L'ESCUT D'ARMES D'EN FERRAN COLOM ENRIQUEZ

Al web de la Societat Catalana de Genealogia, Heràldica, Sigil.lografia, Vexil.lologia i Nobiliària  
(http://www.scgenealogia.org/index.htm) podem llegir:
És molt estesa la creença que tothom que porta un mateix cognom pertany a una mateixa família o llinatge. Aquesta opinió generalitzada no té, però, cap fonament. Pel que fa a l'heràldica, la cosa és semblant. L'adquisició d'un escut d'armes és un fet referible a una sola persona. Aquesta i els seus descendents - homes i dones - per línia masculina són els únics, en principi, que poden emprar-lo. Per aquesta raó diem els heraldistes que no hi ha escuts de cognoms sinó escuts de llinatges o de famílies.

Per tant:

• No existeixen escuts de "cognoms".
• Els escuts pertanyen a llinatges, gairebé sempre nobles, la qual cosa explica que siguin més aviat pocs.
• No tothom té escut d'armes. La majoria de llinatges no en tenen ni n'han tingut mai.
• Fins i tot pot passar que dins d'un mateix llinatge, una part de la família sigui noble (els descendents d'una persona ennoblida) i una altra no.
• No es pot utilitzar l'escut d'un altre. Fins no fa gaires això era un delicte comparable a l'ús d'una identitat aliena. Ara, demostra més aviat puerilitat i un interès superficial per la història de la nostra família, per la nostra identitat: quelcom imperdonable, en especial per a les persones cultes.

 Be dons, mirem ara l’escut que dibuixà en Ferran Colom, fill de l’Almirall al seu testament.

Es conegut que en Colom tenia escut propi, concretament coneixem de l’existència de tres diferents, el d’abans del ·"soliades llevar" per deducció, el del decret reial, i l’ampliat per Dídac Colom a la portada del Llibre dels Privilegis dipositat al Museu del Mar de Gènova. Està datat entre el 5 de gener i el 14 de març de 1502.

En que s’assemblen? Be vist així en blanc i negre molts han vist 3 quarters copiats del escut del pare (induïts sens dubte pel lema exterior), però si observem la forma del llençol inferior, això no ve d’en Colom sinó dels Enriquez.

Però no havíem quedat que la mare d’en Ferran era una pobreta noia de Còrdova?, per tant sense cap dret a escut. Com es dons que aquesta pobreta noia te les armes dels Almiralls de Castella.

  

Teniu algun dubte? Dons torneu a rellegir el text inicial, i continuem:


Beatriu Enriquez de Aranas, era, segons els historiadors, filla de Pedro de Torquemada i Ana Nuñez de Aranas. Quedà orfe molt petita i residia amb la seva tia Mayor Enriquez a Santa Maria de Trasierra (Granada). (ref Rafael Ramírez de Arellano, Datos nuevos referentes a Beatriz Enríquez de Arana y los Aranas de Córdoba). Tingué el fill d'en Colom, Ferran, el 15 d'agost de 1488 a Còrdova. El 24 de maig de 1493 l'Almirall ordena al seu fill Diego que li passi una pensió de 10000 morabatins l'any.


En el testament de Cristòfor Colom aquest reclama al seu hereu Diego que no descuidi a Beatriu, "'per a que pugui viure com a persona amb la que tinc tant càrrec. I això es faci per descàrrec de la meva consciencia, perquè això pesa molt per la meva anima. La raó d’això no es lícit d'escriure-ho ací..." (extret de wikipedia, font molt fiable, perquè que jo mateix ho he redactat )


Veiem ara els escuts Torquemada i Arana:

  

                            Escut Torquemada                             Escut Arana

Res a veure, excepte la bola del mon de la que parlarem mes tard.
Això el que certifica es que la mare d’Hernando no era Torquemada ni Arana, sinó Enriquez, perquè els escuts no s’hereten de la tia materna.



Així dons l’escut d’en Ferran Colom es compost de : forma, castell i lleó Enriquez, unes illes en un llençol que representen el Virregnat del seu pare (sense afegir la Terra Ferma que Dídac afegeix el 1502), i una bola del món coronada amb una creu.
Aquesta bola del mon l’hem trobat a dos llocs. La trobem al cap de l’escut Torquemada vist mes amunt, i la trobem exactament en l'escut de Mont-ràs d’Empordà.

Escut de Mont-ràs

Hi ha qui ha volgut veure en el Terrarubra amb que suposadament Bartomeu Colom va signar un mapamundi fet a Anglaterra per a Enric VIII, citat per Ferran a la seva Historiae però mai vist, la traducció llatina del cognom català Montrós, pero l'escut d'armes dels Mont-ros es una muntanya coronada amb una rosa (http://www.armoria.info/libro_de_armoria/MONTROS.html)

Però que també estigui al escut Torquemada ens deixa en dubte. Haurem de continuar cercant. El que la Beatriu Enriquez fos una Enriquez no demostra ni que fos filla de l'Almirall de Castella ni que fos germana de la reina Joana d'Aragó, donat que els Enriquez eren molt prolífics. Nomès demostra que descendia del primer Enriquez, l'infant Fadrique de Castella.

Miquel Manubens



Hi han varis mes, pero no he volgut allargar el post:


http://ca.wikipedia.org/wiki/Albat%C3%A0rrec Albatàrrec (Segrià)

http://ca.wikipedia.org/wiki/Montoliu_de_Lleida Montoliu de Lleida (Segrià)

http://ca.wikipedia.org/wiki/Golm%C3%A9s Golmés (Pla d'Urgell)

http://ca.wikipedia.org/wiki/Granyanella Granyanella (Segarra)

http://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Salvador_de_Guardiola Sant Salvador de Guardiola (Bages)

http://ca.wikipedia.org/wiki/Monistrol_de_Montserrat Monistrol de Montserrat (Bages)

http://ca.wikipedia.org/wiki/Montmajor Montmajor (Berguedà)

http://ca.wikipedia.org/wiki/Poliny%C3%A0 Polinyà del Vallès (Vallès Occidental)

El món, a part del seu significat de poder imperial o reial, és l'atribut que representa el Crist Salvador, i com a tal figura en els escuts de municipis que tenen Sant Salvador com a patró