Encara que a tots ens agrada pensar que els esdeveniments més dramàtics de la història es produeixen a causa de conspiracions, com més rocambolesques millor, o d'accidents molt espectaculars, la veritat és tossuda i s'entesta a contradir. Així li acaba de passar a Tutankamon, el jove faraó la mort prematura estava embolicada en nombrosos misteris.
Entre aquestes hipòtesi es comptava la de l'assassinat, perquè en la mòmia s'apreciava una fractura al clatell, encara que potser aquesta va ser producte de les manipulacions de Howard Carter i els seus arqueòlegs el 1922, quan li van arrencar la màscara d'or que estava enganxada al cadàver amb ganivets calents ... o l'enverinament. Però també s'especulava amb una caiguda brutal quan corria en un carro, ja que les restes també presentaven una fractura de fèmur ... Doncs bé, cap d'elles va resultar certa.
El «Journal of the American Medical Association» ha publicat un estudi encarregat per Zahi Hawass, director del Consell Suprem d'Antiguitats d'Egipte, i que a partir de biòpsies, anàlisi radiològics i d'ADN de 10 mòmies relacionades amb el faraó-que va morir sent un adolescent de 19 anys prop del 1.324 a. de C. de C. durant la XVIII Dinastia del Nou Regne, després de gairebé una dècada de regnat-no només han permès conèixer què va poder haver-li causat la mort, sinó a més diverses malalties que afectaven la seva família, així com també quina era la seva filiació, en identificar al seu pare i la seva mare, entre d'altres parents.
Comencem per assenyalar quines malalties no patia Tutankamon. En primer lloc, els investigadors descarten que patís la síndrome de Marfan, una patologia que s'apreciava en altres membres de la seva família. Aquest mal afecta el teixit connectiu i es caracteritza per un excessiu creixement dels membres. En segon lloc, també s'ha descartat que patís ginecomàstia, que és un desenvolupament anormal dels pits en els homes i que pot ser degut a un desequilibri hormonal. Els científics tampoc han advertit en el jove faraó signes que apuntin a cap patologia que produeixi feminització tot i que les representacions artístiques que se'n tenen el mostrin amb trets andrògins Això pot ser degut a que les figuracions que es realitzaven dels faraons i dels membres de la família reial no eren reals sinó idealitzacions, i aquestes, durant aquest període-el de Amarna-així els mostraven, potser a causa de les reformes religioses imposades per Akhenaton.
La mort de Tutankamon més més aviat va poder ser deguda a altres patologies. La principal seria la malària. Els anàlisis genètics han identificat diversos gens: Stevor, AMA1 i MSP1, que són específics del Plasmodium falciparum, paràsit que causa la malària, el mateix en el faraó que en tres membres de la família. La malària associada amb una necrosi avascular dels ossos (manca de vascularització que provoca la mort dels osteòcits) seria probablement el que finalment li va causar la mort.
Finalment, Tutankamon també patia la malaltia de Kohler II, una manca temporal de vascularització que deforma el segon metatarsià del peu, provocant el seu aplanament i que es dóna durant l'adolescència. Aquesta patologia, també coneguda com a malaltia de Freiburg, després millora, encara que pot tenir com a conseqüència la coixesa. Cal diferenciar-la de la malaltia de Kohler I, la escafoiditis tarsiana-segons explica a ABC el Dr.Mariano de Prado-ja que aquesta afecta el escafoide, i que segons algunes informacions mai contrastades ha patit el tennista Rafael Nadal.
El gran misteri: era nét de Tiye i fill d'Akhenaton
El gran repte de l'arqueologia era saber de qui era fill el faraó més famós de l'Antic Egipte. Els investigadors van realitzar anàlisis d'entre 2 i 4 mostres de l'ADN de cada una de les deu mòmies vinculades a ell, així com d'altres cinc pertanyents al Nou Regne que es van utilitzar com a grup de control. La identitat de tres d'elles ha quedat determinada. La coneguda com KV35EL correspon a Tiye, que era àvia de Tutankamon. La KV55 és amb tota probabilitat la del seu fill Akhenaton qui, al seu torn seria el pare del jove faraó. A més d'altres característiques morfològiques, pare i fill compartien el mateix grup sanguini.
Finalment, la mòmia KV35YL correspondria a la seva mare, encara sense nom (¿Kiya, Nefertiti?)
TULIO DEMICHELI
MADRID
17-02-2010
www.abc.es
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada