Dos reis tenyits i maquillats

La investigació de les tombes del monestir de Santes Creus revela dades sobre Pere el Gran i Blanca d'Anjou. L'obertura
de les tombes ha permès la reconstrucció facial dels monarques 

Pere el Gran es tenyia els cabells de ros, era alt i sa i va ser enterrat amb el cap rasurat seguint un ritus funerari. A Blanca d'Anjou se la va enterrar amb els cabells tenyits també de ros i amb els llavis pintats, un element estètic potser relacionat amb una voluntat de subratllar el seu caràcter reial. Són dues de les conclusions a què ha arribat el procés d'investigació i restauració de les tombes reials de Santes Creus, que ha presentat nous resultats que permeten saber més detalls sobre la vida i la mort d'aquests monarques i sobre els rituals funeraris.

El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, confessa que aquesta investigació li resulta “apassionant, ja que va ajuntant les peces d'un trencaclosques sobre uns personatges molt misteriosos. La reconstrucció del passat ajuda a configurar el present d'un país”.
El 2010, en el marc de la celebració del 850è aniversari de la fundació del monestir de Santes Creus, el Museu d'Història de Catalunya es va proposar la restauració del panteó reial de Santes Creus, format per les tombes dels reis Pere II el Gran, Jaume II el Just i Blanca d'Anjou i la de l'almirall Roger de Llúria; un projecte de restauració escultòrica que “s'ha acabat convertint en un projecte de recerca arqueològica”, segons la coordinadora Marina Miquel, cap de Gestió de Monuments. La de Pere el Gran és l'única tomba d'un rei de la Corona d'Aragó que no va ser mai espoliada, la qual cosa li dóna un valor excepcional.
Amb l'ajut de tecnologies avançades, les investigacions han determinat que el rei Pere era un home alt per l'època –entre 175 i 180 centímetres–, de cara allargada i un maxil·lar inferior prominent. Les analítiques químiques de restes de la seva barba han permès identificar la presència d'un producte procedent de la ginesta utilitzat per tenyir els cabells de ros. El monarca era un home sa que consumia molta carn i que segurament va tenir una malaltia pulmonar que podria haver estat la causa de la seva mort. Se'l va enterrar amb una sarja de llana de bona qualitat, i es podria haver tractat químicament el seu cos per conservar-lo.
Pel que fa a Blanca d'Anjou, era una dona petita que en el moment de ser enterrada anava també tenyida de ros, i s'han trobat en el seu rostre restes d'àcid carmínic com a maquillatge.

La reina va morir en estat molt avançat de gestació o va parir poc abans de morir. Entre els elements que es barrejaven amb les seves restes dins de la tomba, s'ha recuperat un fragment d'una joia de corall que devia formar part de seu aixovar funerari.
Respecte al sepulcre de Roger de Llúria, les investigacions han determinat l'existència d'un mínim de quatre individus, però cap de les restes conservades correspon a l'almirall.
L'obertura de les tombes de Pere el Gran i Blanca d'Anjou ha significat una oportunitat única per obtenir dades del seu físic i una reconstrucció facial a partir d'una tècnica desenvolupada originàriament amb fins forenses i criminalístics, i que també s'ha aplicat amb èxit a partir de les mòmies d'alguns faraons de l'antic Egipte. La reconstrucció facial de Blanca d'Anjou ofereix un element d'interès artístic afegit: la comparació amb la representació que en va fer l'escultor Francesc de Montflorit al jacent de la tomba fa evident que no es tractava d'una recreació realista sinó d'una estilització idealitzada i simbòlica.

www.avui.cat
21/06/11
Xavier Roca