De on salpà Cristòfor Colom?

Recentment ha revifat per internet la teoria pinzoniana, creada per la censura espanyola, sobre que en Colom era realment un passerell i que l’autèntic cervell de l’operació era el Martin Pinçon.

Aquesta “corrent històrica” es creà els anys 30 desprès de la sortida a la llum dels llibres d’en Lluis Ulloa, arribant al punt de que en un segell de Correus que havia de portar com a lema el falsari “A Castilla y a León, nuevas tierras dió Colón”, la censura oficial el canvià per “Por España y con Pinzón Nuevo Mundo halló Colón”. ( Podeu veure l’esborrany i l’imprès al butlletí nº 46 del C.E.C. pag 22 a 24)


Si consideréssim tota la documentació que fa esment a Palos, Palos de la Frontera, o Palos de Moguer com a falsificada, hauríem d’entendre que també deu ser falsificada la mateixa documentació o altra on apareixen “catalanades” d’en Colom que ens fan afirmar que l’Almirall era català.


Per tant dons, apamem el terreny i veiem els arguments: La teoria de que en Colom va salpar i va tornar a Pals d’Empordà, que tanta gracia pot fer, afirma que salpà de Pals i tornà a Pals.


La primera afirmació queda revocada per tota la documentació prèvia que existeix al Arxiu de Simancas: La carta dirigida a Diego Rodríguez Prieto i altres ciutadans de Palos que no eren de Pals, la compra de la meitat de Palos de la Frontera al comte de Cifuentes , qui no era propietari de Pals d’Empordà, i l’enviament amb Joan de Penyalosa d’una altra ordre reial datada el dia 20 de juny i dirigida a totes les autoritats de les costes andaluses, que no catalanes, a proveir a Colom amb tres vaixells. Per altra part als Plets Colombins desfilen molts ciutadans de Palos de la Frontera a testificar, i cap d’ells era de Pals d’Empordà.


El sentit comú ens indica que per a fer un viatge llarg a l’occident, el mes intel•ligent es partir del port segur mes occidental dels territoris dels Reis Catòlics. Partir de Pals es malgastar temps i provisions.


Els mateixos que afirmen la sortida de Pals també ho fan de la tornada. Existeixen moltes teories sobre el recorregut d’en Colom des de Palos fins a Barcelona. Però també existeix el sentit comú, i aquest ens indica que per anar de Gibraltar a Barcelona, no es necessari anar a Pals, es pot perfectament desembarcar a Barcelona. Si segons en Ferran Colom la comitiva de l’Almirall va trigar tres dies entre on va desembarcar i Barcelona, haurem de cercar un lloc mes al sud de Barcelona, mai mes al nord, seria absurd.


En l’últim article aparegut sobre el tema al diari de Girona el 2 d’Agost, es fa referència a un insigne investigador veneçolà, Rafael Marrón González, a l'important diari Correo del Caroní, de Ciudad Guayana, fa un parell d'anys afirmava el següent: "En el año 1492, Palos de Moguer no existía. Existía Palos y existía Moguer. Palos jamás ha sido un pueblo amurallado. Si traducimos el nombre de Palos al catalán, nos encontramos con Pals, que, en 1492, no sólo tenía puerto, sinó también astilleros y, en aquel entonces, era la mayor potencia marítima de Occidente, que imponía sus leyes en todo el Mediterráneo a través de sus consulados.".


Com podeu comprovar, tota la frase, paraula a paraula, es copiada integrament del primer esborrany del meu web, de fa 10 anys. O sigui aquí el culpable vaig ser jo, abans de caure del cavall, evidentment. (Malgrat m’honora haver estat mestre de tant “insigne investigador”.)


En canvi, la teoria pinzoniana afirma que les tres naus salparen del port de Palos. Hem de destriar el gra de la palla, i averiguar quina es la veritat.


En primer lloc no ha existit mai un port de Palos, les naus aportaven a ribera com es fa al Xúquer a Cullera. El nou Muelle de las Caravelas, amb les tres repliques de les naus ancorades, es va construir el 1994 a la Rabida, i es un parc temàtic amb menjar i musica.


