portugal, supondrían una preciosa fuente de información para los palermos sobre las rutas africanas y la localización de los bancos de pesca, lo que representaba una ventaja adicional sobre otros puertos de la costa andaluza. Jaime Cortesao resumió así estos contactos:
"..sublinhemos a propósito que Palos de la Frontera, aos marinheiros de Palos, é o porto andaluz mais proximo da costa algarvia de Portugal, do qual dista breves horas de viage em barco a vela; que os seus pescadores lançavan redes nos mesmos mares frecuentados per los algarvios; que os contactos entre uns e outros eran continuos e ñao faltavan pescadores portugueses en barcos andaluces e viceversa...".

A pesar de este claro dominio portugués de la zona, tenemos noticias de algunos pescadores palermos que iban a capturar cazones más al Sur del Río de Oro, en el Golfo de Sintra. Por una carta otorgada en 1467, los Condes de Miranda y Cifuentes establecieron, con los regidores de la villa de Palos, un acuerdo por el que se comprometían a entregar al mayordomo de la Condesa de Plasencia y a dos mercaderes sevillanos la cantidad de "80.000 caçones alvarynos que vendrían en los navíos de Synca". El intento de los portugueses de controlar la mayor parte posible de la costa africana chocó con la resistencia de pescadores y mercaderes andaluces, lo que dio lugar a un estado de conflicto semipermanente que desembocó en una situación de inseguridad en las aguas africanas.
"...la osadía de estos envalentonados marineros (portugueses) a que dio pábulo la apatía del Rey Don Enrique, les impulsó a atacar los barcos de pesca andaluces que por la costa del mar de Marruecos empleaban las redes llamadas jábegas para sacar cierto pescado en las aguas próximas a Tánger. Pronto se apoderaron de muchos de esos barcos con sus tripulantes y aparejos..".
Esta situación de peligro, motivó que algunos vecinos y moradores de Palos, que se dedicaban a pescar o comerciar en tan conflictiva zona, aceptaran la soberanía portuguesa en aquellas aguas y trataran de conseguir un seguro por parte de la Corona de Portugal. Así lo comprobamos en la carta de "segurança real" firmada por
D. Alfonso V, el 6 de Octubre de 1468, en Sintra:
"Dom afomso etc. A quantos esta carta vírem fazemos saber que os vezinhos e moradores da vila de Pallos nos Regnos de Castella ...... os Naturaes de Castella tenham fectos ou ao deamte façom a nosos sobdictos e Naturaaes

Dada en Sintra bj dias doutubro pero dalcaçova a fez Ano do naçimento de noso Senhor Jhesu christo de mjll iiij Lxbiij".

Como muy acertadamente afirma el académico de la historia portugués de la Historia, Joaquim Alberto Iria, merece la pena destacarse en este documento la importancia otorgada a los marinos y navíos de Palos, tanto en su comercio con Portugal como con sus actividades en Guinea, por eso el seguro hace un llamamiento específico a los capitanes responsables de las principales plazas portuguesas africanas.

En el caso estricto de la pesca se llegó incluso más lejos en esta colaboración, cuyo objetivo no era otro sino asegurar la actividad de los pescadores palermos que representaban unos interesantes ingresos para la Corona de Portugal, pues el 1 de Noviembre de 1468 el Rey Don Alfonso V firma en Lisboa un seguro del arrendamiento de las pesquerías en el Río de Oro para el rico armador palermo Álvaro Alonso Rascón, que por cierto llegaría a ser en 1492 Alcalde de Palos junto al famoso Diego Rodríguez Prieto. Con este documento el armador podía envíar tranquilamente a pescar en aquella zona no sólo a sus propias naves, sino a todas las castellanas que le pagaran la licencia correspondiente:
"Dom Afomso etc. A quamtos esta carta virem fazemos saber que Álvaro Afomso Rascam morador em a vjlla de Pallos regnos de castella nos disse/ / Como porquanto elle tijnha a nos arrendadas as nosas pescarias do Rio do Ouro pera as caravellas que no dicto logar de Pallos e Moger ouuesse/ / E por rezam dos naujos que se ora filharam do dicto logar de Pallos e doutros lugares de castella per nosos naturaaes .....".


No obstante, y según Alonso de Palencia, pescadores palermos -subrayemos que eran pescadores- ya habían iniciado en esta época acciones contra las naves portuguesas, -probablemente a ellas se refiera el seguro del rey
Alfonso V-, esperándolas en lugares propicios para asaltarlas cuando regresaban del litoral africano:
"El continuado favor de la fortuna y, sobre todo, las inmensas riquezas adquiridas en sus felices empresas marítimas, les habían hecho creer que podrían dominar a su antojo en las costas occidentales. Por sus frecuentes navegaciones por el Mediodía, (los portugueses), se habían erigido en señores del litoral etiópico, hasta el punto de que a cuantos castellanos se encontraban por aquellos mares sin permiso del Rey Don Alfonso, los hacían morir entre atroces tormentos... Poseídos de tal orgullo, diéronse al comienzo de la guerra a correr las costas de Andalucía y de Cádiz, apresando los barcos pesqueros y de mercaderes, sin que pudiese oponérseles resistencia por falta de embarcaciones,.. . Ya antes, sin embargo, tres o cuatro pescadores de Palos, curtidos en las cosas del mar, habían refrenado la ferocidad portuguesa apresándoles muchas embarcaciones al regreso de Etiopía, dando muerte a la tripulación y apoderándose de las mercaderías, esclavos y esclavas que traían..".

II.2. El Comercio :
La trata de negros.También tuvieron los andaluces que competir por los beneficios de un floreciente mercado de esclavos, procedentes de Guinea, con Portugal, que ya desde 1444 había organizado la trata. Concretamente, el 8 de Agosto de dicho año, según el cronista Gomes Eanes de Zurara, cuando son puestos a la venta en el mercado de Lagos 235 esclavos traidos por la expedición de Lanzarote:
"No outro día... muito cedo pela manhâ por razâo da calma, comemçaram os mareantes de correger seus bateis e tirar aqueles cativos, para os levarem segundo lhes fora mandado; os quaes, postos juntamente naquele campo, era uma maravilhosa cousa de ver que entre eles havía alguns de razoada brancura, fremosos e apostos; outros menos brancos, que queríam somelhar pardos; outros tâo negros como etíopes, tâo desafeiçoados assim nas caras como nos corpos, que quasi parecía, aos homens que os esguardavam, que víam as imagens do hemisferio mais baixo."
Muy pronto, los embajadores de
Alfonso V ante la Santa Sede consiguen ver ratificadas por Roma su privilegiada posición en Guinea mediante dos Bulas Pontificias: la Romanus Pontifex, dada por Nicolás V el 1 de Enero de 1455, y la Inter Caetera, otorgada por Calixto III el 13 de Marzo del siguiente año.
Mientras tanto, los castellanos, ajenos o impotentes para sumarse a esta trata negrera, parecen más interesados en controlar otras mercancías como las Conchas, Orchillas, o Caurís, singular moneda para tratar con los indígenas.
Las prácticas de apresamiento directo, o "filhamentos", fueron pronto abandonadas por irrentables, ante la facilidad de conseguir grandes contingentes de negros, prisioneros por sus frecuentes escaramuzas tribales, sólo con ofrecer al reyezuelo de turno algunas baratijas. De la constatación de esta realidad surgirían las factorías: Arguim (1448), Santiago de Cabo Verde(1458), San Jorge da Mina(1482), Sâo Tomé(1486)... En cambio España no tuvo en el África noratlántica mas que la factoría de Mar Pequeña, ubicada en algún lugar indeterminado de la costa de
Berbería.
Sin embargo, esta desigualdad, por la cual casi la totalidad de los esclavos que llegaban a Andalucía procedían directamente de estas factorías lusitanas en África, o llegaban a través de los mercados negreros de Lagos y
Lisboa, será superada al inventar los andaluces otra forma, y desde luego no la menos importante, de procurarse esclavos: el robo.
En efecto, al mismo tiempo que se produce un auge en las actividades marítimas de los palermos en el litoral atlántico africano, durante la segunda mitad del siglo XV, comienzan a ser frecuentes los testimonios de esclavitud en la Villa. La coyuntura propiciaba un aumento del tráfico marítimo en aquellas aguas, que se hacía posible gracias al desarrollo de las ténicas de navegación. Coincidiendo con los primeros contactos con los mercados de esclavos en tierras africanas, la población de Palos crecía y se hacía más rica, convirtiéndose en un importante núcleo de la trata negrera en sus inicios.
Los marinos de las costas occidentales de Andalucía, y en el litoral onubense concretamente Palos, Huelva, Lepe, Moguer o Gibraleón, se ven a menudo involucrados en acciones piráticas contra las carabelas negreras lusas, a las que esperan y asaltan cuando pretendían llegar a Portugal desde Guinea. Una lucrativa actividad que se incrementaría a lo largo de la segunda mitad del siglo XV por tres razones fundamentales:
La desigual presencia de España y Portugal en África ya comentada, a la que debe sumarse la superioridad de la bien organizada armada portuguesa.
Era mucho más barato, y por tanto rentable, apoderarse de estas cargas humanas cuando ya se encontraban próximas a las costas andaluzas, máxime cuando, como afirma el profesor Antonio González Gómez:
"...los mercaderes (portugueses), por rebajar los precios de las mercancías porteadas, redujeron el número de personas necesarias para defenderse de tales asaltos".
El progresivo apoyo de la Corona castellana a estas actividades, que pasan con ello a ser corsarias, o sea con patente de corso real, porque los monarcas no están dispuestos a perder su correspondiente, y al parecer sustancioso, quinto. Así se expresa en la carta firmada por la Católica Isabel en Sevilla el 13 de Septiembre de 1477:
"Sepades que yo he seydo informada como agora nuevamente algunas personas, vezinos de la villa de Palos, tomaron çiertas caravelas de portogueses, que venían de la Guinea, que trayen oro de la Mina e esclavos e otras mercaderías... Las quales dichas caravelas de portogueses e todo lo que en ellas trayan es mío e me pertenesçe..".
Fue por tanto el robo, asalto,
piratería o corso sobre las naves portuguesas, realizados fundamentalmente por marinos de la costa onubense, el principal medio de entrada de esclavos negros en España. Una práctica que se inició casi desde el comienzo mismo de la trata por los lusos, pues ya en 1452, el Infante portugués Don Enrique el Navegante, reclamaba la devolución de 34 esclavos negros que algunas gentes de Sevilla y Palos habían robado de una carabela portuguesa procedente de Guinea.
Según el cronista Alonso de Palencia, en 1476 "..Animados por las procaces palabras de Gonzalo de Stúñiga, alcaide de la fortaleza de Palos, armaron otras tres carabelas y arribaron a las costas de Guinea con intento de cargaresclavos." Esta vez los palermos en solitario, logran con argucias apresar al rey de aquella región y a sus hombres de confianza, a quienes trajeron a Andalucía.

Sin embargo, los marinos de la costa suratlántica peninsular encontraron un modo de seguir en el negocio esclavista, y éste no fue otro que enrolarse en los barcos portugueses, cuyos armadores y capitanes les aceptaron de buena gana porque ellos mejor que nadie sabían de la gran experiencia y pericia de estos navegantes, a lo cual se añadió otra razón importante: la mayor posibilidad de poder introducir esclavos de contrabando en América con estos marinos.

En 1476, se proclamaron en Sevilla, Palos, Puerto de Santa María, Jerez y otros puertos, las Cartas Reales que obligaban a llevar un escribano en cada una de las carabelas que fuesen a los "resgates" de Guinea, cuyo objetivo, obviamente, era el control de mercancías e intercambios para la posterior deducción del quinto.

Ya en 1452, Pedro Alonso, escudero del Infante de Portugal, mandó una requisitoria para que pescadores de Palos, Moguer y Sevilla, que apresaron una carabela portuguesa procedente de Guinea, le devolvieran los 66 esclavos negros capturados.
Eran acciones corsarias apoyadas por los señores de Palos.


La Armada que se preparó en Sevilla no contó con la participación de los palermos, ante la negativa de Gonzalo de Stúñiga a que éstos formasen parte de la empresa. Fue un fracaso. Y los Reyes comprendieron la necesidad de apoyar las acciones aisladas de los palermos, así que en 1476 ordenan al Concejo de Sevilla que permitan sacar trigo y cebada para el mantenimiento de la Villa de Palos y el aprovisionamiento "de la armada que iban a hacer contra Portugal", por lo que los de Palos pasarían a convertirse de hecho en verdaderos corsarios reales.

Más tarde, ante estas nuevas circunstancias, Gonzalo de Stúñiga otorga su permiso y las naves palermas se unieron a la expedición castellana capitaneada por Charles de Valera. Según Alonso de Palencia, las tripulaciones conseguidas en principio, de andaluces y vascongados, carecían de práctica en viajes semejantes "porque sólo los de Palos conocían de antiguo el mar de Guinea", y la incorporación de los palermos fue un importante refuerzo para Valera.


Son significativas al respecto las órdenes cursadas por la Reina a los Concejos de Sevilla, Jerez y sus comarcas para que permitieran a los vecinos de Palos comprar el pan que precisaban para el abastecimiento de la villa y de los navíos que enviaban contra Portugal.
En 1477, los de Palos asaltaron con 26 carabelas la costa portuguesa y retaron a combatir a ciertas naves francesas aliadas de los lusitanos, a las que vencieron, apresando además dos carabelas portuguesas. Después saquearon el arrabal de Tavira ocasionando graves daños.
La dilatada experiencia de los palermos en las navegaciones atlánticas y en los enfrentamientos con los portugueses fue reconocida y requerida por los Monarcas. El salvoconducto y seguro que los reyes concedieron a todas las personas que fuesen en los navíos que llevaba en cargo Mosén Juan Boscán para ir a la Mina de Oro, fechado en 1478, lleva implícito el interés de la Corona porque los marinos palermos participaran en estas navegaciones. Tanto las naves como sus tripulaciones serían reclutadas mayoritariamente en Palos, por orden de los Reyes y mediación directa del propio Capitán de la Armada. El salvoconducto iba significativamente dirigido en primer lugar a la Villa de Palos:
"A la Villa de Palos e a todas las cibdades e villas de mi reyno:.Sepades que Yo he mandado e mando a ziertos vezinos de Palos e de otras villas e logares de la Costa de la Mar de la Andaluzía e de otras partes de mis reynos y señoríos, que vayan con ciertos sus navíos a la Mina de Oro..

Como en el resto de las ocasiones en que se intenta hacer una gran armada, se fracasa ante la superioridad lusa. Sólo en encuentros singulares y muy rápidos los palermos, sin más respaldos, conseguían sorprenderles. Ciertamente, también algunos palermos aprovecharán la confusión de la guerra para dedicarse simple y llanamente a la
piratería. Pero, pese a todo, los servicios que brindaban a la Corona al enfrentarse a los de Portugal, indirectamente, les hacía acreedores de su aprecio y respaldo.

Pero ésto era insuficiente para sobrevivir y, contrariando el Pacto de Alcáçovas, acuden a las aguas prohibidas pasando de ser considerados como avezados guerreros contra los portugueses a meros delincuentes. Alcáçovas supuso el sacrificio de los palermos, y de sus actividades marítimas, en aras de la nueva coyuntura política respecto a Portugal. En Palos produjo un sentimiento de estupor y decepción, origen de las tensas relaciones con la Corona, que se agudizarán más aún cuando los Reyes adquieran la mitad de la Villa en 1492.


Conde de Miranda:
http://grandesp.org.uk/historia/gzas/mirandacast.htm

Compte d'Empuries, infant fortuna
http://ca.wikipedia.org/wiki/Enric_II_d

Com pots veure no son la mateixa persona el 1492.