EL CAP DE SANT JORDI

• J.B. Aufhauser (Miracula S. Georgii) afirmà que la llegenda de Sant Jordi com a matador del drac apareix per primer cop a l’art a la capella de Santa Bárbara de Soganli ( a la Capadòcia) en uns murals del 1006 ( o 1021).
• A començament del decenni del 1380, en que hom fundà l’Orde de Sant Jordi a Livàdia, a Grècia, el comte-rei Pere III de Catalunya-Aragó decretà que els seus membres, tots nobles, portessin un mantell blanc amb una creu vermella.
• Els catalans aconseguiren la relíquia del cap de Sant Jordi desprès de la batalla de Cefís, el 15 de marc de 1311, que hi era a l’església del castell de Livadia (situada al camí entre Tebes i Delfos), al cor del Ducat català d’Atenes.
• El cap de Sant Jordi es esmentat en més d’una vintena de documents catalans, provinents de la Cancelleria real, entre el 1354 i el 1409.
• El mes de maig de 1382, hom demanà a Pere III que establis un destacament de l’Orde al castell de Livàdia, fet que acceptà.
• Perduts els ducats grecs, el rei Joan I demanà al seu nebot Martí el Jove fes gestions per a comprar el cap a Bertranet Mota de Salahia, qui tenia el control de Livàdia, i volia vendre’l al rei Ricard II d’Anglaterra.
• El maig de 1395, un noble català anomenat Aliot de Caupena adquirí l’illa d’Egina, i també havia adquirit la testa de Sant Jordi, i el rei Marti I demanà al seu fill Martí el Jove procures la compra de la relíquia. El 27 de febrer, el rei Martí escriví a Aliot de Caupena demanant-li el cap. Insistí el rei en una nova carta a Aliot del 26 de juny on li assegurava una entusiàstica benvinguda a la Cort Catalana a “lo cap de mossèn Sant Jordi e les altres relíquies”.
• Alfons el Magnànim envià a Bernat de Vilamarí a l’illa Egina per aconseguir la relíquia, i Bernat aconseguí ( o cregué) emportar-se’l, però una tempesta va aparèixer nomes partir de Egina, i s’encomanaren a Sant Jordi i buscaren el cap a la nau però no el trobaren. Tornant a Egina, el cap tornava a ser al lloc que acostumava.
• Els Caupena conservaren l’illa d’Egina fins 1425 en mans catalanes, i fins 1451 protegits pels venecians. El 1451 a la mort d’en Antoni de Caupena sense hereus, segons el seu testament, l’illa passa a Venècia.
• El 20 d’agost de 1462 el Senat venecià ordenà portar la relíquia a Venècia, on hi es des de desembre de 1462 a l’església de San Giorgio Maggiore.
• Les pistes de la relíquia es perderen amb la invasió austríaca de 1851, i van ser retrobades per Kenneth M. Setton el maig de 1971 a San Giorgio Maggiore.

Retalls del llibre RECERCA I TROBALLA DEL CAP DE SANT JORDI

De Kenneth M. Setton (1974)