Una troballa situa el bressol de la humanitat a Israel

Investigadors espanyols i israelians descobreixen vuit dents humans que podrien traslladar l'origen de l'Homo sapiens a Orient Pròxim. 

La cova de Qesem, a una mica més d'un quilòmetre del mur que avui divideix Israel i Palestina, va poder ser el bressol de la humanitat fa uns 300.000 anys, quan encara no existien països ni noms que els designessin.  Aquesta és la possibilitat, encara per confirmar, que plantegen vuit dents humans desenterrats d'aquest jaciment per investigadors israelians i analitzats per un equip d'experts espanyols. 

L'edat de les restes, d'entre 300.000 i 400.000 anys, els convertiria en els fòssils d'Homo sapiens més vells que s'han trobat mai, i uns 100.000 anys anteriors als primers sapiens d'Àfrica. Sobre aquests fòssils es sustenta la tesi que encara dóna suport a la gran majoria d'experts que la nostra espècie va sorgir al continent negre per a després conquistar el món.

"Quan es difongui l'estudi, el 90% de la gent voldrà treure'ns els budells", confessa a Públic Israel Hershkovitz, primer autor del polèmic estudi, publicat a l'American Journal of Physical Anthropology. 

Una de les possibilitats que estudia l'equip és que els habitants de Qesem, a uns 12 quilòmetres de Tel Aviv, foren els primers humans amb formes modernes, molt semblants a les actuals. "Si els posessis vestit i corbata, hauria estat gairebé impossible distingir-los un executiu d'avui", assegura Hershkovitz, qui sap que la seva proposta sona per a molts que busca baralla científica.

El 2008, Hershkovitz va viatjar fins a Espanya amb els seus vuit dents, que havia desenterrat al costat d'altres arqueòlegs de la Universitat de Tel Aviv el 2002. Els hi va oferir a Juan Luis Arsuaga, codirector d'Atapuerca, perquè estudiés les seves formes i esbrinés qui van ser els seus amos. El seu equip els va comparar amb més de 50 restes de neandertals, sapiens antics i recents i altres homínids, inclosos els que van viure a la serra d'Atapuerca. També els van enviar a la Universitat de Burgos per realitzar-un escàner similar al que es fa en els hospitals per diagnosticar un càncer.

No hi ha un veredicte final, sinó tres possibilitats. O es tracta d'una espècie nova, o d'una variant del neandertal mai vista i gairebé idèntica al sapiens, o es tracta dels sapiens més antics als quals s'ha enfrontat mai la comunitat científica. "Està bé que es proposi que els sapiens es van originar fora d'Àfrica, però és una mica atrevit fer-ho sol amb vuit dents", adverteix l'investigador Eudald Carbonell, que no ha participat en l'estudi però porta dècades treballant amb Arsuaga com codirector d'Atapuerca .

 

Si els dents de Qesem són genuïns, els sapiens complirien 100.000 anys més de cop. Les restes més antigues d'aquesta espècie encara estan en disputa entre dos jaciments d'Etiòpia, un d'uns 160.000 anys i un altre d'uns 200.000. Des d'aquests racons de l'est d'Àfrica seria on va sorgir l'espècie per després expandir-se i reemplaçar a la resta d'humans, inclosos els neandertals.

Hershkovitz prefereix just el contrari. El bressol de la humanitat tal com la coneixem avui seria Pròxim Orient fa uns 300.000 anys. Des d'aquí, alguns ancestres van poder arribar a l'Àfrica per a després fer mitja volta, en un moviment de pèndol del que s'ignora gairebé tot."Les expansions no succeeixen en una única direcció com proposa la teoria de fora d'Àfrica", explica Hershkovitz. "Jo el veig més com una autopista de dos carrils, un d'entrada i un altre de sortida", afegeix.

Atapuerca a Israel
Per aquella època, l'àrid i emmurallat Israel d'avui era molt semblant a la sabana d'Àfrica. Segons la fauna desenterrada de Qesem, hi havia abundants cavalls, cérvols i fins i tot tortugues. "Era un paisatge de petits turons molt semblant al d'Atapuerca, on vivien animals molt similars", assenyala Hershkovitz.  Els humans, però, eren molt diferents. Les dents trobats pertanyen a mínim a cinc individus.  Tenien pinzellades de neandertal, però eren molt més similars a altres Homo sapiens que van viure a Israel uns 200.000 anys després, segons el treball. Es tracta dels fòssils dels jaciments de Skhul i Qafzeh, considerats els primers sapiens que van sortir d'Àfrica. La nova possibilitat és que arribessin des Qesem, a només 150 quilòmetres i dins de l'avui emmurallat Israel.

"No crec que a ningú li sorprengui molt aquesta tesi", opina Enrique Baquedano, director del Museu Arqueològic Regional de la Comunitat de Madrid, que excava a Olduvai (Tanzània), on va viure fa uns 1,9 milions d'anys el primer membre del gènere Homo. "El registre fòssil és tan fragmentari que qualsevol element nou canvia tot", afegeix. No obstant això recomana cautela, ja que les tècniques de datació dels fòssils de més de 70.000 anys són "complicades". "M'ha passat obtenir una edat de 300.000 anys amb una peça de 70.000", adverteix.

Altres demanen més proves. "Aquests dents també resultarien molt semblants als dels homínids de Sima de los Huesos [Atapuerca] o els neandertals", opina Carbonell, que creu que només un crani sortit de Qesem podria confirmar la troballa. És el que busca ara l'equip de Hershkovitz.  A falta d'això, volen comprovar si les dents conserven ADN que podria confirmar quin dels seus tres hipòtesis és la correcta.

Homo sapiens: d'Àfrica a Orient, o a l'inrevés
1. Qesem

Les dents de Qesem s'han trobat en un nivell profund de la cova, els estrats daten de fa entre 400.000 i 200.000 anys. Els experts calculen que tenen uns 300.000 anys.  Una de les possibilitats és que siguin els Homo sapiens més antics que s'han trobat mai, encara que els seus dents no són suficients per confirmar-ho.

2. Omo 

Fins ara, els sapiens més antics, encara discutits, són dos individus desenterrats prop del riu Omo al sud-oest d'Etiòpia. Descoberts entre 1967 i 1974, tindrien uns 200.000 anys d'antiguitat.

3. Etiòpia

A falta de consens sobre Omo, la presència de l'Homo sapiens a l'Àfrica és més acceptada a partir de fa 160.000 anys.  Per exemple, s'han trobat restes d'aquesta espècie i període en Herto Bouri (Etiòpia).

4. Israel 

Fins a l'aparició de les dents de Qesem, els sapiens més antics d'Israel eren els de Skhul i Qafzeh, dues coves prop de Natzaret. Aquí s'han trobat cranis que barregen aspectes d'humans moderns i arcaics d'uns 100.000 anys. Fins ara, eren els sapiens més antics fora d'Àfrica.  Segons el nou estudi, les dents dels humans de Qesem són molt semblants als dels sapiens arcaics de Skhul i Qafzeh. Si es confirma la connexió, faria possible que les primeres poblacions de sapiens sorgides fa 300.000 anys donessin lloc després als sapiens de les altres dues coves, de manera que no seria necessari l'origen africà.

 

NUÑO DOMÍNGUEZ MADRID  2010.12.29 www.publico.es