Descoberts els fonaments d'un temple romà en una església de Girona

Han aparegut una planta en forma de creu, un absis, tres naus i dues capelles laterals, així com diverses tombes dels segles VI i VII


Girona. Girona. (EFE).- Un antiguo templo de época romana , con planta en forma de cruz, ábside, tres naves y dos capillas laterales, así como varias tumbas de los siglos VI y VII, han aparecido tras las primeras excavaciones realizadas en el presbiterio de la iglesia de Sant Feliu de Girona . (EFE) .- Un antic temple d'època romana, amb planta en forma de creu, absis, tres naus i dues capelles laterals, així com diverses tombes dels segles VI i VII, han aparegut després de les primeres excavacions realitzades en el presbiteri de l'església de Sant Feliu de Girona.


Aquesta intervenció s'emmarca en el projecte europeu "Sopra i sotto. La Città Euopea", del programa CULTURA, en el qual participen l'Ajuntament de Brindisi (Itàlia) com a organitzador principal, amb la participació com a socis de l'École Nationale Superior d ' Architettura de Toulouse (França), la Universitat i l'Ajuntament de Girona.
Els treballs, que han durat tres setmanes, han permès descobrir també diverses tombes cristianes i una romana que, segons els experts, podrien pertànyer a alguns bisbes o persones destacades de la época.Según ha explicat l'arqueòleg i responsable de les excavacions, el catedràtic Josep Maria Nolla, no han aparegut restes humanes, el que indicaria que, posteriorment, els cossos van ser traslladats a un altre lloc.


"Han aparegut una sèrie de tombes en bateria, bastant ben conservades, algunes d'elles molt antigues i que no presentaven ni un sol fragment humà", ha detallat Nolla.El expert ha subratllat que es van trobar "uns claus en fusta i, per tant, hi havia hagut algú enterrat dins d'un taüt però, quan van desmantellar l'església antiga per fer la nova, van haver de recollir totes aquestes restes òssies i enterrar en un altre lloc ".


 El catedràtic ha explicat que la tomba del sant que va portar el cristianisme a Girona, Sant Feliu, mort l'any 304, "ni ha aparegut ni apareixerà mai, però la planta de l'edifici és única". "Hauríem una església amb un absis dins del qual van situar per força la tomba inicial del sant, de la qual no queda res (...), però tenim evidències, indicis suficients per saber que era així ", ha indicat.

 El projecte europeu a què s'ha acollit Girona es centra en la recerca de solucions a alguns dels problemes que tenen les ciutats de dimensions mitjanes per conèixer el seu passat històric i urbanístic quan l'explotació dels jaciments arqueològics d'interès es troba enmig d'un teixit urbà.

Agència EFE

Trobat un sarcòfag clau per revelar la caiguda de la cultura maia

El taüt va ser trobat a la selva del sud estat de Chiapas i aporta nous elements sobre el col lapse de l'antiga civilització
Arqueòlegs mexicans van descobrir un sarcòfag de pedra amb antiguitat de més de mil anys a l'acròpoli maia de Tonino a la selva del sud estat de Chiapas, que podria aclarir el misteri de la caiguda de la cultura maia, han informat avui fonts oficials.
El especialista Juan Yadeun, responsable del sitio arqueológico ubicado en el municipio de Ocosingo, explicó que este ataúd de piedra mide 2 metros de largo por 70 centímetros de ancho y 60 centímetros de profundidad, y es comparado por su importancia con el de la "Reina Roja" en Palenque (Chiapas), descubierto en 1994. L'especialista Joan Yadeun, responsable del lloc arqueològic situat al municipi de Ocosingo, va explicar que aquest taüt de pedra fa 2 metres de llarg per 70 centímetres d'ample i 60 centímetres de profunditat, i és comparat per la seva importància amb el de la "Reina Roja "a Palenque (Chiapas), descobert el 1994.

L'arqueòleg va dir que aquest objecte correspon al període de 840-900 després de Crist, època en què es registra la darrera inscripció maia i comencen les influències tolteques entre 903-910 després de Crist.  "A 840 després de Crist hi va haver una transformació molt important en les ciutats maies, va deixar d'haver representacions escultòriques i inscripcions, el que s'ha interpretat com un abandonament massiu dels assentaments", va afirmar Yadeun.
L'expert va assegurar que el sarcòfag "aportés nous elements sobre el col lapse de l'antiga civilització maia, saber amb precisió qui van ser els causants del declivi, si va ser gent local influenciada per grups de l'Altiplà, vinguda directament d'aquesta part de Mesoamèrica o del que avui és Tabasco (sud-est de Mèxic) ".
Al seu interior es troba una olla i un crani amb empremtes de deformació i fracturat en diverses parts, així com ossos llargs disposats en forma de creu, pel que sembla d' "un personatge d'alta jerarquia, probablement una dona o un menor".
Dins de la cripta es va trobar també una olla globular amb tapa amb ossos que van ser bullits i fragmentats, col.locats fa uns 500 anys per indígenes Tzeltales que es van assentar a la zona van recuperar els edificis i van obrir les tombes per extreure els objectes al mateix temps que posaven noves ofrenes.
L'especialista va recordar entre les diverses explicacions teòriques, la civilització maia va desaparèixer després de l'arribada de pobles tolteques de l'altiplà central a la regió.  "Es tractava de grups de caràcter corporatiu, exèrcits grans, que potser procedien de l'àrea de Puebla-Tlaxcala (centre de Mèxic), la Costa del Golf (est) i Oaxaca (sud), lligats al mateix temps a Tula", va indicar.
Yadeun va dir que en 840 després de Crist va ocórrer una transformació molt important en les ciutats maies, el que va suposar que "per a aquests temps, al Mèxic Antic s'estava suscitant una revolució, en caure les dinasties i assumir el poder grups de guerrers".
Tonino és una de les Acròpolis més grans del món i va ser entre l'any 688 al 708 amb el seu governant Chaak Bak Nal, "l'imperi militar més gran de la història maia fins abans de la de l'arribada dels asteques". Aquest lloc, tancat al públic i descobert fa 4 anys, compta amb un mural que ha estat restaurat i conté la història de l'edificació que forma part d'un complex de 320 metres de base i 63 metres d'alt considerant una de les piràmides "més grans de Mèxic i el món ".

FONT AGÈNCIA EFE
http://www.lavanguardia.es/cultura/noticias/20100128/53880156036/hallado-un-sarcofago-clave-para-revelar-la-caida-de-la-cultura-maya.html

els neandertals van arribar al mateix nivell de desenvolupament cultural que l'home modern

Un equip científic demostra que els neandertals s'adornaven amb collarets i es maquillaven amb pigments

• Les restes trobades en dues coves confirmen que van arribar al mateix nivell de desenvolupament cultural que l'home modern
La capacitat intel·lectual dels neandertals a Europa era semblant a la dels primers homes moderns a l'Àfrica, segons un estudi que publicarà dilluns que ve la revista Proceedings of the National Academy of Sciences. Aquesta conclusió es basa en l'anàlisi de petxines marines i de pigments que els neandertals feien servir com a guarniments i maquillatge i que van ser trobats a la cova dels Aviones i la cova Antón, a la província espanyola de Múrcia.
Segons l'estudi en què van participar antropòlegs espanyols, portuguesos i francesos, l'anàlisi de les pigmentacions vermelles i grogues a les petxines suggereix que van ser usades com a cosmètics.

Els científics assenyalen que aquesta és la primera vegada que es reconeix en els neandertals la pràctica d'ornamentació del cos, que els arqueòlegs consideren com una conducta moderna i un pensament simbòlic característic dels éssers humans moderns.

Residus de pigmentació en coves murcianes
Segons ha explicat a Europa Press Josefina Zapata, de la Universitat de València i coautora del treball, "l'estudi aporta dades segures que, fa al voltant de 50.000 anys, el comportament i la cognició dels neandertals eren tan avançats com el de les poblacions modernes que llavors evolucionaven paral·lelament a l'Àfrica".

Una opinió ratificada per Joao Zilhao, professor del departament d'Antropologia i Arqueologia de la Universitat de Bristol, al Regne Unit, i director de la investigació.
Segons els científics, a les coves de Múrcia s'hi van trobar petxines del mol·lusc Spondylus gaederopus que contenien residus de pigmentació vermella feta amb lepidocrocita i barrejada amb hematita i pirita. Assenyalen que els elements que formen aquesta mena de pedres són negres i reflectants, cosa que suggereix que amb el seu ús es buscava un resultat cosmètic.



Incerteses aclarides

D'altra banda, a la cova dels Aviones s'hi van trobar concentracions d'un colorant groc, que probablement es va utilitzar en cuirs o altres materials peribles, i que estava constituït per natrojarosita, un mineral de ferro també utilitzat molt després com a cosmètic a l'Antic Egipte.

Segons els científics, ja s'havien descobert materials similars en llocs vinculats als neandertals, però es va creure que havien estat robats pels neandertals als homo sapiens moderns o constituïen una mena d'imitació.
Abans Zilhao i els seus col·legues ja havien assegurat que es tractava d'objectes neandertals genuïns que demostraven una evolució independent. Segons l'antropòleg, "les proves trobades als llocs de Múrcia eliminen els últims núvols d'incertesa que posaven en dubte la capacitat intel·lectual dels neandertals".

Zilhao va afegir que "quan es considera la naturalesa dels intercanvis culturals que es van produir entre neandertals i éssers humans moderns en el moment de contacte a Europea hem de reconèixer que tots dos havien portat a nivells d'evolució cultural idèntica".



Dades sobre flora extretes del carbó

"Són molt pocs els jaciments de neandertals que continguin restes del foc domèstic, ja que al ser un material biològic està sotmès a la degradació per diversos agents. En aquest sentit, cova Antón ofereix uns resultats originals", explica Ernestina Badal, de la Universitat de Múrcia i coautora amb Zapata del treball.

Badal, sota la direcció de Zilhao, va analitzar carbons de residus de focs domèstics que van fer els neandertals. "Els carbons són part del patrimoni cultural i biològic perquè s'hi pot obtenir una doble informació: ecològica, ja que amb la identificació botànica de cada carbó coneixem la flora local i cronològica per mitjà del radiocarboni", afegeix Badal.

Aquest mètode d'anàlisi s'ha seguit al jaciment de cova Antón i ha permès obtenir informacions molt valuoses. En aquesta cova s'hi ha identificat carbó de ginebres, de pins de muntanya i arbustos d'ecologia freda i seca. Una flora que indica unes condicions molt més fredes que les actuals a la regió. A Múrcia, tot i ser una de les zones més càlides d'Europa, s'hi detecta el rigor climàtic de l'últim cicle glacial.


Vuit investigadors espanyols
La gran novetat, afegeix Badal, ha estat comptar amb carbons de cronologies tan elevades, de fa entre 30.000 i 40.000 anys, i realitzar la seqüència d'anàlisi botànica i de radiocarboni. L'estudi ha permès així conèixer les pràctiques de recollida de llenya per al foc que feien els neandertals i observar la dinàmica de la vegetació a la regió de Múrcia i alhora els canvis climàtics durant l'últim cicle glacial.
En l'equip de Zilhao hi han participat fins a vuit investigadors espanyols de les universitats de Múrcia (María José Martínez-Sánchez, Carmen Pérez-Sirvent, Josefina Zapata) i València (Ernestina Badal-García, Sonia Murcia-Mascarós, Clodoaldo Roldán-García, Valentín Villaverde), així com Ricardo Montes-Bernárdez de la Fundació Estudis Murcians.


FONT: http://www.elperiodico.cat/

Trobats sota Jerusalem els carrers d'Herodes pels que Jesús va transitar

Els arqueòlegs han aconseguit arribar a terra original de la muntanya Mòria, on Abraham va preparar el sacrifici del seu fill Isaac i que va comprar el rei David per construir un temple que aixecaria el seu fill Salomó fa uns 3.000 anys

Els musulmans, que neguen el Temple, no deixen investigar a la plaça de les mesquites
El Temple va substituir el Tabernacle que guardava les Taules de la Llei o l'Arca
 
El Mur de les Lamentacions, un dels llocs sagrats, emblemàtics, i per tant més fotografiats de Jerusalem, és el fragment visible d'un dels grans secrets arqueològiques que guarda la ciutat santa per excel.lència.
 
El Mur, espai central de pregària del judaisme, testimoni present del bíblic Temple de Salomó, emergeix com un iceberg la part subterrània és un impressionant jaciment històric en què treballa sense descans la millor arqueologia internacional.
 
Sota els peus dels visitants de la plaça del Mur i dels seus carrerons adjacents, a més de 20 metres sota terra, discorren altres carrers per les quals un dia transitar Jesús de Natzaret. És un altre món.  Un univers secret que dia a dia sorprèn fins i tot als propis excavadors i que tanca el colossal i no obstant això desconegut Mur occidental del Temple.


Els arqueòlegs, treballant en el subsòl de Jerusalem a la llum d'unes làmpades que suggereixen una fantàstica escena de pel lícula d'aventures, han aconseguit arribar a terra original de la muntanya Mòria, on Abraham va preparar el sacrifici del seu fill Isaac i que va comprar el rei David per construir un temple que aixecaria el seu fill Salomó fa 3.000 anys aproximadament.  I, uns metres per sobre d'aquest sòl original, han trobat els carrers d'Herodes.

El Mur de les Lamentacions atreu anualment a milers de persones, moltes a la recerca d'una experiència espiritual, gairebé sobrenatural.  Entre els visitants es troben turistes de tot el planeta, religiosos de tot tipus i també dos grups humans molt especials: els visitants que més tard es veuran afectats per la síndrome de Jerusalem i els arqueòlegs.
La síndrome de Jerusalem és una psicosi que afecta a certs individus que visiten la ciutat i segons la qual el que la pateix s'identifica amb un personatge de l'Antic o del Nou Testament. Per sort, no és greu. Té cura.. No obstant això, la passió i dedicació d'aquells que treballen com a arqueòlegs en el Mur de les Lamentacions no sembla tenir-la. És més, la dedicació és plena, 24 hores al dia. Aquest segon síndrome de Jerusalem, la passió per l'arqueologia, es va apoderar de Avi Salomon, arqueòleg en cap de les excavacions en el Mur, a la zona que en anglès es coneix com Western wall, mur occidental. "Excavar aquí és una tasca que no té fi, tan sols depèn del pressupost", va assegurar a La Vanguardia el professor Avi Salomon. I sap bé del que parla.

Lloc sagrat per jueus i musulmans per la seva situació geogràfica, el Mur de les Lamentacions que coneixem i que es pot veure avui en dia és de fet "només part del mur occidental, una de les quatre muralles que protegien l'anomenat Segon Temple, construït sota mandat del rei Herodes, una mica més de dos mil anys enrere ", explica Salomon. 
Va ser l'any 70 de l'era cristiana quan els romans es van encarregar de destruir-lo, no així la part inferior dels murs, que segueix en peu. Aquestes muralles van ser restaurades ja en el segle VII pels musulmans, tot i que en l'actualitat només són visibles a penes unes desenes de metres de la part occidental. Es tracta de la part sud del mur occidental que protegia el temple, un temple maleït que sempre ha patit destrucció. I és que temple i muralla han estat, al llarg de la història, testimonis de batalles, guerres i de sang, molta sang. És pur Antic Testament. Per això per al judaisme el Temple de Jerusalem va ser el santuari del poble d'Israel que va substituir el Tabernacle que guardava les Taules de la Llei de Déu, la vara d'Aaron i un pa de mannà dins de l'Arca de l'Aliança. I després el Temple, va ser aixecat i destruït, novament erigit i ensorrat mentre, paral.lelament, el seu mur ha estat objecte de lluites i desitjos per posseir-lo, causant de la divisió entre dos móns, de dues maneres d'entendre la vida. I és que el mur és molt més del que s'observa a simple vista.

De fet la muntanya on hi havia el Temple ara troba la magnífica Cúpula de la Roca i la mesquita d'Al Aqsa, sagrades per als musulmans que neguen la major, és a dir, la mera existència del Temple de Salomó.

Explica Avi Salomon que "el primer que va iniciar les excavacions a la zona del mur va ser un jove anglès de només 27 anys, Charles Warren, entre els anys 1867 i 1871. La seva finalitat era excavar a la muntanya del temple, però no va rebre permís (musulmà) ".Amb el transcurs dels anys res ha canviat en aquest sentit. Ningú ha rebut l'autorització àrab per excavar a la zona de les actuals mesquites. Únicament és possible en els voltants, que és on han aparegut carrers del temps d'Herodes.  "El més interessant és que els àrabs neguen l'existència del temple i jo els dic: excavem i vegem. I diuen: no. Crec que si es neguen és que tenen alguna cosa a amagar", dedueix Salomon, que, tot i ser una persona religiosa , s'autodefineix per sobre de tot com un home de ciència.


Charles Warren, juntament amb un altre britànic, Charles Wilson, va deixar constància del seu treball en textos i il lustracions que avui dia segueixen utilitzant els arqueòlegs. "Després d'aquests primers anys gairebé ningú es va interessar per aquest lloc. Però en 1967, després de la guerra dels Sis Dies, va canviar", argumenta l'arqueòleg cap.
Després d'aquell conflicte, Israel annexionar Jerusalem i l'objectiu va passar a ser aleshores descobrir el Mur en tota la seva extensió cap al nord, aproximadament mig quilòmetre de construcció.


"El que passa és que amb cada pedra que s'aixeca surten a la llum anys d'història i aquest objectiu inicial es va transformant en anar trobant altra multitud d'antics estances, arcades, ponts. Per això vam decidir obrir al públic els treballs d'excavació. El nostre objectiu ara és arribar a deixar al descobert tot el nivell de l'època del segon temple. Amb aquesta finalitat treballem ", explica l'arqueòleg Avi Salomon.

Per a valorar correctament l'impacte emocional que suposen aquestes excavacions cal saber que per al judaisme tot té els seus orígens a la muntanya Moria. Allà és on es situa, d'acord amb la tradició i història jueva, la Pedra Fundacional i l'inici del món. És en l'esmentada muntanya on, 3.000 anys enrere, el rei Salomó, seguint els passos del seu pare David, s'erigeix el primer temple com una llar per a Déu. "Històricament aquest primer temple és gairebé una incògnita, en tant que "pràcticament no tenim informació del mateix en l'actualitat", explica Michael, guia de les excavacions.


El que sí se sap és que el temple va ser destruït pel poble babilònic 400 anys més tard, després d'això Herodes va començar la seva gran projecte: elevar un segon temple, notablement més ostentós i ambiciós. Per a això va anivellar la muntanya, aconseguint gràcies a 10.000 treballadors al llarg de 10 anys i va construir les quatre muralles (entre elles el mur occidental) com murs de contenció. Les restes d'aquests són el que avui poden visitar a la vessant oest. Caracteritza l'arquitectura d'Herodes el fet que cada fila de roques estava situada uns dos centímetres enrere que la inferior, amb la finalitat d'obtenir una sensació vertiginosa al alçar la vista.

Ara, a l'esplanada on suposadament va existir el germen i la pedra fundacional, s'alcen dos importants edificacions musulmanes: la mesquita d'Al Aqsa i la cúpula de la Roca, ambdues del segle VII. Als arqueòlegs els fascinaría tenir la possibilitat de conèixer què rau sota elles. Però aquesta ja és una altra complexa història. "Amb cada pedra que s'aixeca surten a la llum anys d'història"


E. MARTÍN DE POZUELO / MIA MEN STILMAN

Jerusalem
www.lavanguardia.es

L'EIXAMPLE, UN DISSENY ROMÀ ?

Els últims estudis redibuixen el paisatge urbà de l’antiga Bàrcino

• Un equip de la URV sosté que la façana de mar tenia termes en comptes d’un ‘castellum’. Els experts defineixen una urbs amb suburbis extramurs i monuments desproporcionats.

Una ciutat tancada en unes potents muralles, aixecada enmig d’un pla agrícola i amb una fortificació (castellum) sobresortint de cara al mar. Aquesta és la imatge simplificada de la Bàrcino romana que es pot veure a les làmines divulgatives que aviat quedaran obsoletes.
L’11è Congrés d’Història de Barcelona, que se celebra aquesta setmana, ha posat en comú les noves aportacions acadèmiques que estan redibuixant la imatge de la colònia fundada sota August i que el director del Museu d’Història de Barcelona, Joan Roca, està disposat a començar a divulgar: un centre amb una muralla cívica simbòlica, amb espais públics exagerats per l’escala de la ciutat, uns suburbis extramurs tan extensos com el mateix recinte emmurallat i un ager que arribaria fins a Martorell travessat per camins i dividit en parcel·les agrícoles regulars (una aportació recent de J. M. Palet) que organitzarien el territori fins al punt de deixar empremta en el paisatge i prefigurar el futur Pla Cerdà.



Ricardo Mar, investigador del Seminari de Topografia Antiga (Universitat Rovira i Virgili / Institut Català d’Arqueologia Clàssica) ha presentat en el congrés organitzat per l’Arxiu Històric de la Ciutat les aportacions més vistoses, a partir del treball de modelat de la ciutat que ha iniciat el seu equip. Sobretot, la reconstrucció hipotètica de la monumental porta de mar, a l’actual carrer Regomir, i de les dues illes que se situarien darrere el temple d’August, així com la reinterpretació del presumpte castellum, que passaria a ser unes respectables termes públiques del suburbi marítim adossat a les muralles al segle I, amb façana al camí d’accés a la ciutat des del port. La muralla només les englobaria al segle IV, i formaria part d’aquest segon cinturó la torre trobada el 2004 a Regomir, que havia fet pensar en una estranya disposició en angle del portal principal de Bàrcino.

 OSTENTACIÓ COLONIAL
Les hipòtesis del seminari de Mar no només tenen efectes plàstics. Deixen encara més clar, assegura, que «l’equipament públic és desproporcionat, correspondria a una ciutat de 40 hectàrees, no de 10. Podria explicar-se pels objectius de representativitat i imatge pública d’una elit de terratinents pròspera pel seu principal recurs, l’exportació del vi laietà». I orgullosa de la seva condició de colònia, compartida només a la regió amb Tàrraco.
«S’està començant a definir un projecte teòric de com seria la fundació de la ciutat», opina sobre els debats del congrés l’arqueòleg del Museu d’Història de Barcelona Ferran Puig. I aquesta seria més regular en el seu origen del que es creia. I el seu desenvolupament, molt més dinàmic.


Una altra nova aportació al congrés ha estat la d’Eduard Riu-Barrera, del servei de Patrimoni de la Generalitat, que ha ofert una altra interpretació de la construcció d’una potent muralla al segle IV. Aquesta no seria l’expressió d’una Barcelona amb iniciativa, autònoma i potent, disposada a sobreviure a les invasions bàrbares, sinó la imposició del poder imperial que va arrasar suburbis i monuments funeraris de les grans famílies –una cosa així com l’edificació de la Ciutadella– al fortificar la regió que controlaven el pas dels Pirineus.


Les muralles en què es va tancar Bàrcino la van ajudar a sobreviure a la dislocació de l’imperi, a diferència de Tarragona: però el motiu principal seria sobretot la seva escala local, més adaptada a uns temps en què les capitals provincials ja no tenien sentit.


En l’origen d’aquesta nova imatge de la ciutat també hi ha d’entrar en joc el nucli comercial situat a Montjuïc, al port obert a l’estuari (avui delta) del Llobregat: un possible nucli d’origen iber, actiu durant la República i al qual probablement li correspondria el topònim de Barkeno que després es transmetria a la colònia Bàrcino fundada sota August a l’altre costat de Montjuïc. Una comunicació de David Asensio, Xabier Cela, Carme i Maria Teresa Miró i Emili Revilla ha destacat el paper de Barkeno com a centre comercial de l’eix del Llobregat, a la frontera entre laietans i cesetans, encara en la primera fase de la romanització.

ERNEST ALÓS
BARCELONA
www.elperiodico.cat
3/12/2009