M’ha arribat recentment el treball geològic anomenat “prospecciones geofísicas realizadas en el antiguo Puerto de Palos" per la Escuela Técnica Superior de Ingenieros de Minas de Madrid, 1989-1990 , i he demanar a un geòleg que me’l "traduís”. El que em diu l’especialista es el següent:
"Bàsicament, sembla ser que les condicions generals de fondària no han variat gaire en els darrers mil•lennis. Un dels treballs diu que les condicions de sedimentació han estat les corresponents a una columna d'aigua inferior a 2 metres i un ample de 50 metres. Els romans hi podien navegar, sembla ser, i es podria interpretar que des de l'època dels romans el riu ha perdut 2 metres de profunditat com a molt (total: 4 metres de fondària en època romana)."


Segons tots els especialistes consultats, la Santa Maria tenia un calatge de 2,50 m en buit. Si suposem que al mes d’agost es quan les aigües dels rius baixen mes minses, i que la Santa Maria anava carregada per a fer un viatge d’un mes. La conclusió simple es que cap capità s’hagués agosarat a fer entrar la Santa Maria al riu Tinto.


Això no vol dir que en Colom salpés d’un altre lloc, sinó que simplement la nau d’en Colom estaria ancorada mes propera al mar, com totes les naus grans ho feien en aquell moment ( per exemple a Barcelona), però el mateix Colom ens aclareix que ell no salpà de Palos sinó de la barra de Saltes, una península que hi ha a la desembocadura del Tinto-Odiel, i que actualment encara te un calatge suficient per a que ancorin petrolers.


El mateix Colom ens explica al seu Diari:
 "Partirem divendres 3 dies d’agost de 1492 anys, de la barra de Saltés, a les vuit hores"


Per altra part en Colom mateix ja ens diu que existien caravel•les de varies mides. En la seva Carta al Rei, en la copia trobada i coneguda com a Llibre copiador ens informa: 
“La mar és la més dolça per navegar que hi ha en el món i amb menys perills per a nao i navili de tota mena, més per descobrir les caravel•les petites són millors, perquè navegant prop de terra i amb rius a menester, i molts per a descobrir, demanen poca fondària i et pots ajudar amb els rems”.


I mes endavant rebla: “Bé volia haver portat petites caravel•les, mes com era aquest el primer viatge i la gent que portava era temorosa de trobar la mar brava i dubtosos del viatge, i havia ja hagut tantes contrarietats i qualsevol s'atrevia a contradir aquest camí i posar en mil perills, sense donar cap raó, em varen fer contradir la meva voluntat i fer tot el que aquells que amb mi havien d'anar volien, i fer d'una vegada el viatge i trobar la terra”.

Frase que no deixa de ser un retret als Pinçon, per haver-li fet canviar les caravel•les que ell havia triat per les que tenien contractades els Pinçon habitualment, que devien ser mes grans. La qual cosa no indica que la Ninya i l Pinta no poguessin entrar al port de Palos, sinó que no eren bones per a remuntar rius. Res mes.


Existeixen molts companys que pensen que les estrafolàries teories de Bilbeny & cia. perjudiquen la teoria de la catalanitat.

Jo al contrari, com demostren els recents llibres d’en Nito Verdera, de la Dra. Estelle Irizarri, i d’en Charles Merrill, penso que la teoria catalana està mes forta que mai, i les elucubracions bilbenyenques nomes ens aporten interès en la temàtica per part de la ciutadania, que un cop llegeixi altres autors sabrà distingir el gra de la palla, de la mateixa manera que les múltiples mentides dels historiadors castellans no els ha afectat en res, un cop desmentides. (recordeu que deien que l’expedició les paga la Catòlica empenyorant les seves joies?)


Perquè cada cosa significa el que significa, i no altres. En aquest tema d’en Colom s’ha d’anar amb peus de plom a no afirmar coses amb poca base, perquè si no ho fem aixì, a Catalunya podem ser herois populars, però si sortim pel mon se’ns poden enriure, i com deia Tarradellas : “es pot fer de tot, excepte fer el ridícul”.


Miquel Manubens