No m’ha quadrat mai això de quants diners i qui els va posar, els necessaris per a que en Colom fes el primer viatge. Les fons no només no ho aclareixen, sinó que a més es contradiuen.
Crec jo que en això te molt a veure els sistemes educatius espanyols que durant centenars d’anys ens han encasellat als batxillers com de lletres o de ciències, i ja se sap que per a escriure d’història es te que ser de lletres, encara que això impliqui no saber multiplicar.
Potser també, en alguns casos, no es que no sàpiguen multiplicar sinó que s’usen les referències amb mala fe i amb motius politics o localistes. Per exemple els historiadors partidaris de que el Pinçon era qui realment manava i va descobrir, i en Colom no era mes que un ignorant, prefereixen la xifra total mes baixa possible, i així reivindicar els suposats 500.000 morabatins d’en Pinçon com a imprescindibles.
Aquest 500.000 que segons altres autors pagà en Colom, segons uns autors li presta Gabriel Sanxis, segons altres Isaac Abravanel, o el mateix Pinçon. (Perquè es clar, en Colom era un pelat, i per tant quelcom havia de deixar-li els diners).
Pero això ho desmenteix el propi Colom en una carta als reis, des de Jamaica, el 7 de juliol de 1503. "...i agora no tenga cauello, en mi persona, que no sea cano, i el cuerpo enfermo, i gastado quanto me quedo de abuelos, i me fue tomado y vendido, i a mis hermanos fasta el saio, sin ser oido, ni uisto con gran deshonor mió".
http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/mcp/91348286998794384188868/019985_3.pdf Pag 49
http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/mcp/91348286998794384188868/019985_3.pdf Pag 49
LES FONTSVeiem que diuen els autors contemporanis d’en Colom:
Segons las Casas els Pinçon aportaren 500.000 , i Colom va tenir que aportar un octau, o sigui 500.000 mbC per a complir amb les Capitulacions. "Y porque Cristóbal Colón quiso contribuir a la ochava parte en este viaje, por que con solo el cuento de maravedis que por los Reyes prestó Luis de Santangel no podia despacharse, y tambien por haber la ganancia de su ochavo, y como Crsitóbal Colón quedó de la Corte muy alcanzado y puso medio cuento de maravedies por el dicho ochavo, que fue todo para se despachar necesario, como pareció por las cuentas de los gastos que se hicieron ante escribano público en la dicha villa y puerto de Palos, que el dicho Martin Alonso, cosa es verosimile y cercana a la verdad, según lo que yo tengo entendido, prestó sólo al Cristóbal Colón medio cuento, o él o sus hermanos." Las Casas, Bartolomé. «Tomo I. Capítulo XXXIV, pág. 256.
Dons be, 500.000 son un "ochavo" de 4.000.000 mbC
Segons Francisco López de Gómara (Historia General de las Indias Cap XV), Santàngel va posar 16.000 ducats, que son 6.000.000 mbC:" Y porque los reyes no tenían dineros para despachar a Colón, les prestó Luis de San Ángel, su escribano de ración, seis cuentos de maravedís, que son, en cuenta más gruesa, diez y seis mil ducados." Francisco López de Gómara, Historia General de las Indias Cap XV, http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/02588400888014428632268/p0000001.htm#18
Al manuscrit "Armoria", de Jaume Ramón Vila, (avui desaparegut l’original), s’afirma:"En Barcelona se proheví a Crostofol Colom (qui fou qui descobrí las Indias) de 17 milia ducats ques pregueren prestats de Lluis de St. Angel, escribá de racions del Rey Catolich, com consta en scripturas auténticas recónditas en lo racional de Barcelona, ab las cuals provehí Cristofol Colom la armada que feu per lo principi del descobriment de esta empresa"
Simon Wiesenthal, escriví :”De su fortuna privada, y sin intereses, concedió (Santángel) un anticipo de 17.000 ducados para armar la flota expedicionaria. En el Archivo de Simancas se conservan los originales de sus libros de cuentas, donde consta que el préstamo no se canceló sino al cabo de mucho tiempo".
Simon Wiesenthal, Operación Nuevo Mundo. La misión secreta de Cristóbal Colón Barcelona, 1976
CAPITULACIONS I TESTAMENT D’EN COLOM
Les Capitulacions deien: "Item que en todos los navios que se armaren paral dicho tracto e negociacion, cada y quando, y quantas vezes se armaren, que pueda el dicho don Chistroval Colon si quisiere contribuyr e pagar la ochena parte de todo lo que se gastare en el armazon, e que tanbien haya e lieve del provecho la ochena parte de lo que resultare de la tal armada. Plaze a Sus Altezas. Johan de Coloma".
Arxiu Real de Barcelona Registre del 17-4-1492 (registro 3569 de la secció "Diversorum siguilli secreti" folis 135V i 135 R.
També en el testament d’en Colom ell mateix afirma que va tenir que aportar diners, i no diu xifra concreta: "Sus altezas no gastaron ni quisieron gastar para ello, salvo un cuento de maravedíes, e a mi fue necesario aportar el resto".
