Montjuïc, bressol de Barcelona

La muntanya va acollir un dels majors poblats ibèrics i un assentament romà anteriors a la fundació de Barcino, segons revela un estudi.

El vincle de Montjuïc amb Barcelona ha estat constant en la història: la muntanya ha acollit esdeveniments que han marcat la ciutat, entre ells una exposició internacional i uns jocs olímpics.  Però també podria ser el seu bressol. 
Almenys, això es dedueix de l'estudi que publicarà el dimarts la revista Quaderns d'Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona (QUARHIS), que manté que a la muntanya va existir, des del segle IV abans de Crist un dels poblats ibèrics més importants de Catalunya, que va controlar el comerç marítim i fluvial del riu Llobregat, va encunyar monedes amb la llegenda Barkeno i va entrar en contacte amb les potències econòmiques del moment, entre elles la Roma republicana.

 Es sabia que hi havia un poblat ibèric, però es desconeixia la seva importància i que hi va haver un assentament romà a la muntanya abans de la fundació de la ciutat a la plana, al segle I abans de Crist. 
 Per això, quan es va fundar la colònia se li va donar, entre altres, el nom de Barcino, adoptant així el del poblat ibèric i la seva moneda.



Els autors saben que hi haurà polèmica: el poblat ibèric, per les seves dimensions, seria dels més grans coneguts, i per això buscat des de fa temps sense èxit fins ara, de l'altra, el nou assentament republicà avançaria en diversos segles la presència romana en els voltants de la futura ciutat. 
 Cinc persones han revisat durant dos anys el material ibèric aparegut en excavacions (el 1946, 1984, 1987 i 1990) i troballes casuals a Montjuïc.
 Això li permet a l'arqueòloga del Museu d'Història de la Ciutat Carme Miró no dubtar de l'existència d'un gran poblat a la muntanya.  El problema és que no s'ha pogut excavar.  "El 1990 van aparèixer estructures i un mur de més d'un metre d'ample a l'avinguda dels Ferrocarrils Catalans que podria ser part de la muralla d'aquest poblat, però no vam poder ampliar l'àrea d'excavació", admet Miró, que va coordinar aquests treballs .
 El que sí que ha pogut excavar són 21 sitges subterranis on aquests ibers emmagatzemaven el cereal amb què comerciaven. "Son los más grandes de todo el noreste peninsular", asegura la arqueóloga. "Són els més grans de tot el nord-est peninsular", assegura l'arqueòloga.





 Segons l'estudi, "en un d'ells podia guardar gra per alimentar a 245 persones durant un any i per a omplir tots es necessitarien 204 hectàrees conreades. Cap altre assentament ibèric presenta una acumulació d'excedent cerealística equiparable al del nucli de Montjuïc", assegura Miró . Quan es van excavar les sitges ja no existia gra en el seu interior. 
 Però hi havia alguna cosa millor.  En deixar d'usar-se es van omplir de terra i runes. 
 Això permet saber quan van ser inutilitzats (a partir del segle IV abans de Crist) i conèixer part dels objectes que van formar part de la vida quotidiana dels seus amos. 
 Així, destaca una gran quantitat de ceràmiques realitzades a Grècia, Itàlia, Eivissa, Marsella i Cartago, el 17% del total, xifra molt superior a la de qualsevol altre assentament proper i només comparable amb jaciments com Ullastret, sota la influència de la ciutat grega d'Empúries.
A part d'espases i fíbules, una d'elles decorada amb comptes de corall vermell de les que no es coneixen paral.lels, el 1946 va aparèixer un carro de ferro i fusta del segle IV abans de Crist que és l'únic sencer que es conserva d'època ibèrica.

 Les ceràmiques trobades, segons els arqueòlegs, deixen veure el poder adquisitiu dels ibers que vivien aquí, "un grup dominant". Per als investigadors no hi ha dubte que la intensitat i riquesa del material aparegut, la immillorable ubicació geogràfica del poblat com a port controlant el comerç "remeten a l'existència a Montjuïc d'un centre urbà de poder". 
 Aquesta activitat no s'atura al segle IV, segons es llegeix a l'article, sinó que en el segle III coincideix amb l'encunyació de monedes (dracmes de plata) amb la inscripció "Barkeno".

Però hi ha més.  Segons els autors, la pedrera explotada des d'època republicana, les estructures, els paviments i les restes d'una via romana coneguts a la muntanya remeten a la presència de Roma a Montjuïc anterior a la fundació de la ciutat al segle I abans de Crist. 
 Per a Miró, a la muntanya hi va haver un nucli portuari romà amb població especialitzada que comerciava amb els ibers de Montjuïc.  "Els romans no arriben envaint. Primer hi va haver contactes i acords comercials amb els habitants del territori i després van fundar les seves ciutats", defensa.


Segons l'arqueòloga, l'emplaçament va ser utilitzat en la romanització del territori al llarg del segle II i I abans de Crist, com passa en altres poblats ibèrics laietans. 
Des d'aquí, a finals del segle I, l'antiga Barkeno ibèrica de Montjuïc va donar pas a la moderna Barcino romana, i durant un temps haurien conviscut els dos nuclis.

"El nostre treball ha estat rigorós, però sabem que rebrà crítiques", reconeix Miró. "El més interessant seria crear un debat que permeti avançar en el coneixement d'aquest moment fonamental de la història de la ciutat", conclou.

ElPais.com JOSÉ ÁNGEL MONTAÑÉS - Barcelona - 07/06/2009