22 de jul. 2009

EL MAPA VINDLAND ES AUTÈNTIC

El mapa d'un territori anomenat Vinlandia al segle XV, el primer conegut a mostrar part d'Amèrica abans que l'explorador Cristòfor Colom arribés al continent, és gairebé amb absoluta certesa genuí, va dir el divendres un expert danès.

Les controvèrsies han envoltat al mapa des que va sortir a la llum pública a la dècada de 1950, ja que molts erudits van sospitar que es tractava d'un engany per provar que els víkings van ser els primers europeus en arribar a Amèrica del Nord.
Més tard, aquesta afirmació va ser confirmada per un descobriment arqueològic realitzat en la dècada de 1960.
Els dubtes sobre el mapa es van mantenir fins i tot després de la utilització de proves de carboni per establir l'antiguitat de l'objecte.


"Totes les proves que hem fet durant els darrers cinc anys-sobre els materials i altres aspectes-no mostren signes de falsificació", va precisar a Reuters Rene Larsen, rector del Col legi de Conservació que depèn de la Reial Acadèmia de Belles Arts danesa. L'expert va presentar els descobriments del seu equip el divendres en una conferència internacional de cartògrafs a la capital danesa.

El mapa mostra Groelandia i una illa situada a l'oest de l'oceà Atlàntic identificada com "Vinilanda Insula" que faria referència al territori de Vinlandia i apareix citat en les sagues islandeses.

Els erudits vinculen actualment a Vinlandia amb els assentaments dels víkings establerts amb Leif Eriksson a prop de l'any 1000 DC

Larsen va dir que el seu equip va realitzar estudis de la tinta, escriptura, pergamí i forats del mapa, el qual és guardat a la Universitat de Yale, EUA.
A més va precisar que els forats causats per escarabats que s'alimenten de fusta són consistents amb aquells trobats en els llibres on el mapa va ser trobat.

A més, va dir que els arguments que indiquen que la tinta era molt recent degut a que conté una substància anomenada diòxid de titani (anatasa) podrien ser rebatudes, atès que s'han trobat mapes medievals amb la mateixa substància i que provendría de la sorra utilitzada per assecar la tinta humida.

Erudits nord-americans han estimat la data del mapa per mitjà de proves de carboni en voltant de l'any 1440, prop de 50 anys abans que Colom descobrís el Nou Món el 1492, i creuen que va ser traçat per un consell eclesiàstic a Basilea, Suïssa .

El mapa de Vinlandia no és un "mapa víking" i no altera l'enteniment històric de qui va viatjar primer a Amèrica del Nord. Però si és genuí, demostraria que el Nou Món va ser conegut no només pels víkings, sinó que també per altres europeus almenys mig segle abans del viatge de Colom.

El mapa va ser comprat a un comerciant suís per un nord-americà després que el Museu Britànic el rebutgés el 1957.



"… Jo vaig navegar l'any de mil quatrecents setanta-set, en el mes de Febrer, mès enlla de l'illa de Thule cent llegues, de la qui la part austral dista del equinoccial setanta-tres graus, i no seixanta-tres com alguns diuen, i no es dins de la línia que inclou l'Occident (meridià de l'illa de Ferro) com diu Ptolomeu, sino molt mes occidental… "( Cristòfor Colom)

Islandia es al paral.lel de Ferro. Es clar dons que Colom situaba Thule a Groenlandia, on es troba actualment.


18 de jul. 2009

A penes hi havia uns 7.000 neandertals a Europa



Els neandertals van ser una espècie humana que es va estendre per gran part d'Europa, però en realitat eren molt pocs, uns 7.000 individus i tots descendien d'una dona-la Eva neandertal-que va viure fa uns 110.000 anys.
Els paleontòlegs i biòlegs han arribat a aquesta conclusió al completar el genoma mitocondrial (que es transmet per via materna) de cinc neandertals, un dels quals va viure a la cova asturiana d'El Sidrón.

El que indica l'Eva, una avantpassada virtual, és que en la seva època s'havia produït un coll d'ampolla demogràfic, la població s'havia reduït molt. No implica que fos la primera neandertal de la història.

"Hem trobat que els neandertals tenen molt poca diversitat genètica, molt menys que els humans actuals", comenta Carles Lalueza Fox, coautor d'aquest històric estudi, que es publica avui a la revista Science.

Antonio Roses, un altre dels autors espanyols, assenyala: "Dos dels genomes-de Feldhofer (Alemanya) i Vindija (Croàcia), que estan separats per quasi mil quilòmetres-són idèntics, cosa que només pot passar si la diversitat de l'espècie és molt baixa ".
Els fòssils estudiats són d'individus que van viure entre fa 70.000 anys i fa 38.000 anys (poc abans que l'espècie es van extingir).

FONT : EL PAÍS 17/07/2009

LA BIBLIA MES ANTIGA DEL MÒN

Experts reuneixen a internet les pàgines de la Bíblia més antiga del món
TEXT ANTIC DE 650.000 PARAULES
El Codex Sinaiticus data del segle IV i els seus pergamins, escrits en grec, estan dispersos a Anglaterra, Alemanya, Egipte i Rússia

Gràcies als últims avanços tecnològics, els experts han aconseguit reunir virtualment en internet les més de 800 pàgines i fragments que es conserven de la Bíblia més antiga del món, l'anomenat Codex Sinaiticus.Per primera vegada es podrà accedir des de qualsevol lloc del món a les imatges digitals en alta resolució de les pàgines d'aquest llibre, que data del segle IV de la nostra era, ha informat avui la Biblioteca Britànica.
El van escriure en grec sobre fulls de pergamí diversos escribes, i el text es va revisar i corregir al llarg dels segles següents.
Col·laboració de quatre anys
La reunificació virtual del Codex Sinaiticus marca la culminació de quatre anys d'estreta col·laboració entre la Biblioteca Britànica, la Biblioteca de la Universitat de Leipzig, el monestir de Santa Catalina (Mont Sinaí, Egite) i la Biblioteca Nacional de Rússia, a Sant Petersburg.
Cada una d'aquestes institucions guarda parts diferents del manuscrit, que s'han pogut unir virtualment gràcies a internet (www.codexsinaiticus.org).El projecte permetrà ara als estudiosos de tot el món aprofundir en el text grec, que s'ha transcrit en la seva totalitat amb referències creuades, que inclouen la transcripció de les nombroses revisions i correccions posteriors.
Estudi com a objecte físic
També permetrà als investigadors examinar la història del llibre com a objecte físic, estudiar la textura i manufactura del pergamí.El còdex, potser el llibre enquadernat més antic que ha sobreviscut fins als nostres dies, era enorme: tenia originalment més de 1.460 pagines, i cada una feia 40,6 centímetres d'alt per 35,5 d'ample."El Codex Sinaititucs és un dels tresors escrits més grans del món. Marca el triomf definitiu dels còdexs enquadernats sobre els pergamins", ha comentat Scot McKendrick, director del departament de manuscrits occidentals de la Biblioteca Britànica."Aquest manuscrit amb 1.600 anys d'antiguitat permet estudiar el desenvolupament de la primerenca cristiandat i ofereix material documental de primera mà sobre com es va transmetre la bíblia de generació en generació", ha dit McKendrick.
"El projecte ha permès determinar que un quart escriba --a més dels tres ja reconeguts-- va treballar també en el text", ha assenyalat el director de la Biblioteca Britànica.Segons McKendrick, "la disponibilitat del manuscrit virtual perquè el puguin estudiar els experts de tot el món crea oportunitats de col·laboració investigadora que haurien estat impossibles fa només uns anys".
Segons el professor Davie Parker, de la Facultat de Teologia de la Universitat de Birmingham, que va dirigir l'equip britànic que va fer la transcripció electrònica del manuscrit, "el procés de desxifrar i transcriure les fràgils pàgines d'un text antic de més de 650.000 paraules és un repte enorme, que ha comportat quatre anys de feina".
La transcripció inclou pàgines del Codex trobades el 1975 en una habitació tancada del monestir de Santa Catalina, algunes de les quals en molt males condicions, i que es publiquen per primera vegada.
Per marcar el llançament del Codex en la seva versió virtual, la Biblioteca Britànica ha muntat una exposició, titulada Des del pergamí fins al píxel: Reunificació virtual del Codex Sinaiticus, que es podrà visitar des de demà fins al 7 de setembre.

EFE-LONDRES

17 de jul. 2009

El telescopi es va inventar a Girona


Fins ara, tothom creia que el primer telescopi el va crear i patentar a Holanda el 1608 el fabricant de lents Hans Lipperhey. Però ara, un estudi publicat per la revista britànica "History Today" afirma que l'inventor del telescopi va ser un fabricant de lents de Girona anomenat Joan Roget. El seu enginy, construït probablement el 1593, va viatjar cap a Holanda, on quinze anys després tres individus se'n van atribuir la invenció. L'historiador Nick Pelling es va interessar en aquesta investigació en trobar per internet el treball d'un historiador aficionat, Simó de Guilleuma, publicat el 1959. Guilleuma es basava en una referència d'un llibre de 1609 de l'italià Girolamo Sirtori que atribuïa la paternitat del telescopi a Roget.
Segons va comprovar Guilleuma, les referències de l'italià Sirtori coincidien amb les llistes oficials de parents de Joan Roget a Barcelona, molts dels quals també eren fabricants de lents. Els llocs i les dates descrites per Sirtori tenien la seva correspondència física i documental. La referència més antiga trobada per Guilleuma data del 10 d'abril del 1593, quan un tal Don Pedro de Carolona va regalar a la seva muller "un llarg monocle decorat amb bronze". Segons escriu Nick Pelling en l'última edició del "History Today", és molt probable que Roget i els seus clients no copsessin la veritable dimensió de l'invent.
Nota:
On l'escriptor americà escriu Pedro de Carolona,
s'hauria de llegir Pere de Cardona.
publicat el Octubre del 2008