La 'Tabula Peutingeriana'

Àustria exhibeix durant un dia la 'guia Michelin' de l'Imperi romà
• La 'Tabula Peutingeriana' és la còpia d'un plànol de carreteres del segle IV
• El mapa indicava amb senyals els millors llocs per descansar entre Espanya i l'Àsia

La Biblioteca Nacional Austríaca va exhibir dilluns un sorprenent document que acull des del 1738 i que, a causa de la seva extrema fragilitat, s'ha exposat a la mirada del públic en comptadíssimes ocasions. Es tracta de la Tabula Peutingeriana, l'única còpia que es conserva d'un mapa de carreteres de l'Imperi romà del segle IV. El plànol és singular no només per l'antiguitat o per les mesures --675 centímetres d'ample per 34 centímetres d'alt-- sinó també per la seva condició de guia de viatges avant la lettre; a més dels accidents geogràfics i les principals vies per desplaçar-se d'un punt a l'altre de l'imperi, la Tabula Peutingeriana inclou informació pràctica sobre els llocs més confortables per passar-hi la nit o banyar-se.

Com una guia Michelin de l'època de Constantí.L'exposició del document a Viena, organitzada per celebrar la seva inclusió al Registre de la Memòria del Món de la Unesco, només va durar un dia, ja que els experts consideren que un excés de llum pot causar un perjudici irreparable al mapa, que es conserva trossejat en 11 segments.

La Tabula Peutingeriana --que agafa el nom d'un dels antics propietaris, l'humanista i antiquari alemany del segle XVI Konrad Peutinger-- va ser dibuixada sobre un pergamí a finals del segle XII o a principis del segle XIII per algun monjo del sud d'Alemanya, a manera de reproducció facsimilar del plànol original."Encara que es tracti d'una còpia, és l'únic mapa de l'edat antiga que ens mostra com eren més o menys les coses", assenyala el director del Departament de Manuscrits de la Biblioteca Nacional Austríaca, Andreas Fingernagel. En realitat, com a mapa, la Tabula Peutingeriana resulta molt estranya per a l'ull modern. Amb l'objectiu de mostrar la xarxa romana de carreteres des d'Espanya fins a l'Índia, el pergamí està orientat d'oest a est i la capital de l'imperi ocupa el lloc central; tant les extensions de terra com els mars apareixen distorsionats, de manera que el Mediterrani, per exemple, s'assembla a un llarg riu. Però és precisament aquest esquematisme el que el convertia, a judici del professor Fingernagel, en una eina tan útil com els plànols del metro dels nostres dies.IMPERI EN DECADÈNCIA Aaquesta utilitat hi contribuïa la inclusió en els itineraris de senyals i pictogrames que indicaven les distàncies que es podien recórrer en un dia i els millors llocs per descansar, ja fossin hotels o balnearis. Com més gran és el pati dels edificis dibuixats, més luxós era l'establiment.

El mapa, en què figuren uns 4.000 assentaments --només la meitat han pogut ser identificats-- permetia als viatgers anar sense pèrdua possible des d'Hispània fins a l'Àsia, els confins d'un imperi que ja havia iniciat una imparable decadència.La còpia medieval que avui es conserva va pertànyer a la família Peutinger fins al 1714, any en què va ser venuda. Després de passar per diverses mans, va acabar sent adquirida per la princesa Eugènia de Savoia, que en va pagar 100 ducats. Després de la mort de la princesa, el 1737, la família imperial austríaca va aconseguir el mapa i el va dipositar a la biblioteca en què encara continua.

El Registre de la Memòria del Món, en què acaba de ser inclosa la Tabula Peutingeriana, és el repertori del patrimoni documental considerat per la Unesco d'interès universal. L'únic document espanyol que figura en el registre és el Tractat de Tordesillas, que va ser subscrit pels Reis Catòlics i el rei Joan II de Portugal el 1494.

detall del mapa

RAFAEL TAPOUNET
BARCELONA
28/11/2007
elPeriodico