Són les més antigues del món fins al moment i estan fetes de lliLes mostres més antigues de fibra tèxtil utilitzades per l'home, uns primitius fils de lli de fa més de 34.000 anys, han estat localitzades a la cova de Dzudzuana, a la república caucàsica de Geòrgia.
Els fils van ser utilitzats possiblement per fabricar cordes, cosir sabates de pell o subjectar pedres afilades a un pal, segons les principals hipòtesis, però és impossible confirmar-ho perquè el pas del temps a la cova ha desintegrat qualsevol altra resta.
La troballa és el resultat de dues campanyes arqueològiques desenvolupades el 2007 i el 2008 per investigadors de la Universitat de Harvard (Estats Units) i del Museu Nacional de Geòrgia, a Tbilisi.
Va ser, no obstant, un resultat fortuït ja que els fils de lli, que no són apreciables a simple vista, es van detectar quan els científics analitzaven amb el microscopi unes mostres d'argila recollides a la cova. De fet, l'objectiu fonamental de la campanya era buscar restes de pol·len prehistòric per a un estudi sobre l'evolució de les temperatures a la zona. Els detalls de la investigació es publiquen a la revista Science d'aquesta setmana.
Datació per radiocarboni
Els fils de Dzudzuana, 27 mostres en total, s'han pogut datar després d'analitzar les argiles associades amb la tècnica del carboni 14.
Les fibres més antigues conegudes fins ara tenien 29.000 anys i van aparèixer al lloc prehistòric de Dolni Vestonice, a la República Txeca, juntament amb diverses Venus i altres objectes treballats en argila. A Ohalo (Israel) es van trobar restes de 21.000 anys. A les famoses coves de Lascaux (França) també s'havien trobat agulles i restes de cordes, però de fa 15.000 anys. Dzudzuana, per tant, bat totes les marques.
Els fils estan fets de lli silvestre, que possiblement creixia als voltants de la cova, i a més presenta un detall de gran modernitat: estan parcialment tenyits amb pigments variats (negre, groc, vermell, violeta, caqui, marró, turquesa) fabricats a partir d'arrels i plantes. El lli no es va començar a cultivar fins als temps de l'Egipte faraònic.
Els científics també van trobar rastres de pèls d'animal, d'escarabats de la pell, d'arnes i de fongs que proliferen en els tèxtils, en el que interpreten com un altre indici del processament de pells i teixits en aquella època.
Facilitar la supervivència
Ofer Bar-Yosef, investigador de Harvard que treballa a la zona des del 1996, afirma que l'ús de les fibres va ser crucial en el desenvolupament dels humans del Paleolític perquè els va ajudar a suportar els climes freds i els va facilitar la mobilitat.
Després del lli, el cànem va ser possiblement el següent tèxtil a ser utilitzat profusament, com testifiquen nombroses restes de fa 6.000 anys localitzades a la Xina. El cotó va arribar molt després.
ANTONIO MADRIDEJOS
BARCELONA
www.elperiodico.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada