La ciència ‘recrea’ un esquimal que va viure fa uns 4.000 anys

• Un estudi va analitzar uns cabells conservats sota el gel de Groenlàndia
• El mapa genètic descarta un vincle pròxim amb els actuals pobles inuit
Uns cabells conservats miraculosament durant 4.000 anys sota el gel de Groenlàndia han permès determinar que l’individu al qual pertanyien tenia una pell bastant fosca, ulls morenos, grup sanguini O+ i cabells gruixuts, així com una tendència a la calvície, entre altres intimitats. Inuk, que és com ha estat batejat, formava part dels primers pobles que es van aventurar a colonitzar les indòmites terres de l’Àrtic americà, més al nord del paral·lel 65. Una seqüenciació genètica d’aquest nivell no havia arribat mai tan enrere en el temps.



La filigrana científica ha estat coordinada per investigadors del Museu d’Història Natural i la Universitat de Copenhaguen, però en el treball hi han participat una vintena de centres de la mateixa Dinamarca, els Estats Units, França, Rússia, Estònia, el Regne Unit, Austràlia, la Xina i Itàlia. Els resultats de la investigació es publiquen aquesta setmana a la revista científica Nature.


NEANDERTALS I MAMUTS / Investigacions anteriors havien aconseguit recuperar restes d’ADN pertanyents a neandertals que van viure a Europa fa 40.000-60.000 anys, però sempre es tractava de petits fragments molt contaminats per material genètic de bacteris i virus. El mateix va passar amb diverses restes de mamut amb uns 10.000 anys d’antiguitat. El treball per acoblar les peces era un puzle de dificultat suprema. Ara, en canvi, els investigadors han aconseguit reconstruir el 79% del genoma, una primícia sense precedents, amb tot just dos grams de cabell.


Gràcies al permafrost, el gel perpetu del subsòl groenlandès, «la preservació dels cabells era fantàstica», explica a aquest diari una de les autores del treball, la genetista portuguesa Paula Campos. De fet, una de les tasques de Campos ha estat comprovar els danys causats per la degradació de l’ADN mitjançant la comparació amb material antic de mamífers. Eske Willerslev, director de l’estudi, resumeix: «El genoma d’Inuk és comparable en qualitat al d’un humà modern». Les contaminacions s’han estimat en menys de l’1% del total del genoma.


El pèl del qual parteix l’estudi es va descobrir el 1986 durant una excavació al jaciment de Qeqertasussuk, a la costa oest de Groenlàndia, i es va guardar al Museu Nacional de Dinamarca. Les noves tecnologies de seqüenciació, amb potents aparells instal·lats a la Xina, han permès fer l’anàlisi en uns quatre mesos, i això que totes les porcions s’han seqüenciat 20 vegades per descartar possibles errors. «Fa poc hauríem trigat uns quants anys», diu Campos.


A més a més dels citats, la reconstrucció ha permès inferir detalls sorprenents com que l’individu tenia unes grans paletes dentals i que, com tot poble esquimal, estava adaptat a les baixes temperatures. També sembla que patia otitis com a resultat de l’acumulació de cerumen sec a l’orella.


Investigacions anteriors havien arribat a la conclusió que Inuk formava part de l’anomenada cultura Saqqaq, pobles paleoesquimals d’origen asiàtic que van travessar l’estret de Bering per primera vegada fa uns 6.000 anys, es van estendre per l’Àrtic americà i van acabar desapareixent fa uns 3.000 anys. Tant a Groenlàndia com al nord del Canadà hi ha diversos jaciments amb restes arqueològiques atribuïdes a la mateixa cultura, «tot i que encara no se n’han fet anàlisis genètiques», insisteix la investigadora portuguesa. Les primeres migracions de pobles asiàtics van arribar a Amèrica fa almenys 15.000 anys (possiblement 25.000) i van accedir al con sud en uns quants mil·lennis, però, a diferència del que van fer els ancestres d’Inuk, no es van endinsar a les regions més fredes de l’Àrtic.



TERCERA RUTA MIGRATÒRIA / En qualsevol cas, el parentiu filogenètic dels Saqqaq seguia sent motiu de controvèrsia. Ara, finalment, els investigadors posen les coses en ordre: els pobles paleoesquimals –l’estirp d’Inuk– no tenen cap relació estreta ni amb els actuals natius americans ni amb els inuit, els pobles indígenes que avui dia poblen l’Àrtic canadenc. Després d’analitzar i comparar diverses poblacions recents de l’Àsia i Amèrica, l’estudi que publica Nature sosté que Inuk s’assembla molt més als txuktxi, els koriaks, els nganasans i altres pobles que habiten el nord-est de Sibèria i la península de Kamtxatka. Els inuit devien arribar a l’Àrtic americà fa només 1.000 anys. També procedents de l’Àsia, és clar.


«Els nostres descobriments poden servir d’important ajuda als arqueòlegs i altres especialistes que busquin determinar què va passar amb les persones de cultures extingides», conclou Willersley.
 
ANTONIO MADRIDEJOS
BARCELONA
http://www.elperiodico.cat/