EL PRIMER ANGLÈS A AMÈRICA

Només set anys després que Cristòfor Colom arribès al Carib, la primera expedició dirigida per un anglès va desembarcar a Amèrica del Nord.
Aquesta és la temptadora possibilitat oberta per la publicació d'avui de les proves que Henry VII aixecant un embargament d’ un comerciant de Bristol, William Weston, que va partir a la recerca de la terra "nova" el 1499. Dos anys abans, l'explorador venecià Giovanni Cabotto - més conegut com Joan Cabot - havia sortit de Bristol en virtut d'una patent del rei Enric. Es creu que va arribar a Terranova o Nova Escòcia, en el que sol considerar com la primera expedició europea al continent d’Amèrica del Nord.

Es coneix que en el segle XVI, diverses expedicions angleses van partir, però el Dr. Evan Jones, Catedràtic d'Història Econòmica i Social de la Universitat de Bristol, ha descobert proves, que abans no es prenien, que confirmen que Weston va ser el primer..
En una carta del rei enviada al Lord Canceller, del 12 de març de 1499, Henry instrueix al seu ministre de la suspensió d’una ordre judicial contra Weston, perquè el comerciant estava a punt de “la gràcia de Déu i la vela per passar a buscar i trobar, si pot la terra del Nou Mòn”.

"Fins ara, ningú havia sentit parlar de William Weston. No obstant això, aquesta carta revela que ell és el primer anglès a dirigir una expedició a Amèrica del Nord ", afirma el Dr Jones. “Va ser emocionant de trobar la Carta de Henry VII perquè se sap poc sobre els primers viatges de descobriment anglesos". La carta va ser trobada fa 30 anys i mal catalogada entre un conjunt d'arxius de la Cancelleria, en el que avui és l'Arxiu Nacional, però que anteriorment havien estat passats per alt pels historiadors.

A Weston se li va permetre emprendre el viatge perquè havia estat un dels principals partidaris de Cabot, creu el Dr. Jones. Encara que Cabot s'havia venut a Henry com un navegant expert, que havia estat obligat a abandonar Venècia a causa dels deutes pendents de pagament i no tenia diners per a una expedició."Van ser els partidaris seus a Bristol qui van oferir finançament per a l'expedició a canvi d'una part dels ingressos," va dir el Dr. Jones.

Weston era probable que hagués estat un dels patrocinadors, i hauria estat capaç d'utilitzar les patents del rei a Cabot per a la seva pròpia expedició.
Però, Weston arribà realment a Amèrica del Nord? "Hi ha una gran quantitat de proves circumstancials", afirma el Dr. Jones al diari The Times. "La raó per la qual va ser escrita la carta era que Weston estava a punt de perdre casa seva per falta de pagament dels lloguers. El rei havia suspès l'ordre judicial.

"Això va donar Weston un incentiu per sortir i romandre fora fins que va trobar alguna cosa - i sabem que la casa no va ser confiscada a la seva vídua, qui encara vivia en ella després de la seva mort". Això sugereix al Dr. Jones que la missió va tenir cert èxit. Però per a estar segurs es te que desvelar el misteri mitjançant una investigació acadèmica independent.

Quan Alwyn Ruddock, una de les principals autoritats en els primers viatges anglesos, va morir el 2005, va deixar instruccions de que es cremessin totes les seves notes de recerca. Ella creia que Weston hi havia, de fet, va arribat a l'estret de Hudson al nord de Canadà, però les seves raons per a aquesta conclusió es va ser pastura de les flames.
"Ara estic implicat en un projecte de recerca tractant de retrobar els registres que ella va trobar", va dir el Dr. Jones. ” "Els necessitem per a saber més".

FONT :

http://www.timesonline.co.uk/tol/news/uk/article6812880.ece

MÉS :
http://www.20minutos.es/noticia/506027/0/reinounido/explorador/
http://www3.interscience.wiley.com/cgi-bin/fulltext/122579649/HTMLSTART?CRETRY=1&SRETRY=0

Com podeu comprovar es molt fàcil treure conclusions sense cap prova. Llàstima que el cronista de Bristol, William Worcester (c. 1415 – c. 1482),

http://en.wikipedia.org/wiki/William_Worcester

fill de Guillem Botoner (per a qui no sàpiga anglès aclareixo que botoner en anglès es worcester) ja feia anys que havia finat i els anglesos no tenen cap registre sobre la suposada expedició del primer anglès.