els neandertals van arribar al mateix nivell de desenvolupament cultural que l'home modern

Un equip científic demostra que els neandertals s'adornaven amb collarets i es maquillaven amb pigments

• Les restes trobades en dues coves confirmen que van arribar al mateix nivell de desenvolupament cultural que l'home modern
La capacitat intel·lectual dels neandertals a Europa era semblant a la dels primers homes moderns a l'Àfrica, segons un estudi que publicarà dilluns que ve la revista Proceedings of the National Academy of Sciences. Aquesta conclusió es basa en l'anàlisi de petxines marines i de pigments que els neandertals feien servir com a guarniments i maquillatge i que van ser trobats a la cova dels Aviones i la cova Antón, a la província espanyola de Múrcia.
Segons l'estudi en què van participar antropòlegs espanyols, portuguesos i francesos, l'anàlisi de les pigmentacions vermelles i grogues a les petxines suggereix que van ser usades com a cosmètics.

Els científics assenyalen que aquesta és la primera vegada que es reconeix en els neandertals la pràctica d'ornamentació del cos, que els arqueòlegs consideren com una conducta moderna i un pensament simbòlic característic dels éssers humans moderns.

Residus de pigmentació en coves murcianes
Segons ha explicat a Europa Press Josefina Zapata, de la Universitat de València i coautora del treball, "l'estudi aporta dades segures que, fa al voltant de 50.000 anys, el comportament i la cognició dels neandertals eren tan avançats com el de les poblacions modernes que llavors evolucionaven paral·lelament a l'Àfrica".

Una opinió ratificada per Joao Zilhao, professor del departament d'Antropologia i Arqueologia de la Universitat de Bristol, al Regne Unit, i director de la investigació.
Segons els científics, a les coves de Múrcia s'hi van trobar petxines del mol·lusc Spondylus gaederopus que contenien residus de pigmentació vermella feta amb lepidocrocita i barrejada amb hematita i pirita. Assenyalen que els elements que formen aquesta mena de pedres són negres i reflectants, cosa que suggereix que amb el seu ús es buscava un resultat cosmètic.



Incerteses aclarides

D'altra banda, a la cova dels Aviones s'hi van trobar concentracions d'un colorant groc, que probablement es va utilitzar en cuirs o altres materials peribles, i que estava constituït per natrojarosita, un mineral de ferro també utilitzat molt després com a cosmètic a l'Antic Egipte.

Segons els científics, ja s'havien descobert materials similars en llocs vinculats als neandertals, però es va creure que havien estat robats pels neandertals als homo sapiens moderns o constituïen una mena d'imitació.
Abans Zilhao i els seus col·legues ja havien assegurat que es tractava d'objectes neandertals genuïns que demostraven una evolució independent. Segons l'antropòleg, "les proves trobades als llocs de Múrcia eliminen els últims núvols d'incertesa que posaven en dubte la capacitat intel·lectual dels neandertals".

Zilhao va afegir que "quan es considera la naturalesa dels intercanvis culturals que es van produir entre neandertals i éssers humans moderns en el moment de contacte a Europea hem de reconèixer que tots dos havien portat a nivells d'evolució cultural idèntica".



Dades sobre flora extretes del carbó

"Són molt pocs els jaciments de neandertals que continguin restes del foc domèstic, ja que al ser un material biològic està sotmès a la degradació per diversos agents. En aquest sentit, cova Antón ofereix uns resultats originals", explica Ernestina Badal, de la Universitat de Múrcia i coautora amb Zapata del treball.

Badal, sota la direcció de Zilhao, va analitzar carbons de residus de focs domèstics que van fer els neandertals. "Els carbons són part del patrimoni cultural i biològic perquè s'hi pot obtenir una doble informació: ecològica, ja que amb la identificació botànica de cada carbó coneixem la flora local i cronològica per mitjà del radiocarboni", afegeix Badal.

Aquest mètode d'anàlisi s'ha seguit al jaciment de cova Antón i ha permès obtenir informacions molt valuoses. En aquesta cova s'hi ha identificat carbó de ginebres, de pins de muntanya i arbustos d'ecologia freda i seca. Una flora que indica unes condicions molt més fredes que les actuals a la regió. A Múrcia, tot i ser una de les zones més càlides d'Europa, s'hi detecta el rigor climàtic de l'últim cicle glacial.


Vuit investigadors espanyols
La gran novetat, afegeix Badal, ha estat comptar amb carbons de cronologies tan elevades, de fa entre 30.000 i 40.000 anys, i realitzar la seqüència d'anàlisi botànica i de radiocarboni. L'estudi ha permès així conèixer les pràctiques de recollida de llenya per al foc que feien els neandertals i observar la dinàmica de la vegetació a la regió de Múrcia i alhora els canvis climàtics durant l'últim cicle glacial.
En l'equip de Zilhao hi han participat fins a vuit investigadors espanyols de les universitats de Múrcia (María José Martínez-Sánchez, Carmen Pérez-Sirvent, Josefina Zapata) i València (Ernestina Badal-García, Sonia Murcia-Mascarós, Clodoaldo Roldán-García, Valentín Villaverde), així com Ricardo Montes-Bernárdez de la Fundació Estudis Murcians.


FONT: http://www.elperiodico.cat/