L'home que no va descobrir Amèrica

Amerigo Vespucci va donar el seu nom al continent descobert per Colom.Vespucci era agent del banquer que finançava les expedicions de Cristòfor Colom Un mapa del cèlebre cartògraf alemany Martin Waldseemüller batejar el Nou Món en 1507  

El quadern de bitàcola encara no era un bloc, les notícies trigaven anys en imprimir-se i alguns més en publicar la fe d'errors, encara que algunes de les seves conseqüències fossin ja, com avui, incorregibles. Hi havia, això sí, el plagi. Cristòfor Colom va comandar l'expedició arribada a Amèrica el 1492, però res va poder decidir sobre el seu bateig. En el primer mapa que anys després el va dibuixar, el Nou Món porta el nom d'un impostor.

Amerigo Vespucci, proxeneta i comerciant de joies, predestinat a viure al servei de Llorenç el Magnífic, però la família va acabar canviant de branca de Los Medici per posar-se a l'ombra d'un altre Lorenzo (di Pierfrancesco, aquest cop), mai va aconseguir la recompensa que buscava acostant-se a Colom, amistat que li va venir de perles. No obstant això, va trobar el premi a una vida de copiota: el mapa de Waldseemüller de 1507, imprès a Saint-Dié des Vosges, al nord-oest francès, va batejar amb el seu nom el continent descobert per Cristòfor.

Vespucci va arribar a Sevilla al voltant de 1490, encarregat per Lorenzo di Pierfrancesco perquè sondejar els negocis del banquer Gianetto Bernardi, florentí com ells, i les possibilitats de trobar en ell un nou soci. Sevilla era llavors una rica i florent ciutat on anys abans, com no pocs italians, havia arribat també el genovès. Bernardi finançava les expedicions de Colom, i Vespucci, convertit en agent del banquer, no trigaria a conèixer-lo. Bernardi va morir arruïnat, però convençut que l'empresa del "senyor Almirall", com deia al descobridor, seguia sent una gran idea. El seu agent es va aventurar-hi.

Mundus Novus Mundus Novus
El 1499, Vespucci i un ex tripulant de Colom, Alonso de Ojeda, van salpar cap a Veneçuela, on van arribar gairebé amb seguretat buscant els bancs de perles que Colom havia localitzat un any abans a Isla Margarita. Això és el que van trobar o, almenys, el que va escriure Vespucci al seu retorn. Si és veritat o no, tant se val aquesta vegada, perquè no li va servir per tornar a comerciar amb perles. I va emprendre una última fugida cap endavant: es va fer cosmògraf.

Ell estava convençut que vendria els seus serveis com a coneixedor dels mars i la geografia, encara que fins en els seus errors es veu avui que repetia els càlculs de Colom. "Vespucci no era en realitat un gran cosmògraf, però aconseguia convèncer la gent que ho era", segons explica l'historiador britànic d'origen espanyol Felipe Fernández Armesto en la presentació de Amerigo Vespucci, obra de Stefan Zweig recuperada per l'editorial "Capitàn Swing" .

Entre els convençuts, Matthias Ringmann, un poeta alsacià que va llegir el relat de Vespucci sobre les seves increïbles gestes i descobriments, i que des del títol Mundus Novus trasllueix el seu veritable inspirador. Ringmann al seu torn va convèncer el cartògraf alemany Martin Waldseemüller, que va imprimir 1.000 còpies del seu cèlebre mapa en 1507. A la còpia redescoberta el 1901, es veu a Vespucci contemplant el món, a manera de Ptolemeu renaixentista, des de la seva part superior. Va ser la primera vegada que es va dibuixar Amèrica envoltada d'aigua, suggerint l'existència de l'oceà Pacífic i la primera vegada que, imprès sobre el que avui seria Brasil, es va usar aquest nom: Amèrica. Quan sis anys després, Waldseemüller va retirar aquest nom i va afegir una nota atribuint a Cristòfor Colom el descobriment, era massa tard.

www.publico.es
Braulio GARCÍA JAÉN
16/08/2010