Enterrades a pocs centímetres de terra, els arqueòlegs de Cota 64 han localitzat un miler de monedes de coure, encunyades a Tarragona entre els anys 1810 i 1811
Va ser com fer realitat “el somni de quan ets petit i penses a descobrir un tresor dels pirates”. Així ho va dir ahir el director territorial de Cultura, Jordi Agràs, en la presentació del tresor amagat al subsòl d'un solar de la Part Alta de Tarragona que han descobert els arqueòlegs de Cota 64. En una excavació d'urgència duta a terme en un terreny proper a la plaça del Rei (no en volen concretar el lloc per evitar que s'hi apropin “massa curiosos”), els arqueòlegs hi van localitzar un miler de monedes de coure, que van ser encunyades a Tarragona entre els anys 1810 i 1811, en plena guerra del Francès, segons l'arqueòleg de Cota 64 Albert Vilaseca.
Les monedes es trobaven a només “uns vint centímetres” de profunditat sota terra; n'hi havia algunes de soltes i d'altres estaven agrupades de vint en vint, en cartutxos de paper. Es tracta de moneda fraccionària, amb valors de tres i de sis quartos. Tot i que és “impossible” fer una extrapolació del seu valor en l'actualitat, Jordi Rovira, president de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense (RSAT), va posar alguns exemples del seu valor a l'època: “Un quilo de fesols valia uns tres quartos, i una publicació de premsa, quatre quartos”.
En un moment de gran convulsió social, ja que el 1811 la ciutat va ser víctima dels estralls del setge de les tropes franceses, algú devia amagar les monedes, “segurament de manera precipitada”, i no les va poder tornar a recuperar, potser “perquè el van matar”, auguren els arqueòlegs, que destaquen que aquell era un moment “d'inseguretat extrema”, segons Vilaseca. Precisament en les últimes setmanes s'han commemorat els 200 anys de la tràgica efemèride.
Les monedes es van amagar fent un forat al subsòl de la planta baixa de la que era una casa típica de la Part Alta, on normalment hi havia la quadra per guardar-hi el carro i la mula. Es desconeix si el tresor “tenia res a veure amb un forn de pa que hi havia al costat de la casa”, segons Vilaseca, que malgrat tot assegurava: “No era un habitatge de família benestant; era pagesa o bé de classe baixa o mitjana”.
És la primera vegada que apareix un material d'aquest tipus de la guerra del Francès: “Normalment, només trobem ferros, metralla, o escopetes”, explica Vilaseca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada