28 de març 2010

L'ADN canvia el passat de l'espècie humana

La troballa de la 'Dona X' confirma el potencial de les anàlisis genètiques per estudiar l'evolució


L'anàlisi d'ADN està canviant el passat. Dijous, un fòssil de la mida d'un botó va posar al mapa una espècie humana desconeguda que va viure fa 40.000 anys, molt a prop d'humans moderns i neandertals. Les dades es desprenen del seu ADN mitocondrial, el que lleguen les mares als fills. L'anàlisi hauria estat impensable fa un parell de dècades i es tracta només del pròleg d'aquesta nova història de l'evolució humana, ja que aquest any es publicarà el genoma complet del neandertal i també el de la nova i misteriosa espècie, anomenada Dona X.
"Hi haurà una allau de dades", explica Carles Lalueza, un investigador de la Universitat Pompeu Fabra que ha participat en l'anàlisi del genoma neandertal. "L'evolució humana s'ha de repensar completament", pronostica.


Cruïlla entre espècies

Els nous genomes podran donar resposta a les grans preguntes que obsessionen els científics. Es van creuar les diferents espècies humanes? Van tenir descendència? Hi ha encara rastres genètics de neandertals o humans més arcaics en els gens de poblacions actuals?

Les conseqüències són evidents. "Si els neandertals i els sapiens es van poder barrejar no eren espècies diferents, sinó subespècies", explica Públic Milford Wolpoff, un paleontòleg de la Universitat de Michigan (EUA) que ha anat sempre a contracorrent. Mentre la majoria dels seus col.legues defensa que els humans moderns, els Homo sapiens, van sortir d'Àfrica fa 50.000 anys i van reemplaçar per complet a la resta d'homínids que ja poblaven la Terra, Wolpoff creu que hi va haver barreja i que, per tant, neandertals, humans i el nou llinatge de la Dona X formen part, en realitat, de la mateixa gran espècie.

Els mateixos autors de l'estudi de la Dona X accepten aquesta possibilitat. "Una petita part del nostre genoma podria venir d'una altra espècie", assenyala Johannes Krause, un dels investigadors de l'Institut Max Planck d'Alemanya que ha analitzat l'ADN de la suposada nova espècie. El seu grup, amb el qual col.laboren Carles Lalueza i altres investigadors espanyols, és la punta de llança d'una nova forma d'aclarir els orígens de l'home que no només mira els ossos, sinó que els trepa per analitzar els seus vestigis genètics.

La tècnica ha permès recuperar el genoma gairebé complet d'espècies extingides fa milers d'anys, com el mamut llanut. També s'ha aconseguit la seqüència parcial del neandertal, gràcies en part a les restes que van aparèixer a la cova asturiana del Sidrón. Molt aviat es completarà aquesta seqüència i es podrà comparar amb la de la Dona X, el avantpassat comú amb els neandertals i els sapiens.
"Serà molt útil per aprendre de nosaltres mateixos", opina Juan Luis Arsuaga, codirector d'Atapuerca.  "Sabrem si els sapiens som únics i en què", afegeix.  Igual que l'equip de Krause, el de Arsuaga està també bolcat a estendre al màxim l'ús de l'ADN per aclarir una cosa que va succeir fa milers d'anys. El 2006, es va apuntar un nou rècord. Va aconseguir rescatar petits fragments d'ADN mitocondrial dels ossos d'un ós de les cavernes que va viure a Atapuerca fa 400.000 anys. Si un fòssil d'ós encara conserva material genètic, els d'humans d'aquella època potser també ho continguen, explica. Si aconsegueixen seguir endarrerint el rellotge podrien provar una hipòtesi que porta brunzint des que es van publicar les dades de la Dona X: seu llinatge és en realitat el de l'Homo antecessor que va habitar a Atapuerca.

"Em va sorprendre molt que no l'esmenten com a candidat", lamenta Arsuaga. Els últims rastres d'Homo antecessor a Atapuerca són de fa uns 900.000 anys, 100.000 després que el llinatge de la Dona X es separés del dels humans moderns. Els seus descendents podrien haver sobreviscut fins fa 40.000 anys, quan els investigadors calculen que va compartir les muntanyes Altai del sud de Sibèria amb sapiens i neandertals. "És la hipòtesi més plausible", opina Maria Martinón-Torres, investigadora del Centre Nacional de Recerca sobre Evolució Humana. Els autors són cauts. "És una possibilitat, encara que pensem que el nostre fòssil és massa jove per ser d'un antecessor", adverteix Krause.

Potser mai es surti de dubtes, ja que encara ningú ha aconseguit rescatar ADN d'un os de 900.000 anys. Arsuaga no descarta que en un futur puguin raspar mostres de fòssils de antecessor. "Abans haurem d'estar molt segurs que trobarem alguna cosa", adverteix.

El proper capítol, el genoma complet del neandertal, arribarà "en unes setmanes", assegura Lalueza. Encara no pot comentar els resultats, ja que la revista en què es publicaran retiraria l'article. Sí avança que els dos models, el del reemplaçament i el multirregional, quedaran barrejats en un més complex. "La idea de l'evolució humana el 2010 serà molt diferent de la que teníem el 2009", conclou.

 
El principi de la fi de les espècies

L'estudi sobre la 'Dona X' ha estat el primer que suggereix una nova espècie humana amb dades genètiques i no morfològiques, és a dir, la forma i la mida d'un fòssil. Els experts en el camp no es posen d'acord de si això és possible.  "No es pot definir una espècie genèticament", opina Carles Lalueza, de la Universitat Pompeu Fabra. "L'ADN aporta més informació que la morfologia", addueix Johannes Krause, que ha estudiat les restes de la 'Dona X'.
Els criteris morfològics no segueixen unes regles fixes. "Per a alguns autors només cal una mandíbula i, per altres, és necessari un crani complet", assenyala Lalueza.
En realitat, el concepte d'espècie es va crear per a coses vives. Quan dos éssers no poden procrear i tenir descendència fèrtil, són espècies diferents.  Ni tan sols això és satisfactori, assenyala Krause. "Un ximpanzé i un bonobo poden tenir fills fèrtils i els separen dos milions d'anys d'evolució", assenyala. Per a alguns, els nous genomes de neandertals i de la 'Dona X' demostraran que són en realitat la mateixa espècie.  "Fa 100 anys es mirava a les diferents races com si fossin espècies diferents", comenta Milford Wolpoff.  "No hauríem de cometre el mateix error amb els fòssils", afegeix.


NUÑO DOMÍNGUEZ - MADRID -
28/03/2010
www.publico.es