Les elits indígenes, a part de degustar-lo per les seves propietats organolèptiques, l'empren per refermar el seu poder i la seva posició preeminent en la societat
Jaciment de Sant Jaume, a Alcanar, on ha aparegut la primera torre i la primera claveguera del país. 14 campanyes d'excavació arqueològica. Primera Edat del Ferro. Segle VII abans de Crist (aC). Són dades, noms freds. Però de mica en mica van agafant escalfor quan els especialistes confirmen que hi ha llavors de vitis vinifera. Sorpresa pels investigadors, atès que al nord-est de la Península Ibèrica en teoria no n'hi ha fins el segle VI aC. Al jaciment de Sant Jaume, les llavors cremades descobertes, ens porten a 100 anys més enrere.
La pregunta que sorgeix és: Es conreava vinya? No cal oblidar que ens situem en un període d'assentament preibèric. La primera resposta és: molt possiblement, encara no. Aquests grups indígenes són els primers d’aquests territoris que estableixen contactes amb d'altres pobles de la Mediterrània, i concretament amb els fenicis, que arriben a les nostres costes des de meitats del segle VII aC. Els indígenes disposen de plom, que interessa, i molt, als fenicis, i aquests tenen vi, que agrada, i força, als habitants de les zones que després serien Catalunya. Són intercanvis comercials beneficiosos per a les dues parts que tenen les àmfores com a element principal de transport, com ho demostren les restes ceràmiques descobertes al jaciment.
Per David Garcia i Rubert, del departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia de la Universitat de Barcelona, el vi arriba en el millor moment possible, en un període on les comunitats preibèriques viuen un procés de maduració sociopolític. El personatge que pot adquirir el producte que porten els fenicis el pot consumir directament, repartir-lo a la comunitat o distribuir-lo a d'altres indrets. Així, doncs, s'estableix una dependència vers el poderós, vers l’únic amb suficient capacitat per negociar amb els mercaders.
El vi, en aquesta època, és un luxe, un bé de prestigi, una raresa, un exotisme, i té una altíssima valoració econòmica i social. I només arriba de tant en tant. David Garcia no en té cap dubte: les elits indígenes, a part de degustar-lo per les seves propietats organolèptiques, l'empren per refermar el seu poder i la seva posició preeminent en la societat. Per aquest professor, va ajudar en el procés de canvis socials i polítics, en la jerarquització.
Les hipòtesis apunten a l’atribució de notables privilegis a determinats llinatges davant d’altres, i al possible sorgiment de les primeres aristocràcies en el territori que avui dia denominem Catalunya. El poder, previsiblement, es va començar a transmetre per herència. I parlem dels inicis de la primera meitat de segle VII aC. Al Sénia, on treballa el GRAP, el grup de recerca de David Garcia, s'ha documentat la presència de cabdills, en l’aparició dels quals el paper del vi sembla fonamental.
El vi que arribava estava ple d'impureses, fet normal atesa la lentitud del transport per mar i les formes de conservació dels productes, que feien que es pogués picar fàcilment.
En el jaciment de Sant Jaume s'ha desenterrat una casa gran de 600 metres quadrats, possible residència d’un cabdill, organitzada en seccions, i amb un magatzem, farcit d'àmfores dels fenicis, que cal entendre servien per transportar i guardar el vi.
Cada cultura té una forma especial d'ingerir els productes de la terra. Aparentment, pel que fa al consum de vi, les comunitats preibèriques de l’àrea del Sénia van manllevar el model fenici. Sembla confirmar-ho la troballa d’un plat circular de tres potes batejat com a vas-trípode. S'hi posaven les espècies, es picaven i s'hi afegia el vi, que no era precisament de la millor qualitat. La feina permetia disposar d'un producte aromatitzat i consumible... per les elits, és clar.
Una de les preguntes que acaba sorgint és qui introdueix la vinya conreada a Catalunya i, per extensió, els mètodes de producció del vi. No sembla lògic que fossin els fenicis, que acabarien així amb la gallina dels ous d'or al donar la canya i no el peix a les comunitats indígenes. No es creu que ells ensenyessin les tècniques del conreu. Només és confirmable que la vinya conreada ja és una realitat en el període que va entre la presència dels fenicis i la dels grecs al nostre país.
La pregunta que sorgeix és: Es conreava vinya? No cal oblidar que ens situem en un període d'assentament preibèric. La primera resposta és: molt possiblement, encara no. Aquests grups indígenes són els primers d’aquests territoris que estableixen contactes amb d'altres pobles de la Mediterrània, i concretament amb els fenicis, que arriben a les nostres costes des de meitats del segle VII aC. Els indígenes disposen de plom, que interessa, i molt, als fenicis, i aquests tenen vi, que agrada, i força, als habitants de les zones que després serien Catalunya. Són intercanvis comercials beneficiosos per a les dues parts que tenen les àmfores com a element principal de transport, com ho demostren les restes ceràmiques descobertes al jaciment.
Per David Garcia i Rubert, del departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia de la Universitat de Barcelona, el vi arriba en el millor moment possible, en un període on les comunitats preibèriques viuen un procés de maduració sociopolític. El personatge que pot adquirir el producte que porten els fenicis el pot consumir directament, repartir-lo a la comunitat o distribuir-lo a d'altres indrets. Així, doncs, s'estableix una dependència vers el poderós, vers l’únic amb suficient capacitat per negociar amb els mercaders.
El vi, en aquesta època, és un luxe, un bé de prestigi, una raresa, un exotisme, i té una altíssima valoració econòmica i social. I només arriba de tant en tant. David Garcia no en té cap dubte: les elits indígenes, a part de degustar-lo per les seves propietats organolèptiques, l'empren per refermar el seu poder i la seva posició preeminent en la societat. Per aquest professor, va ajudar en el procés de canvis socials i polítics, en la jerarquització.
Les hipòtesis apunten a l’atribució de notables privilegis a determinats llinatges davant d’altres, i al possible sorgiment de les primeres aristocràcies en el territori que avui dia denominem Catalunya. El poder, previsiblement, es va començar a transmetre per herència. I parlem dels inicis de la primera meitat de segle VII aC. Al Sénia, on treballa el GRAP, el grup de recerca de David Garcia, s'ha documentat la presència de cabdills, en l’aparició dels quals el paper del vi sembla fonamental.
El vi que arribava estava ple d'impureses, fet normal atesa la lentitud del transport per mar i les formes de conservació dels productes, que feien que es pogués picar fàcilment.
En el jaciment de Sant Jaume s'ha desenterrat una casa gran de 600 metres quadrats, possible residència d’un cabdill, organitzada en seccions, i amb un magatzem, farcit d'àmfores dels fenicis, que cal entendre servien per transportar i guardar el vi.
Cada cultura té una forma especial d'ingerir els productes de la terra. Aparentment, pel que fa al consum de vi, les comunitats preibèriques de l’àrea del Sénia van manllevar el model fenici. Sembla confirmar-ho la troballa d’un plat circular de tres potes batejat com a vas-trípode. S'hi posaven les espècies, es picaven i s'hi afegia el vi, que no era precisament de la millor qualitat. La feina permetia disposar d'un producte aromatitzat i consumible... per les elits, és clar.
Una de les preguntes que acaba sorgint és qui introdueix la vinya conreada a Catalunya i, per extensió, els mètodes de producció del vi. No sembla lògic que fossin els fenicis, que acabarien així amb la gallina dels ous d'or al donar la canya i no el peix a les comunitats indígenes. No es creu que ells ensenyessin les tècniques del conreu. Només és confirmable que la vinya conreada ja és una realitat en el període que va entre la presència dels fenicis i la dels grecs al nostre país.
vadevi.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada