El museu secret de Montserrat

El Museu de Montserrat, amb una col·lecció de pintura impressionista francesa i del modernisme català que justifica per si mateixa la visita a la muntanya, és un tresor desconegut per a massa catalans. Però aquest museu sorprenent amaga des de fa unes setmanes un altre secret més al seu interior: l'espai Viatge a l'Orient Bíblic, que reconstrueix sota el subsòl de la basílica el projecte del monjo Bonaventura Ubach (1879-1960) d'il·lustrar les Escriptures, al mateix temps que les comentava i traduïa al català, amb les seves fotografies i amb els objectes arqueològics que va recol·lectar durant 45 anys de viatges i estades al Pròxim Orient. Aquestes sales annexes al museu, pensades per ser recorregudes per escolars i visitants curiosos, només poden ser visitades mitjançant cita prèvia (a la web www.montserratvisita.cat).
La part més destacada de les adquisicions del pare Ubach integren les notables col·leccions mesopotàmiques i egípcies del museu, amb un enfocament arqueològic més modern però que no és el que va concebre l'escripturista català per complementar el projecte monumental de la Bíblia de Montserrat. Un dels seus deixebles, el pare Pius Tragan, ha reconstruït, amb les peces que fins ara no estaven exposades, el concepte original de la col·lecció, però adaptat a les últimes tendències en l'exegesi bíblica.

COL·LECCIONISTA OMNÍVOR 
La visita està organitzada com un viatge –«un camí que comença a Ur dels caldeus, pàtria d'Abraham, baixa al país d'Egipte i finalment arriba a la Terra Promesa»– amb un missatge conciliador –«diferents cultures i una mateixa civilització»– i una intenció sobretot didàctica de l'evolució de la regió i les seves interrelacions culturals: així, per exemple, una reproducció facsímil del Codi de Hammurabi permet veure com la concepció de la llei com un do diví era un patrimoni cultural compartit; els temples mesopotàmics permeten parlar del de Jerusalem; les peces egípcies i hel·lèniques, del concepte de la vida eterna.
Durant els seus viatges (l'any passat es va editar el diari del seu viatge a l'Iraq del 1922 i el 1923 i al novembre el novel·lista Martí Gironell el convertirà en protagonista de la seva nova novel·la), Ubach es quedava, explica el pare Tragan, «qualsevol objecte que tingués alguna cosa a veure amb la Bíblia, fos una pedra o un animal». En una de les sales es reuneixen animals dissecats que apareixen en paràboles o imatges bíbliques: el xacal, la serp, els escorpins, sargantanes i totes les bèsties de les set plagues d'Egipte. «Tenia la idea que l'Orient que va arribar a conèixer era encara similar al bíblic», aclareix Tragan. Així, era capaç de comprar sobre la marxa tots els instruments d'uns músics de carrer, que ara acompanyen la maqueta del temple de Jerusalem. Les mòmies estan fora, a les sales del museu, però en aquest nou espai hi ha moltes petites joies. «Les expedicions de les grans nacions ja s'havien emportat les grans peces arqueològiques, però tot i així la seva habilitat va permetre al pare Ubach fer adquisicions que déu n'hi do», assegura Tragan.



8 de agost del 2010
ERNEST ALÓS
lavanguardia.es