Segons Michel Lamy, l'herència del Temple advoca a favor a una presència templera a ultramar. En efecte, després de la desaparició de l'Orde, els templers de Catalunya-Aragó, Castella-Lleó i de Portugal van entrar en altres ordres religioses, havent estat fins i tot algunes d'elles creades per la circumstància per tal de servir de refugi i, d'alguna manera, de brindar l'oportunitat de prosseguir la seva tasca; com va ser el cas de l'Ordre de Calatrava (Castella-Lleó), l'Ordre de Montesa (Catalunya-Aragó) i l'Ordre de Crist (Portugal).
Va ser precisament en aquesta última, on en 1320 va ser creada per a tal fi. Va rebre en el seu si no sols a la major part dels templers portuguesos, sinó també molts francesos que, després d'haver escapat a la batuda de Felip el Formos, havien aconseguit arribar a la fortalesa templera de Tomar. El regne portuguès va ser per a ells un refugi absolutament segur. Després de l'abolició del Temple, Tomar es va convertir en la seu de l'Ordre de Crist i tots els navilis templers del Mediterrani que no havien estat empresonats van anar a refugiar-se en el port de Serra del Rei. Cal destacar que els dignataris de l'Orde del Temple van conservar el seu rang en les noves estructures.
Els defensors de la idea que els cavallers del Temple, van arribar a Amèrica, creuen que aquests van portar a Europa carregaments complets de metalls preciosos, bàsicament plata, molt corrent a Mèxic.
Va ser precisament en aquesta última, on en 1320 va ser creada per a tal fi. Va rebre en el seu si no sols a la major part dels templers portuguesos, sinó també molts francesos que, després d'haver escapat a la batuda de Felip el Formos, havien aconseguit arribar a la fortalesa templera de Tomar. El regne portuguès va ser per a ells un refugi absolutament segur. Després de l'abolició del Temple, Tomar es va convertir en la seu de l'Ordre de Crist i tots els navilis templers del Mediterrani que no havien estat empresonats van anar a refugiar-se en el port de Serra del Rei. Cal destacar que els dignataris de l'Orde del Temple van conservar el seu rang en les noves estructures.
Els defensors de la idea que els cavallers del Temple, van arribar a Amèrica, creuen que aquests van portar a Europa carregaments complets de metalls preciosos, bàsicament plata, molt corrent a Mèxic.
De fet sembla que els templers van posseir quantitats considerables d'aquests metalls i, sens dubte, més plata que or. Aquest metall era molt rar en el vell continent.
El 1294, a causa de la manca de liquiditat dels reis, es va establir una ordenança que prohibia l'exportació de plata i obligava a tots els subjectes en possessió d'alguna vaixella d'or o de plata a lliurar-les a les ceques del regne de França.
El 1294, a causa de la manca de liquiditat dels reis, es va establir una ordenança que prohibia l'exportació de plata i obligava a tots els subjectes en possessió d'alguna vaixella d'or o de plata a lliurar-les a les ceques del regne de França.
A Europa no hi havia cap mina de plata en explotació, ja que els jaciments de Rússia i Alemanya no eren encara coneguts, sent extrema l'escassetat d'aquest metall durant aquest període, i no obstant això, durant el període en què va existir el Temple, es van posar en circulació monedes de plata, sense explicació aparent.
Ara bé, aquest metall era igualment molt estrany en Orient. D'on provenia? Qui ho portava? El que és segur és que els templers no mancaven de plata. A la tornada de Terra Santa, repatriaren deu càrregues de mules, és a dir, al voltant de cinc-cents quilos.
Sembla ser que l'Almirall Cristòfor Colom, va tenir accés a documents i arxius secrets que parlaven de l'existència d'aquests metalls, seguint una ruta marina cap a ponent, on la flota templera els utilitzava per a la seva explotació.
Sembla ser que l'Almirall Cristòfor Colom, va tenir accés a documents i arxius secrets que parlaven de l'existència d'aquests metalls, seguint una ruta marina cap a ponent, on la flota templera els utilitzava per a la seva explotació.
Després de convèncer els monarques dels avantatges que suposaria el viatge; la primera empresa que volia acometre per als Reis Catòlics Isabel i Ferran, en Colom amb la plata aconseguida tal com queda reflectit a la carta de retorn del seu primer viatge, era tornar a conquerir la Ciutat Santa , aprofitant d'aquests metalls preciosos. "... que d'avui en set anys jo podré pagar Vostra Altesa cinc mil (soldats) de cavall i cinquanta mil de a peu per a la guerra i conquesta de Jerusalem, propòsit sobre el qual es va formar aquesta empresa ..."
Els vaixells de l'expedició que solcàren les aigües cap a les Amèriques mitjançant dues caravel.les i una nau, portaven a les seves veles la creu del Temple, com també ho farien amb posterioritat les naus portugueses de Vasco de Gama, lluint també el pavelló templer.
Era una manera de fer reconèixer de lluny a la seva arribada? De demostrar que tenien "legalitat" per ser ben rebuts pels templers?
Publicat a http://templebarcelona.blogspot.com
Publicat a http://templebarcelona.blogspot.com
1 comentari:
Publica un comentari a l'entrada