Si el riu Cinca es qui realment marca la frontera entre Catalunya i Aragó, aquesta part era propietat de l’Orde, amb la seva pròpia jurisdicció civil, criminal, i religiosa, i per tant en aquest lloc, la “frontera” es diluïa.
Quan, incitat pel rei de França Felip II el bell (1285-1314), el Papa Climent V (1305-1314) ordena la prohibició de l’Orde i la seva persecució, el rei català-aragonès Jaume II (1291-1327) ataca les possessions de l’Orde, posant setge als castells de Montsó i Xalamera.
Els últims templers de la Vall del Cinca, dirigits per Berenguer de Velvis, es rendiren el 11 de Març de 1308 en el setge de Xalamera i foren empresonats al castell de Belver (els de la zona de Lleida foren empresonats en el castell de Gardeny) esperant la resolució del Concili de Tarragona, a la que van cridar a declarar a una multitud de mentiders, i malgrat això finalment el Concili decidí l’innocència dels frares, la qual cosa no servi de res, dons la dissolució de l’Orde ja estava signada del 3 d’Abril de 1312.
Aleshores l’Orde de Sant Joan es va fer càrrec de les propietats del Temple a la Vall del Cinca i els pobres empresonats van ser posats en llibertat.
Els frares morts en presó van ser enterrats a l’església de Sant Joan de Belver, i en Berenguer de Velvis es quedà a viure a l’altra part del riu, a Xalamera, d’on es veia la casa Foj.
El 1495 son traslladats a la cripta de la casa dels Foj de Belver ( descendents de Gastó de Foix, vingut en 1492 ).
Quan la guerra del francès, pensant que els francesos podien fer-se amb la casa dels Foj, la gent del poble procedí a canviar les restes mortals dels templers de la cripta de la casa Foj cap a l’Església de l’Assumpció del poble, pensant que almenys la església seria respectada, el 28 de gener de 1812.
D’això existeix documentació, signada aquell dia per la gent principal del poble, on diu que tenia cada mort en les seves pertinences (monedes d’or, medallons, i altres coses).
Els Foj eren els carters reials, i per tant posseïen copies de moltíssimes cartes dels reis al Aragó, i altra documentació important. (El Carter reial llegia la carta, però se la quedava, aquest era el costum).
L’any 1983 arriba a Belver de Cinca un nou capellà, Isidro Berenguer Tomas, que creient-se un nou pare Saunier (de Rennes le Chateau), intenta fer-se amb el suposat tresor enterrat amb els templers de l’església, i conxabat amb quatre veïns mes del poble ( inclòs l’alcalde i diputat provincial), proposen al descendent dels Foix, Miquel Foj Sans, desenterrar les tombes templeres,( i totes les altres que hi habien dins l'esglèsia) i fer-se amb les suposades riqueses enterrades amb ells. Miguel Foj es negà.
A partir d’aquí en Miquel Foj pateix un acosament total per part de la banda de expoliadors ( li intenten modificar els límits de les seves finques, no respecten els nínxols familiars, i fins i tot arriben a disparar-li). I sota aquesta pressió, el 10 de Febrer de 1997, la banda finalment expolia l’església (ajudats amb una excavadora), i llença les restes mortals dels últims templers a l’abocador del poble. Tot això amb l’excusa de canviar el terra de l’església.
Evidentment els expoliadors s’apropien de les pertinences dels templers. Desde aleshores, Miguel Foj els ha denunciat, i la maquinaria politico-judicial aragonesa, no només no li ha fet cap cas, sinó que en alguns casos l’ha condemnat a ell.!
El govern aragonès, saben que Foj posseeix proves documentals sobre el famós contenciós de l’art religiós de la Franja que enfronta fa anys a aragonesos i catalans li va demanar recolzament. Foj evidentment va posar com a condició que es soluciones el problema de les tombes templeres, a lo que les autoritats aragoneses no van fer cap cas.
L’alcalde i el capellà de Belver, junt amb l’arquitecte municipal de Fraga, argumentaren davant els jutjats que les restes mortals llençades a l’abocador eren de la guerra civil ( com si això no forà greu), però en Miguel te un peritatge del Institut Forense de Saragossa, que certifica que les restes mortals de l’abocador corresponen als s XIII-XIV.
L’únic interès del govern aragonès en aquest cas, es fer-se ara amb tota la documentació històrica de la família Foj. El Justícia d’Aragó i el Bisbe de Barbastre l’han pressionat per a que no vagi als mitjans de comunicació i s’oblidi dels fets. Han intentat fer-lo passar per boig, l’han acusat de cremar cotxes i altres coses que ell no ha fet.
Finalment Miguel Foj, i tot el seu patrimoni bibliogràfic, documental i històric, viuen “exiliats” a Catalunya ( si es que viure a Catalunya es l’exili per a un descendent dels Comptes de Foix i Urgell ), i malgrat que ha buscat el recolzament dels partits i govern català, tampoc l’ha obtingut.
Miquel Manubens
Si voleu mes informació del tema :
http://belverdeloshorrores.blogspot.com
6 comentaris:
Només dos pensaments em venen al cap. Són dos pensaments enfrontats, degut a la magnitud (no sé si material, però moral) de la història que s'explica.
Per un costat, tinc el convenciment de que en aquest país poden estar passant aquestes coses. De pitjors n'hem vist!
Per un altre costat, la incredulitat de que encara avui puguin passar aquestes coses.
Ramon III
Passen aquestes i moltes mes especialment a l'Aragó. Podriem explicar moltes mes, com l'unic crist gòtic amb braços articulats que existia al mon que ara ja no son articulats perque els restauradors del govern d'Aragó van creure que així quedaria mes maco. O un tró de cristall d'una altra esglesia a la que despres de "restaurada" li manquen parts.
De tot aixó els "defensors del patrimoni de Aragó" s'obliden i nomès es preocupen del suposat art de la Franja, que no es d'Aragó sino dels habitants dels pobles de la Franja, i aquets desitjen que segueixin a Lleida perque consideren que es on estan mes segures.
Perquè no publiqueu aquestes "coses" i tractem, entre tots, fer-ho córrer??
Si aquestes "coses" no es donen a conèixer, no s'acabaran mai!!
Ramon III
Moltes merces per aquest article Manel. Certament i tambe certerament podriam aplicar la frase d'en Joan Fuster Un gran Valencia i Numanti del Segle XX "Que la Prudencia no ens fasi Traidors ". Si el tema fos a la inversa el Heraldo de Aragon i els seus tronats editors pregonarien la noticia a crits. En Sr, Fox que es consideri a casa seva un descendent del comptes d'Urgell i a mes una persona honesta a judicar per l'escrit mereix la nostra proteccio simpatia i defensar la seva justa causa. Encara que visco al Regne Unit si en algo puc ajudar a tan noble causa estic a la seva disposicio. D'aixo es podrie fer un llibre.
Poso el meu Email per si pot ser d'alguna utilitat
WWW.almogaver.cat@hotmail.co.uk
Teniu el meu suport incondicional sobre el patrimoni d'Aragó.
El mateix respecte al sr. Foj, un heureu que el que vol es que prevalgui l'historia d'un pais, d'una nació, la seva cultura i patrimoni. El sr. Foj per a mi es digne i cavaller, tal i com ho faria un descendent dels comptes d'Urgell.
Salut i sort
Enric Bertrand
enricbertrand@gmail.com
que cabrons aquesta gent... ves a saber el que s'han quedat, i les dades históriques que s'han perdut al moure els cadavers i separar-los de les seves pertenéncies (amb qué enterraven als cavallers, armes, escuts).
Publica un comentari a l'entrada