Llima, 15 set (EFE) .- Per resoldre el misteri al voltant del sistema de càlcul inca o yupana, el peruà Andrés Chirinos només va necessitar un dibuix del cronista Huamán Poma de Ayala i la mítica capacitat dels antics peruans per al còmput.
Quipus del Tahuantinsuyo és el títol de l'obra, presentada el dimarts i en la qual Chirinos analitza el que ell mateix qualifica com "calculadora" inca, una manera de sumar, restar, multiplicar i dividir amb petites pedres. Amb aquest treball l'investigador espera fer un pas més en el procés per desxifrar els quipus, teixits amb nusos que servien com a "llibres de comptabilitat" però també possiblement per registrar textos.
"Era una endevinalla", va declarar aquest antropòleg peruà en recordar el procés que el va portar, sobre la base del dibuix de Poma d'Ayala i idees de la cultura indígena com "la simetria o els paral.lelismes", a elaborar la seva nova teoria. . "Vaig trobar alguns valors que funcionaven, i em va entusiasmar, però no vaig arribar a imaginar el que podia ser", ha afegit. I és que encara que el sistema que va idear va ser fruit de moltes hores davant de la taula de fusta d'onze forats que va fabricar copiant el dibuix del cronista, el desenvolupament i perfeccionament de la seva teoria es va aconseguir gràcies a l'aplicació pràctica d'aquesta.
Chirinos va tenir la idea d'aplicar la yupana al projecte d'educació bilingüe a la selva peruana que dirigeix com a part dels treballs que l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament (AECID) té al Perú. "No era tan difícil arribar a la meva teoria, no em vaig demorar tant, unes setmanes, i després ha estat la gran oportunitat d'estar en un projecte amb nens, amb mestres, el que ens ha donat la possibilitat de practicar", va explicar l'investigador peruà.
Dos anys i mig després d'introduir la yupana en el programa, més de 600 docents ensenyen aquest mètode de càlcul en 200 escoles de la regió selvàtica de Loreto, on uns 14.000 nens i nenes s'han beneficiat de la idea de Chirinos. "Només quan comença a ensenyar amb els nens, comencem a veure les formes d'accelerar els càlculs que ens porten a on estem ara, que podem fer-ho tan ràpid com si fos amb llapis i paper", va resumir l'investigador.
A més de millorar la seva capacitat de càlcul, el mateix Chirinos va explicar que ara pot fer mentalment divisions per a les que abans necessitava llapis i paper, i que el projecte permet desenvolupar l'autoestima de nens i mestres, ja que és un sistema que veuen com a part de la seva cultura i no portat i imposat pels europeus. Però, Chirinos espera que la seva teoria no es quedi només on està ara, sinó que serveixi com un avanç més en el treball que es realitza per desxifrar un altre dels grans misteris dels inques: els quipus, amb els quals la yupana guarda una gran relació.
"Alguns quipus em donen la idea que hi ha una relació més íntima, alguns que juguen amb xifres que omplen la línia completa (de la yupana)", va explicar el peruà, que per a estudiar aquests teixits còpia a casa seva les descripcions realitzades per estudis nord-americans. Cinquanta són els quipus teixits pel mateix Chirinos, i que en alguns casos, aquells més treballats i amb centenars de cordes, l'obliguen a treballar durant setmanes.
Això es deu al fet que una altra de les seves il.lusions és que algun dia es confirmi, i es desxifri, la manera en què els inques utilitzen aquests teixits per a registrar no només números sinó també noms d'autoritats, comunitats i fins i tot textos complets. "Es compte en les cròniques que aprenien paràgrafs i textos sencers posant pedretes o fesols i la forma de posar-li feien memoritzar textos. Jo crec que aquest coneixement de la yupana ens pot portar a això altre, però encara falta", ha subratllat.
I com a exemple d'ells, va posar a l'escriptura maia, que es va desxifrar només després que es difonguessin els textos d'una manera oberta. "El que ha codificat l'home un altre home ho pot descodificar", va sentenciar l'investigador.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada