Cristòfor Colom no es va sumar a l'expedició que va viatjar a Amèrica a Palos

Un estudi revelat en el Simposi Internacional d'Història Iberoamericana ha indicat que el navegant es va incorporar a les caravel.les a La Rábida i no a Palos de la Frontera

Huelva (EFE). Cristòfor Colom es va incorporar a les tres caravel.les que van viatjar a Amèrica el 1492 a La Rábida, a la província de Huelva , i no en la veïna localitat de Palos de la Frontera com se sosté, segons un estudi fet públic avui en el Simposi Internacional d'Història Iberoamericana que se celebra en aquesta província del sud espanyol. L'estudi ha estat donat a conèixer per Julio Izquierdo Labrado, membre del Grup de Recerca d'Història Iberoamericana de la Universitat de Huelva i secretari de la Asociación de Estudios Iberoamericanos y Colombinos Rábida.

Les investigacions apunten que les caravel.les, que van navegar el riu Tinto des de Palos de la Frontera a La Rábida, estaven obligades per les Ordenances Municipals de la primera localitat a ancorar enmig del riu per evitar el contraban. L'estudi constata que Cristòfor Colom es va incorporar al Moll de la Rábida a l'expedició després d'haver pernoctat en el convent franciscà d'aquesta localitat.

Des d'allí les embarcacions van partir de la Barra d'Saltés, des d'on, segons diu el Diari de Colom : "Partirem divendres tres dies d'agost de 1492 de la barra d'Saltés, a les vuit hores. Vam navegar amb forta marinada fins el posar del sol cap al Sud seixanta milles, que són quinze llegües; després al Sud-oest i al Sud quarta del Sud-oest, que era el camí per a les Canàries".

Els participants en el Simposi han dut a terme avui l'itinerari de sortida de les embarcacions colombines el 3 d'agost de 1492, navegant des del riu Negre fins a la desembocadura. Entre les personalitats convidades figuren especialistes en història iberoamericana procedents de països com Àustria, Estats Units, França, Portugal i Amèrica Llatina.

FONT : http://elcomercio.pe/noticia/644507/cristobal-colon-no-se-sumo-expedicion-que-viajo-america-donde-siempre-se-dijo

Com podeu veure els andalusos van entrant en raó, poc a poc. Em consta que l'autor de l'estudi va llegir el meu treball "De on salpà Cristòfor Colom?" Ara nomès falta que reconeixin que lo de Palos es un invent, donat que el 3 d'agost era imposible que el riu tinguès prou fundaria, i els vaixells realment estaven ancorats a la barra de Saltes, i que el "embarcadero de Palos" es una fantasia. No faltaran tampoc els qui, des de l'Empordà, entenguin que les conclusions d'aquest estudi reforça les seves vendes de merxandatge turístic.

LA DESTROÇA DE PERE II

Ha passat ja una setmana des de l’emissió a TV3 del documental “Anatomia d’un rei” (http://www.tv3.cat/videos/3089930) dedicat a la exhumació de les restes del comte-rei Pere II, i si he deixat passar aquest temps ha estat per a esperar a que se’m refredes el temperament, doncs el meu enuig per tot el que vaig veure a l’emissió del dit “documental” va ser molt gran.
Els resultats de la suposada investigació van ser trobar un pinyó de raïm, un pol•len de noguera, la possibilitat que en Pere II tingués tuberculosi, infermetat crònica habitual fins fa pocs anys, i poca cosa mes.

A canvi d’aquets resultats tenim que s’han destroçat les úniques restes reials fins ara intactes de tota la nostra historia. D’una mòmia venerable embolcallada ens hem quedat desprès de tallar a atroços, com qui no sap ni pelar una taronja, tot l’embolcall textil, ens hem quedat amb una calavera. Desprès que es passa per l’escàner la mòmia, es precís, contràriament al que es fa amb mòmies egípcies de milers d’anys, desmuntar el cap per a fer una recreació de la cara, quan en les mòmies egípcies tot això s’ha fet sense desmuntar res ni destroçar res.

Diran vostès que potser els nostres tècnics o els nostres medis encara no arriben a aquests nivells de sofisticació tecnològica i per això som tant matussers. Dons no, els nostres medis tècnics son tant bons com els millors del mon, i per a tècnics s’ha tirat tant de beta com s’ha volgut, arribant fins i tot, per analitzar les robes de l’embolcall reial, a contractar, pagant naturalment, a la conservadora de la Sindone i altres especialistes de categoria internacional.


La meva conclusió es que s’han llençat 800.000 € en una operació de propaganda tripartita, d’una Conselleria de Cultura que ens te acostumats a la mediocritat amb un cost cultural mes gran que el dels diners llençats.

Mentres veia el documental, no ha parat de venir-me al cap el magnífic treball de la historiadora Mariona Ibars amb l’identificació de les restes d’en Carles de Viana. Recordava el que sé del treball de la Mariona, observava el documental, i el meu enuig anava augmentant exponencialment.


La Mariona Ibars va emprendre fa bastants anys l’estudi d’en Carles de Viana, aquests estudi els colombistes l’hem estat seguint molt properament perquè de la seva identificació depenia la possible comparança amb el ADN d’en Cristòfor Colom, proba irrefutable per a poder desmentir la peregrina teoria mallorquinista que fa a Colom fill bastard d’en Carles i d’una Colom de Felanitx.

El pressupost que ha tingut Ibars per a la seva investigació ha estat d’uns 150.000 €, 30.000 donats per la O.S. de Caixa Penedès, 4.800 € de la Fundació Jaume I, 48.000 € obtinguts per la historiadora dels drets d’autor de la novel•la “Carles, Princep de Viana”, i la resta procedents d’un crèdit pont que la historiadora va haver de demanar per a que no es parés l’investigació esperant cobrar els drets d’autor de l’emissió de la sèrie “Carles, Princep de Viana” produïda per TV3, i basada en la seva novel•la (com molt be indica en els crèdits del vídeo), i de la qual l’autora encara espera cobrar.

Amb aquest pressupost tant minso, ( i copio directament d’un email que he demanat a l’autora per no deixar-me res ) ames de l‘investigació de la mòmia d’en Carles feta per la prof Malgosa, la part de l’ADN, i pel amic Miguel C. Botella de la U. De Granada, el peritatge forense, s’ha realitzat l'estudi antropològic de l'ossari del Ducs de Cardona (sanejar-los i ordenar-los en caixes de metacrilat); un estudi genètic de l'ascendència i descendència de la reina Blanca I de Navarra, mare del Príncep, que ens ha permès trobar l'única ADNmt que hi ha al món que cobreix 800 anys de nissaga femenina (del 1220 fins l'actualitat), i que ha permès fer a la Dra. Malgosa, de la Universitat Autònoma de Barcelona, i de forma totalment desinteressada, l’identificació de les restes, que finalment no són del Príncep de Viana, i la elaboració d'un web per informar als ciutadans www.poblet-pviana.com, de la qual ara el FC Barcelona patrocinarà la seva traducció en català.

De la presentació del resultats d’aquets estudi teniu la meva crònica a http://xpoferens.blogspot.com/2008/09/identificaci-de-carles-de-viana.html



Així tenim doncs, per comparança, l'exemple i comparança de com funciona això de la cultura a casa nostra. Per una part com es llencen els nostres diners quan els gestionen politics, i com quan es l’iniciativa privada qui empren l’aventura, es l’investigador qui queda amb els deutes.

Per l’única cosa que podia servir obrir la tomba del rei Pere era per a obtenir el seu ADN, i a partir d’aquest ADN fiable, catalogar i ordenar totes les tombes reials de Poblet. Aquest objectiu era l’únic que hagués justificat obrir la tomba, però mirin, del ADN, al documental, res de res. I per a això no hagués fet falta destroçar res, amb obrir un forat al mausoleu, fer entrar dos tubets, i per laparoscòpia aconseguir la mostra, hagués estat suficient, però clar, això no val 800.000 € amb que omplir-se la boca, ni tampoc dona per a gaires minuts de documental televisiu.

Un antropòleg peruà desxifra la Yupana, la misteriosa calculadora inca

Andrés Chirinos ha resolt el funcionament d'aquest sistema de sumar, restar, multiplicar i dividir amb pedres petites o teixits amb nusos

Llima, 15 set (EFE) .- Per resoldre el misteri al voltant del sistema de càlcul inca o yupana, el peruà Andrés Chirinos només va necessitar un dibuix del cronista Huamán Poma de Ayala i la mítica capacitat dels antics peruans per al còmput.

Quipus del Tahuantinsuyo és el títol de l'obra, presentada el dimarts i en la qual Chirinos analitza el que ell mateix qualifica com "calculadora" inca, una manera de sumar, restar, multiplicar i dividir amb petites pedres. Amb aquest treball l'investigador espera fer un pas més en el procés per desxifrar els quipus, teixits amb nusos que servien com a "llibres de comptabilitat" però també possiblement per registrar textos.

"Era una endevinalla", va declarar aquest antropòleg peruà en recordar el procés que el va portar, sobre la base del dibuix de Poma d'Ayala i idees de la cultura indígena com "la simetria o els paral.lelismes", a elaborar la seva nova teoria. . "Vaig trobar alguns valors que funcionaven, i em va entusiasmar, però no vaig arribar a imaginar el que podia ser", ha afegit. I és que encara que el sistema que va idear va ser fruit de moltes hores davant de la taula de fusta d'onze forats que va fabricar copiant el dibuix del cronista, el desenvolupament i perfeccionament de la seva teoria es va aconseguir gràcies a l'aplicació pràctica d'aquesta.
Chirinos va tenir la idea d'aplicar la yupana al projecte d'educació bilingüe a la selva peruana que dirigeix com a part dels treballs que l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament (AECID) té al Perú. "No era tan difícil arribar a la meva teoria, no em vaig demorar tant, unes setmanes, i després ha estat la gran oportunitat d'estar en un projecte amb nens, amb mestres, el que ens ha donat la possibilitat de practicar", va explicar l'investigador peruà.
Dos anys i mig després d'introduir la yupana en el programa, més de 600 docents ensenyen aquest mètode de càlcul en 200 escoles de la regió selvàtica de Loreto, on uns 14.000 nens i nenes s'han beneficiat de la idea de Chirinos. "Només quan comença a ensenyar amb els nens, comencem a veure les formes d'accelerar els càlculs que ens porten a on estem ara, que podem fer-ho tan ràpid com si fos amb llapis i paper", va resumir l'investigador.
A més de millorar la seva capacitat de càlcul, el mateix Chirinos va explicar que ara pot fer mentalment divisions per a les que abans necessitava llapis i paper, i que el projecte permet desenvolupar l'autoestima de nens i mestres, ja que és un sistema que veuen com a part de la seva cultura i no portat i imposat pels europeus. Però, Chirinos espera que la seva teoria no es quedi només on està ara, sinó que serveixi com un avanç més en el treball que es realitza per desxifrar un altre dels grans misteris dels inques: els quipus, amb els quals la yupana guarda una gran relació.
"Alguns quipus em donen la idea que hi ha una relació més íntima, alguns que juguen amb xifres que omplen la línia completa (de la yupana)", va explicar el peruà, que per a estudiar aquests teixits còpia a casa seva les descripcions realitzades per estudis nord-americans. Cinquanta són els quipus teixits pel mateix Chirinos, i que en alguns casos, aquells més treballats i amb centenars de cordes, l'obliguen a treballar durant setmanes.
Això es deu al fet que una altra de les seves il.lusions és que algun dia es confirmi, i es desxifri, la manera en què els inques utilitzen aquests teixits per a registrar no només números sinó també noms d'autoritats, comunitats i fins i tot textos complets. "Es compte en les cròniques que aprenien paràgrafs i textos sencers posant pedretes o fesols i la forma de posar-li feien memoritzar textos. Jo crec que aquest coneixement de la yupana ens pot portar a això altre, però encara falta", ha subratllat.
I com a exemple d'ells, va posar a l'escriptura maia, que es va desxifrar només després que es difonguessin els textos d'una manera oberta. "El que ha codificat l'home un altre home ho pot descodificar", va sentenciar l'investigador.

Font http://www.lavanguardia.es/cultura/noticias/20100915/54003341174/un-antropologo-peruano-descifra-la-yupana-la-misteriosa-calculadora-inca.html

Els antics grecs ja van observar el pas del cometa Halley

Uns investigadors atribueixen al fenomen astronòmic una gran resplendor documentada al segle V abans de Crist
Un fenomen lluminós observat pels antics grecs al segle V abans de Crist, citat entre altres per Aristòtil i Anaxàgores, podria ser el testimoni més antic del cometa Halley. Això és almenys el que sosté un estudi dut a terme pel filòsof Daniel Graham i l'astrònom Eric Hintz, de la Brigham Young University, a Provo (Utah, EUA), que s'ha publicat a la revista Journal of Cosmology. El fenomen, que va ser observable durant més de dos mesos, va estar acompanyat d'estrelles fugaces.
Graham i Brigham van partir de l'anàlisi d'un gran meteorit que es va estavellar al nord de Grècia entre els anys 466 i 468 abans de Crist i que es va convertir en una autèntica atracció turística, segons diversos relats conservats.

Les dates i la trajectòria coincideixen

Els investigadors ho han atribuït al pas del Halley a causa de les dates, de la trajectòria descrita, de la magnitud i del temps que va ser visible, uns 72 dies, encara que assumeixen que és difícil demostrar-ho. Això sí, diuen que els albiraments de cometes grans són rars, de manera que el Halley és un "candidat ferm".Les dates són molt discutides perquè les diverses ciutats estat feien servir el seu propi calendari.

Els trànsits de 1682 i 1758

El 1705, l'astrònom britànic Edmund Halley va determinar per primera vegada que una gran resplendor vista el 1682 era en realitat un cometa periòdic i va calcular que tornaria el 1757. L'encert va ser espectacular, ja que només va fallar per un any, però el reconeixement només va poder ser pòstum perquè el científic va morir abans del pas del seu cometa.

Una vegada determinada l'òrbita, que té un període de retorn d'entre 74 i 79 anys, es va poder assegurar que altres fenòmens similars observats el 1697 i el 1531 eren en realitat el mateix Halley.

Fins a la data, l'observació documentada més antiga corresponia a un pas del Halley l'any 240 abans de Crist que, segons sembla, va ser observat per astrònoms xinesos. Si Graham i Hintz tenen raó, els antics grecs van veure el Halley en un antepenúltim pas.
ANTONIO MADRIDEJOS (BARCELONA)
www.elperiodico.cat
FOTO: El tapís de Bayeux, del segle XI, amb una il·lustració sobre el pas del cometa Halley. MUSEU DE BAYEUX

El mite i la realitat de les amazones

Entre els objectes que s'exposen hi ha armes, escuts, collarets i pendents, així com pintures i escultures
La llegenda de les amazones, les dones guerreres que van viure entre Europa i Àsia milers d'anys enrere, es repassa en una exposició a la ciutat alemanya d'Espira, on s'exposen objectes mai vistos amb els quals es indaga en la realitat i la ficció d'aquest mite.
Sota el títol de "Amazones-Guerreres misterioses", el Museu d'Història de l'Palatinat-Espira mostra els resultats de les investigacions sobre les excavacions de tombes trobades a l'estepa més oriental d'Europa, i occidental d'Àsia, on es poden veure dones armades o fèmines genets.
Entre les peces més destacades hi ha un doble enterrament escita de dos guerrers, home i dona, de Ak-alatxa, a les muntanyes d'Altai, en què ella apareix equipada amb una destral de ferro, una daga i un arc amb fletxes.
L'exposició ha comptat amb la col.laboració d'investigadors de tot el món especialitzats en l'estudi de les amazones, figures llegendàries de les que ja es feien ressò nombrosos pobles de l'antiguitat, sempre a mig camí entre la realitat i la ficció.
Entre els objectes que s'exposen també hi ha armes, escuts, collarets i pendents, així com pintures i escultures que conviden a creure en l'existència d'aquestes dones guerreres.
A la mostra es poden veure igualment atuells gregues pintades amb motius d'herois i llegendes, de vida i de mort, d'amor i de desgràcies.
Es tracta d'una exposició que, segons el mateix museu, presenta obres mestres de l'antiguitat que ajuden a entendre el present a través del repàs a la història.  Entre les institucions que han aportat peces rellevants figuren museus d'Europa i d'Àsia Central, i hi ha objectes mai abans exposats davant el públic. A la llista de donants temporals figuren el British Museum de Londres, el Museu Nacional de Kíev, el Ny Carlsberg Glypothek de Copenhaguen, l'Acadèmia de Ciències russa o el Museu d'Art Antic de Basilea.
"Sempre han sorgit moltes preguntes al voltant de les amazones, des que l'arqueòleg Heinrich Schliemann va descobrir les ruïnes de la ciutat de Troia, que indicaven que aquell escenari va existir de veritat", indica el comissari de l'exposició, Lars Börner MA
Les amazones van ser un símbol de dones segures i independents, i entre les més conegudes és Pentesilea, de qui es diu que va participar en la Guerra de Troia.
Per a Börner, la història d'aquestes dones guerreres és "summament interessant" i està "molt vinculada amb el nostre món actual i amb la lluita de les dones per la igualtat".
Amb la reflexió sobre aquestes dones guerreres, es realitza un repàs "arqueològic, històric, cultural i literari de l'època, que fàcilment pot vincular-se amb el present", afegeix.
L'exposició estarà oberta al públic des del proper dia 5 fins al 11 de febrer de l'any que ve

EFE- Berlin
FOTO: Anfora decorada amb una imatge de la batalla entre Hércules i la reina amazona Hipólita, del Museu del Palatinat de Speyer / EFE/Roland Wittek