• Els investigadors pensen que les pluges van baixar un 30% pel maltractament ecològic
Els antics maies solen ser retratats com un imperi que, més enllà de construir imponents temples, redactar textos sagrats com el Popol Vuh i alimentar els seus déus a través dels habituals sacrificis humans, vivia en completa harmonia amb la naturalesa. Aquest relat de concòrdia ecològica va trontollar fa temps quan els experts van començar a investigar per què una civilització tan estesa i poderosa, una cultura que va dominar Centreamèrica durant 1.200 anys, va poder desaparèixer de manera tan ràpida. Ara, diversos investigadors nord-americans finançats per la NASA han acabat de trencar el mite: els maies, amb unes ciutats que van arribar a tenir una densitat de població de 800 persones per quilòmetre quadrat, van desaparèixer al desforestar i destrossar el seu hàbitat mentre intentaven continuar el seu model de vida en temps difícils. La civilització, en definitiva, es va suïcidar.
Quan els maies van començar a desaparèixer –tot i que no del tot, ja que els seus dialectes encara se segueixen parlant al sud de Mèxic i a l’actual Guatemala– hi va haver una enorme sequera que es va veure catapultada per la tala de la majoria dels arbres de la regió, amb la intenció tant de crear zones on cultivar blat de moro com d’aconseguir fusta per cremar i construir edificis. «Havien de cremar 20 arbres per escalfar prou pedra calcària per construir només un metre quadrat dels seus temples gegants, embassaments i monuments», ha explicat l’arqueòleg Tom Server, un dels responsables de l’estudi.
Server i el seu equip, fent servir dos models de simulació climàtica per ordinador, van reconstruir els efectes de la desforestació sobre la sequera. Van calcular què hauria passat en les millors i en les pitjors condicions: la desaparició de tots els boscos, segons els seus càlculs, hauria causat un augment de tres a cinc graus de la temperatura i un descens d’entre el 20% i el 30% en les precipitacions. Tot i així, l’estudi no acaba d’explicar per què, segons les proves arqueològiques disponibles, la majoria de les ciutats estat maies van desaparèixer durant els períodes de sequera, però algunes, molt poques, van sobreviure i fins i tot van arribar a prosperar.
SENSE TEMPS DE REGENERACIÓ / El mètode de desforestació maia era simple: feien servir l’agricultura basada en la tala i la crema, cosa que continua utilitzant-se en moltes regions centreamericanes, i per això els investigadors saben com funciona. Saben, per exemple, que després d’un a tres anys de cultiu de la terra, s’ha de deixar en guaret durant 15 anys perquè es recuperi. Però, si no sols no es deixa transcórrer aquest temps, sinó que es continua conreant més i més per alimentar una població més i més necessitada, el que passa és que els terrenys s’arruïnen a causa de l’excessiu cultiu.
I a això, continua l’estudi, s’hi ha d’afegir que els maies cada vegada podien emmagatzemar menys aigua per sobreviure durant l’estació seca. Tradicionalment, les seves ciutats miraven de guardar un subministrament d’aigua suficient per subsistir durant 18 mesos. A Tikal (a l’actual Guatemala) hi havia un complex sistema de preses capaç d’emmagatzemar milions de litres d’aigua. Però sense pluges suficients, els embassaments van acabar eixugant-se. I els maies, llavors, van desaparèixer.
Elperiòdico.cat 9/10/2009
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada