Desconeixem la nostra història i no podem treure’n les lliçons.En el cas de la massacre de la població d’Elna - 25 de maig del 1285 - per les tropes franceses comandades pel rei Philippe le Hardi, Felip l’Ardit, hi ha sense dubte una raó suplementària d’ocultació: admetre la responsabilitat i culpa d’un dirigent català traïdor i analitzar-ne les raons i no tergiversar el context, com ja mig segle més tard va fer un altre cronista, en Ramon Muntaner...
Ignorar les fallades és condemnar-se a repetir-les.
Elna no hauria estat assetjada ni massacrada si en Jaume II, rei de Mallorca, comte del Rosselló i de Cerdanya, senyor de Montpeller indegudament mitificat com a «lo bon rei Jaume», no hagués traït la pròpia paraula, si hagués respectat el conveni que havia signat sis anys abans amb el seu germà, el rei Pere de Catalunya-Aragó. S’havia compromès a ajudar-lo contra els enemics i a mantenir al Rosselló els Usatges de Barcelona i les Constitucions de Catalunya. Elna no hauria estat enderrocada, les dones violades, els nens gitats contra les parets, les esglésies cremades… si no hagués estat tan ingenu com per caure en les trampes sornegueres del monarca francès, que tenia el vistiplau i l’ajuda del papa per apoderar-se de Catalunya. En Jaume sabia dos anys abans de la massacre, el juliol 1283, que s’apuntava la invasió de Catalunya legitimada per la croada papal. A la primavera del 1285, el rei francès anava concentrant un exèrcit de tan gran poder com «de cent anys ençà la corona de França no havia ajustat» amb francesos, tolosans, bretons, flamencs, alemanys, anglesos «e quais de totes les llengües de cristians». L’endemà de Pasqua el rei Pere vingué a Perpinyà per parlar amb el seu germà i evitar la invasió, però en Jaume, fatigat, es tancà dos dies dins la seva cambra i preferí fugir d’amagat per les clavagueres del Palau Reial de Perpinyà, abandonant dona i fills, i refugiar-se a la Roca.
La població elna, oposà una heroica resistència. Primer Salses, frontera entre Catalunya i França, després el Voló i la Vila d’Elna. La croada acabà uns mesos més tard amb la victòria del Rei Pere anomenat el Gran, la derrota de les tropes franceses al coll de Panissars a l’Albera i la mort de Felip l’Atrevit.
En Jaume II lliurà el país a l’enemic, perquè confià més en el suposat aliat foraster, que no pas al propi germà. Confià més en una potència estrangera que no en les pròpies forces, en el poble català. Ai las, per desgràcia per a nosaltres del bressol de Catalunya, al nord, la història es va repetir cada vegada que el Rosselló fou donat en penyora, fou sacrificat, a canvi d’una pretesa ajuda dels francesos que se n’aprofitaren per conquerir el territori. Tanmateix vam continuar a resistir heroicament als invasors al llarg dels segles XV, XVI, XVII fins a l’annexió el 1659.
Extracte d'un discurs de Daniela Grau
Es pot llegir integre a :
http://catacciohistoria.blogspot.com/2010/05/parlament-de-daniela-grau-durant-els.html
4 comentaris:
Precisament de la dissortada historia de la galana i noble Elna, fa mes de dues setmanes que hi es, a Novahistoria.cat. (d'en Bilbeny).
Hi a al Mon, mes investigacions i assajos apart de dèria i mimetisme que teniu, amb i contra en Bilbeny.
Apart i exceptuant aquesta mania, persecutòria...
La vostra web es de les mes impressionants, brillants i variades que conec en llengua Catalana.
I em te captivat lo que ens expliqueu, de la Càbala.(algun dia ens tendríeu que explicar si aixo vos plau, lo del Catalanic, Qatalanit o Salonic) com també, els Nobles templers que tan be els reflectiu.
Salut.
Almogàver.cat
Ja deia jo, que per mes que llegia no entenia aquest article per si sol.
Esta be parlar d'Elna perque en parla en Bilbeny, pero una cosa es coneixer la historia i l'altre es legitimar genocidis, bombes atomiques, ciutats arrasades... "treure'n lliçons" en diu l'articulista.
almogàver lo dels Camps Catalaunics fins a Otger Cataló també ho tens aquí http://xpoferens.blogspot.com/2008/05/precatalunya-part-ii.html
I lo dels templers, aquí http://www.xpoferens.cat/16.html.
L'article d'Elna es un petit homenatge a la amiga Daniela Grau, el text es seu.
Seria molt interessant reproduir el texte d´en Ramon Muntaner per fer-ne la comparació objectiva. A mi em sembla que sou vosaltres els que feu tergiversacions...
Anem per parts: el Comtat del Rosselló no va ésser un "territori català" mai de la vida en el seu origen. Es tracta d´un antic comtat visigòtic independent que esdevindrà més tard carolingi, amb les seves lleis pròpies... A la mort del comte Gerard, Girard o Guisnard (com més us agradi) a final del segle XIIè, és el rei d´Aragó Alfons el Cast qui rep el comtat per manca d´un hereu masculí legítim del comte rossellonés.
Sembla dubtòs que aquest comtat independent haguès estat forçat a adoptar unes lleis imposades per Alfons el Cast, o potser això no va passar mai? Teniu a mà els documents que proven que les lleis de Barcelona foren imposades als rossellonesos a partir del segle XIIè? Perquè si això haguès estat així, no s´haurien respectat els drets històrics d´aquesta població, oi?
Un altra cosa que no es pot tergiversar: Jaume II no era català, era rei de Mallorca, comte del Rosselló i de Cerdanya i senyor de Montpellier per decissió del seu pare Jaume I, qui va ser a més Rei d´Aragó i Comte de Barcelona i senyor de València i Mallorca -per conquesta i genocidi, no oblidem això... però no de Catalunya... El nom "Catalunya" és completament anacrònic en aquest temps, i és per això que no es pot parlar d´unes "Constitucions de Catalunya" ni d´un Rosselló ni d´un poble "català". Ni d´uns reis catalans, ni molt menys.
D´altra banda, les relacions entre territoris a l´Edat Mitjana eren condicionades principlament pel vassallatge, no per una suposada "nacionalitat" inventada pels romàntics al segle XIX, ni tan sols per raons familiars; aquest és un bon exemple...
El Papa mai va donar als francesos "el vist-i-plau per apoderar-se de Catalunya", sino en tot cas per apoderar-se dels territoris del rei aragonès Pere III el Gran, germà de Jaume II, per una raó ben simple: Pere el Gran va apoderar-se de Sicília que abans era del francesos. I el Papa, que era amic dels francesos, va excomunicar el rei aragonès i declarar les seves possessions terres a conquerir...
Recordem que parlem del territoris aragonesos com objectiu militar, no de les possessions del rei de Mallorca a l´altra banda dels Pirineus, i que ja no pertanyien al rei d´Aragó...
Elna va ser, malhauradament, víctima inocent de l´expedició militar francesa que marxava a la invasió (per terra) dels territoris aragonesos -els de Pere III, no els de Jaume II, redordem una vegada més-, travessant els Pirineus, com moltes poblacions de fontera han estat víctimes d´exèrcits que lluiten amb exèrcits d´un altre territori.
Res a veure, doncs, amb la lluita del poble català.
Publica un comentari a l'entrada