Investigadors espanyols constaten en famílies islandeses el primer contacte genètic entre europeus i amerindis, la «mare» original va ser portada d'Amèrica pels víkings
Una dona ameríndia va posar els seus peus a Europa cinc segles abans que Colom pogués tornar-li la visita. "Corria l'any 1000 i la dona va ser portada a Islàndia pels víkings que ja exploraven la costa nord-americana. "No només va arribar fins al vell continent, sinó que a més va tenir filles en ell, qui sap en quines circumstàncies. El llinatge ha arribat fins als nostres dies. Un equip d'investigadors, entre els quals es troben diversos espanyols del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), ha constatat per primera vegada aquesta presència precolombina amb una base genètica en famílies islandeses.Aquest impressionant treball apareix publicat a la revista American Journal of Physical Anthropology.
Diverses restes arqueològiques i narracions evidencien que els víkings van trepitjar terres americanes segles abans de l'arribada de Cristòfor Colom. El poblat víking descobert a L'Anse aux Meadows, a Terranova, Canadà, i textos medievals islandesos com la «Saga dels groenlandesos» i la "Saga d'Erik el Roig", escrites al segle XIII, apunten que aquests incansables exploradors van començar a arribar a la costa nord-americana a partir del segle X. Però mai fins ara s'havia trobat una clau genètica de la relació física entre islandesos i amerindis, un fet científic incontestable.
Els investigadors, en col.laboració amb la companyia islandesa de recerca biomèdica decode Genetics, que té mostres d'ADN de gairebé tots els seus compatriotes actuals, van trobar que quatre famílies diferents, integrades actualment per prop de 80 persones, tenen un llinatge genètic d'origen amerindi.Els investigadors van reconstruir les genealogies de fins a quatre avantpassats propers a l'any 1700 Fins ara, es coneixia que els gens dels actuals habitants de l'illa procedien dels països escandinaus, d'Escòcia i Irlanda, però es desconeixia que l'origen fos més llunyà.
Llinatge mitocondrial
El llinatge trobat, denominat C1e és a més mitocondrial, el que significa que aquests gens van ser introduïts a Islàndia per una dona."Atès que tenen la mateixa seqüència i que és de tipus amerindi, el més lògic és pensar que aquestes quatre avantpassades, a la seva vegada, deriven d'una única avantpassada comuna», explica l'investigador del CSIC Carles Lalueza Fox, de l'Institut de Biologia Evolutiva de la Universitat Pompeu Fabra.
Com la illa va quedar pràcticament aïllada des del segle X, «la hipòtesi més factible és que aquests gens corresponguessin a una dona ameríndia que va ser portada des d'Amèrica pels víkings prop de l'any 1000" assenyala Lalueza Fox, "Des d'aquesta primera dona han passat unes 40 generacions, i en totes va néixer, almenys, una nena, Aquesta dona va tenir filles i aquest llinatge femení no s'ha interromput fins a l'actualitat. En cas contrari, l'ADN mitocondrial no hagués arribat fins ara », apunta l'investigador.
Poden existir altres famílies a Europa amb una avantpassada tan exòtica? Per Lalueza,« no és descartable, però seria molt estrany, ja que hi ha desenes de milers d'estudis genètics i no s'ha trobat aquest llinatge en cap altra família».Seria una cosa molt poc representativa i, de fet, ja ho és, ja que fins ara s'han descobert 80 descendents en un país de 280.000 habitants.
Raptar dones
Imaginar la vida que va poder dur aquesta primera dona «americana» a Europa no és fàcil, però segurament estava lluny de ser un conte de fades. «La tradició dels víkings era raptar dones en els llocs que conquerien, cosa que també s'aprecia genèticament a la població islandesa, on hi ha una proporció bastant elevada de llinatges mitocondrials que provenen de les illes britàniques».Que una cosa tan impressionant com la primera visita d'una dona ameríndia a Europa hagi passat desapercebuda no és estrany. "Lamentablement, les dones no escrivien la història" apunta Carlos Lalueza.
17/11/2010
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada