És aquest el veritable rostre de Jesús?

L'home embolicat en el Llençol Sant, el qual molts creuen que va ser el llenç funerari de Jesús, era baixet, moreno i no tenia els ulls blaus, segons suggereix un equip de realitzadors americans que han realitzat una reconstrucció del seu aspecte a partir dels dades existents sobre les restes de sang i material orgànic trobats en aquest sudari.

Segons el diari New York Post, la reconstrucció en 3D mostra el veritable aspecte de l'home embolicat en el Llençol Sant.  La imatge va ser reconstruïda minuciosament per ordinador per a un reportatge del Canal d'Història que s'emetrà la propera setmana.

«El veritable rostre de Jesús», com així ho anuncia el New York Post, va ser recreat, segons el responsable de la realització, Rayo Downing, director de l'empresa Studio Macbeth d'animació i il lustració digital, a partir de les dades de la sang que es trobava sobre el Llençol Sant i transformant-los en una imatge de 3D.

Com explica Downing, la sang trobada a la Llençol Santa no es correspon específicament amb «les línies del rostre de Jesús perquè el seu cos no es va tapar sinó que es enrotllar».

Downing rebutja la teoria popular que sosté que la imatge que apareix al web santa es va crear quan s'oxigenaren els olis amb els quals suposadament fou embalsamat el cos de Jesús després de la seva mort a la creu.

Per la seva banda, demanda que la seva tècnica de recreació d'imatges per ordinador ha descobert quines substàncies van crear la imatge del Sant Sudari de manera que per primera vegada pot oferir «la instantània del rostre real de Jesús».

ABC.es

31-03-2010

MADRID

Part de la Domus Aurea es desprèn durant els treballs de restauració

L'antic palau romà de l'emperador Neró està tancat al públic des del 2005 mentre es reforma l'interior

La Domus Aurea de Roma, el palau daurat on l'emperador Neró va establir la seva residència privada durant els seus últims anys de vida, va patir un despreniment en una de les galeries, durant els treballs de restauració que es duen a terme en el monument, que s'aixeca a pocs metres del Coliseu.
El despreniment es va produir en la coneguda com Galeria Trajana, que dóna accés al complex arqueològic, i que es troba sota uns jardins. Uns seixanta metres quadrats es van desprendre del sostre de la galeria a causa de les filtracions d'aigua que hi ha hagut a causa de les últimes pluges.
La zona afectada estava tancada al públic en el moment de l'ensorrament, encara que els bombers han establert un perímetre de seguretat a la zona mentre determinen l'abast total del succés.
 Des de 2005, el "palau daurat" estava tancat al públic per les tasques de restauració a les que estava sent sotmès i pel risc de despreniments per l'aigua que es filtra en l'època de pluges en els jardins que es troben sobre el monument.
 La zona més turística de Roma
Als voltants de l'àrea arqueològica de la Domus Aurea, una de les zones més turístiques de la capital italiana, es troben també importants monuments com el Coliseu, els Fòrums Imperials i diverses basíliques.
Construïda per l'emperador Neró (37-68 dC) després del gran incendi que va assolar Roma l'any 64 dC, la Domus Aurea va ser concebuda com una representació del cosmos i estava vinculada al moviment del sol i de les estrelles.
A més dels acabats en or que la van caracteritzar i li van donar nom, en els sostres de les seves galeries destacaven les incrustacions de metalls semiprecioses i de làmines d'ivori.  Anys després de la seva creació, Vespasià va recuperar l'edifici per al gaudi dels ciutadans amb el propòsit de guanyar-se el favor del poble romà.
L'edifici ha estat tancat i obert de manera parcial al públic en diverses ocasions i, amb les obres que s'estaven duent a terme des de 2005, s'esperava poder garantir la seva obertura completa d'aquí a dos anys.


FOTO :Vista de la Domus Aurea, frente al Coliseum.AFP PHOTO / ANDREAS SOLARO
FONT : www.publico.es

L'ADN canvia el passat de l'espècie humana

La troballa de la 'Dona X' confirma el potencial de les anàlisis genètiques per estudiar l'evolució


L'anàlisi d'ADN està canviant el passat. Dijous, un fòssil de la mida d'un botó va posar al mapa una espècie humana desconeguda que va viure fa 40.000 anys, molt a prop d'humans moderns i neandertals. Les dades es desprenen del seu ADN mitocondrial, el que lleguen les mares als fills. L'anàlisi hauria estat impensable fa un parell de dècades i es tracta només del pròleg d'aquesta nova història de l'evolució humana, ja que aquest any es publicarà el genoma complet del neandertal i també el de la nova i misteriosa espècie, anomenada Dona X.
"Hi haurà una allau de dades", explica Carles Lalueza, un investigador de la Universitat Pompeu Fabra que ha participat en l'anàlisi del genoma neandertal. "L'evolució humana s'ha de repensar completament", pronostica.


Cruïlla entre espècies

Els nous genomes podran donar resposta a les grans preguntes que obsessionen els científics. Es van creuar les diferents espècies humanes? Van tenir descendència? Hi ha encara rastres genètics de neandertals o humans més arcaics en els gens de poblacions actuals?

Les conseqüències són evidents. "Si els neandertals i els sapiens es van poder barrejar no eren espècies diferents, sinó subespècies", explica Públic Milford Wolpoff, un paleontòleg de la Universitat de Michigan (EUA) que ha anat sempre a contracorrent. Mentre la majoria dels seus col.legues defensa que els humans moderns, els Homo sapiens, van sortir d'Àfrica fa 50.000 anys i van reemplaçar per complet a la resta d'homínids que ja poblaven la Terra, Wolpoff creu que hi va haver barreja i que, per tant, neandertals, humans i el nou llinatge de la Dona X formen part, en realitat, de la mateixa gran espècie.

Els mateixos autors de l'estudi de la Dona X accepten aquesta possibilitat. "Una petita part del nostre genoma podria venir d'una altra espècie", assenyala Johannes Krause, un dels investigadors de l'Institut Max Planck d'Alemanya que ha analitzat l'ADN de la suposada nova espècie. El seu grup, amb el qual col.laboren Carles Lalueza i altres investigadors espanyols, és la punta de llança d'una nova forma d'aclarir els orígens de l'home que no només mira els ossos, sinó que els trepa per analitzar els seus vestigis genètics.

