Fa gairebé 2.000 anys, 19 soldats romans s'apinyaven en un túnel estret excavat sota terra, disposats a defensar la ciutat romana de Dura-Europos , situada a l'actual Síria, del setge d'un exèrcit persa que intentava fer caure les seves fortes murs. Els romans estaven preparats per a una lluita cos a cos, però en comptes d'altres soldats com ells els esperava un enemic que no podien travessar amb les seves espases. De sobte, un intens fum negre va envair la galeria i es va colar pels seus pulmons. Morir en poc temps. A prop, un militar persa, potser qui va iniciar el fum tòxic, patia la mateixa agonia. Els científics creuen que els grecs ja gaseaban als seus adversaris, però aquests vint homes poden ser les primeres víctimes de les armes químiques de les que es conserven restes en la terrible història bèl.lica de la humanitat, segons una investigació publicada al American Journal of Archaeology .
L'any 250, l'Imperi Persa sassànida intentava prendre la ciutat de Dura-Europos, llavors una base militar romana fortificada amb murs de diversos metres de gruix. Els perses van fer un túnel per sota de les parets per fer-los caure i els defensors romans van cavar el seu propi túnel per intentar trobar-se cara a cara amb els seus enemics i interceptar-los. L'arqueòleg francès Robert du Mesnil du Buisson va excavar la zona en els anys 30 i va trobar 19 cossos apilats de soldats romans i el d'un persa. L'investigador va creure que havien mort en un combat cos a cos. També va trobar cristalls de sofre i betum, el que suggereix que els perses havien fet un foc.
No obstant això, un grup d'arqueòlegs no està d'acord amb aquesta explicació. Simon James, historiador de la Universitat de Leicester (Anglaterra), explica a LiveScience que els túnels eren massa estrets com perquè els soldats poguessin lluitar en ells i la posició dels seus cossos no indica que fossin cremats vius. Devia haver una altra explicació.
Àcid en els pulmons.
La guerra química ja es coneixia en el temps dels perses, fins i tot els grecs la van utilitzar contra els romans l'any 189 aC, així que no és estrany que s'emprés en Dura-Europos. Els perses van encendre deliberadament un gran foc al túnel al qual van llançar sofre i quitrà. Els romans es van asfixiar amb el gas, convertit en àcid sulfúric en els seus pulmons. James fins i tot creu que, després, els seus cossos van ser arrossegats pels perses i apilats en un munt. Ni tan sols van tenir temps per saquejar els cadàvers. Les monedes, armes i armadures van quedar intactes. Els investigadors creuen que aquest descobriment, a més de canviar el que sabíem d'aquest capítol de la història, demostra les sofisticades capacitats bèl.liques dels perses.
ABC
08/03/2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada