Som a l'any 1461. El rei Joan II te ja 63 anys, i la seva jove muller Joana Enriquez en tenia 36. Tenim constància documental del naixement en aquell any de la infanta Beatriu, a la que no se li posà el cognom Aragó sinó Enriquez, fet que indica que el rei no deuria tenir art i part en la seva concepció, i per això mateix no consta en les cronologies reials.
La reina Joana morí el 1467, i la nena es enviada a casa dels seus oncles a Còrdova, concretament a Santa Maria de Trassierra.
L'any 1484 els Reis Catòlics, be diguem-ho clar, el rei Ferran acompanyat per la seva dona, comencen la conquesta de Granada amb forces conjuntes catalano-castellanes. Els reis prenen com a residència el castell de Santa Maria de Trassierra.
L'any 1487 apareix per Santa Maria de Trassierra l'Almirall Colom tenint a aquest lloc la primera entrevista amb el rei Ferran. L'any 1488 neix Ferran Colom, fill de Beatriu i Cristòfor.
Finalment Granada va ser rendida gràcies a que la marina catalana, dirigida per l'Almirall Galcerà de Requesens bloquejà per mar la possibilitat de que arribes menjar desde el Magrib.
Colom descobreix l'existència d'Amèrica al rei Ferran i inicia la seva exploració, deixant el seus dos fills a casa del seu cunyat Miquel Moliart.
Beatriu es casà amb Galcerà de Requesens i Joan de Soler (1439 - Barcelona 1505) primer comte de Palamós, de qui va tenir tres filles i va enviduar el 1505.
La reina Joana morí el 1467, i la nena es enviada a casa dels seus oncles a Còrdova, concretament a Santa Maria de Trassierra.
L'any 1484 els Reis Catòlics, be diguem-ho clar, el rei Ferran acompanyat per la seva dona, comencen la conquesta de Granada amb forces conjuntes catalano-castellanes. Els reis prenen com a residència el castell de Santa Maria de Trassierra.
L'any 1487 apareix per Santa Maria de Trassierra l'Almirall Colom tenint a aquest lloc la primera entrevista amb el rei Ferran. L'any 1488 neix Ferran Colom, fill de Beatriu i Cristòfor.
Finalment Granada va ser rendida gràcies a que la marina catalana, dirigida per l'Almirall Galcerà de Requesens bloquejà per mar la possibilitat de que arribes menjar desde el Magrib.
Colom descobreix l'existència d'Amèrica al rei Ferran i inicia la seva exploració, deixant el seus dos fills a casa del seu cunyat Miquel Moliart.
Beatriu es casà amb Galcerà de Requesens i Joan de Soler (1439 - Barcelona 1505) primer comte de Palamós, de qui va tenir tres filles i va enviduar el 1505.
Colom morí el 1506, deixant l'encàrrec al seu testament al seu fill primogènit Dídac, que es preocupes de la situació de Beatriu.
En l'octubre de 1519, l'Emperador Carles rep a l'Església de Molins de Rei a Bartomeu Casaus ( Las Casas). En l'entrevista assisteixen apart del conseller Gattinara ( debe permitirsele a cada uno de los paises de los que sois el gobernante que se gobiernen a si mismos según sus antiguas leyes y tradiciones. Cada pais ademas debe tratar y disponer que sus gastos no excedan sus ingresos, li deia en una carta a l'Emperador), l'Almirall Dídac Colom y Joan de Zuñiga.
Desprès que en Bartomeu Casaus expliques la situació a les Índies i les mesures que ell proposava, el bisbe Ruiz de la Mota, el va respondre començant el seu discurs "Vuestro abuelo, el rey Católico fué el primero en mandar una flota a descubrir las Indias.....".
Era una època on fins i tot els castellans estaven d'acord en que les balances fiscals havien de ser publiques i anivellades :"las pecunias de Castilla se deben gastar al provecho de Castilla, y no en Alemania, Aragón, Nápoles, etc. y que Vuestra Majestad ha de gobernar cada una tierra con el dinero que della recibe" deien els Comuners de Castella.
Anys mes tard en 1528, neix no a Molins de Rei, sinó a la millor camera del Palau Reial menor de Barcelona, Lluís de Requesens, fill d'Estefania de Requesens, propietària de Molins de Rei, ( i net de Lluís de Requesens i Joan de Soler (1435 - 1509)), un nen malaltís a qui sa mare en una ocasió va deixar a l'altar de Montserrat (altres fonts parlen de la Capella Real) per veure si millorava.
L'any 1535, Joan de Zuñiga, marit de la Estefania de Requesens, va ser nomenat "ayo" del príncep Felip (II), i en Lluís patge, i desde aleshores els Zuñiga-Requesens viviren a la Cort.
El 27 de Juny, l'Emperador li concedí la encomienda Major de Castilla, al morir Joan de Zuñiga.
El 1547, amb 19 anys, la seva mare l'envià a Aachen, amb una carta a l'Emperador, per a que s'eduques a la Cort. Amb vint-i-tres anys ja formava part del Capítol de l'Ordre de Santiago
Requesens va ser desde aleshores, l'ombra de Joan d'Àustria, participant tant en la repressió de la rebel·lió morisca de las Alpujarras, com en la Batalla de Lepant. El rei Felip dona instruccions clares de qui realment manava en una carta "todo lo que ordenare e hiciese debía ser de acuerdo, sin poder don Juan apartarse de él de ninguna manera y en caso de que se apartara alguna vez de su parecer, le facultaba para hacer discretamente las diligencias que creyera convenientes, para acudir a su regia autoridad, todo ello, sin demostraciones públicas y guardando la consideración que al príncipe se debía."
En una altra carta del rei a Joan d'Àustria (juny 1571) queda mes clar encara "....Lluís de Requesens, que junto a don Álvaro de Bazán y don Juan Andrea Doria, que tienen que prestar su consentimiento a la decisión de presentar el combate, però al mismo tiempo se mantiene la orden de que el capitán general no podía expedir ni firmar disposición ninguna sin la previa revisión y aquiescencia de don Luis".
De fet, Joan d'Austria ( 24 de febrer de 1547 - 1 d'octubre de 1578), tenia el dia de la batalla de Lepant ( 7 d'octubre de 1571) només 24 anys.
La explicació de tot això no pot ser altra que Lluís de Requesens era fill de l'Emperador.
L'Emperador s'havia casat amb Isabel de Portugal y Trastamara (cosina germana seva), el 11 de Març de 1526 i va enviduar l'1 de Maig de 1539.
Joan d'Àustria havia nascut el 1547, en canvi Requesens havia nascut el 25 d'agost de 1528, mentres Carles estava casat. Carles I mai va reconèixer cap fill nascut mentres estava casat amb Isabel de Portugal.
En l'octubre de 1519, l'Emperador Carles rep a l'Església de Molins de Rei a Bartomeu Casaus ( Las Casas). En l'entrevista assisteixen apart del conseller Gattinara ( debe permitirsele a cada uno de los paises de los que sois el gobernante que se gobiernen a si mismos según sus antiguas leyes y tradiciones. Cada pais ademas debe tratar y disponer que sus gastos no excedan sus ingresos, li deia en una carta a l'Emperador), l'Almirall Dídac Colom y Joan de Zuñiga.
Desprès que en Bartomeu Casaus expliques la situació a les Índies i les mesures que ell proposava, el bisbe Ruiz de la Mota, el va respondre començant el seu discurs "Vuestro abuelo, el rey Católico fué el primero en mandar una flota a descubrir las Indias.....".
Era una època on fins i tot els castellans estaven d'acord en que les balances fiscals havien de ser publiques i anivellades :"las pecunias de Castilla se deben gastar al provecho de Castilla, y no en Alemania, Aragón, Nápoles, etc. y que Vuestra Majestad ha de gobernar cada una tierra con el dinero que della recibe" deien els Comuners de Castella.
Anys mes tard en 1528, neix no a Molins de Rei, sinó a la millor camera del Palau Reial menor de Barcelona, Lluís de Requesens, fill d'Estefania de Requesens, propietària de Molins de Rei, ( i net de Lluís de Requesens i Joan de Soler (1435 - 1509)), un nen malaltís a qui sa mare en una ocasió va deixar a l'altar de Montserrat (altres fonts parlen de la Capella Real) per veure si millorava.
L'any 1535, Joan de Zuñiga, marit de la Estefania de Requesens, va ser nomenat "ayo" del príncep Felip (II), i en Lluís patge, i desde aleshores els Zuñiga-Requesens viviren a la Cort.
El 27 de Juny, l'Emperador li concedí la encomienda Major de Castilla, al morir Joan de Zuñiga.
El 1547, amb 19 anys, la seva mare l'envià a Aachen, amb una carta a l'Emperador, per a que s'eduques a la Cort. Amb vint-i-tres anys ja formava part del Capítol de l'Ordre de Santiago
Requesens va ser desde aleshores, l'ombra de Joan d'Àustria, participant tant en la repressió de la rebel·lió morisca de las Alpujarras, com en la Batalla de Lepant. El rei Felip dona instruccions clares de qui realment manava en una carta "todo lo que ordenare e hiciese debía ser de acuerdo, sin poder don Juan apartarse de él de ninguna manera y en caso de que se apartara alguna vez de su parecer, le facultaba para hacer discretamente las diligencias que creyera convenientes, para acudir a su regia autoridad, todo ello, sin demostraciones públicas y guardando la consideración que al príncipe se debía."
En una altra carta del rei a Joan d'Àustria (juny 1571) queda mes clar encara "....Lluís de Requesens, que junto a don Álvaro de Bazán y don Juan Andrea Doria, que tienen que prestar su consentimiento a la decisión de presentar el combate, però al mismo tiempo se mantiene la orden de que el capitán general no podía expedir ni firmar disposición ninguna sin la previa revisión y aquiescencia de don Luis".
De fet, Joan d'Austria ( 24 de febrer de 1547 - 1 d'octubre de 1578), tenia el dia de la batalla de Lepant ( 7 d'octubre de 1571) només 24 anys.
La explicació de tot això no pot ser altra que Lluís de Requesens era fill de l'Emperador.
L'Emperador s'havia casat amb Isabel de Portugal y Trastamara (cosina germana seva), el 11 de Març de 1526 i va enviduar l'1 de Maig de 1539.
Joan d'Àustria havia nascut el 1547, en canvi Requesens havia nascut el 25 d'agost de 1528, mentres Carles estava casat. Carles I mai va reconèixer cap fill nascut mentres estava casat amb Isabel de Portugal.
Als registres de les estances de Carles I no consta la visita d'Estefania a Burgos els últims mesos de l'any 1528, però no es molt lògic fer constar una visita d'aquesta classe.
La de sorpreses que tindríem si es fessin anàlisis d'ADN a totes les tombes de reis i nobles.
Miquel Manubens
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada