El Sant Calze va saldar un deute de guerra

Alfons el Magnànim el va deixar en dipòsit a la Catedral de València pels préstecs rebuts
Un estudi revela que el Sant Calze va arribar a la Catedral de València al segle XV de mans d'Alfons V el Magnànim com a pagament pels deutes que el monarca havia contret amb la jerarquia eclesiàstica en les seves campanyes militars. Així ho confirma la investigació de l'arxiver bibliotecari de la seu, Vicente Pons, publicada al darrer número de la revista "Catedral de València".
El treball, que ha estat presentat avui, aporta noves dades sobre l'arribada a València del Sant Calze l'any 1437, quan encara era propietat d'Alfons V El Magnànim. El monarca, davant la impossibilitat de retornar al capítol de la Catedral de València els 137.430 sous que aquest li havia prestat per a les seves campanyes, va lliurar tot el tresor de relíquies que tenia a la seu, entre elles el Sant Calze que, segons la tradició, va emprar Jesucrist en l'Últim Sopar, ha explicat Pons.
"El Sant Calze no va ser un regal de ningú, sinó un dipòsit del rei Alfons el Magnànim", que mantenia "un deute de cinc anys" que el va obligar a lliurar el seu tresor de relíquies a la Catedral de València, ha precisat. L'arxiver ha assegurat que l'antiguitat del Calze, demostrada a través de la tradició literària i arqueològica i la continuïtat històrica, "no es pot discutir".
A més, estudis arqueològics recopilats a la revista han demostrat que la copa d'àgata que figura a la part superior del Grial data del segle I, i que el Cànon Romà que els Papes utilitzaven a les catacumbes de Roma en els segles I i II ja feien menció expressa a "aquest mateix precari calze". Amb aquesta expressió s’al•ludia a la copa de l'Últim Sopar, i que arran de la persecució de l'emperador Valerià va ser traslladada a Osca i després a València.

L'empremta del calze
Fins ara es pensava que "l'empremta del pas del Calze per Roma" era la frase del Cànon Romà que fa referència a "Jesucrist prenent aquest calze gloriós", però fins al moment s'ignorava que aquestes paraules s'havien introduït al segle II per el Papa Alexandre I, ha precisat el president de la comissió diocesana de Patrimoni, Jaume Sancho.
D'altra banda, la revista recull fotografies de 1915 que mostren "com era l'exterior i l'interior del temple valencià, quan encara es conservava el retaule que presidia l'altar i el cor que dividia la nau central".  Les imatges van ser preses pel metge Francesc Xavier Prés, pertànyer al Centre Excursionista de Catalunya i són les instantànies "més detallades" del temple de principis del segle XX que es conserven a l'Arxiu. 
Finalment, la publicació religiosa inclou un reportatge sobre "la Veneciana", un llum fabricada fa més de 300 anys a Itàlia per a la Basílica de Sant Pere a Roma i que és avui la principal llum de la Catedral de València.
21 juliol 1910 - València - Efe