Una malaltia òssia i la malària crònica van causar la precoç mort del famós faraó egipci Tutankamon als 19 anys, segons suggereix un estudi del Consell Suprem d'Antiguitats al Caire (Egipte) que es publica a la revista Journal of the American Medical Association (JAMA). Els investigadors han utilitzat diversos mètodes científics, incloent-hi l'ADN de les mòmies reials, i també han identificat membres de la família reial, incloent-hi el pare i la mare del rei egipci.
Els investigadors van descobrir una acumulació de malformacions en la família de Tutankamon. Es van diagnosticar diverses patologies, incloent-hi un trastorn ossi denominat malaltia de Kohler II en Tutankamon, si bé cap per si mateixa va ser la causa de la mort.
L'avaluació genètica dels gens específics STEVOR, AMA1 o MSP1 del paràsit de la malària Plasmodium falciparum van revelar indicacions de malària en quatre mòmies, incloent-hi la de Tutankamon.
Malària
Els resultats suggereixen necrosi òssia avascular, un trastorn en què hi ha un mal subministrament sanguini als ossos que porta al debilitament o la destrucció d'una àrea òssia, juntament amb la infecció de malària, com la causa més probable de la mort de Tutankamon.
Els problemes per caminar i la malària crònica de Tutankamon es recolzen en el descobriment de vares i una farmàcia per a l'altra vida a la seva tomba. Els autors apunten que una sobtada fractura de la cama, possiblement per una caiguda, podria haver donat lloc a una afecció letal quan es va produir una infecció per malària.
La XVIII dinastia, entre el 1550 i el 1295 abans de la nostra era, del Regne Nou va ser una de les més poderoses cases reials de l'antic Egipte i va incloure el regnat de Tutankamon, probablement el més famós dels faraons, tot i que el seu mandat va ser curt. Va morir en el novè any de regnat, cap al 1324 abans de la nostra era, als 19 anys.
Mort precoç
Pel fet de morir precoçment i no deixar hereus, s'han fet múltiples especulacions sobre les malalties que podrien haver-se donat en la seva família, així com sobre la causa de la seva mort. Els artefactes descoberts han mostrat que la reialesa d'aquesta època tenia una aparença en algun sentit feminitzada o andrògina.
Això ha suggerit la presència de malalties com la ginecomàstia, un desenvolupament excessiu de les mames en els homes resultat d'un desequilibri hormonal, la síndrome de Marfan i altres. D'altra banda, hi ha dubtes sobre la identificació de diverses mòmies reials d'aquesta època i la seva relació exacta entre alguns membres de la família reial.
Múltiples teories
Els científics, dirigits per Zahi Hawas, van fer un estudi per determinar les relacions familiars entre 11 mòmies reials del Regne Nou i buscar característiques patològiques atribuïbles a trastorns hereditaris, malalties infeccioses i relacions sanguínies. També van buscar evidències sobre la mort de Tutankamon, i les seves teories inclouen una ferida, septicèmia, embolisme de greix després d'una fractura de fèmur, assassinat per un cop a la part posterior del cap; o enverinament.
Les mòmies reials han passat per detallats estudis antropològics, radiològics i genètics. A més de Tutankamon, es van triar 10 mòmies que possiblement o amb seguretat estaven relacionades d'alguna manera amb el rei, de les quals es coneixia la identitat de tres. A més, es va incloure cinc individus reials més d'inicis del Regne Nou que eren diferents del llinatge de Tutankamon. La majoria d'aquestes cinc mòmies es van utilitzar com un grup de control morfològic i genètic. Les empremtes genètiques van permetre la construcció d'un pedigrí de cinc generacions del llinatge immediat de Tutankamon.
Estudi del llinatge
Els investigadors van descobrir que a diverses de les mòmies anònimes o aquelles amb suposades identitats se'ls podia assignar una identitat, entre elles la KV35EL, que és Tiye, mare del faraó Akenaton i àvia de Tutankamon, i la mòmia KV55, que probablement és Akenaton, pare de Tutankamon. Aquest llinatge reial es basa en diverses característiques antropològiques úniques compartides per les dues mòmies i que el grup sanguini dels dos individus és idèntic. Els investigadors van identificar la mòmia KV35YL com a probablement la mare de Tutankamon.
Els investigadors no van descobrir signes de ginecomàstia o síndrome de Marfan. Per això, els autors assenyalen que la presentació artística particular de les persones en el període Amarna es va confirmar com un estil decretat reialment probablement associat a les reformes religioses d'Akenaton. Assenyalen en el seu article que és improbable que Tutankamon o Akenaton en realitat mostressin un físic estrany o femení. És important assenyalar que els antics reis egipcis solien tenir-se a si mateixos i els seus familiars representats d'una manera idealitzada.
font : www.elperiodico.cat
1 comentari:
Un article molt interessant, com tots els que he pogut llegir avui per aquí. Felicitats pel blog!
Publica un comentari a l'entrada