PRECATALUNYA ( part IV ) ELS BARONS DE LA FAMA

BARONÍA D’ALEMANY
Al suposat fundador llegendari de la Baronia d’Alemany se l’anomena Gerau d’Alemany. Aquest Capità de la Fama es inventat, i sense cap paral·lel contemporani a Otger.
No ha existit mai una Baronia d’Alemany. Els Alemany son els Barons de Cervelló a partir de Alemany Hug de Cervelló (…-1063).

BARONÍA D’ANGLESOLA

Al suposat fundador llegendari de la Baronia d’Anglesola se l’anomena Guerau d’Anglesola. Aquest Capità de la Fama es inventat, i sense cap paral·lel contemporani a Otger.

La Baronia de Anglesola sorgi el 1056, quan Ramon Berenguer «el Vell» de Barcelona (1024-1076) va prendre el castell de Tàrrega als sarraïns, que cedí el 1079 a Berenguer Gombau, veritable fundador de la Casa d’ Anglesola.
Els seus descendents exerciren una força determinant en la reconquesta de la vall del riu Segre. La línia primogènita de la Casa d’Anglesola s’extinguí el 1386, al morir Berenguer d’Anglesola. La Baronia passa a Miralcamp, Aitana-Montcada, Erill-Orcau, Ansà, i finalment a la de Empuries-Rocabertí.

BARONÍA DE CERVELLÓ

Al suposat fundador llegendari de la Baronia de Cervelló se l’anomena Galcerà de Cervelló. Aquest Capità de la Fama es inventat, i sense cap paral·lel contemporani a Otger.
Segons una altra versió de la llegenda (recollida en el estema de la Casa de Cervelló que el 1663 va fer imprimir el Comte de Cervelló, el príncep Querart (0690-0720), Arcomte d’ Astolberg, i la princesa Clotilde de Baviera, varen tenir per fill primogènit al príncep Altmand, que succeí en Astolberg, y segongénit al príncep Querart Rechmont, mort el 0766, que fou un dels nou herois que en 728 començaren la reconquesta de Catalunya. Com els seus companys no podien pronunciar el seu nom (sic), o sigui, Kerhart Rechmont, l’anomenaren Gerau Ramon del Cérvol, (perquè l’escut de la Casa de Stolberg porta un cérvol de sable en camp d’ or). El seu fill i successor s’hauria anomenat Alamany del Cérvol, i hauria estat senyor d’alguns llocs en el Capcir i l’Urgell, i mort per 897, i deixat per primogènit a Guerau Alemany de Cervelló, Senyor de Sorp i d’Alós, qui conquerí el castell de Beldeim, al que dona nom de Cervelló.

Segons aquesta versió, fou a aquest Guerau Alamany a qui l’Emperador Carlemany nomenà Baró de Cervelló, per haver servit en els setges de Barcelona i de Tortosa.

El cert es que el primer Baró de Cervelló conegut va existir casi tres segles desprès d’Otger Cataló, i no es deia Galcerà ni Guerau sinó Odalric preo descendia d’un cabdill mes rellevant als cantars de gesta —i en l’historia— que qualsevol dels Capitans de la Fama: el príncep. Arnau (0669-0740) Rei de Catalunya (709-740), oncle d’Otger Cataló.

BARONÍA DE CERVERA
Al suposat fundador llegendari de la Baronia de Cervera se l’anomena Galcerà de Cervera. Aquest Capità de la Fama es inventat, i sense cap paral·lel contemporani a Otger, donat que Cervera va romandre en poder sarraí fins el 1067.

Hug Dalmau (1067-1095) v comandar les tropes catalanes al setge de Cervera i ocupà la plaça. Ramon Berenguer «el Vell» annexionà la comarca al Arcomtat d’Ausona, constituint la Baronia de Cervera, que donà em feu a Hug Dalmau, anomenats desde aleshores Hug Dalmau de Cervera (Hugo Dalmatii Cervariæ).

BARONÍA DE ERILL
Al suposat fundador llegendari de la Baronia d’Erill se l’anomena Bernat Roger d’Erill. Aquest Capità de la Fama es inventat, i sense cap paral·lel contemporani a Otger, donat que el primer Baró de Erill que es coneix fou Ató d’Erill (...-0977), que era fill de Borrell (...-0947), de qui no tenim antecedents, qui possiblement era vassall de Ramon de Pallars (845-0920), Arcomte de Ribagorça.


BARONÍA DE MATAPLANA
Al suposat fundador llegendari de la Baronia de Mataplana se l’anomena Hug de Mataplana. Aquest Capità de la Fama es inventat, i sense cap paral·lel contemporani a Otger, donat que el fundador de la primera Casa de Mataplana que coneixem (Casa de Berga-Mataplana) s’anomenà igualment Hug de Mataplana, però va nàixer tres segles desprès d’Otger de Cataló.
El castell de Mataplana està documentat desde el 1076.

BARONÍA DE MONTCADA
Al suposat fundador llegendari de la Baronia de Montcada se l’anomena Dapifer de Montcada o Ramon de Montcada.
(Un Dapifer a l’època de Otger era un Senescal).

Es tracta d’un fill d’Otger Cataló: Ramistà (…-0768) Arcomte de Llemotges i Senescal de Aquitania, assassinat el 768 per Pipí «el Breu» (714-0768) rei de França (751-768).
Segons els cantars de gesta, acompanyà el 752 al seu pare Otger i al seu fill Arnau en les campanyes contra els sarraïns a Septimania, i morí en el setge de Narbona, però no en batalla, sinó víctima d’unes febres, el que segurament es una confusió amb les circumstancies de la mort del seu pare.
La realitat es que de 767 fins a 768 sostení feroç guerra contra Pipí, Rei de França, però fou vençut, capturat decapitat.
El seu fill primogènit fou Arnau, (...-0813) Arcomte d’Empúries (795-813) 1r Baró de Rocabertí i 1r Baró de Montcada.

BARONÍA DE PINÓS
Al suposat fundador llegendari de la Baronia de Pinós se l’anomena Galcerà de Pinós. Aquest Capità de la Fama es inventat, i sense cap paral·lel contemporani a Otger, donat que el primer Pinós fou Mir Riculf de Pinós (...-1068). El seu fill Galcerà de Pinós (1068-1117) traslladà la seva seu al castell de Bagà.
En un document de 1289, consta que els Barons de Pinós descendien dels Arcomtes de Cerdanya.