Antigues cròniques refereixen que en temps de Carles Martell ( 0688-0741) , Virrei de França (0737-0741), el príncep alamánic Otger de Cataló o Otger Golant, senyor del castell de Cataló, governava Aquitania, i creua els Pirineus per a combatre als sarraïns el 733, creuant les valls d’Aran i d’Aneu amb nou capitans i un exercit de vint-i-cinc mil homes que, en poc temps, conquistaren Cerdanya, i continuaren cap al est fins Empúries.
El Duc Otger Cataló morí el 735, i el capità Dapifer de Montcada, fou escollit capità general del seu exercit.
Els reforços enviats pels sarraïns en auxili dels de Empúries forçaren la retirada dels cristians, que es replegaren a les muntanyes, on manteniren la bel·ligerància fins a 778, quant arribà a España Carles el Gran (742-814), rei de França (768-814) qui ordenà establir nou ve baronies comtals (anomenades Baronies de la Fama), i cedí una de les baronies a cada escun dels nou capitans que passaren a Catalunya amb Otger.
Els capitans eren els següents :
1.- Gerau d’Alemany.
2.- Bernat d’Anglesola.
3.- Galceran de Cervelló.
4.- Galceran de Cervera.
5.- Bernat Roger d’Erill.
6.- Hug de Mataplana.
7.- Dapifer de Montcada.
8.- Galceran de Pinós.
9.- Gispert de Ribelles.
La versió mes notòria d’aquesta llegenda es la de Pere Tomich, en la seva obra Conquestes dels excel·lentíssims e Catòlics Reis de Aragó, e de llurs antecessors los Comptes de Barcelona.- Barcelona, 1534, Impremta de Carles Amorós.
Avui en dia sabem que Carlemany només passa un cop a Espanya, amb motiu de l’intent de conquesta de Saragossa que acaba amb el desastre de Roncesvalls, per tant a la llegenda es substitueix el nom del Emperador Carlemany pel del seu nebot Sant Guillem el Gran (755-0822) Jišaq II, Patriarca (793-817), Rei de Catalunya 793-817, Duc de Helvècia (0793-0808), Duc d’Aquitana (781-817), Arcomte de Tolosa (790-817), Arcomte de Lodeva (793-817), Arcomte de
Carcassona (778-795), Arcomte de Rasés (778-795), Arcomte de Narbona /(793-817), Arcomte de Nimes (793-817), Arcomte de Orange (793-817), que fou el cap de la reconquesta franco-catalánica d’ Espanya.
Otger de Cataló (0671-735). Duc d’Aquitania (710-735), Duc de Gascunya (710-735), Arcomte de Catalanum (Châlons), era fill de Godofred (...-0709), Rei de Catalunya (688-709), Duc d’Alamania (687-709), Duc de Recia (687-709), Duc de Helvècia (688-709), mort en 709, i de Regigunda, net patern de Don Boggis (0629-688) rei de Catalunya (666-688) i de Blitberta (629-...); net matern de Don Teodó Duc de Bavaria (…-724), i de Folcaida, Princesa de Francia-Tarvenna.
En les llegendes se l’anomena Otger de Cataló u Otger Golant, Senyor del castell de Cataló. Alguns cops apareix com Otger Gotlant.
El gentilici Golant procedeix de Gothland, por confusió del nom
godhal. brit. Catuualan > Catwalein > Katwallawn . Cadwallon > Catalán . Catalón con el gaut. Gautland > Gothland > Gottlant «terra de Gaut > Goth», de la mateixa manera que s’escrivien indistintament Gothelonia, Cathalonia, y encara Gothia > Gothie, por Catalania > Catalaunia > Catalonia. On, Catuualan >Català es gentilici dinàstic de la Real Casa de Catalunya.
En aquest context, el nom Otger de Gothland significa el mateix que Otger de Catalunya.
Por altra part, el castell de Cataló, suposadament a Aquitania (segons alguns específicament als Pirineus), no correspon al castell de Montcada (Mont Catania) , com han cregut alguns, però podria referir-se al castell principal de la Casa Real de Catalunya, als Alps (1) (que no va pertànyer personalment a Otger), o a una possessió personal d’aquest, com podria ser Catalanum>ChalônesChâlons-sur-Marne. L’Arcomtat de Catalanum > Châlons fou adjuntat al Episcopat del mateix nom en el segle IX, per lo que en època de Don Otger tenia Arcomtes propis.
Els historiadors ansiosos de provar fictícia la llegenda de Otger de Catalón, no havent trobat castell de Cataló a Aquitania, la han declarat fábula. Però, apart dels errors de la llegenda, es incomprensible que a aquests sapientísims historiadors, no els hagi abofetejat la seva estultícia el fet de que el fabulós heroi Otger de Cataló, mort en 735, coincideixi en nom, estat i dates amb un personatge reconegudament històric: Don Eudó (Otger), Duc d’Aquitania, mort igualment el 735, qui el 710, succeí a Aquitania i a Gascunya (Biscaia) al seu oncle, Don Llop I.
Segons la llegenda dels nou Barons de la Fama, després d’obtenir glorioses victòries a Alemanya i Itàlia, Otger passa, el 729 o 733, a la o Virrei d’Aquitania per Carles Martell, segons la llegenda, encara que la realitat es que havia heretat els ducats d’Aquitania i de Gascunya, i que va estar en guerra contra Carles Martell..
Segons la llegenda, establí la seva cort al castell de Cataló a l’Aquitania, desde on va emprendre la reconquesta de «Catalunya», es a dir, el Ducat d’España, amb nou capitans “catalans que s’havien refugiat al nord dels Pirineus, fugint dels sarraïns» (¡sic!), fundadors de les nou Baronies de la Fama, el que constitueix la major barbaritat de la llegenda, ja que es tracta de personatges posteriors o inexistents en un sentit estricte, per lo que els historiadors moderns, declaren fictícia tota la llegenda, estimant que presenta una impossibilitat crono-geográfica.
La dificultat està creada tant pels errors a la llegenda com per la terquetat dels historiadors moderns que pretenen identificar a Catalunya amb la suposada “marca Hispànica”, que no sorgí fins a 791.
La llegenda s’equivoca al reduir a una sola fets de quatre generacions, perquè assigna a Don Audgair-Eudó-Otger fets del seu pare Arinwald I, a mes de les pròpies.
Segons la llegenda, en un fracassat intent per conquerir Empúries, (735), Otger fou ferit greument, i morí el hivern, a consecuencia de unes febres, rebent sepultura en el Monestir de Sant Andreu de Exalada (Conflent-Rosselló), que es confusió inexplicable amb el monestir de l’Île de Ré, fundat per Don Audgair, on realment va ser enterrat.
Potser hi hagi alguna confusió amb l’heroi d’altres llegendes carolíngies, Don Odegari «el Danés» . Ogier .Autecaire «le Danois» . Audegari . Audicar . Audgair, Brahán de Gautia-Vodania (…-0820), que va prendre hàbit religiós al Monestir de Meaux cap a 814, i era fill del Rei de Vodania > Dannenmark > Dinamarca.
En qualsevol cas, la historia ens relata que Don Odegari frena dues invasions d’Abderramán . H.abd’er-Rahmán ibn Abdallah el-Ghafiki, Virrei de España (730-732), davant els murs de Tolosa, el 720 i el 721,
preo el 719 fou vençut per Carles Martell amb qui es reconcilià, acceptant a Childerich II, Rei de Francia-Neustria, com Arxirei de Franca.
Encara que aquest vassallatge nominal no va tenir consequencies immediates, dons Childerich morí al any següent, quan Audgair-Otger es va veure impossibilitat de frenar una tercera invasió d’ Abderramán .
que culminà amb el saqueig de Burdeos el 732, i prosseguí l’avenç fins a Poitiers, Don Audgair reclamà assistència a Carles Martell, qui derrotà decisivament als invasors a prop de Tours, en una de las batalles mes ferotges de la Edat Mitjana, en la que morí Abderramán, i s’aturà la avançada islàmica per sempre, encara que momentàniament els sarraïns quedaren en possessió de diversos territoris de les costes de Septimania i de Borgonya, com Narbona i Nimes, fins a Orange i la Provença incloses.
Don Odegari-Otger, no obstant, preservà el seu estat, encara que ara ja com vassall del Regne de França, y potser per això es per el que la llegenda fa esment que fou nomenat virrei d’Aquitania per Carles Martell, ja que quedà com a vassall d’aquest, en comptes de sobirà independent com era abans.
En 735, Otger creua els Pirineus per a reconquerir Empúries,
pero, ferit en el setge de la vila , es retirà a les muntanyes, on, segons la llegenda, morí a l’hivern a conseqüència d’unes febres causades per les ferides mateixes.
Contrariament també al que diu la llegenda, l'escut d'armes de Otger no es un gos gànguil amb dogall daurat sobre fons blau, sino un lleó combatent groc sobre fons vermell.
(1) En aquesta època corresponia al segon castell del Sant Grial, en Monteglano <> Montglane, que deu ser el mateix lloc, desprès anomenat Montsalvant > Monsalvens (Glane), Helvecia, o sia, als Alps, no als Pirineus.
El tercer castell del Sant Grial, es posterior, i radicà al turó de ses Agudes, Montseny, relativament a prop dels Pirineus, però no en ells.
11 comentaris:
Pots posar algun enllaç d'algun lloc on aparegui aquesta geneologia? Merci.
Y por qué, "jueu"?
Es molt difícil saber si realment va existir o no Otger Cataló . Parlem d'una època en la que hi ha pocs escrits conservats . A més l'Era Medieval es molt donada a crear legendes i mites , molts d'ells alimentats durant el moviments del Romanticisme i Nacionalisme del Segle XIX
Em sembla molt bé, però no hi ha fonts ni cites en tot l'article.
La Història ha és una ciència prou trista i trinxada (i poc científic) com perquè hagi de sortir qualsevol a dir la seva sense aportar proves fefaents. La teva interpretació em sembla molt bé, però cita. Cita la genealogia, cita els anys de naixement, cita tot això que sembla que dónes per sabut.
Si no pots citar-ho amb fonts primàries o restes arqueològiques, llavors deixa la Història als qui es dediquen a interpretar les fonts primàries i l'arqueologia. Si no estàs d'acord amb com s'interpreten, estudia Història i dedica-t'hi. Si creus que els historiadors són estúpids, retrògrads o venuts, desemmascara'ls amb proves com es faria en un judici.
Però aquesta interpretació teva, sense proves més sòlides que un simple connectar punts i jugar al joc que fa temps que juguen els anglesos (Qui és el Rei Artús històric?), llavors la teva hipòtesi no és res més que un divertimento.
Això dit, cites o fonts, sisplau?
En els anys a que es refereix la biografia d'Otger Cataló era impossible que ningú vingué a Espanya. Espanya és un fet d'ordre polític posterior al regnat dels Reis Catòlics. Explicar que Espanya ja existia en els segles VIII i IX és un despropòsit històric que cal esmenar per evitar més confusions de las que ja tenim massa interessades en canviar la historia.
http://fmg.ac/Projects/MedLands/AQUITAINE.htm#_Toc172271300
Aquet es un enllaç que esta molt ben descrit els fets historics
Es refereix a Espanya com a un concepte geogràfic.
Aquest Otger Cataló es només un personatge de legenda , es a dir que mai va existir , com el Rei Artur a Anglaterra . La Historiografia anterior al Segle XIX es plena de relats del passat en el que es barregen fets reals i inventats , per a justificar dinasties o passats mitics de pobles , col.lectivitats o nacions . La Historiografia actual es més cientifica , encara que com tot ciencia social pot caure en anàlisis parcials o tendenciósos .
"Laudae Spaniae", d'Isidor de Sevilla (s.VIi)
Els reis gots eren intitulats com a "Rex Hispaniae"...Suintila com a "Rex Totus Hipanua", després de reconquerir als bisantis el Sudest (que era sora l'imperi bizantí, com a província a la qual abomenaven "Spania" o .Spaniae"
Odon el grande Duque de Aquitania , murio en el 735, pero no murio en ningún ataque a ampurias, murió defendiendo vasconia de un ataque de Carlos Martell...
debes saber que odon fue aliado del gobernador moro de septimania y cataluña llamado MUNUZA, tanto que le dio su hija como esposa, para mantener la paz...
Imposible que guerreara en Catalunya.
No es seguro que este enterrado en la isla de re. No se ha encontrado su tumba, si se ha encontrado una corona. y alguien dice que pudiera ser suya, el problema es que la corona lleva como adornos la flor de lis, que no es signo de realeza francesa hasta la casa de los capetos, varios años despues del 735
en el pais vasco lo llaman EUDON
ver su historia en
https://es.wikipedia.org/wiki/Od%C3%B3n_el_Grande
http://aunamendi.eusko-ikaskuntza.eus/eu/eudon-el-grande/ar-28944-31060/
Tuvo una vida superintensa, defendiendose de los arabes y de los francos, hasta lucho contra los visigodos (rodrigo) , defendio Tolosa del avance arabe, pero perdió Burdeos. Participo en la gran batalla de Poitiers!!! Un héroe de la cultura francesa y vasca, no tuvo tiempo de guerrear por tierras catalanas, y menos morir en Roses.
Odon , aunque llamdo Duque de Aquitania, era rey, ya que era independiente y su reino era hereditario. Su reino incluia vaconia, y toda la Aquitania , llegando hasta Tolosa en su lado mas oriental. Limitaba al sur primero con los visigodos y mas tarde con los arabes, y al norte con los francos. Tuvo que guerrear mucho para mantener su reino, que acabo absorvido por los francos. y en parte heredado por Guillermo I el Santo , primo de Carlomagno (si el mismo que conquisto Girona y Barcelona)
en resumen... pretender que Otger Catalo (leyenda) sea Odon I el Grande Duque de Aquitania, nos hace sonreir un poco.... esperemos que no existan pardillos que se lo crean...
Publica un comentari a l'entrada