La tècnica ha permès recuperar el genoma gairebé complet d'espècies extingides fa milers d'anys, com el mamut llanut. També s'ha aconseguit la seqüència parcial del neandertal, gràcies en part a les restes que van aparèixer a la cova asturiana del Sidrón. Molt aviat es completarà aquesta seqüència i es podrà comparar amb la de la Dona X, el avantpassat comú amb els neandertals i els sapiens.
"Serà molt útil per aprendre de nosaltres mateixos", opina Juan Luis Arsuaga, codirector d'Atapuerca.  "Sabrem si els sapiens som únics i en què", afegeix.  Igual que l'equip de Krause, el de Arsuaga està també bolcat a estendre al màxim l'ús de l'ADN per aclarir una cosa que va succeir fa milers d'anys. El 2006, es va apuntar un nou rècord. Va aconseguir rescatar petits fragments d'ADN mitocondrial dels ossos d'un ós de les cavernes que va viure a Atapuerca fa 400.000 anys. Si un fòssil d'ós encara conserva material genètic, els d'humans d'aquella època potser també ho continguen, explica. Si aconsegueixen seguir endarrerint el rellotge podrien provar una hipòtesi que porta brunzint des que es van publicar les dades de la Dona X: seu llinatge és en realitat el de l'Homo antecessor que va habitar a Atapuerca.

"Em va sorprendre molt que no l'esmenten com a candidat", lamenta Arsuaga. Els últims rastres d'Homo antecessor a Atapuerca són de fa uns 900.000 anys, 100.000 després que el llinatge de la Dona X es separés del dels humans moderns. Els seus descendents podrien haver sobreviscut fins fa 40.000 anys, quan els investigadors calculen que va compartir les muntanyes Altai del sud de Sibèria amb sapiens i neandertals. "És la hipòtesi més plausible", opina Maria Martinón-Torres, investigadora del Centre Nacional de Recerca sobre Evolució Humana. Els autors són cauts. "És una possibilitat, encara que pensem que el nostre fòssil és massa jove per ser d'un antecessor", adverteix Krause.

Potser mai es surti de dubtes, ja que encara ningú ha aconseguit rescatar ADN d'un os de 900.000 anys. Arsuaga no descarta que en un futur puguin raspar mostres de fòssils de antecessor. "Abans haurem d'estar molt segurs que trobarem alguna cosa", adverteix.

El proper capítol, el genoma complet del neandertal, arribarà "en unes setmanes", assegura Lalueza. Encara no pot comentar els resultats, ja que la revista en què es publicaran retiraria l'article. Sí avança que els dos models, el del reemplaçament i el multirregional, quedaran barrejats en un més complex. "La idea de l'evolució humana el 2010 serà molt diferent de la que teníem el 2009", conclou.

 El principi de la fi de les espècies

L'estudi sobre la 'Dona X' ha estat el primer que suggereix una nova espècie humana amb dades genètiques i no morfològiques, és a dir, la forma i la mida d'un fòssil. Els experts en el camp no es posen d'acord de si això és possible.  "No es pot definir una espècie genèticament", opina Carles Lalueza, de la Universitat Pompeu Fabra. "L'ADN aporta més informació que la morfologia", addueix Johannes Krause, que ha estudiat les restes de la 'Dona X'.
Els criteris morfològics no segueixen unes regles fixes. "Per a alguns autors només cal una mandíbula i, per altres, és necessari un crani complet", assenyala Lalueza.
En realitat, el concepte d'espècie es va crear per a coses vives. Quan dos éssers no poden procrear i tenir descendència fèrtil, són espècies diferents.  Ni tan sols això és satisfactori, assenyala Krause. "Un ximpanzé i un bonobo poden tenir fills fèrtils i els separen dos milions d'anys d'evolució", assenyala. Per a alguns, els nous genomes de neandertals i de la 'Dona X' demostraran que són en realitat la mateixa espècie.  "Fa 100 anys es mirava a les diferents races com si fossin espècies diferents", comenta Milford Wolpoff.  "No hauríem de cometre el mateix error amb els fòssils", afegeix.


NUÑO DOMÍNGUEZ - MADRID -
28/03/2010
www.publico.es

L'home que va voler crear un nou continent

Diàriament trobem a la blogosfera històries fascinants i estremidores. El poder que tenen les bitàcoles per analitzar notícies, contrastar opinions i sobretot explicar relats d'una forma detallada i sense les presses "del directe", és inqüestionable.
Per això ens agradaria destacar una de les anotacions més rellevants en les últimes hores, que ens trasllada fins a l'any 1927, en ple període d'entreguerres i moment en què Herman Sorgel, un arquitecte alemany que volia fer reflotar a la vella Europa de la greu crisi que la castigava, comença a idear "Atlantropa".
Es tractava d'un ambiciós projecte per construir una gegantina presa de 35 quilòmetres de llarg, 300 metres d'alt i 500 d'ample a l'estret de Gibraltar, que no només suposaria una important font d'electricitat i de llocs de treball, sinó que permetria interrompre el flux d'aigua provinent des de l'atlàntic i rebaixar el nivell del mar Mediterrani uns dos-cents metres en seixanta anys. 

D'aquesta manera, el Mar Nostrum a poc a poc s'aniria evaporant i en aquest temps es guanyarien uns 600.000 quilòmetres quadrats de terra, que podrien ser aprofitats per a l'agricultura i la ramaderia generant riquesa a uns 150 milions de persones.  Europa i Àfrica quedarien units per un titànic programa d'obres d'enginyeria encapçalat per aquest gran dic de l'estret i el nou continent engendrat s'anomenaria Atlantropa.



Sense entrar a valorar les repercussions mediambientals d'un projecte com aquest, els plans de l'incansable Herman Sorgel anaven més enllà que el terreny merament arquitectònic i estaven carregats d'un clar interès colonialista, que per altra banda, era la tònica regnant a l'Europa d'aquella època. Per aquest motiu, entre els seus "revolucionàries" idees també estaven construir una altra presa per aprofitar les crescudes del riu Congo que inundaria els "improductius" boscos que ocupaven la major part d'aquest país, esborrant del mapa un nombre incomptable de pobles i espècies, la creació de nous ports de mar, per davant de molts dels actuals (Nou Tànger, Nou Nàpols, Nova Gènova ...) i la recerca d'una capital per al nou continent anomenada Porte du Rhone prop de l'actual Marsella.
Afortunadament, les idees del nostre particular creador de continents, tot i que van captar cert interès d'alguns escriptors i filòsofs de l'època, no van acabar per convèncer els seus comptariotes nazis i l'arribada de l'energia atòmica i la fi del colonialisme es van encarregar de la resta.
 
BITACORAS.COM
 23-02-10

Felip IV no va guanyar

Joaquim Albareda situa la Gran Bretanya com l’autèntica vencedora del 1714, que qualifica alhora de guerra civil espanyola i d’autèntica primera guerra mundial

L’historiador Joaquim Albareda (Manlleu, 1957) fa un gir interpretatiu de la contesa que va portar la derrota catalana del 1714. Entre les novetats que aporta, hi ha l’existència d’un pensament republicà català al tombant dels segles XVII-XVIII, Anglaterra com a gran beneficiada d’un conflicte que titlla de primera guerra mundial, la ruïna de les finances franceses i espanyoles, la corrupció a l’administració de Felip V i la falsa modernitat de l’absolutisme borbònic.

El seu llibre La Guerra de Sucesión de España (1700-1714) (Crítica) suposa una sacsejada a la historiografia espanyola, que contra vent i marea persisteix a donar pàtina de modernitat al rei que va sotmetre els catalans amb una violència inusitada, obsessiva i neuròtica, d’acord amb el seu caràcter, per dir-ho suau, inestable: “No he volgut fer sang amb la seva figura, era massa fàcil”, diu Albareda.

Josep Fontana feia temps que li demanava que fes una síntesi per al públic peninsular. I finalment s’ha decidit. De moment ha rebut elogis de col·legues anglesos com John H. Elliot i John A. Lynn, i ara només falta que arribin les garrotades espanyoles. Les conclusions de l’obra són demolidores.

Qui va guanyar la guerra? “Els grans beneficiats van ser els britànics, i més concretament els anglesos, que van saber fer ús en tot moment dels fils del conflicte i administrar el tempo”. I en segon lloc, els holandesos –les dites Províncies Unides–. Els uns i els altres van treure beneficis comercials evidents, sobretot en el comerç americà. Pel que fa a Espanya, “va pagar l’alt preu de les concessions territorials i de la pèrdua del control comercial dels dominis americans, cosa que va suposar, en definitiva, la conclusió política de la decadència espanyola”. I com en el cas de Franco al segle XX, “el tarannà venjatiu de Felip V va llastar el seu prolongat regnat”, que segons Albareda en cap cas es pot qualificar de “despotisme il·lustrat”.

Per als territoris de la Corona d’Aragó, el balanç encara va ser més magre: “Van experimentar un retrocés polític sense precedents. Per a un habitant d’aquests territoris, ¿quina modernitat significava la pèrdua de la representació política, la militarització, la imposició d’una contribució abusiva sense l’aprovació de les Corts i, finalment, l’aristocratització dels càrrecs municipals en prejudici dels representants gremials?”
 
Ignasi Aragay
Barcelona
www.avui.cat
28/03/2010

NICOLÁS PERIS: HISTÒRIA D´UNA TRAÏCIÓ

Aquest article tan sols vol recordar la traïció que l’Alcaid del castell d’Alacant, Nicolas Peris feu al nostre rei Jaume II, net del fundador del regne i del mateix nom, abans que alguns continuen tractant aquest personatge d’heroi, tal i com els historiadors locals han tractat de mantenir. A l’article “Jaume II a Alacant. De l’oblit a la recuperació de la memòria històrica”, del professor de la universitat d’Alacant José Hinojosa Montalvo, es parla del tal Nicolau Peris. D’aquest vull esmentar el següent paràgraf, publicat al número 3 de la revista d’estudis comarcals del sud del País Valencià, Quaderns de Migjorn, i de lectura recomanable: “Sobre aquesta base legal, Jaume II es preparà per conquistar Alacant per les armes, amb el suport d’una flota per mar, a partir d’abril de 1296. Per a tots els cronistes i historiadors el principal fet d’armes fou la conquesta del castell, on el rei va estar a punt de morir per la coltellada d’un castellà, i l’alcaid Nicolás Pérez oposà una tenaç resistència armada a Jaume II, que el va matar i va ordenar que el cadàver fóra llançat als gossos, com a càstig per la seua traïció al jurament de la concòrdia de Monteagudo, que l’obligava a retre-li fidelitat i obediència en la tinença de la fortalesa.”
                      
La base a la que es refereix l’autor són les circumstàncies històriques que el van dur a intervenir en el regne de Múrcia: ”la revocació de pacte de Monteagudo de 1291; la ruptura del matrimoni del rei d’Aragó amb la infanta Isabel de Castella, per parentiu; la mort de Sanç IV de Castella (1295) i la crisi dinàstica durant la minoria de Ferran IV, que va conduir a la guerra civil castellana i a la donació del regne de Múrcia a Jaume II pel pretenent Alfons de la Cerda a canvi de l’ajuda militar per a cenyir la corona.”

                 
La Concòrdia de Monteagudo, fou un pacte signat a Monteagudo (Sòria) el 29 de novembre de 1291, entre Jaume II d Catalunya-Aragó i Sanç IV de Castella i que entre altres coses tractava de solucionar problemes pendents derivats del suport de la Corona catalana a Alfons de la Cerda, com és la confirmació de les fronteres entre tot dos regnes.

            
José Hinojosa detalla com els historiadors de cròniques locals Vicente Bendicho i R. Viravens passen de puntetes per la incorporació d’aquestes contrades al Regne de València i en canvi honoren el traïdor Nicolas Peris. Continua desvetllant com la historiografia pan-castellana fa d’una traïció una fita i amaga el fet de la nostra incorporació definitiva al regne de valència, fins la desfeta d’Almansa, és a dir des de 1296 fins 1707, quatre cents onze anys de catalanitat.

                  
Res millor que la crònica de Ramon Muntaner per tal d’esbrinar de primera mà allò que succeí i que a la següent adreça trobem el capítol que descriu aquesta afronta.

http://ca.wikisource.org/wiki/Cr%C3%B2nica_de_Ramon_Muntaner/Cap%C3%ADtol_CLXXXVIII

                    
També l’he trobat a l’adreça, aquesta vegada traduït al castellà:

http://demiratgesialtresatzucacs.blogspot.com/2009_03_01_archive.html

On amb pels i senyals es detalla una doble traïció del l’alcaid rebel. Si llegiu atentament, descobrireu que per una banda, Nicolas Peris no lliura el castell tal i com hauria de ser després d’haver signat 5 anys abans la pau de Monteagudo entre ambdós regnes, i per pertànyer a unes terres repoblades en part per catalans i considerades dins de l’àmbit de la reconquesta catalana en els primers tractats amb Castella. Encara més si el comparem amb la situació semblant que passà a Oriola: “Y luego tomó Oriola y su castillo, que le rindió Pero Roís de Sant Cebrià que era su alcaide, el cual se lo rindió cuando vio que había sido tomada la villa de Oriola; y tuvo sobradas razones para rendirle el castillo antes de ser atacado, ya que éste es uno de los más reales de Espanya; y podéis comprender que aquel caballero hizo gran bondad y cortesía, rindiendo dicho castillo al señor rey.”
 I per altra banda, deixa entreveure un cas de desatenció de funcions per part d’aquest alcaid, en no atendre les obres i inversions que calien per mantenir el Castell. Fet i fet el rei entra al Castell de forma sorprenentment fàcil: “y un poco alejado de la puerta había un trozo de muralla que era fácil de derruir, y por aquel lugar, a fuerza de armas, invadieron el castillo.” I més endavant dicta: “cuidaos cuando amparéis castillos en nombre de señor, que quien castillo ampara en nombre de señor, lo primero que debe conseguir es salvar el castillo para su señor, y la otra, que pueda salir siempre con honor suyo y de su linaje. Y no lo hacen así muchos de los que ahora reciben castillos, sino que lo primero que piensan es: Tanto gano por guardar el castillo, así que encontraré un escudero que me lo mantenga, y me sobrará tanto al año. Por lo que quienes esto piensan tienen loco pensamiento; porque son muchos los caballeros, y otros buenos hombres, que han sido muertos o vencidos, y sus señores los han dado por traidores. Y este caballero, alcaide de Alacant, llamado Nicolàs Peris, murió y lo defendió mientras se mantuvo con vida, él y los que con él combatían, pero como no tenía tanta guarnición como debía, y cobraba del rey de Castilla, y no había invertido en obra todo lo que anualmente cobraba del rey de Castilla, por esto fue considerado traidor.”


I conclou l’autor amb “Por lo que Dios y el rey de Castilla y todo el mundo los debe tener por excusados; y el rey de Castilla, cuando lo supo, los dio por buenos y leales, y dio por traidor a En Nicolàs Peris, tal como el señor rey de Aragó había hecho; y reconoció que el señor rey había actuado como buen señor y caballeroso, cuando lo declaró malvado y felón.”



Puc concloure que l’adjectiu d’heroi o defensor de la ciutat a tal personatge és una fal.làcia. Un altre historiador de la UA m’orienta sobre les preferències de la població alacantina de l’època, que a més a més de les raons lingüístiques i culturals, hi havien les raons econòmiques i comercials que decantaven per la incorporació a la Corona de Aragó, doncs les possibilitats de progrés, desenvolupament i dinamització de la ciutat, millorarien notablement en afegir el port d’Alacant a l’ampla xarxa comercial i marítima de la corona catalana. Nicolas Peris fou capaç amb les seues accions infligir-se dany a si mateix i a aquells que l’envoltaven, i amb això es resumeix el final miserable que tingué.


Miquel Àngel Martinez
font: http://www.alicantevivo.org/2010/03/nicolas-peris-historia-duna-traicio.html

Torna a la Generalitat la col•lecció de retrats de comtes i reis de Catalunya i Aragó

 
L'Ajuntament retorna a la Generalitat la col•lecció de retrats dels comtes i comtes-reis de Catalunya i Aragó, que estava exposada al Museu Militar de Montjuïc. Amb 54 pintures d'oli, es tracta de la galeria reial més antiga d'Espanya, pintada al segle XVI per Filippo Ariosto.  

Els 46 quadres dels monarques catalans des del temps dels visigots van ser pintats per l'artista bolonyès Filippo Ariosto al segle XVI per encàrrec del govern català d'aleshores. En una conjuntura complexa i delicada a Espanya, la col•lecció, que va costar una petita fortuna, volia simbolitzar el poder polític i econòmic català, alhora que reivindicava la pròpia història, amb la idea d'enviar un missatge clar al monarca de l'època, Felip II.La Galeria dels comtes i comtes-reis de Catalunya-Aragó està formada per cinquanta-quatre pintures a l’oli que representen la genealogia de la casa comtal de Catalunya i Aragó. La part principal d’aquesta sèrie, quaranta-sis quadres, va ser pintada per l’artista Filippo Ariosto entre el juliol del 1587 i l’agost del 1588 com un encàrrec de la Diputació General o Generalitat. Ariosto arribava a Barcelona procedent de Saragossa, on la Diputació d’Aragó li havia encarregat la realització d’una galeria de retrats similars, que no s’ha conservat.
L’objectiu de la Diputació del General o Generalitat quan va fer aquest encàrrec era elaborar una galeria icònica dels comtes i comtes-reis de Catalunya-Aragó des dels seus orígens fins a aquell moment, amb Felip II com a comte vigent.
La sèrie havia de decorar la Sala Nova de la Diputació que s’acabava de construir al Palau de la Generalitat (actual Saló Daurat). Les directrius historiogràfiques les va marcar principalment Francesc Calça, membre de la Universitat de Barcelona, historiador i polític.
font 3/24.cat

Segons el web de la Generalitat, aquesta es la llista:
 http://www20.gencat.cat/docs/Sala%20de%20Premsa/Documents/Arxius/president_premsa.notaPremsa.51.Dossier%20quadres1261131771111.pdf

A la llista hi han un munt d’incorreccions històriques. El desordre i les moltes errades de la llista donada per la Generalitat es incomprensible.

Quadres que es veuran al Saló de Cent

• 1 Retrat de Guifré el Pilos (897-911), Filippo Ariosto, 1587-1588, 117 x 81,5 cm bastidor, 131,9 x 96 cm marc
• 2 Retrat de Guifré III (897-911) Filippo Ariosto, 1587-1588 117 x 81 cm bastidor 131,9 x 96 cm marc
• 3 Retrat de Miró (947-966) Filippo Ariosto, 1587-1588 118 x 81,2 cm bastidor 132,3 x 96,3 cm marc
• 4 Retrat de Ramon Berenguer III (1097-1131), Filippo Ariosto, 1587-1588 , 117,5 x 81 cm bastidor, 132,2 x 96,5 cm marc, 132 x 96,2 cm marc
• 5 Retrat de Jaume I (1213-1276) Filippo Ariosto, 1587-1588 117,5 x 81 cm bastidor 131,8 x 95,6 cm marc
• 6 Retrat de Pere I (1094-1104), Filippo Ariosto, 1587-1588, 117,7 x 81 cm bastidor, 132 x 96,2 cm marc
• 7 Retrat de Joan II, (1458-1479), Filippo Ariosto, 1587-, 1588, 117,5 x 81,5 cm, bastidor 132 x 96 cm marc
• 8 Retrat de Carles I (1516-1556), Filippo Ariosto, 1587-1588, 117,2 x 81,5 cm bastidor, 132 x 96 cm marc
• 9 Retrat de Felip I (II de Castella) (1556-1598), Filippo Ariosto, 1587-, 1588, 117,5 x 81 cm bastidor, 132,4 x 96,2 cm marc
• 10 Retrat de Wamba (672-680), Filippo Ariosto, 1587-1588;, modificat per Leandre Altisent en 1617, 117 x 81 cm bastidor, 132,4 x 96,2 cm marc

Altres quadres de la Galeria

• 11 Retrat de Ramon Borrell (992-1017), Filippo Ariosto, 1587-1588, 117 x 81 cm bastidor, 132 x 96 cm marc12 Retrat d'Almodis (1020-1071), Filippo Ariosto, 1587-1588, 117,5 x 81,8 cm bastidor, 132 x 96,5 cm marc
• 13 Retrat de Ramón Berenguer IV (1131-1162), Filippo Ariosto, 1587-1588, 117,5 x 81,2 cm bastidor, 132 x 96,4 cm marc
• 14 Retrat de Pere el Gran (1276-1285), Filippo Ariosto, 1587-1588, 117,5 x 80,5 cm bastidor, 132 x 96 cm marc
• 15 Retrat de Martí l'Humà (1396-1410), Filippo Ariosto, 1587-1588, 117,2 x 81,2 cm bastidor, 132 x 96 cm marc
• 16 Retrat de Joan I (1387-1396), Filippo Ariosto, 1587-1588, 117 x 81 cm bastidor, 132 x 96 cm marc
• 17 Retrat d’ Alfons el Cast (1162-1196), Filippo Ariosto, 1587-1588, 117,5 x 81 cm bastidor, 132,5 x 92,5 cm marc
• 18 Retrat de Ferran I (1412-1416), Filippo Ariosto, 1587-1588, 118 x 81 cm bastidor, 132,5 x 96 cm marc
• 19 Retrat de Felip IV (V de Castella)(1700-1705), autor desconegut, 117,2 x 81,5 cm bastidor, 132 x 85,7 cm marc
• 20 Retrat de Guifré I (978-897), Filippo Ariosto, 1587-1588, 118 x 81 cm bastidor, 132 x 96,2 cm marc
• 21 Retrat de Salomó (848-869), Filippo Ariosto, 1587-1588, 118 x 81,5 cm bastidor, 132 x 96 cm marc
• 22 Retrat de Sunyer (911-947) , Filippo Ariosto, 1587-1588, 117,5 x 81 cm bastidor, 132,5 x 96 cm marc
• 23 Retrat de Borrell (798-820), Filippo Ariosto, 1587-1588, 117,5 x 81 cm bastidor, 132 x 96,5 cm marc
• 24 Retrat Alfons III (1327-1336), Filippo Ariosto, 1587-1588, 117,5 x 81 cm bastidor,
• 25 Retrat d' Alfons IV (1416-1458), Filippo Ariosto, 1587-1588, 117,5 x 81,5 cm bastidor, 132,5 x 96,5 cm marc
• 25 Retrat de Joana la Boja (1479-1555), Filippo Ariosto, 1587-1588, 117,5 x 81,5 cm bastidor, 132 x 96 cm marc
• 27 Retrat de Felip II (III de Castella) (1598-1621), Atribuït a Juan Pantoja de la Cruz (1553-1608), 117 x 81 cm bastidor, 132 x 96 cm marc
• 28 Retrat de Lluís I (1641-1643), autor desconegut, 118 x 81 cm bastidor, 132 x 97 cm marc,
• 29 Retrat Berenguer (832-835), Filippo Ariosto, 1587-1588, 117,8 x 81 cm bastidor, 132,7 x 96 cm marc
• 30 Retrat de Berenguer I (1035-1076), Filippo Ariosto, 1587-1588, 117 x 81,5 cm bastidor, 132 x 96,5 cm marc
• 31 Retrat de Ramón Berenguer II (1076-1082), Filippo Ariosto, 1587-1588, 117,8 x 81 cm bastidor, 132,7 x 96 cm marc
• 32 Retrat de Berenguer Ramon (1018-1035), Filippo Ariosto, 1587-1588, 118 x 81,5 cm bastidor, 132 x 96,5 cm marc
• 33 Retrat de Alfons II (1285-1291), Filippo Ariosto, 1587-1588, 117,7 x 81 cm bastidor, 132 x 96 cm marc
• 34 Retrat de Jaume II (1291-1327), Filippo Ariosto, 1587-1588, 117,3 x 81,5 cm bastidor, 132,5 x 96,4 cm marc
• 35 Retrat de Pere III (1336-1387), Filippo Ariosto, 1587-1588, 118 x 81 cm bastidor, 132 x 96,3 cm marc
• 36 Retrat del rei Ferran II (1479-1516), Filippo Ariosto, 1587-1588, 117,8 x 81 cm bastidor, 133,5 x 97,5 cm marc
• 37 Retrat de Carles II (1665-1700), autor desconegut, 117,5 x 81,5 cm bastidor, 132,5 x 96,4 cm marc
• 38 Retrat de Carlemany (742-814), Filippo Ariosto, 1587 – 1588, 118 x 81,3 cm bastidor, 132 x 96,5 cm marc
• 39 Retrat de Carles el Calb (840-877), Filippo Ariosto, 1587 – 1588, 117,7 x 81,4 cm bastidor, 132,5 x 96,2 cm marc
• 40 Retrat de Ludovic Pius (814-840), Filippo Ariosto, 1587 – 1588, 117,7 x 81,3 cm bastidor, 132,3 x 96,2 cm marc
• 41 Retrat de Seniofré (844-848), Filippo Ariosto, 1587 – 1588, 117,6 x 81,2 cm bastidor, 132,3 x 96 cm marc
• 42 Retrat de Felip III (IV de Castella)(1598-1621), Joan Miquel Gallo, 1626, 118 x 81,5 cm bastidor, 132 x 96 cm marc
• 43 Retrat de Carles III (1759-1788), autor desconegut, 117,5 x 81 cm bastidor, 132 x 96 cm marc
• 44 Retrat de Carles IV (1788-1808), autor desconegut, 110,8 x 80,2 cm bastidor, 132 x 96 cm marc
• 45 Retrat de Ferran VII (1808, 1813-1833), autor desconegut, 116 x 81,7 cm bastidor, 132,5 x 96 cm marc
• 46 Retrat de Isabel II (1833-1868), autor desconegut, 116,5 x 81 cm bastidor, 131,5 x 96 cm marc

 Llistat dels Comtes que es troben al Centre de Reserves del MNAC

• 47 Retrat d’Ataülf (? -415), Filippo Ariosto, 1587-1588 
• 48 Retrat de Valia (415-418), Filippo Ariosto, 1587-1588 
• 49 Retrat de Bara (801-820), Filippo Ariosto, 1587-1588 
• 50 Retrat de Bernat (826-832, 835-844), Filippo Ariosto, 1587-1588 
• 51 Retrat d'Ermessenda (972-1058), Filippo Ariosto, 1587-1588 
• 52 Retrat de Peronella (1135-1173), Filippo Ariosto, 1587-1588 
• 53 Retrat de Carles IV (1788-1808), Autor desconegut 
• 54 Retrat de Ferran VI (1746-1759), Autor desconegut

Si intentem analitzar a partir d’aquets quadres, la visió que al S XVI es tenia de la continuïtat dinàstica dels comtes catalans, observem moltes mancances.
Però si aquesta llista l’ordenem cronològicament ens adonem de les múltiples errades. Potser els de la Generalitat no l’han volguda ordenar per a que no ens adonem. Segons la llista hi han reis repetits, i altres de sobrers.
A l’època visigòtica només tenim tres reis. En canvi a l’època franca hi son els reis francs i alhora els comtes de Barcelona.
Tenim tres comtesses, Ermesenda, Almodis i Peronella, i tenim també una reina que mai ho va ser a les nostres terres Joana la Boja.

Llista ordenada cronològicament:

Reis visigots: Aquí sorprèn que només hi hagin 3 reis alterns sobre 35 reis gots, i que faltin els dos últims que pràcticament només van ser reis de la Tarraconense i la Septimània..

• 1 47 Retrat d’Ataülf (? -415), Filippo Ariosto, 1587-1588
• 3 48 Retrat de Valia (415-418), Filippo Ariosto, 1587-1588
• 29 10 Retrat de Wamba (672-680), Filippo Ariosto, 1587-1588;, modificat per Leandre Altisent en 1617, 117 x 81 cm bastidor, 132,4 x 96,2 cm marc
• 33 Roderic, (710-711), no hi ha quadre. 
  
• 34 Àkhila II (710-713), no hi ha quadre
• 35 Ardó (714-720), no hi ha quadre

Invasió àrab 720-801

Reis Francs

• 38 Retrat de Carlemany (742-814), Filippo Ariosto, 1587 – 1588, 118 x 81,3 cm bastidor, 132 x 96,5 cm marc
•  40 Retrat de Ludovic Pius (814-840), Filippo Ariosto, 1587 – 1588, 117,7 x 81,3 cm bastidor, 132,3 x 96,2 cm marc
• 39 Retrat de Carles el Calb (840-877), Filippo Ariosto, 1587 – 1588, 117,7 x 81,4 cm bastidor, 132,5 x 96,2 cm marc

Comtes francs . (El comptat es crea el 801.) ( A la llista manquen 5 de 8 d’aquets comtes)
Comptes de Barcelona no hereditaris

• 1 49 Retrat de Bara (801-820), Filippo Ariosto, 1587-1588
• 2 820-826 : Rampó
• 3 50 Retrat de Bernat de Septimània(826-832, 835-844), Filippo Ariosto, 1587-1588
• 4 41 Retrat de Seniofré (844-848), Filippo Ariosto, 1587 – 1588, 117,6 x 81,2 cm bastidor, 132,3 x 96 cm marc
• 5 850-852 : Aleran i Isembard
• 6 852-858 : Odalric
• 7 858-864 : Humfrid
• 8 865-878 : Bernat de Gòtia

I aquí ens sobren tres quadres :

• 23 Retrat de Borrell (798-820), Filippo Ariosto, 1587-1588, 117,5 x 81 cm bastidor, 132 x 96,5 cm marc
• 29 Retrat Berenguer (832-835), Filippo Ariosto, 1587-1588, 117,8 x 81 cm bastidor, 132,7 x 96 cm marc
• 21 Retrat de Salomó (848-869), Filippo Ariosto, 1587-1588, 118 x 81,5 cm bastidor, 132 x 96 cm marc

Però per les dates, podem concloure que es tracta de : Borrell comte d’Osona, Berenguer comte de Tolosa, i Salomó comte d’Urgell i Cerdanya

Comptes de Barcelona de la casa de Barcelona  ( A aquest apartat tenen els típics embolics d’en Guifre i sobren les regentes)

• 1 20 Retrat de Guifré I (878-897), Filippo Ariosto, 1587-1588, 118 x 81 cm bastidor, 132 x 96,2 cm marc. Aquest es el Pilòs
• 2 1 Retrat de Guifré el Pilos (897-911), Filippo Ariosto, 1587-1588, 117 x 81,5 cm bastidor, 131,9 x 96 cm marc. Les dates corresponen a Borrell I - Guifré II
• 3 22 Retrat de Sunyer I (911-947) , Filippo Ariosto, 1587-1588, 117,5 x 81 cm bastidor, 132,5 x 96 cm marc
• 4 2 Retrat de Guifré III (897-911) Filippo Ariosto, 1587-1588 117 x 81 cm bastidor 131,9 x 96 cm marc. Sembla ser que d'en Guifré en Pilós tenim dos quadres.
• 5 3 Retrat de Miró I (947-966) Filippo Ariosto, 1587-1588 118 x 81,2 cm bastidor 132,3 x 96,3 cm marc
• 6  Falta el quadre d'en Borrell II (947-992)
• 7 11 Retrat de Ramon Borrell (992-1017), Filippo Ariosto, 1587-1588, 117 x 81 cm bastidor, 132 x 96 cm marc
• 7 51 Retrat d'Ermessenda (972-1058), Filippo Ariosto, 1587-1588
• 8 32 Retrat de Berenguer Ramon (1018-1035), Filippo Ariosto, 1587-1588, 118 x 81,5 cm bastidor, 132 x 96,5 cm marc
• 9 30 Retrat de Berenguer I (1035-1076), Filippo Ariosto, 1587-1588, 117 x 81,5 cm bastidor, 132 x 96,5 cm marc.
• 9.12 Retrat d'Almodis (1020-1071), Filippo Ariosto, 1587-1588, 117,5 x 81,8 cm bastidor, 132 x 96,5 cm marc
• 9 31 Retrat de Ramón Berenguer II (1076-1082), Filippo Ariosto, 1587-1588, 117,8 x 81 cm bastidor, 132,7 x 96 cm marc
• 10 4 Retrat de Ramon Berenguer III (1097-1131), Filippo Ariosto, 1587-1588 , 117,5 x 81 cm bastidor, 132,2 x 96,5 cm marc, 132 x 96,2 cm marc
• 11 13 Retrat de Ramón Berenguer IV (1131-1162), Filippo Ariosto, 1587-1588, 117,5 x 81,2 cm bastidor, 132 x 96,4 cm marc
• 11.-52 Retrat de Peronella (1135-1173), Filippo Ariosto, 1587-1588

Comtes-reis de Catalunya-Aragó (Aquí hi ha una errada de dates a Pere I.)

• 1 -17 Retrat d’ Alfons el Cast (1162-1196), Filippo Ariosto, 1587-1588, 117,5 x 81 cm bastidor, 132,5 x 92,5 cm marc
• 2 -6 Retrat de Pere I (1196-1213) (1094-1104), Filippo Ariosto, 1587-1588, 117,7 x 81 cm bastidor, 132 x 96,2 cm marc
• 3 -5 Retrat de Jaume I (1213-1276) Filippo Ariosto, 1587-1588 117,5 x 81 cm bastidor 131,8 x 95,6 cm marc
• 4 -14 Retrat de Pere el Gran (1276-1285), Filippo Ariosto, 1587-1588, 117,5 x 88,5 cm bastidor, 132 x 96 cm marc
• 5 -33 Retrat de Alfons II (1285-1291), Filippo Ariosto, 1587-1588, 117,7 x 81 cm bastidor, 132 x 96 cm marc
• 6 -34 Retrat de Jaume II (1291-1327), Filippo Ariosto, 1587-1588, 117,3 x 81,5 cm bastidor, 132,5 x 96,4 cm marc
• 7 -24 Retrat Alfons III (1327-1336), Filippo Ariosto, 1587-1588, 117,5 x 81 cm bastidor,
• 8- 35 Retrat de Pere III (1336-1387), Filippo Ariosto, 1587-1588, 118 x 81 cm bastidor, 132 x 96,3 cm marc
• 9 – 16 Retrat de Joan I (1387-1396), Filippo Ariosto, 1587-1588, 117 x 81 cm bastidor, 132 x 96 cm marc
• 10 -23 Retrat de Martí l'Humà (1396-1410), Filippo Ariosto, 1587-1588, 117,2 x 81,2 cm bastidor, 132 x 96 cm marc

Comptes de Barcelona, Casa de Trastàmara  (A aquest apartat es van deixar els tres reis “rebels” a la guerra civil.)

• 1 -18 Retrat de Ferran I (1412-1416), Filippo Ariosto, 1587-1588, 118 x 81 cm bastidor, 132,5 x 96 cm marc
• 2-25 Retrat d' Alfons IV (1416-1458), Filippo Ariosto, 1587-1588, 117,5 x 81,5 cm bastidor, 132,5 x 96,5 cm marc
• 3-7 Retrat de Joan II, (1458-1479), Filippo Ariosto, 1587-, 1588, 117,5 x 81,5 cm, bastidor 132 x 96 cm marc
• 4 1462-1463 : Enric I l'Impotent, nét de Ferran I, rei de Castella i Lleó (com a Enric IV)
• 5 1463-1466 : Pere IV el Conestable de Portugal, besnet d'Alfons el Benigne.
• 6 1466-1472 : Renat I el Bo, nét de Joan I, rei de Provença i Nàpols.
• 7-36 Retrat del rei Ferran II (1479-1516), Filippo Ariosto, 1587-1588, 117,8 x 81 cm bastidor, 133,5 x 97,5 cm ma

Comtes de Barcelona- Casa d’Austria (A aquest apartat sobra la Joana la Boja que mai va ser comtesa ni reina aquí, i es van deixar a Lluis II i a Carles III, arxiduc d’Austria)

• 1-25 Retrat de Joana la Boja (1479-1555), Filippo Ariosto, 1587-1588, 117,5 x 81,5 cm bastidor, 132 x 96 cm marc
• 2- 8 Retrat de Carles I (1516-1556), Filippo Ariosto, 1587-1588, 117,2 x 81,5 cm bastidor, 132 x 96 cm marc
• 3 - 9 Retrat de Felip I (II de Castella) (1556-1598), Filippo Ariosto, 1587-, 1588, 117,5 x 81 cm bastidor, 132,4 x 96,2 cm marc
• 4- 27 Retrat de Felip II (III de Castella) (1598-1621), Atribuït a Juan Pantoja de la Cruz (1553-1608), 117 x 81 cm bastidor, 132 x 96 cm marc
• 5 - 42 Retrat de Felip III (IV de Castella)(1598-1621), Joan Miquel Gallo, 1626, 118 x 81,5 cm bastidor, 132 x 96 cm marc
• 6 28 Retrat de Lluís I (1641-1643), autor desconegut, 118 x 81 cm bastidor, 132 x 97 cm marc,
• 7 1643-1652 : Lluís II, fill de l'anterior (com a Lluís XIV)
• 8 37 Retrat de Carles II (1665-1700), autor desconegut, 117,5 x 81,5 cm bastidor, 132,5 x 96,4 cm marc
• 9 19 Retrat de Felip IV (V de Castella) (1700-1705), autor desconegut, 117,2 x 81,5 cm bastidor, 132 x 85,7 cm marc
• 10 1705-1714 : Carles III (Arxiduc Carles d'Àustria), de la dinastia Habsburg (cal no confondre'l amb Carles III de Borbó)
• 11 -54 Retrat de Ferran VI (1746-1759), Autor desconegut
• 12 -43 Retrat de Carles III (1759-1788), autor desconegut, 117,5 x 81 cm bastidor, 132 x 96 cm marc
• 13 -44 Retrat de Carles IV (1788-1808), autor desconegut, 110,8 x 80,2 cm bastidor, 132 x 96 cm marc
• 13 -53 Retrat de Carles IV (1788-1808), Autor desconegut
• 14 -45 Retrat de Ferran VII (1808, 1813-1833), autor desconegut, 116 x 81,7 cm bastidor, 132,5 x 96 cm marc
• 15-46 Retrat de Isabel II (1833-1868), autor desconegut, 116,5 x 81 cm bastidor, 131,5 x 96 cm marc

Em sorprèn que ni TV3 ni cap diari, ni cap altra web que ha publicat la noticia s’hagi pres aquesta molèstia. Potser era massa feina o demostra el poc interès.

Odyssey encara té gent buscant naufragis en els arxius espanyols

Una investigadora revela davant del jutge de la Línia detalls de l'estructura amb la qual els caçatresors cullen informació



La justícia espanyola fa un pas endavant en el cas Odyssey i ha fet saltar totes les alarmes. Un jutge de La Línea de la Concepción ha constatat l'absoluta vulnerabilitat dels Arxius espanyols i la impunitat amb què el patrimoni històric és aguaitat, investigat i posat en perill per «investigadors» contractats per les empreses de caçatresors sense escrúpols des de fa 30 anys i en el present amb una estructura estable. Podrà el Govern posar remei?


Fonts pròximes al procés van informar a ABC que ahir van declarar diversos testimonis en el cas penal contra Odyssey Marine Exploration (OME) al Jutjat número 3 de la Línia que investiga la companyia per presumpte contraban i danys al patrimoni històric.


Una cosa molt greu passa

Davant el jutge compareixia Victoria Stapells, la investigadora que ha confessat coordinar diversos espies contractats per OME per recollir dades en els lligalls dels nostres grans arxius i localitzar importants naufragis. Les declaracions van ser demanades per l'acusació particular dels arqueòlegs malaguenys de Nerea, que s'han sumat a les investigacions de la Guàrdia Civil per a aquest jutjat sobre les activitats d'Odyssey al llarg d'anys d'activitat a banda i banda de l'Estret.


Stapells declara sota jurament que sabia que Odyssey és una empresa de caçatresors puntera i que en el seu nom va contactar amb ella Marc Sullivan, que li va encarregar localitzar un bon nombre de naufragis en aigües espanyoles i en diverses parts del món. Stapells era conscient que, amb la informació que ella subministrava, Odyssey podria localitzar aquests vaixells, però el més important és que confessa que, quan localitzava un vaixell que no li constava a l'Administració, no ho notificava, a causa del seu contracte amb Odyssey .


No va esmentar al seu patró
La vulnerabilitat dels arxius és tal que Stapells va dir ahir al jutge que a l'Arxiu d'Índies ja no li demanen acreditació perquè ella treballa des de 1976 i la coneixen. Curiosament, Stapells no recorda haver esmentat mai a l'entrar en un d'aquests arxius que treballava per OME.


D'altra banda, la investigadora reconeix que ha coordinat a equips de persones que, com ella mateixa, han aconseguit la informació en els arxius públics i que no li consta que de les seves indagacions Odyssey s'hagi publicat cap treball. OME encara té gent treballant a Sevilla.


Més de 100 naufragis

Tant de la declaració de Stapells com de la dels seus ajudants es desprèn que Odyssey els va encarregar investigar més de 100 naufragis, i que l'empresa sabia perfectament que «La Mercedes»-el vaixell espoliat el maig de 2007 - era un vaixell militar. Entre els arxius als que Odyssey ha tingut accés figuren el d'Índies, la Biblioteca Nacional, el del Viso del Marqués i el del propi Museu Naval.


L'advocat de Nerea, José María Lancho, va subratllar ahir a ABC que és el moment de «replantejar jurídicament un espai d'impunitat i la necessitat que les consultes dels documentalistes expressin si hi ha una vinculació amb empreses dedicades a activitats de recerca i recuperació de béns de patrimoni històric. Cal també incloure una submissió expressa en favor dels tribunals espanyols », va afegir.
   L'hora de la justícia espanyola. Encara són aquí
Malgrat tot el que ha passat, Odyssey investiga a dia d'avui en arxius espanyols amb una estructura estable de documentalistes amb 30 anys d'experiència que treballa per a la indústria de caçatresors.

Tots els arxius espanyols que contenen informació sobre derelictes amb metalls preciosos han estat objecte de rastreig. Per tant, la primera vulnerabilitat del patrimoni subaquàtic són els arxius.


Mapa ben informat

Gràcies a la impunitat han investigat vaixells d'Estat històrics, i molts d'ells vaixells de pavelló espanyol que es troben en aigües espanyoles. Durant anys Odyssey ha estat «provant equips" en el Mar de Alborán i altres punts d'aigües espanyoles, a l'Estret de Gibraltar.



Els investigadors han confessat que mai els van demanar informació sobre el HMS Sussex, l'únic vaixell que Odyssey tenia permís per investigar. Però van sospitar que estaven subministrant informació que havia de ser utilitzada per a actes delictius. Espanya ha d'exigir que mai tornin a utilitzar els fitxers amb la mateixa finalitat i s'exigeixi per escrit per a què es realitza cada recerca. Odyssey suposa un «exemple perfecte» d'aquest ús maliciós del dret a la informació.


Per a qui treballen?
Els investigadors haurien de confirmar davant l'Administració per a què treballen en els arxius. En la seva declaració davant el jutge han confessat que van ometre conscientment aquesta informació que treballen per a empreses de caçatresors. D'igual manera, han expressat que mai van comprovar si les seves investigacions tenien com a finalitat projectes arqueològics ni si Odyssey tenia permís per realitzar prospeccions, encara que l'empresa els va dir que gaudia de tots els permisos necessaris de la Junta d'Andalusia


Van actuar impunement dia rere dia encara coneixent el protocol que han de seguir els funcionaris, (i que és obligat per a tot investigador). De fet, alguns no mostren la seva credencial a l'Arxiu d'Índies, atès que treballen des dels anys setanta i són perfectament coneguts pels funcionaris, que moltes vegades no l'hi van exigir.



10-03-2010
JESÚS GARCÍA CALERO
ABC .es