Un llibre analitza els vincles del gran artista renaixentista amb Catalunya. José Luis Espejo ha trobat nova i sorprenent informació sobre Leonardo da Vinci i Montserrat.
Sota el títol «El viaje secreto de Leonardo da Vinci», publicat per Editorial Base, José Luis Espejo proposa una nova hipòtesi sobre la vida i obra del geni del Renaixement, intentant resoldre on va estar Leonardo entre la tardor de 1481 i abril de 1483. Les dades reunides per Espejo semblen apuntar a una sorprenent teoria: Leonardo va visitar i va treballar a Montserrat, i era descendent d'avantpassats catalans.
L'escriptor, en declaracions a LA RAZÓN, va explicar que va arribar al tema casualment, mentre buscava sobre el pas de Himmler per la mítica muntanya. «Al menjador de casa tinc una reproducció de" La Gioconda "i em vaig adonar que allà apareixia un paisatge que jo ja coneixia. Vaig anar amb un amic i localitzar el lloc: un observatori al Ordal on es pot apreciar una gran similitud entre el paisatge pintat i el que es veu en aquesta zona ».
Però les possibles pistes catalanes no acaben en la contemplació del cèlebre retrat. Segons Espejo, en l'escut de la família de Vinci, a la Toscana italiana, apareixen tres barres, «una varietat del que representa el regne de Mallorca». El cognom Vinci també seria originari de Catalunya. En aquest sentit, l'investigador ha localitzat un probable i llunyà parent del pintor, un tal Giovanni da Vinci que va morir a la Barcelona de 1406. Per tot això, Espejo dedueix que «Leonardo procedia d'una família càtara» que va fugir de Catalunya en el segle XIII, apuntant que el seu cognom és una derivació del topònim Vinçà, antiga vila de Vinciano, a la comarca de Conflent.
El polifacètic geni va visitar entre 1481 i 1483 Catalunya, concretament la muntanya Canigó, l'abadia de Montserrat i Barcelona. Espejo recorda que Montserrat tenia com a abat en aquest temps a Giuliano della Rovere, que entre 1503 i 1513 seria el Papa Juli II, el cèlebre pontífex i mecenes d'artistes que va encarregar a Miquel Àngel la decoració de la Sixtina.
Els paisatges de la muntanya de Montserrat són visibles, segons l'autor, en alguns quadres del mestre. Allà pintaria dos quadres durant la seva estada catalana: «Sant Jeroni" i l'anomenada «Verge del gat», una obra avui perduda.
L'escriptor, en declaracions a LA RAZÓN, va explicar que va arribar al tema casualment, mentre buscava sobre el pas de Himmler per la mítica muntanya. «Al menjador de casa tinc una reproducció de" La Gioconda "i em vaig adonar que allà apareixia un paisatge que jo ja coneixia. Vaig anar amb un amic i localitzar el lloc: un observatori al Ordal on es pot apreciar una gran similitud entre el paisatge pintat i el que es veu en aquesta zona ».
Però les possibles pistes catalanes no acaben en la contemplació del cèlebre retrat. Segons Espejo, en l'escut de la família de Vinci, a la Toscana italiana, apareixen tres barres, «una varietat del que representa el regne de Mallorca». El cognom Vinci també seria originari de Catalunya. En aquest sentit, l'investigador ha localitzat un probable i llunyà parent del pintor, un tal Giovanni da Vinci que va morir a la Barcelona de 1406. Per tot això, Espejo dedueix que «Leonardo procedia d'una família càtara» que va fugir de Catalunya en el segle XIII, apuntant que el seu cognom és una derivació del topònim Vinçà, antiga vila de Vinciano, a la comarca de Conflent.
El polifacètic geni va visitar entre 1481 i 1483 Catalunya, concretament la muntanya Canigó, l'abadia de Montserrat i Barcelona. Espejo recorda que Montserrat tenia com a abat en aquest temps a Giuliano della Rovere, que entre 1503 i 1513 seria el Papa Juli II, el cèlebre pontífex i mecenes d'artistes que va encarregar a Miquel Àngel la decoració de la Sixtina.
Els paisatges de la muntanya de Montserrat són visibles, segons l'autor, en alguns quadres del mestre. Allà pintaria dos quadres durant la seva estada catalana: «Sant Jeroni" i l'anomenada «Verge del gat», una obra avui perduda.
Inspiració per a una pintura
Però Leonardo da Vinci també va trobar inspiració per a la seva més famosa composició, «La Gioconda», en aquest racó de Catalunya. «Molt possiblement ell es va deixar seduir pel somriure de la Moreneta. Ella li va inspirar. No es pot oblidar que en aquesta època exisitió a tota Itàlia i Florència nombroses capelles dedicades a la Verge de Montserrat. Se la venerava a tot Europa », apunta l'autor de «El viaje secreto de Leonardo da Vinci ».
El llibre, profundament documentat, busca també, segons Espejol, «obrir un camí. És una hipòtesi que va deixar que altres indaguin ». És una cosa que converteix Leonardo en el predecessor d'altres viatgers per Montserrat, com Goethe, Wagner o Sant Ignasi de Loiola.
LA sinRAZON- Barcelona
Víctor Fernández
30 desembre 2010
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada