A la recerca de l'exèrcit perdut

Arqueòlegs italians afirmen haver trobat les tropes de Cambises II sepultades al Sàhara fa 25 segles - Egipte denuncia que l'equip no té permisos

Ni arques perdudes, ni tombes de faraons, ni ciutats submergides, ni exèrcits de terracota. L'espectacle arqueològic de l'antiguitat, que potser jeu en algun lloc del gran desert d'Egipte, és un exèrcit de veritat, compost segons diverses fonts per 50.000 homes, enterrat sencer fa 25 segles per una tempesta de sorra que es va empassar -soldats, camells, cavalls, armes, estendards i pertrets- sense deixar ni rastre. Era l'exèrcit enviat al 525 abans de Crist pel rei persa Cambises II-els perses dominaven en aquell temps Egipte-per sotmetre els amonis, els habitants del remot oasi de Siwa, seu d'un dels més cèlebres oracles del món antic (el qual dos segles després designaria a Alexandre el gran fill del déu Amón i legitimaria les seves conquestes). L'expedició punitiva persa mai va arribar i ningú va tornar

Des de la misteriosa desaparició de l'enorme tropa, testimoniada per l'historiador Heròdot (encara que alguns estudiosos consideren l'assumpte una llegenda), han estat nombrosos els intents d'exploradors-entre ells el comte Almásy, el romàntic protagonista d'El pacient anglès-, aventurers i arqueòlegs per trobar aquest exèrcit perdut.  Trobar-lo, amb el inimaginablement ric tresor de les seves pertinences, ja que pot suposar que van quedar enterrats tots al lloc, constituiria un dels descobriments més sensacionals de la història.

Aquests dies, un polèmic equip científic italià, encapçalat pels germans bessons Angelo i Alfredo Castiglioni, ha aixecat una gran polseguera-i valgui la imatge- a l'anunciar el descobriment del que consideren són restes de l'exèrcit de Cambises.  Aquests troballes, que consisteixen, segons els descobridors, en un assortiment d'objectes petites puntes de fletxa, una daga de bronze, un braçalet d'argent, un pendent-però de incontestable factura aquemènida (la dinastia persa a la qual pertanyia Cambises), han estat realitzats, sostenen, en diferents campanyes al llarg de 13 anys d'intensa recerca.
Els Castiglioni i el seu equip, del qual forma part el controvertit geòleg egipci Ali Barakat, opinen que l'exèrcit, que segons Heròdot (Història, III) va partir de Tebes, no va seguir l'itinerari lògic, prenent la ruta dels oasis i cap al nord directament, sinó que, per sorprendre els amonis, es va internar profundament a l'oest fins a l'altiplà del Gilf Kebir per només llavors ascendir i eventualment enterrar-se, com tothom suposa, en algun lloc del Gran Mar de Sorra, l'impressionant desert en el vora septentrional està Siwa. Part del material trobat estaria en un refugi natural en què els soldats haurien tractat de protegir-se de la tempesta de sorra.


Els investigadors asseguren haver trobat també en el que creuen ser la ruta de l'exèrcit acumulacions de vasos que han pogut datar per termoluminiscència cap al 500 a de  C.  També, gràcies a velles històries beduïnes, han donat amb un "vall d'ossos", sembrat de nombrosos esquelets blanquejats pel sol, entre els que haurien aparegut puntes de fletxes perses i un arnès de cavall.

Tot el relat, del qual han donat bon compte, entre altres, mitjans italians i el canal Discovery, fa arquejar les celles.  El poderós Zahi Hawass, cap de l'arqueologia egípcia i recentment nomenat viceministre de Cultura, ha qualificat la troballa de "infundat i enganyosa", posant en dubte la professionalitat dels bessons i anunciant que aquests no tenen permís d'excavació.  A part de lo lleig i sospitós que és que els italians hagin estat treballant sense les autoritzacions necessàries, tot convida a ser molt cauts amb l'assumpte. L'egipci Barakat hauria trobat els objectes ja el 1996 a Wadi Mastour (la Vall Ocult), prop de l'oasi de Bahrain, en el curs d'una expedició geològica que buscava meteorits.

Els indicis són molt pocs, qüestionables, i la troballa de material persa -si aquest és realment el cas-no prova per si sol la seva pertinença a l'exèrcit perdut: els perses van dominar Egipte més d'un segle i van realitzar diferents expedicions cap a l'oest. Els ossos poden atribuir-se a qualsevol tragèdia més o menys recent, com la repressió italiana dels senoussi als anys 30 que va empènyer a poblacions senceres a morir de set al desert.  Això sense comptar que Heròdot no és una font molt fiable. El fet que un exèrcit persa sencer es perdés és estrany: les tropes de Cambises tenien experiència en el medi ja que havien arribat a Egipte travessant els deserts àrabs i comptaven amb contingents de pobles nòmades.  Potser els guies, potser garamants, no eren molt fiables o els van enganyar -Cambises no era molt popular: ultratjà la mòmia de Amasis i apunyalà amb la seva pròpia mà al sagrat bou Apis-.  Tampoc s'entén que l'exèrcit no partís des del Delta atès que l'accés a Siwa des d'allà és molt més segur.


El gran saharista Theodore Monod esmenta una caravana de 2.000 persones enterrada al complet al desert el 1805.  Sens dubte, el Gran Mar de Sorra és perillosíssim i en ell el qibli, el temible vent calent del sud, pot bufar sense misericòrdia durant dies.  Heròdot escriu: "Un vent del sud molt violent es va desencadenar sobre els perses mentre prenien el dinar i arrossegant remolins de sorra els sepultà". El Almásy real, que tota la seva vida va estar obsessionat amb la recerca de l'exèrcit de Cambises (de fet, per això es va allistar a l'Afrika Korps de Rommel i no per arribar fins a la fictícia Katherine Clifton d'El pacient anglès), va estar a punt de dinyar-la en aquell oceà de dunes de 600 quilòmetres de llarg a l'abril de 1935 amb el seu col.lega Von der Esch, tres sudanesos i dos cotxes; els castigà un qibli inusual de ¡ nou dies !, però va aconseguir arribar a Siwa. "Qui sap en quin punt ens hem obert pas sobre la tomba de sorra de l'exèrcit persa?", Va escriure.


No és el primer cop que es troben restes que poguessin estar relacionats amb la infausta tropa de Cambises (a la que hi ha dedicat una emocionant novel.la Paul Sussman): el 2000 un equip geològic de la universitat de Helwan que feia prospeccions petrolieres en el desert va trobar restes humanes, fragments d'objectes metàl.lics que semblaven armes i teixits atribuïbles a l'exèrcit persa.



www.elpais.es JACINTO ANTÓN - Barcelona - 16/11/2009