31 de des. 2007

NOU LLIBRE NITO VERDERA


El passat 14 de Septembre es va presentar el llibre d'en Nito Verdera a Eivissa.

He estat dels pocs afortunats que ha pogut llegirlo ja, ( i no un sol cop, sinó quatre ) i si en voleu una opinió es que es l'únic llibre que he llegit sobre Colom que fuig de qualsevol tipus d'especulació i va a les coses concretes, desmentint les fal·làcies i enfortint els arguments sobre la catalanitat de l'Almirall però nomès fins on es constatable, i amb proves i arguments.

No es nou això de que rellegeixi els llibres tants cops. Sempre faig una llegida normal, una segona per subratllar el que m'interessa o els arguments nous, i la tercera quan incorporo arguments al meu web.No es aquest el cas. En aquest cas l'he hagut de llegir varies vegades per feina, dons jo he estat l'afortunat dissenyador i productor de l'obra. Evidentment en Nito es la mare del llibre, però jo em sento una mica el pare, que com be sabeu es innecessària la seva presencia el dia que neix, avui a Eivissa, com tants cops som innecessaris els pares, però mare nomès hi ha una.

Al llibre d'en Simon Wiesenthal sobre Colom s'afirma que si a un poble hi han dos jueus, segur que hi hauran dues sinagogues diferents. En això del colombisme passa el mateix, cada colombista te la seva teoria. Potser serà per això que tenim tants Von Danikens interessats en el tema, i també potser deu ser gràcies a aquests Von Danikens que l'argumentari no prospera.

Però en Nito no explica la seva teoria, nomès es posa fort en els arguments, i desprès de tot el llibre tombant, una per una, totes les teories especulatives sobre l'origen d'en Colom, totes les fal·làcies (magnifica paraula), ens demostra amb arguments que en Colom era català i que la seva relació amb Eivissa era fortissima.Si aquesta relació es deguda a haver nascut, a haver viscut de petit, o a haverho fet quan aprenia l'art de la navegació es encara un misteri i un altre fil per on anar treballant.

També queda demostrat, i per això en Nito ha corregut mig mon parlant amb experts en hebraisme, que en Colom era jueu. Les proves que hi aporta en Nito son noves i contundents. Es un altre tema que per a tots nosaltres hauria d'afegirse als peritatges de Gabriel Roura i Lluís de Yzaguirre com a "dogmes de fe" que demostren la personalitat de l'Almirall.

Entre les coses que no diu al llibre, i que també s'ha adonat per primer cop en Nito, hi ha que el famós monument de Barcelona, erigit molts anys abans de que en Luis Ulloa vingués a Barcelona a "descobrir-nos" que Colom era català, el dit de Colom no assenyala ni a Amèrica, ni a Gènova, ni a Mallorca, sinó que assenyala a Eivissa. I això no es una teoria, sinó un fet constatable simplement amb una brúixola i un mapa, perquè es evident, que ningú ha fet girar l'estàtua en tots aquests anys.

Ja sabeu tots que la web
www.xpoferens.cat està en castellà, i això te la explicació que no crec que sigui necessari convèncer als catalans de la catalanitat de l'Almirall. Pel mateix motiu el llibre d'en Nito, en castellà, sera llegit arreu i espero que, aquesta sí, sigui la punta de llança que faci d'una vegada ja, influir decisivament en que els historiadors de tot el mon canviïn de criteri, perquè amb la quantitat de dades, arguments i informacions que hi ha al llibre, si algun historiador que llegeixi el llibre segueix amb la idiotesa de la genovesitat, no serà nomès un mal historiador, sinó que serà perquè es una altra cosa que prefereixo no anomenar.

Per tant us convido especialment a comprar i recomanar el llibre "Cristóbal Colón, el libro de las falacias y relación de cuatro verdades" d'en Nito Verdera, dons amb aquest llibre en Nito s'afegeix definitivament a la petita llista d'autors que qualsevol interessat mínimament en el tema ha de tenir com a referència : Madariaga, S.E. Morison, H.Harrise, el Pare Casaus, A.B.Gould, etc.I, a partir d'aquí, podreu deixar alguns llibres que no es necessari que us digui els títols, junts amb els altres llibres de ciència-ficció que tingueu a la vostra biblioteca, amb els de Von Daniken y companyia.
Miquel Manubens


Noticies de premsa sobre el nou llibre:



PUNTS DE VENDA DEL LLIBRE :

1 de des. 2007

"El descubrimiento de América es aragonés"

La escritora Marisa Azuara presenta ´Christoval Colón. Más grande que la leyenda´.

A contracorriente de las tendencias nacionalistas que pueblan el mercado editorial en los últimos tiempos para asegurar que Cristóbal Colón era andaluz, mallorquín o incluso catalán, Marisa Azuara acaba de publicar el ensayo histórico Christoval Colón. Más grande que la leyenda, editado por Amares, en el que asegura que Colón era italiano (de Cerdeña y no de Génova), que su madre era aragonesa (descendiente de las familias Sástago y Luna) y que la Corona de Aragón fue la gran artífice del descubrimiento de América. La turolense presentó su libro, ayer, en el Centro de Historia acompañada por el vicecónsul italiano en Aragón, Máximo Marchetti; el director de la Cámara de Comercio de Italia en Aragón, Brusterra y el director comercial de Amares, Luis Botella.


"Han sido dos años de estudios intensos y de revisión de documentos que prueban todo lo que concluyo. No ha sido un reto fácil este trabajo y menos en una época en la que priman los nacionalismos", aseguró Azuara que desgranó la descendencia aragonesa de Colón: "Colón era en realidad Cristóbal Picolomini de Sena, cuya madre era Isabella Alagón d'Arbórea, descendiente de los Sástago y él era de Cerdeña, no de Génova".


Cristóbal Colón surge de limar su apellido verdadero (una sílaba por delante y otra por detrás) para dar origen a un nuevo linaje que sorteara la sentencia de felonía y lesa majestad que pesaba contra la familia desde que su abuelo se rebelara contra el rey de Aragón.


Por este motivo, "el descubrimiento de América se lo adjudicó Isabel para Castilla cuando fue un logro aragonés". El que puso el dinero para el primer viaje fue Luis de Santangel y los que organizaron aquella expedición eran todos aragoneses. Sin embargo, por el castigo que pesaba sobre su familia, "se tuvo que hacer por Castilla", explica Azuara que, concluyó asegurando que "las Capitulaciones de Santa Fe se hicieron con los fueros aragoneses. El problema es que la historia se ha
escrito desde Castilla".

El que no diu aquesta escriptora es que un sard al S XIV era un català, i més si es tractaba de un Arborea:

Eleonora d'Arborea, reina regent del regne d'Arborea (Sardenya), va néixer l'any 1.340 a Molins de Rei (Barcelona). El llinatge dels Arborea és considerat com el dels autèntics representants del poble sard amb capital a Oristà. La història dels Arborea és la història del regne de Sardenya. El director del Consiglio Nazionale de la Ricerche de Càller (Sardenya) el professor Francesco Cesare Casula és el principal defensor de la tesi que fonamenta que Catalunya és l'origen de la formació del actual estat italià:"El regne de Sardenya ha estat fet pels catalans. En la pràctica, l'estat italià va néixer pels catalans. Catalunya és l'origen de l'estat italià."

Jaume Jeroni de Bonastre, donzell habitant de València, com a nét i hereu de Joan de Bonastre, reconeix a Estefania Carròs d'Arborea, filla del difunt virrei de Sardenya Nicolau Carròs d'Arborea, que n'ha rebut 43 ll. 1 s. 3 d. en concepte de pensions degudes a Elionor de Pròixida i de Castellet, comtessa d'Aversa, corresponents als anys 1488-1492.
document de la biblioteca de Catalunya

De vegades la gent de lletres no sap restar : de limar su apellido verdadero (una sílaba por delante y otra por detrás) queda COLOM, i no Colón.


http://www.elperiodicodearagon.com/noticias/noticia.asp?pkid=368792

http://www.20minutos.es/noticia/314499/0/colon/sangre/aragonesa/

FORMES DE LITERATURA CATALANA A SARDENYA DURANT EL SEGLE XIV

Miren el cuadro 5 "discendenza de Salvatore Picolomini de Sena i Isibila d'Alagón" (según la sra Azuara, los padres de ColoM )

hijos : Antonio, Pedro, Benedetta y Juan.

Ni Cristobal, ni Bartolomé, ni Diego.

Mas claro, agua.

La catedral de Tarragona fué construida encima de un templo romano


















Sin levantar una sola piedra se ha resuelto finalmente el gran enigma de Tarraco.
Los restos del templo de Augusto se esconden bajo los cimientos de la Catedral de Tarragona. Los resultados de la tomografía eléctrica y electromagnética del equipo del catedrático italiano Pietro Cosentino, del Consiglio Nazionale delle Ricerche (CNR) no dan lugar a dudas: "Hemos detectado restos de la estructura del templo romano y también de algunas columnas", asegura Cosentino.

Su equipo ha procesado ya los datos obtenidos el pasado mes de septiembre tras instalar 1.280 electrodos en el suelo de la Catedral y con ellos ha obtenido incluso una imagen tridimensional de lo que queda del gran templo imperial.

fuente: La Vanguardia
SARA SANS - Tarragona
01/12/2007

28 de nov. 2007

La 'Tabula Peutingeriana'



Àustria exhibeix durant un dia la 'guia Michelin' de l'Imperi romà
• La 'Tabula Peutingeriana' és la còpia d'un plànol de carreteres del segle IV
• El mapa indicava amb senyals els millors llocs per descansar entre Espanya i l'Àsia

La Biblioteca Nacional Austríaca va exhibir dilluns un sorprenent document que acull des del 1738 i que, a causa de la seva extrema fragilitat, s'ha exposat a la mirada del públic en comptadíssimes ocasions. Es tracta de la Tabula Peutingeriana, l'única còpia que es conserva d'un mapa de carreteres de l'Imperi romà del segle IV. El plànol és singular no només per l'antiguitat o per les mesures --675 centímetres d'ample per 34 centímetres d'alt-- sinó també per la seva condició de guia de viatges avant la lettre; a més dels accidents geogràfics i les principals vies per desplaçar-se d'un punt a l'altre de l'imperi, la Tabula Peutingeriana inclou informació pràctica sobre els llocs més confortables per passar-hi la nit o banyar-se.

Com una guia Michelin de l'època de Constantí.L'exposició del document a Viena, organitzada per celebrar la seva inclusió al Registre de la Memòria del Món de la Unesco, només va durar un dia, ja que els experts consideren que un excés de llum pot causar un perjudici irreparable al mapa, que es conserva trossejat en 11 segments.

La Tabula Peutingeriana --que agafa el nom d'un dels antics propietaris, l'humanista i antiquari alemany del segle XVI Konrad Peutinger-- va ser dibuixada sobre un pergamí a finals del segle XII o a principis del segle XIII per algun monjo del sud d'Alemanya, a manera de reproducció facsimilar del plànol original."Encara que es tracti d'una còpia, és l'únic mapa de l'edat antiga que ens mostra com eren més o menys les coses", assenyala el director del Departament de Manuscrits de la Biblioteca Nacional Austríaca, Andreas Fingernagel. En realitat, com a mapa, la Tabula Peutingeriana resulta molt estranya per a l'ull modern. Amb l'objectiu de mostrar la xarxa romana de carreteres des d'Espanya fins a l'Índia, el pergamí està orientat d'oest a est i la capital de l'imperi ocupa el lloc central; tant les extensions de terra com els mars apareixen distorsionats, de manera que el Mediterrani, per exemple, s'assembla a un llarg riu. Però és precisament aquest esquematisme el que el convertia, a judici del professor Fingernagel, en una eina tan útil com els plànols del metro dels nostres dies.IMPERI EN DECADÈNCIA Aaquesta utilitat hi contribuïa la inclusió en els itineraris de senyals i pictogrames que indicaven les distàncies que es podien recórrer en un dia i els millors llocs per descansar, ja fossin hotels o balnearis. Com més gran és el pati dels edificis dibuixats, més luxós era l'establiment.

El mapa, en què figuren uns 4.000 assentaments --només la meitat han pogut ser identificats-- permetia als viatgers anar sense pèrdua possible des d'Hispània fins a l'Àsia, els confins d'un imperi que ja havia iniciat una imparable decadència.La còpia medieval que avui es conserva va pertànyer a la família Peutinger fins al 1714, any en què va ser venuda. Després de passar per diverses mans, va acabar sent adquirida per la princesa Eugènia de Savoia, que en va pagar 100 ducats. Després de la mort de la princesa, el 1737, la família imperial austríaca va aconseguir el mapa i el va dipositar a la biblioteca en què encara continua.

El Registre de la Memòria del Món, en què acaba de ser inclosa la Tabula Peutingeriana, és el repertori del patrimoni documental considerat per la Unesco d'interès universal. L'únic document espanyol que figura en el registre és el Tractat de Tordesillas, que va ser subscrit pels Reis Catòlics i el rei Joan II de Portugal el 1494.











detall del mapa

RAFAEL TAPOUNET
BARCELONA
28/11/2007

elPeriodico

20 de nov. 2007

la cueva donde la loba amamantó a Rómulo y Remo



El ministro de Cultura italiano, Francesco Rutelli, ha anunciado este martes un "maravilloso descubrimiento arqueológico". Se trata de la cueva donde una loba amamantó a los hermanos Rómulo y Remo, hijos del dios Marte.


El descubrimiento de un cubil recubierto de mosaico y conchas se produjo meses atrás durante las obras que la Superintendencia Arqueológica de Roma lleva a cabo para acondicionar la colina del Palatino.


En la
página de internet del Ministerio de Cultura italiano se pueden ver las imágenes de la gruta, recubierta también con conchas, obtenidas a través de una cámara que se introdujo en su interior el mes de agosto pasado.

La gruta está a dieciséis metros de profundidad entre el Circo Máximo y la Casa de Augusto, justo en la Roma Imperial, y tiene un diámetro de seis metros cincuenta y tres centímetros y una altura siete metros y trece centímetros.
El ministro Rutelli no ha revelado los detalles acerca de cómo se ha vinculado la cueva y la madriguera de la legendaria loba.


La leyenda de la fundación de Roma
Los gemelos Rómulo y Remo, cuyo padre era el dios Marte, fueron abandonados en el río Tiber por orden del rey Amulio, cuya hija había incumplido el mandato de virginidad que él le impuso cuando la obligó a dedicarse al culto de Vesta, según la leyenda. Los hermanos fueron luego recogidos y amamantados por la loba 'Luperca' y cuando crecieron fundaron Roma.


Las interpretaciones de la leyenda han sido múltiples. El ensayista y escritor Corrado Augias sostiene que es posible que 'Luperca' fuera una prostituta, ya que en la Roma antigua éstas recibían el nombre de "lupa" (loba), de donde procedería la palabra "lupanar".


27 d’oct. 2007

LORENTE SE RINDE

Se esta grabando estos días la segunda parte del documental "Columbus, Secrets of the grave", habiendo iniciado ya la productora entrevistas con especialistas destacados : Nito Verdera, Francesc Albardaner, y el Professor. Dr. José A. Lorente entre otros.

Hace pocos días conocimos que una becaria de Lorente, Natalia Lugli, una estudiante de Medicina que gozó de una beca Erasmus en Granada, se había "trabajado" su Tesis Doctoral a costa del Dr. Lorente, afirmando que los orígenes del Almirante eran en la Padania italiana, pero sin precisarnos si estos orígenes eran en el S XV, el el S I, o en la época del big-bang, con lo cual nos quedamos como estábamos.

Recordemos que en esta investigación participaron las Universidades de Granada, Santiago, Roma, "Max Planck" de Leipzig y Barcelona, miembros forenses del FBI de Estados Unidos y las empresas Celera y Applied Biosystems.
Todos los investigadores remitieron los resultados de sus análisis a Granada, que era la universidad que centralizaba la investigación.

Las conclusiones hasta ahora son tan solo que Cristóbal y Hernando Colom Aranas son padre e hijo, y que Diego Colom es hermano del Almirante. Estas conclusiones no modifican la historia, simplemente certifican que los restos mortales de los tres personajes estaban correctamente asignados.

Otras conclusiones, estas realizadas por el antropólogo Dr. Miguel Botella ( que coinciden los los análisis de Charles W. Golf de la U. de Yale, y el Manuel Luna Calderón de Santo Domingo, con el resto del cadáver de Colom que esta en Santo Domingo, realizados en 1959), son que Cristóbal tenia al morir 60-70 años y por lo tanto habría nacido en 1447-1437 y no en 1451 como el Cristoforo Colombo analfabeto y genovés, y su hermano Diego tenia unos 60 años al morir. (nacido en 1468 según la documentación genovesa). Si murió a los 60 años en 1515, habría nacido en 1455, 13 años antes que el Giacomo Colombo genovés.

Por si fuera poco esto, tenemos los estudios paleograficos de Gabriel Roura y del profesor de Paleografía de la Universitat d'Alacant, David Garrido, que demuestran que el Almirante escribía en letra gótica cursiva catalana y los estudios de Lluis de Yzaguirre en sus cartas autógrafas y de la Prof. Estelle Irizarry en "El Libro de las Profecías" que también demuestran el sustrato catalanohablante del Almirante.
Estas pruebas por si solas ya deberían hacer cambiar todos los libros de historia del mundo descartando a los Colombo genoveses, hijos de lanero y analfabetos, y hacerlos como mínimo, culturalmente catalanes, sin precisar todavía si sus orígenes eran del Principado, valencianos, baleáricos, o de Córcega, Sicilia o del Reino de Nápoles.

Me parece correcto que Lorente se rinda porque los resultados no son acorde con los que esperaban sus financieros mallorquines, pero creo que debería hacer público el código para que otros puedan seguir trabajando y comparen el código ADN de Hernando Colom con las bases de datos existentes en las universidades de Barcelona, Tel Aviv, o Texas, porque muy bien puede tratarse de una familia de origen judío que huyendo de los pogrom de 1391 se refugiara en el norte de África, y dos o tres generaciones después el Almirante adoptara el apellido Colom en agradecimiento a los Colom ibicencos que le enseñaron a navegar en su juventud, y por esto, como demuestra en su libro Nito Verdera, Colom usó mayoritariamente topónimos de Ibiza y Formentera.

Y también se podría comparar ese código con los descendientes de chuetas baleáricos, con el de los
sefardíes emigrados al Magreb, con el extraño ADN ibicenco de origen púnico, y con todo lo que podamos comparar hasta llegar a la verdad.
Y también con los Colón gallegos o los Zarco portugueses para poder descartar las dos tonterías publicadas o resucitadas recientemente, o el de Hernando con los descendientes de la casa de Avis ( cosa que por informaciones que nos llegan ya se ha hecho, en este caso financiado pos los portugueses) para poder descartar también la idiotez que Hernando era hijo de Felipa de Avis.

Porque claro, si no se hace público ya ese código, lo que parece es que Lorente espere a gente que financie otras comparaciones para seguir trabajando.
¿O habremos de creer que Cristobal Colom era extraterrestre?.

XpoFERENS