Rafael Diego Fernandez, Capitulaciones colombinashttp://books.google.es/books?id=4ouNv6ZaRZQC&printsec=frontcover&source=gbs_summary_r&cad=0#PPA103,M1
ELS DINERS DE SANTANGEL FOREN UN PRESTEC?Respecte als diners posats per Santàngel altres fons justifiquen que van ser en concepte de emprèstit, i que la Corona els hi va tornar:"Que dió y pagó más el dicho Alonso de las Cabeças por otro libramiento del dicho arzobispo de Granada, fecho V de Mayo de XCII años, a Luís de Santángel, escrivano de ración del rey, .....doszientos é noventa mil maravedis, a cuenta del cuento é quarenta mil maravedies que dejo para la paga de tres caravelas, .... e para pagar a Xristoval Colón".
Melquiades Andrés Martín "El dinero de los Reyes Católicos para el descubrimiento de América, financiado por la diócesis de Badajoz", p. 37, Editorial Cisneros, 1987.
Aquest text complert diu que el bisbe de Granada paga el 19 d'agost de 1494, 290.000 mb a compte de 2.640.000 mb que te que pagar anticipats per Santàngel: 1.500.000 mb per a Isaac Abravanel,per un préstec per la conquesta de Granada, i dels 1.040.000 anticipats per al Santàngel a Colom (1.500.000+1.040.000=2.540.000, i no 2.640.000), i que, li paguen 290.000 mb en total.
Per tant aquest document només justifica que s’en tornessin 290.000 mb. ( i que no sabien sumar)
EL DUCAT
El ducat era la moneda catalana.
El morabatí o “maravedí” era la moneda castellana. Cada ducat equivalía a 374 mb de Castella. Aquest canvi estaba fixat pels Reis a Castella per un decret signat a Toledo el 28 de gener de 1480.
En 1497 es canvia la fesonomia de les monedes castellanes, i apareix l’excelent castellà amb un valor de 375 morabatins. (en monedes de mig i de quart excelent)
Així dons, en 1497 Castella abandona el patró monetari musulmà ( 1 morabatí d’or= 1 dinar almoravide d’or), per acollirse al patró monetari català. (1 excelent castellà = 1 ducat català+1morabatí). ( Curios detall per donar mes valor al ducat castellà que al català)
José Maria de Francisco Olmos, “La moneda castellana de los reyes Católicos”, U.C.M. Revista General de Información y Documentación ISSN: 1132-1873 Vol. 9, nY 1-1999: 85-115
http://revistas.ucm.es/byd/11321873/articulos/RGID9999120085A.PDF
Aquest canvi provocarà en el següent segle, fins a tres suspensions de pagaments de l’Estat castellà. ( El mateix efecte que la paritat dolar=pes argentí, o el que en aquests moments provoca que Espanya no pugui devaluar la seva moneda.)
LES DESPESES
Els vaixells: Teòricament dos vaixells i les nomines de les seves tripulacions eren gratis, segons la carta dels reis a Palos: “Sabed que por algunas cosas....fuisteis condenados ..... a aprovisionarnos para un año con dos naves equipadas a vuestra costa “
Real Provisión de los Reyes Católicos, Carta dirigida a certs veïns de Palos, per a que lliurin a Cristòfor Colom dues caravel.es, Granada, 30 de Abril de 1492.
"El presupuesto de la armada descubridora era aproximadamente de dos cuentos o millones de maravedíes, según los cronistas. Se sabe que no fue costeada exclusivamente por la Corona, sino también por la villa de Palos y por el Descubridor.
La parte de los monarcas montaba 1.140.000 maravedíes, cantidad que no salió de las arcas reales, sino de la hacienda del escribano de ración Luis Santángel, que fue quien adelantó el dinero a los reyes. De esta cantidad, un millón sería para costear las carabelas y el resto se adelantaba como sueldo al capitán de la armada Cristóbal Colón [...].
Los vecinos de Palos debían poner a punto y a su costa dos carabelas. Pesaba sobre ellos una condena que el Consejo Real , "por algunas cosas fechas e cometidas por vosotros en deservicio nuestro", había dictado tiempo atrás. Ahora reclamaban los soberanos ese servicio, que supondría unos 400.000 maravedíes.
Luis Arranz Márquez, Cristóbal Colón. Misterio y grandeza Madrid, 2006. p. 205-206.
Així tenim que un milió es destinava a tripulació i despeses d'un vaixell, perque els altres dos vaixells, segons els reis eren gratis total. Pero la realitat va ser molt diferent, dons els veïns de Palos, “obeïren però no compliren” l’ordre.
Aleshores els reis feren una altre ordre, dirigida a totes les autoritats de les costes andaluses, a proveir a Colom amb tres vaixells, i el 20 de juny enviaren a Joan de Penyalosa a que l’executés. A la vista d’això els frares de la Rabida, Juan Perez i Antonio de Marchena, forçaren a Pinçon a negociar amb Colom la seva participació
Salvador de MadariagaDe Colón a Bolivar, p. 15
LES NOMINESSi confiant en les tripulacions que ens descriu d’historiadora Alice B. Gould, i confiem també en els sous que ens diu que cobraven la historiadora Consuelo Varela, podem fer els següents càlculs:
Cost dels sous de l’expedició:
Santa Maria :5 sous de 2000 mb /mes + 35 sous de 1000 mb/mes
Pinta : 6 sous de 2000 mb/mes + 19 sous de 1000 mb/mes
Niña: 6 sous de 2000 mb/mes + 19 sous de 1000 mb/mes
El cost mensual en nomines es de de 107.000 m/mes.
Si el viatge durà del 3 d’agost de 1492 fins el 15 de març de 1493, vuit mesos de nomines ens dona un total de : 856.000 maravedis.
Apart d’aquets 90 tripulants, hi havia 20 passatgers més que també menjaven i cobraven.(criats, funcionaris, traductors, un metge, etc)
CONCLUSIONS
Es evident que els habitants de Palos, al no fer cas a l’ordre real, feren augmentar la despesa prevista pels reis.
La despesa prevista no es en cap cas els 1.140.000 avançats per Santangel a Colom abans de marxar a Palos, sinó que es de 4.000.000 mb, i es per això que en Colom posa 500.000 mb. de la seva butxaca, per complir amb el octau que indica les Capitulacions.
Els diners que posa en Pinçon (entre 360.000 i 500.000 mb), no son per generositat, sinó perquè es l’únic que compleix amb l’orde real de tot el municipi de Palos. Estranya situació aquesta de convertir en herois a qui compleixen les lleis.
Per tant l'expedició va costar en total uns 6,984 milions, xifra raonable, 500.000 Pinçon, 500.000 colom, 1.140.000 els reis (deixats per Santàngel i que desprès li tornen, en part documentat) 4.844.000, mes de Santàngel (la resta dels 16.000 ducats) a compte de les taxes als genovesos de Valencia, fet que fa escriure a alguns autors (italians, naturalment), que ho van acabar pagant els genovesos.
Com veieu l’historia dona prous arguments, com per a que tothom estigui satisfet. De Palos fins a Gènova.
www.xpoferens.cat
Així tenim que un milió es destinava a tripulació i despeses d'un vaixell, perque els altres dos vaixells, segons els reis eren gratis total. Pero la realitat va ser molt diferent, dons els veïns de Palos, “obeïren però no compliren” l’ordre.
Aleshores els reis feren una altre ordre, dirigida a totes les autoritats de les costes andaluses, a proveir a Colom amb tres vaixells, i el 20 de juny enviaren a Joan de Penyalosa a que l’executés. A la vista d’això els frares de la Rabida, Juan Perez i Antonio de Marchena, forçaren a Pinçon a negociar amb Colom la seva participació
Salvador de MadariagaDe Colón a Bolivar, p. 15
LES NOMINESSi confiant en les tripulacions que ens descriu d’historiadora Alice B. Gould, i confiem també en els sous que ens diu que cobraven la historiadora Consuelo Varela, podem fer els següents càlculs:
Cost dels sous de l’expedició:
Santa Maria :5 sous de 2000 mb /mes + 35 sous de 1000 mb/mes
Pinta : 6 sous de 2000 mb/mes + 19 sous de 1000 mb/mes
Niña: 6 sous de 2000 mb/mes + 19 sous de 1000 mb/mes
El cost mensual en nomines es de de 107.000 m/mes.
Si el viatge durà del 3 d’agost de 1492 fins el 15 de març de 1493, vuit mesos de nomines ens dona un total de : 856.000 maravedis.
Apart d’aquets 90 tripulants, hi havia 20 passatgers més que també menjaven i cobraven.(criats, funcionaris, traductors, un metge, etc)
CONCLUSIONS
Es evident que els habitants de Palos, al no fer cas a l’ordre real, feren augmentar la despesa prevista pels reis.
La despesa prevista no es en cap cas els 1.140.000 avançats per Santangel a Colom abans de marxar a Palos, sinó que es de 4.000.000 mb, i es per això que en Colom posa 500.000 mb. de la seva butxaca, per complir amb el octau que indica les Capitulacions.
Els diners que posa en Pinçon (entre 360.000 i 500.000 mb), no son per generositat, sinó perquè es l’únic que compleix amb l’orde real de tot el municipi de Palos. Estranya situació aquesta de convertir en herois a qui compleixen les lleis.
Per tant l'expedició va costar en total uns 6,984 milions, xifra raonable, 500.000 Pinçon, 500.000 colom, 1.140.000 els reis (deixats per Santàngel i que desprès li tornen, en part documentat) 4.844.000, mes de Santàngel (la resta dels 16.000 ducats) a compte de les taxes als genovesos de Valencia, fet que fa escriure a alguns autors (italians, naturalment), que ho van acabar pagant els genovesos.
Com veieu l’historia dona prous arguments, com per a que tothom estigui satisfet. De Palos fins a Gènova.
www.xpoferens.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada