Una exposició a la Biblioteca Nacional descobreix els manuscrits originals dels darrers musulmans espanyols i la seva particular escriptura aljamiada
Estaven en el punt de mira de la Inquisició, amb una amenaçadora ordre d'expulsió que els obligababa a acomiadar de les seves cases, els seus veïns i les seves vides. Pero confiaban en que no fuese para siempre. Però confiaven en què no fos per sempre. Així que els últims musulmans espanyols van amagar els seus manuscrits en buits oberts entre els murs dels seus habitatges, els van afegir pedres de sal i sacs de espígol per protegir-los de la humitat i els embolicaren en draps de lli.
Entre 1609 i 1610, assetjats pel decret d'expulsió del rei Felip III, van sortir els últims moriscos de la vall del Xaló, a Aragó. El final de la història ja es coneix: no van tornar, es van fusionar amb les comunitats musulmanes dels països d'acollida (sobretot el Nord d'Àfrica) i, en molts casos, van desplegar una activa campanya contra el cristianisme. Encara que coneixent la seva història, semblant ressentiment és irremeiable.
Quan aquelles cases de la vall aragonès van començar a enderrocar aflorar els manuscrits escrits en una cosa semblant a l'àrab. Els experts van trigar anys a descobrir que en realitat era llengua castellana escrita amb grafia àrab (es coneix com escriptura aljamiada) i és l'única herència cultural dels últims musulmans espanyols que, a diferència dels andalusins, no van llegar un patrimoni monumental.
A penes hi ha 250 llibres aljamiats en el món. I des d'avui més d'un centenar poden veure a la Biblioteca Nacional d'Espanya (BNE) en l'exposició "Memória de los moriscos. Escritos y relatos de una diáspora cultural", nodrida amb fons aportats per la Biblioteca Nacional de París, la Biblioteca Reial o el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), entre altres institucions. "La cultura aljamiada és menys coneguda que la andalusí", va afirmar el comissari de la mostra, Alfredo Mateos Paramio.
El seu origen, afegeix el comissari, arrenca del desig dels musulmans de no perdre la seva cultura en uns anys difícils d'assetjament a tot allò relacionat amb l'islam, des de la llengua a la religió. "L'escriptura aljamiada és un invent dels moriscos de l'interior que estan oblidant l'àrab", va sostenir Mateos. Gràcies a ells es va traduir l'Alcorà al català per decisió de d'Ica de Gebira, que va reclamar un islam en la seva llengua natal. Aquest original, cedit per la Biblioteca de Toledo, es pot veure a l'exposició al costat de manuscrits literaris-amb narracions orals a l'estil de Les mil i una nits-, receptes de cuina, codis jurídics, textos mèdics, poesia morisca dedicada a Al là o testimonis dels moriscos expulsats a l'exili. També s'exposa el text escrit per Puey Monçon després del seu viatge a la Meca, que es pot descarregar en el portal de la Biblioteca Digital Hispànica .
"L'expulsió morisca és una etapa més de l'etapa més fosca de la història d'Espanya especialitzada en expulsar el talent i la intel ligència", va indicar la subsecretària de Cultura, Mercedes del Palacio. "És un projecte de recuperació de la memòria dels que es van veure obligats a abandonar Espanya", va afegir Soledad López, presidenta de la Societat Estatal de Commemoracions Culturals (SECC), que ha organitzat la mostra, que es podrà visitar fins al 26 de setembre. Uns 45 experts han col.laborat en l'exposició, el assessor literari ha estat el premi Cervantes José Jiménez Lozano.
TEREIXA CONSTENLA
ELPAIS.com
Madrid - 17-06-2010
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada