Trobat a Tarragona un mamut devorat per humans fa un milió d'anys
• L'aparició d'eines de la mateixa època confirma la presència humana a la zona
Fa un milió d'anys, un mamut va morir per causes desconegudes al que avui és la finca La Boella, a la Canonja (Tarragonès), i les seves restes van ser aprofitades per un grup d'homínids al més pur estil carronyer. La presència a la zona de hienes i altres depredadors els obligava a afanyar-se, per la qual cosa possiblement van esquarterar la bèstia, es van atipar tant com van poder i després van marxar corrents.
Article a El PeriodicO
Fins fa poc la ciencia oficial els anomenaba hominids i que els humans van vindre d'Africa fa poc mes de 40.000 anys. Ara resulta que fa un milió d'anys ja hi habien humans a Tarragona.
Interesant recull d'articles a celtiberia.net sobre els hominids, els cromanyons, els neandertals i els humans.
Fixeu-vos en el mapa del Haplogrup Y, i voreu com el factor R1b s'origina a Euskadi i es el predominant en tota l'Europa Occidental desde el Paleolitic.
Ja fa anys que al meu web s'afirma que la humanitat civilitzada mediterrànea prové de la vall de l'Ebre. Al final em donaràn la raó.
3 de maig 2007
1 de març 2007
XPOFerenS: Mestre de l'Orde del Temple
Sembla ser que ja estem tots d'acord que Colom era català, fins i tot la Consuelo Varela ho accepta amb la boca petita (però no ho escriu, esclar). Tenim, amb prou feines, sis teories possibles, passo a resumir-les:
La teoria de que Colom era fill d'en Carles de Viana.
En Carles era nascut a Peñafiel el 29 de maig de 1421. El 20 d'Agost de 1459 va arribar a Mallorca on segons els historiadors mallorquins va tenir una aventura amb una senyora anomenada Margalida Colom.
El 23 de Setembre de 1461 va morir a Barcelona desprès de sopar amb l'abadessa del Monestir de Pedralbes.
En testament va llegar al seu pare Joan II dos mil florins; a la seva germana Blanca, el regne de Navarra, , i la resta d’herència la va repartir entre els seus tres fills naturals i de Brianda de Vaca, Felip, comte de Beaumont, que després arribà a ser arquebisbe de Palerm, mestre de Montesa i morí a les guerres de Granada; Anna, filla de Maria de Armendariz; Juan Alfonso, fill d’una preciosa siciliana, de bressol modest, anomenada Cappa. Els tres fills eren tan nens, a la mort del seu pare, que el gran tot just comptava cinc anys.
Si hagués tingut unaltre fill, encara que fos natural amb la Margalida Colom, alguna cosa constaría al testament. Però així i tot, en el cas de que aquest fill existís seria nascut al 1460, i per tant si fos en Colom al morir el 1506 tindria just 46 anys i no rebasaria la setantena com afirmen els historiadors coetanis de Cristòfor Colom.
La de Charles Merrill, que afirma que Colom era de Tarroja de Segarra :
A l'any 1936 un grup de afeccionats a l'historia del IEC van trobar als llibres de l'església de Tarroja proves de que la saga dels Colom tenia el seu origen a Tarroja de Segarra. Aquella comarca es plena de topònims jueus : Torà, Sió etc , i templers : Pinós.
També es una comarca on existia una gran població jueva. I ja posats existí un Mestre de l'Orde del Temple anomenat Arnaldus Terrarubra, el mateix nom amb que signa el germà d'en Colom, Bartomeu, els mapes que fa pel rei d'Anglaterra : Bartholomeus Columbus Terrarubra.
Malgrat això, l'anàlisi de Lluís de Yzaguirre ens indica que en Colom usava el català oriental, per tant, potser la família Colom tenia orígens a Tarroja, però ell no era criat a Tarroja.
La de Jordi Bilbeny, qui afirma que en Colom era en Joan Colom Bertran, un home nascut sobre el 1415, casat amb Caterina Alós amb qui va tenir a Diego Colom, i desprès amb Felipa d'Avis o Coimbra, amb qui va tenir a Hernando. Ja he explicat abastament que aquesta teoria no s'aguanta per enlloc, però ademes ara les anàlisis d'ADN ens indiquen que de cap manera el Cristòfor Colom podia tenir al morir els mes de 90 anys que en Jordi suposa i al testament de la Felipa no cita ni marit ni fill, cosa extranyisima en una princesa, pero normal per una monja com ella va ser.
La que ens va explicar en Francesc Albardaner
en l'ultima conferencia :
Joan Colom fill d'un ardiaca de Girona. ( Francesc Colom, president de la Generalitat )Sembla ser que van trobar a Girona un document on a Francesc Colom Bertran se li concedia la "neteja de naixement" pel seu fill Joan desde el Vaticà. ( Es tracta això de que l'infant que neix de un capellà i una monja o una criada te pecat ell, i no els pares ).
En Francesc Albardaner va anar a l'Arxiu Vaticà a buscar si existia la carta original enviada desde Girona, per saber exactament el nom de la mare i altres dades interessants. Al Arxiu Vaticà li van informar que no tenien la carta, però que fa cent anys quan es va intentar la canonització de Cristòfor Colom, la Inquisició va reclamar a totes les esglésies i institucions eclesiàstiques que els enviessin tota la documentació que tinguessin per a començar l'expedient.
Sembla ser que la Inquisició va veure alguna cosa que no els va agradar, i segueix arxivat no ja al Arxiu secret Vaticà, sinó ( pitjor ) al Arxiu de l'Inquisició, on els documents no son consultables. La curiositat de la investigació es que va demanar el document a la Inquisició, i li va respondre el seu cap en persona, el Cardenal Ratzinger, recordant-li que mai s'havia començat l'expedient per a la canonització d'en Cristòfor Colom.
Per en Albardaner això ( com diria en Bilbeny ) es la contraprova que demostra que Colom era fill del Francesc Colom president de la Generalitat. Però a mi em sobta que el capellà no aprofites carta i viatge per demanar alhora la "neteja de naixement" per als tres germans.
En les proves d'ADN ha quedat demostrat que almenys Cristòfor i Diego eren germans de pare.
La del amic Nito Verdera, que el fa originari d'Eivissa, siguent la millor documentada no tinc clar com podria tenir Colom un català oriental si fora d'Eivissa, ni tampoc crec tant difícil que un home que s'esta al mar mes de quaranta anys no domini abastament tots els topònims no nomès d'Eivissa sinó de tota la Mediterrània.
I la Templera, que es abastament explicada a la meva web però que resumiré ràpidament:
Per a mi es clar que els tres germans Colom eren d'origen català. També ( i això ho se per experiència familiar) ningú no te a casa uns sants penjats amb els noms falsos, i si a la casa dels Colom de Barcelona hi havien segons consta en un testament unes imatges de Sant Cristòfor i Sant Bartomeu es perquè realment els germans es deien així. Això no indica que ells visquessin allí, sinó que podien ser un regal d'ells als seus cosins com ho podien ser també les copes de plata de Portugal que consten al mateix testament. També es factible que pels títols dels llibres del mateix testament, que son repetits íntegrament a la Biblioteca Colombina, no fos una "casualitat" sinó que es tractes exactament dels mateixos llibres, que fossin propietat de qui fossin, en Hernando Colom s'els emportes a Sevilla.
Una cosa que sempre m'ha sobtat es que un Giacomo genovès, visqui a Portugal pocs anys, canvií el seu nom a Diego, i desprès visquent molts mes anys a Espanya no torni a canviar el seu nom a Santiago o a Jaume ( Giacomo es en italià el mateix que Diego en portuguès o Jaume en català ).I com en això dels canvis de nom tinc experiència familiar, veig clar que Diego Colom, el germà de l'Almirall ens indica que, malgrat tractarse de tres germans de pare català, podríem pensar que la mare era portuguesa.
Tots els historiadors senyalen les grans connexions el l'època de Colom entre catalans i portuguesos, però aquí el que ens interessa, es si Colom va morir "de senecture bona" el 1506, quines connexions existien sobre el 1436. Dons bé, tenim un període històric que va de 1391, any en que els Calls jueus son assaltats, fins el compromís de Casp de 1412 on no nomès molts cartògrafs sinó també molts capitans emigren a Portugal.
Aquests mariners experts acollits per Enric el Navegant (1394-1460) exploraren abastament les costes africanes, descobriren les Açores i les illes de Cap Verd, coneixent l'existència de dues illes al Oest a les que anomenaven Antiilla i Brazil, que ja hi son dibuixades als Mapes Cresques de 1375.
La base marítima d'aquesta gent era l'Escola de Sagres, just al Cap de Sant Vicens. Aquest es el lloc on Cristòfor retorna nedant el el 13 d'agost de 1476 desprès d'una batalla entre naus franceses (aliats dels portuguesos ) i genoveses ( aliats dels castellans), on curiosament a Gènova tenen el rol de la tripulació de les naus genoveses i no hi ha cap Cristoforo Colombo.
Enric el Navegant era el Mestre de l'Orde de Santo Cristo, nom portuguès per a l'Orde del Temple.
Mes tard en Colom entra al servei del rei Renat d'Anjou ( 1409–1480), com a vicealmirall de la seva flota al Mediterrani i això ho afirma el mateix Colom en una carta al rei Ferran. El Rei d'Anjou era rei de Sicília, i per tant era també el rei de Jerusalem.
Desprès torna a Portugal, fa varis viatges d'expedició per les costes d'Àfrica, participa en l'expedició luso-danesa a Groenlàndia i el 1485 torna a Espanya.
Quan Colom creu que pot trobar una nova terra al oest, li proposà el negoci al rei Ferran. qui era el rei de Sicília desde 1468. (El titol de rei de Sicilia implica també el de rei de Jerusalem, malgrat aixó Ferran va demanar per escrit la renuncia al titol al rei de França, i la va aconseguir l'any 1505)
El senyor natural del Mestre de l'Orde del Temple es el Rei de Jerusalem, sigui aquest un portuguès, un francès o un aragonès. Com podeu veure es molt possible que mai sapiguem la veritat total, dons l'arxiu de Sagres tampoc hi es.
Però el que si que es cert es que Colom usà a les veles les creus templeres, i salpà de Pals o de Palos el dia exacte en que entrava en vigor el Decret d'Expulsió dels jueus, i després s'està un mes a Canàries abans de reemprendre el viatge cap a Amèrica amb l'escusa de canviar una vela d'una de les naus, i malgrat coneixem els tripulants de les naus el primer viatge no hi han llistes de passatgers, però al segon viatge quan arriben de nou a Amèrica, allí ja hi viuen dones, infants i vells, suposadament cristians.
El descobriment no es tal, sinó que es una operació-pacte amb la Corona per a poder salvar les vides i fortunes dels jueus expulsats ( els jueus no podien treure moneda o or ni plata de Castella), a canvi d'obtenir un reialme nou per la monarquia catalana (anomenada ja hispànica desde el rei Ferran ), però en Colom es tant summament desconfiat i previsor que abans es fa nomenar Virrei, Governador General i Almirall, per així garantir la pervivencia del pacte.
Nomès dos detalls interessants: Quan Colom es a Barcelona escriu al seu germà Bartomeu a Paris, dient-li que no el pot esperar i que ja es trobaran a Santo Domingo. L'altre es una altra carta de Bartomeu a Cristòfor dient-li que busqui el pas a l'altra oceà a l'alçada de la actual Nicaragua. Colom no el va trobar, però just en aquest punt hi ha un llac del que surten dos rius, un desemboca al Atlàntic i l'altre al Pacífic. El pas existia i en Bartomeu el coneixia, de la mateixa manera que un cop que els portuguesos arriben al Cap de Bona Esperança, s'adona dels errors dels antics mapes i redibuxa totes les costes de l'Oceà Índic sense haver les navegat mai.
Per altra part, tampoc s'enten que els Colom siguin rebuts a les Corts catalana, portuguesa, francesa o anglesa com a prínceps, i que dos reis tractin a Colom de "germà nostre", ni tampoc te cap sentit que els millors geografs del moment ( Toscanelli, Jaume Ferrer, Martin Benhaim ) assesorin a Colom, si no estesim parlant en realitat del Mestre de l'Orde del Temple, el portador de Crist, o en grec, XPOFerenS.
Explicació dels canvis als mapes:
Bartomeu Colom, un cop Bartomeu Dias va sobrepasar el Cap de Bona Esperança i va informar el rei de Portugal ( en presencia dels dos germans Colom) s'adona de que cal rectificar els mapes i de que existeixen unes noves terres que aviat tota Europa coneixerà la seva existencia.
Potser el Temple ja les coneixia i les mantenia en secret, o potser simplement era una errada als mapes del S XV, dons a molts mapes s'hi dibuixa America del sud sota Africa, i America del Nord com si fos la part oriental d'Asia, com a Aquest mapa Zeitz.
També en molts mapes hi figuren Cuba, Puerto Rico o la Espanyola com a Anti-illa i al Atles Català de 1375, apart de les Canaries, i les Açores (descobertes mes tard) hi ha una illa Antilla, i unaltra amb el nom de Brazil.
Mapa Pizzigano de 1424
Mapa Fra Mauro de 1459
Mapa Martellus de 1489
Mapa Martellus de 1492
Globus de Martin Benhaim de 1492
Resum del texte publicat originalment al calendari del 2006,
de barcelona comunicació natural, edició limitada.
impressió:500 exemplars.
30-12-2005
La teoria de que Colom era fill d'en Carles de Viana.
En Carles era nascut a Peñafiel el 29 de maig de 1421. El 20 d'Agost de 1459 va arribar a Mallorca on segons els historiadors mallorquins va tenir una aventura amb una senyora anomenada Margalida Colom.
El 23 de Setembre de 1461 va morir a Barcelona desprès de sopar amb l'abadessa del Monestir de Pedralbes.
En testament va llegar al seu pare Joan II dos mil florins; a la seva germana Blanca, el regne de Navarra, , i la resta d’herència la va repartir entre els seus tres fills naturals i de Brianda de Vaca, Felip, comte de Beaumont, que després arribà a ser arquebisbe de Palerm, mestre de Montesa i morí a les guerres de Granada; Anna, filla de Maria de Armendariz; Juan Alfonso, fill d’una preciosa siciliana, de bressol modest, anomenada Cappa. Els tres fills eren tan nens, a la mort del seu pare, que el gran tot just comptava cinc anys.
Si hagués tingut unaltre fill, encara que fos natural amb la Margalida Colom, alguna cosa constaría al testament. Però així i tot, en el cas de que aquest fill existís seria nascut al 1460, i per tant si fos en Colom al morir el 1506 tindria just 46 anys i no rebasaria la setantena com afirmen els historiadors coetanis de Cristòfor Colom.
La de Charles Merrill, que afirma que Colom era de Tarroja de Segarra :
A l'any 1936 un grup de afeccionats a l'historia del IEC van trobar als llibres de l'església de Tarroja proves de que la saga dels Colom tenia el seu origen a Tarroja de Segarra. Aquella comarca es plena de topònims jueus : Torà, Sió etc , i templers : Pinós.
També es una comarca on existia una gran població jueva. I ja posats existí un Mestre de l'Orde del Temple anomenat Arnaldus Terrarubra, el mateix nom amb que signa el germà d'en Colom, Bartomeu, els mapes que fa pel rei d'Anglaterra : Bartholomeus Columbus Terrarubra.
Malgrat això, l'anàlisi de Lluís de Yzaguirre ens indica que en Colom usava el català oriental, per tant, potser la família Colom tenia orígens a Tarroja, però ell no era criat a Tarroja.
La de Jordi Bilbeny, qui afirma que en Colom era en Joan Colom Bertran, un home nascut sobre el 1415, casat amb Caterina Alós amb qui va tenir a Diego Colom, i desprès amb Felipa d'Avis o Coimbra, amb qui va tenir a Hernando. Ja he explicat abastament que aquesta teoria no s'aguanta per enlloc, però ademes ara les anàlisis d'ADN ens indiquen que de cap manera el Cristòfor Colom podia tenir al morir els mes de 90 anys que en Jordi suposa i al testament de la Felipa no cita ni marit ni fill, cosa extranyisima en una princesa, pero normal per una monja com ella va ser.
La que ens va explicar en Francesc Albardaner
en l'ultima conferencia :
Joan Colom fill d'un ardiaca de Girona. ( Francesc Colom, president de la Generalitat )Sembla ser que van trobar a Girona un document on a Francesc Colom Bertran se li concedia la "neteja de naixement" pel seu fill Joan desde el Vaticà. ( Es tracta això de que l'infant que neix de un capellà i una monja o una criada te pecat ell, i no els pares ).
En Francesc Albardaner va anar a l'Arxiu Vaticà a buscar si existia la carta original enviada desde Girona, per saber exactament el nom de la mare i altres dades interessants. Al Arxiu Vaticà li van informar que no tenien la carta, però que fa cent anys quan es va intentar la canonització de Cristòfor Colom, la Inquisició va reclamar a totes les esglésies i institucions eclesiàstiques que els enviessin tota la documentació que tinguessin per a començar l'expedient.
Sembla ser que la Inquisició va veure alguna cosa que no els va agradar, i segueix arxivat no ja al Arxiu secret Vaticà, sinó ( pitjor ) al Arxiu de l'Inquisició, on els documents no son consultables. La curiositat de la investigació es que va demanar el document a la Inquisició, i li va respondre el seu cap en persona, el Cardenal Ratzinger, recordant-li que mai s'havia començat l'expedient per a la canonització d'en Cristòfor Colom.
Per en Albardaner això ( com diria en Bilbeny ) es la contraprova que demostra que Colom era fill del Francesc Colom president de la Generalitat. Però a mi em sobta que el capellà no aprofites carta i viatge per demanar alhora la "neteja de naixement" per als tres germans.
En les proves d'ADN ha quedat demostrat que almenys Cristòfor i Diego eren germans de pare.
La del amic Nito Verdera, que el fa originari d'Eivissa, siguent la millor documentada no tinc clar com podria tenir Colom un català oriental si fora d'Eivissa, ni tampoc crec tant difícil que un home que s'esta al mar mes de quaranta anys no domini abastament tots els topònims no nomès d'Eivissa sinó de tota la Mediterrània.
I la Templera, que es abastament explicada a la meva web però que resumiré ràpidament:
Per a mi es clar que els tres germans Colom eren d'origen català. També ( i això ho se per experiència familiar) ningú no te a casa uns sants penjats amb els noms falsos, i si a la casa dels Colom de Barcelona hi havien segons consta en un testament unes imatges de Sant Cristòfor i Sant Bartomeu es perquè realment els germans es deien així. Això no indica que ells visquessin allí, sinó que podien ser un regal d'ells als seus cosins com ho podien ser també les copes de plata de Portugal que consten al mateix testament. També es factible que pels títols dels llibres del mateix testament, que son repetits íntegrament a la Biblioteca Colombina, no fos una "casualitat" sinó que es tractes exactament dels mateixos llibres, que fossin propietat de qui fossin, en Hernando Colom s'els emportes a Sevilla.
Una cosa que sempre m'ha sobtat es que un Giacomo genovès, visqui a Portugal pocs anys, canvií el seu nom a Diego, i desprès visquent molts mes anys a Espanya no torni a canviar el seu nom a Santiago o a Jaume ( Giacomo es en italià el mateix que Diego en portuguès o Jaume en català ).I com en això dels canvis de nom tinc experiència familiar, veig clar que Diego Colom, el germà de l'Almirall ens indica que, malgrat tractarse de tres germans de pare català, podríem pensar que la mare era portuguesa.
Tots els historiadors senyalen les grans connexions el l'època de Colom entre catalans i portuguesos, però aquí el que ens interessa, es si Colom va morir "de senecture bona" el 1506, quines connexions existien sobre el 1436. Dons bé, tenim un període històric que va de 1391, any en que els Calls jueus son assaltats, fins el compromís de Casp de 1412 on no nomès molts cartògrafs sinó també molts capitans emigren a Portugal.
Aquests mariners experts acollits per Enric el Navegant (1394-1460) exploraren abastament les costes africanes, descobriren les Açores i les illes de Cap Verd, coneixent l'existència de dues illes al Oest a les que anomenaven Antiilla i Brazil, que ja hi son dibuixades als Mapes Cresques de 1375.
La base marítima d'aquesta gent era l'Escola de Sagres, just al Cap de Sant Vicens. Aquest es el lloc on Cristòfor retorna nedant el el 13 d'agost de 1476 desprès d'una batalla entre naus franceses (aliats dels portuguesos ) i genoveses ( aliats dels castellans), on curiosament a Gènova tenen el rol de la tripulació de les naus genoveses i no hi ha cap Cristoforo Colombo.
Enric el Navegant era el Mestre de l'Orde de Santo Cristo, nom portuguès per a l'Orde del Temple.
Mes tard en Colom entra al servei del rei Renat d'Anjou ( 1409–1480), com a vicealmirall de la seva flota al Mediterrani i això ho afirma el mateix Colom en una carta al rei Ferran. El Rei d'Anjou era rei de Sicília, i per tant era també el rei de Jerusalem.
Desprès torna a Portugal, fa varis viatges d'expedició per les costes d'Àfrica, participa en l'expedició luso-danesa a Groenlàndia i el 1485 torna a Espanya.
Quan Colom creu que pot trobar una nova terra al oest, li proposà el negoci al rei Ferran. qui era el rei de Sicília desde 1468. (El titol de rei de Sicilia implica també el de rei de Jerusalem, malgrat aixó Ferran va demanar per escrit la renuncia al titol al rei de França, i la va aconseguir l'any 1505)
El senyor natural del Mestre de l'Orde del Temple es el Rei de Jerusalem, sigui aquest un portuguès, un francès o un aragonès. Com podeu veure es molt possible que mai sapiguem la veritat total, dons l'arxiu de Sagres tampoc hi es.
Però el que si que es cert es que Colom usà a les veles les creus templeres, i salpà de Pals o de Palos el dia exacte en que entrava en vigor el Decret d'Expulsió dels jueus, i després s'està un mes a Canàries abans de reemprendre el viatge cap a Amèrica amb l'escusa de canviar una vela d'una de les naus, i malgrat coneixem els tripulants de les naus el primer viatge no hi han llistes de passatgers, però al segon viatge quan arriben de nou a Amèrica, allí ja hi viuen dones, infants i vells, suposadament cristians.
El descobriment no es tal, sinó que es una operació-pacte amb la Corona per a poder salvar les vides i fortunes dels jueus expulsats ( els jueus no podien treure moneda o or ni plata de Castella), a canvi d'obtenir un reialme nou per la monarquia catalana (anomenada ja hispànica desde el rei Ferran ), però en Colom es tant summament desconfiat i previsor que abans es fa nomenar Virrei, Governador General i Almirall, per així garantir la pervivencia del pacte.
Nomès dos detalls interessants: Quan Colom es a Barcelona escriu al seu germà Bartomeu a Paris, dient-li que no el pot esperar i que ja es trobaran a Santo Domingo. L'altre es una altra carta de Bartomeu a Cristòfor dient-li que busqui el pas a l'altra oceà a l'alçada de la actual Nicaragua. Colom no el va trobar, però just en aquest punt hi ha un llac del que surten dos rius, un desemboca al Atlàntic i l'altre al Pacífic. El pas existia i en Bartomeu el coneixia, de la mateixa manera que un cop que els portuguesos arriben al Cap de Bona Esperança, s'adona dels errors dels antics mapes i redibuxa totes les costes de l'Oceà Índic sense haver les navegat mai.
Per altra part, tampoc s'enten que els Colom siguin rebuts a les Corts catalana, portuguesa, francesa o anglesa com a prínceps, i que dos reis tractin a Colom de "germà nostre", ni tampoc te cap sentit que els millors geografs del moment ( Toscanelli, Jaume Ferrer, Martin Benhaim ) assesorin a Colom, si no estesim parlant en realitat del Mestre de l'Orde del Temple, el portador de Crist, o en grec, XPOFerenS.
Explicació dels canvis als mapes:
Bartomeu Colom, un cop Bartomeu Dias va sobrepasar el Cap de Bona Esperança i va informar el rei de Portugal ( en presencia dels dos germans Colom) s'adona de que cal rectificar els mapes i de que existeixen unes noves terres que aviat tota Europa coneixerà la seva existencia.
Potser el Temple ja les coneixia i les mantenia en secret, o potser simplement era una errada als mapes del S XV, dons a molts mapes s'hi dibuixa America del sud sota Africa, i America del Nord com si fos la part oriental d'Asia, com a Aquest mapa Zeitz.
També en molts mapes hi figuren Cuba, Puerto Rico o la Espanyola com a Anti-illa i al Atles Català de 1375, apart de les Canaries, i les Açores (descobertes mes tard) hi ha una illa Antilla, i unaltra amb el nom de Brazil.
Mapa Pizzigano de 1424
Mapa Fra Mauro de 1459
Mapa Martellus de 1489
Mapa Martellus de 1492
Globus de Martin Benhaim de 1492
Resum del texte publicat originalment al calendari del 2006,
de barcelona comunicació natural, edició limitada.
impressió:500 exemplars.
30-12-2005
27 de febr. 2007
CRISTÓBAL COLÓN NO ERA PORTUGUÉS
Por Nito Verdera
Algunos iluminados portugueses siguen insistiendo en que Cristóbal Colón nació en el pueblo de Cuba, en el Alentejo (Portugal), y puesto que tienen muy buenos padrinos y soporte económico de la Fundación Luso Americana y de la Gubelkian, el productor Manoel de Oliveira realizará una película basada en el libro Cristóbal Colón era portugués de Manuel Luciano da Silva. Y será estrenada en Washington, si nadie lo impide, el próximo mes de julio en Washington DC.
Lo más preocupante del supuesto ‘Colón portugués’ es que se sigan ignorando las conclusiones del filólogo hispano Ramón Menéndez Pidal [La Lengua de Cristóbal Colón, Espasa-Calpe, Madrid, 1942]. Vamos a verlas:
I) El español no era su lengua materna, sino un idioma aprendido.
II) Veremos que los dialectalismos del Occidente de la Península que muestra el habla del Almirante no son gallegos, sino decididamente portugueses, y por esta otra parte observaremos igualmente que el portugués no es tampoco lengua materna de Colón.
III) Ese infinitivo flexionado seres (en vez de ser) es algo tan puramente portugués, que resulta incompresible al español, al italiano y a las demás lenguas románicas. Colón no lo comprendía porque no tenía el portugués como lengua materna.
IV) En cuanto al italiano Colón no lo usa en ninguno de sus muchos escritos y documentos y a los amigos italianos escribe siempre es español; por ejemplo, al Oficio de San Giorgi, o a Nicolo Oderigo, empleando un tono íntimo e insertando un refrán español.
V) Siguiendo a Las Casas, con relación a los escritos del Almirante, señala Menéndez Pidal que “todas estas son palabras formales, aunque algunas dellas no de perfecto romance castellano, como no fuese su lengua materna del Almirante; estas son sus palabras, puesto que defectuosas cuanto a nuestro lenguaje, el cual no sabía bien”.
VI) Y Ramón Menéndez Pidal se pone furioso: “Como Las Casas habla siempre castellano y de Castilla, nunca de español, se podría objetar que Colón faltaría a la propiedad castellana por ser gallego, leonés o aragonés..
CONCLUSIÓN
Según Menéndez Pidal, Cristóbal Colón no tenía como lengua materna ni el gallego, ni el castellano, ni el italiano, ni el portugués. El eminente filólogo hispano, sin duda, y no comprendo las razones, dejó fuera de juego a la lengua catalana.
LA LENGUA DE CRISTÓBAL COLÓN VISTA POR UN FILÓLOGO PORTUGUÉS
Gracias al Dr. Michael Ferreira, del Department of Spanish and Portuguese de la Universidad de Georgetown, conseguí hace pocos días un estudio de 26 páginas titulado Portuguesismos em Cristóvâo Colombo de Rodrigo de Sa Nogueira, publicado en el Boletim de Filología, Tomo XI, Lisboa, 1950. Se trata de un informe científico que fue publicado hace 57 años y al que debería prestarle atención la Fundación Luso Americana y la Gubelkian, para que eviten el ridículo e impedir un fraude histórico.
Sa Nogueira, en realidad, confirma todo lo escrito por Ramón Menéndez Pidal y lo mejora. Ni más ni menos, y lo veremos más abajo, Rodrigo de Sa Nogueira no descarta que Cristóbal Colón fuera catalán de nación.
Traduciendo del portugués, pasemos las conclusiones:
I) No hay duda de que la ausencia de formas de infinitivo personal en sus escritos es un síntoma importante, decisivo, de que Colón no manejaba como propia la lengua portuguesa.
II) De la lectura que he hecho de los biógrafos y particularmente de los escritos de Colón, me inclino a creer fuertemente que el descubridor de América era un judío español, probablemente castellano nacido en Génova. Probablemente hijo de padre castellano y de madre judía, o viceversa, pero no catalán.
III) Sa Nogueira se inclina en principio por el enorme trabajo realizado por Salvador de Madariaga, “en su bien hecho y bien documentado libro, Vida del muy magnífico Señor Don Cristóbal Colón, y a mi modo de ver, digno de ser meditado”. Y añade: “Únicamente me hace vacilar la teoría del origen catalán de la familia de Colón”. Y así lo dejó escrito Rodrigo de Sa Nogueira
después de conocer el libro Christophe Colomb Catalan, París, 1927.
Nito Verdera
Ibiza, 26-II, 2007
Algunos iluminados portugueses siguen insistiendo en que Cristóbal Colón nació en el pueblo de Cuba, en el Alentejo (Portugal), y puesto que tienen muy buenos padrinos y soporte económico de la Fundación Luso Americana y de la Gubelkian, el productor Manoel de Oliveira realizará una película basada en el libro Cristóbal Colón era portugués de Manuel Luciano da Silva. Y será estrenada en Washington, si nadie lo impide, el próximo mes de julio en Washington DC.
Lo más preocupante del supuesto ‘Colón portugués’ es que se sigan ignorando las conclusiones del filólogo hispano Ramón Menéndez Pidal [La Lengua de Cristóbal Colón, Espasa-Calpe, Madrid, 1942]. Vamos a verlas:
I) El español no era su lengua materna, sino un idioma aprendido.
II) Veremos que los dialectalismos del Occidente de la Península que muestra el habla del Almirante no son gallegos, sino decididamente portugueses, y por esta otra parte observaremos igualmente que el portugués no es tampoco lengua materna de Colón.
III) Ese infinitivo flexionado seres (en vez de ser) es algo tan puramente portugués, que resulta incompresible al español, al italiano y a las demás lenguas románicas. Colón no lo comprendía porque no tenía el portugués como lengua materna.
IV) En cuanto al italiano Colón no lo usa en ninguno de sus muchos escritos y documentos y a los amigos italianos escribe siempre es español; por ejemplo, al Oficio de San Giorgi, o a Nicolo Oderigo, empleando un tono íntimo e insertando un refrán español.
V) Siguiendo a Las Casas, con relación a los escritos del Almirante, señala Menéndez Pidal que “todas estas son palabras formales, aunque algunas dellas no de perfecto romance castellano, como no fuese su lengua materna del Almirante; estas son sus palabras, puesto que defectuosas cuanto a nuestro lenguaje, el cual no sabía bien”.
VI) Y Ramón Menéndez Pidal se pone furioso: “Como Las Casas habla siempre castellano y de Castilla, nunca de español, se podría objetar que Colón faltaría a la propiedad castellana por ser gallego, leonés o aragonés..
CONCLUSIÓN
Según Menéndez Pidal, Cristóbal Colón no tenía como lengua materna ni el gallego, ni el castellano, ni el italiano, ni el portugués. El eminente filólogo hispano, sin duda, y no comprendo las razones, dejó fuera de juego a la lengua catalana.
LA LENGUA DE CRISTÓBAL COLÓN VISTA POR UN FILÓLOGO PORTUGUÉS
Gracias al Dr. Michael Ferreira, del Department of Spanish and Portuguese de la Universidad de Georgetown, conseguí hace pocos días un estudio de 26 páginas titulado Portuguesismos em Cristóvâo Colombo de Rodrigo de Sa Nogueira, publicado en el Boletim de Filología, Tomo XI, Lisboa, 1950. Se trata de un informe científico que fue publicado hace 57 años y al que debería prestarle atención la Fundación Luso Americana y la Gubelkian, para que eviten el ridículo e impedir un fraude histórico.
Sa Nogueira, en realidad, confirma todo lo escrito por Ramón Menéndez Pidal y lo mejora. Ni más ni menos, y lo veremos más abajo, Rodrigo de Sa Nogueira no descarta que Cristóbal Colón fuera catalán de nación.
Traduciendo del portugués, pasemos las conclusiones:
I) No hay duda de que la ausencia de formas de infinitivo personal en sus escritos es un síntoma importante, decisivo, de que Colón no manejaba como propia la lengua portuguesa.
II) De la lectura que he hecho de los biógrafos y particularmente de los escritos de Colón, me inclino a creer fuertemente que el descubridor de América era un judío español, probablemente castellano nacido en Génova. Probablemente hijo de padre castellano y de madre judía, o viceversa, pero no catalán.
III) Sa Nogueira se inclina en principio por el enorme trabajo realizado por Salvador de Madariaga, “en su bien hecho y bien documentado libro, Vida del muy magnífico Señor Don Cristóbal Colón, y a mi modo de ver, digno de ser meditado”. Y añade: “Únicamente me hace vacilar la teoría del origen catalán de la familia de Colón”. Y así lo dejó escrito Rodrigo de Sa Nogueira
después de conocer el libro Christophe Colomb Catalan, París, 1927.
Nito Verdera
Ibiza, 26-II, 2007
La tomba de Jesús
Un documental de James Cameron afirma que Jesús va ser enterrat amb Maria Magdalena i el fill de tots dos
Jesús i Maria Magdalena van mantenir una relació fruit de la qual va néixer un fill, a qui van posar Judah. Tots tres van ser enterrats a Jerusalem en dues tombes que van ser trobades fa 27 anys. Així ho assegura el documental canadenc L'última tomba de Jesús, que signen el director de Titànic, James Cameron, com a productor, i el realitzador israelià Simcha Jacobovici, com a director.
El documental, que diumenge s'estrena al Discovery Channel, portarà polèmica. Els cineastes argumenten que les tombes de més de 2.000 anys que uns treballadors de la construcció van trobar l'any 1980 en un suburbi de Jerusalem pertanyen a Jesús i la seva família i basen les seves hipòtesis en els anys de feina d'arqueòlegs i experts en genètica, així com en les restes d'ADN que s'han trobat en tots dos taüts. En sis dels deu ossaris que es van trobar hi ha inscrits en arameu els noms de Jesús, fill de Josep, dues Maries (Maria Magdalena i Maria, mare de Jesús), Judah, fill de Jesús, Josep, germà de Jesús, i Mateu. Els escèptics, però, asseguren que aquests noms eren molt comuns a l'època i que, en cas que Jesús i la seva família s'haguessin pogut permetre una tomba, aquesta hauria estat a Natzaret.
"Mai he dubtat que hi va haver un Jesús històric, però com que no hi havia fotografies ni càmeres no hem pogut tenir-ne proves físiques en imatge", va assegurar ahir l'oscaritzat director, que, de totes maneres, considera que el descobriment de la tomba no contradiu la resurrecció de Jesús, un dels pilars del cristianisme.
Ahir també es va presentar el llibre The Jesus Family Tomb, signat pel director del projecte, Simcha Jacobovici, i l'arqueòleg Charles Pellegrino, en què ofereixen més detalls sobre "el descobriment i la investigació que pot canviar la història", diuen. "El codi Da Vinci és ficció, però L'última tomba de Jesús és realitat", asseguren els creadors d'aquest documental, que ahir es va presentar a Nova York en una roda de premsa precedida de molt secretisme.
Lara Bonilla
AVUI
http://www.avui.cat/avui/diari/07/feb/27/341448.htm
Jesús i Maria Magdalena van mantenir una relació fruit de la qual va néixer un fill, a qui van posar Judah. Tots tres van ser enterrats a Jerusalem en dues tombes que van ser trobades fa 27 anys. Així ho assegura el documental canadenc L'última tomba de Jesús, que signen el director de Titànic, James Cameron, com a productor, i el realitzador israelià Simcha Jacobovici, com a director.
El documental, que diumenge s'estrena al Discovery Channel, portarà polèmica. Els cineastes argumenten que les tombes de més de 2.000 anys que uns treballadors de la construcció van trobar l'any 1980 en un suburbi de Jerusalem pertanyen a Jesús i la seva família i basen les seves hipòtesis en els anys de feina d'arqueòlegs i experts en genètica, així com en les restes d'ADN que s'han trobat en tots dos taüts. En sis dels deu ossaris que es van trobar hi ha inscrits en arameu els noms de Jesús, fill de Josep, dues Maries (Maria Magdalena i Maria, mare de Jesús), Judah, fill de Jesús, Josep, germà de Jesús, i Mateu. Els escèptics, però, asseguren que aquests noms eren molt comuns a l'època i que, en cas que Jesús i la seva família s'haguessin pogut permetre una tomba, aquesta hauria estat a Natzaret.
"Mai he dubtat que hi va haver un Jesús històric, però com que no hi havia fotografies ni càmeres no hem pogut tenir-ne proves físiques en imatge", va assegurar ahir l'oscaritzat director, que, de totes maneres, considera que el descobriment de la tomba no contradiu la resurrecció de Jesús, un dels pilars del cristianisme.
Ahir també es va presentar el llibre The Jesus Family Tomb, signat pel director del projecte, Simcha Jacobovici, i l'arqueòleg Charles Pellegrino, en què ofereixen més detalls sobre "el descobriment i la investigació que pot canviar la història", diuen. "El codi Da Vinci és ficció, però L'última tomba de Jesús és realitat", asseguren els creadors d'aquest documental, que ahir es va presentar a Nova York en una roda de premsa precedida de molt secretisme.
Lara Bonilla
AVUI
http://www.avui.cat/avui/diari/07/feb/27/341448.htm
26 de des. 2006
JUEU CATALÀ emigrat al nort d'Africa o a Portugal
Com podeu veure a continuació, nomès queden vives com a teories les del Colom jueu eivissenc o les d'un Colom portuguès:
http://www.ultimahora.es/ibiza/segunda-ib.dba?-1+1010+384238
«El único aspirante que queda es el Colón catalano-hablante de Eivissa»
J. HERRANZ
El investigador ibicenco Nito Verdera presentó ayer en el Consell el libro que reúne las ponencias presentadas en el simposio internacional celebrado el pasado abril en Eivissa sobre «La lengua materna de Cristóbal Colón», en el que intervinieron especialistas de España, Italia y los Estados Unidos. El volumen ha sido publicado con la colaboración de la Fundación Abel Matutes y otras entidades e instituciones.
Preguntado por este periódico sobre si se conocían ya las conclusiones de las investigaciones que un equipo de la Universidad de Granada está realizando desde hace ya algún tiempo para demostrar finalmente el origen de Colón mediante el estudio comparativo de sus presuntos restos con los de sus posibles descendientes, Verdera afirmó: «Se hicieron 477 muestras en los territorios de la Corona de Aragón, en el sur de Francia y en Italia. El 13 de octubre pasado el doctor Llorente (quien dirige el equipo de investigación) dijo en un comunicado que no había habido ninguna concordancia». «Yo aseguré en Barcelona (en un congreso colombino celebrado el pasado mes) que ni la habrá. No puede haberla, porque como ellos eran judíos conversos, al bautizarse adoptaron el nombre de la familia que los protegía, los Colom».
Nito Verdera aportó otros datos singulares: «En Barcelona me llegó una filtración al más alto nivel, que supongo intencionada: se ha dicho en Granada que han encontrado una concordancia en el norte de África. Y esto sí que es importante, pues demuestra que habría concordancia con un núcleo judío del norte de África. Y es que cuando en 1391 los judíos tuvieron que escapar de España, los de las Islas se refugiaron en el Magreb central. Ahora entiendo yo por qué Colón, al igual que utilizó muchos topónimos de Eivissa y Formentera, uso siete que eran de Argelia».
Todo lo cual, parece ser que le lleva a reforzar la teoría en la que ha estado trabajando desde hace varias décadas este entusiasta investigador: «Después de caer el candidato que defendía Barcelona, Joan Colom Beltran, pues se ha demostrado que en 1484 ya había muerto; y de caer también los otros candidatos posibles, el único aspirante que queda es el Colom catalano hablante de Eivissa», concluyó Verdera.
I ELS PORTUGUESOS TAMBÉ CREUEN
que nomès queda la posibilitat del Colom portuguès.
http://www.unmaskingcolumbus.com/columbus_false.htm
False Columbus from 1485 Until Today
Christopher Columbus has remained more of a mystery than Cristobal Colon ever intended. There have been false stories passed on and modified histories of Cristobal Colon passing as Christopher Columbus.
This has not helped to clarify but to hide the person that Cristobal Colon was prior to 1485. As a result, we have named him "Christopher Columbus" yet he was never called such a name in his country of birth or in his adopted country.
Historians have not even spared his family of this false name.
About The Book
UNMASKING COLUMBUS: Lies, Spies, Cover-Up and Conspiracy
While numerous books have been written over the last 500 years about Christopher Columbus, the questions still remain: Who was this man and where was he from? Even now – more than 510 years after his famous voyage and nearly 500 years after his death – scholars and researchers disagree about his true origin and true identity.
We are not going to argue the known facts surrounding the voyages to the West. Instead we offer a paradigm shift. Once Columbus’ actions are seated within the complete context of his Age, they take new form and reveal new meaning. Events once considered essential to the Columbus narrative are shown as masks disguising deeper motivations. Information, once regulated to a footnote or a quick dismissal, become nuggets of truth embedded in the real story of Columbus. Much like Copernicus, we offer new evidence and calculations, but ultimately the power of our approach is that it uncovers the true point of reference from which to view the voyages and the actions of Columbus afterwards. This shift in perspective allows all the frustrating fragments of information, often pushed to the periphery, to fall into place. Explanations created by historians to accommodate the anomalies surrounding Columbus are revealed as artificial and cumbersome attempts to make their view of the events work. We offer the theory that provides the most naturally fitting and all-inclusive solution to date: Columbus was a Portuguese double agent working for King John II, who’s objective was to distract Spain from his monopoly of African gold trade and the soon-to-be-opened sea route around Africa to India.
This book will demonstrate the following:
There was motivation:
Portugal had a generations-old commitment to discover a sea route to India.
This national objective was fueled by religious and economic fervor.
As Portugal expanded its African Coast discoveries, Spain repeatedly defied treaties and Papal bulls by following close behind and raiding.
King John II was the target of treasons, supported by Queen Isabel and King Fernando, meant to clear the way for the Spanish to Portugal’s monopoly in the African Coast.
King John II had the means:
There were navigational advancements, maps, and knowledge of the lands to the West.
The state already imposed a strict policy of protecting maritime secrets.
The Order of Christ and foreign allies in the Order of the Garter and Toison D’Or provided the network of secrecy, logistical support, and communication.
They were committed:
King John II pursued people aware of state secrets to distant lands to eliminate their threat to his plans.
Members of the Order of Christ would willingly sacrifice themselves to further the religious goal of capturing the India trade route and defeating Islam.
King John II had one brother-in-law tried for treason and beheaded. 1-year later he killed another treasonous brother-in-law by stabbing him.
New perspective on Columbus:
Christopher Columbus was not the given name of the man who navigated to the New World. Variously translated, his chosen name was Cristoval Colon or Colom, and his given name is unknown.
Columbus was deeply connected to Portugal’s King John II’s inner circle through marriage long before any important actions. The family members of Columbus’ wife, Filipa Moniz Perestrelo, all were part of the court of King John II and of the king’s household, including the king’s mistress and bodyguard. Many of them were grandchildren and other descendants of the Kings of Spain, France, and Portugal – a connection that only we discovered just a few years ago.
The Italian named Cristoforo Colombo (Christopher Columbus), long presumed to be the legendary explorer, was only a poor woolcarder in Genoa as claimed by every historian. He lacked the noble station required to marry nobility, as the explorer Colon did long before his historic voyage. There is no uncontested evidence that the explorer knew how to speak Italian, or had any substantial connection to that country.
The explorer’s cryptic signature, “XpoFERENS Colon” as we decipher it, indicates that he was a member of the super-secretive Templar Military Order of Christ, which had a stronghold in Portugal at the time leading up to his voyage. As a member, like his father-in-law and brothers-in-law, he was dedicated to ridding the world of Muslims, who had occupied his country several centuries before.
Though history tells us that the explorer felt angry and betrayed when King John II of Portugal refused to fund his trip, Columbus continuously colluded with Portugal after the supposed rejection. This is because he was sent to Spain to lead Spanish explorers Westward and force Spain away from the Portuguese monopoly. His efforts took Spain’s focus away from Portugal’s coveted eastern sea route to India, with its promises of gold, spices, and other riches. Columbus continued to communicate with the King of Portugal during his voyages; he continuously lied to the Kings of Spain, helped the Portuguese, and navigated with secret sun charts commissioned by the Portuguese king.
Columbus’ descendants continued to lie and hide the truth from the Kings of Spain with the help of their well-connected relatives.
Pero ningú encara es planteja que si en Colom tenia una base cultural catalana, que segons en Yzaguirre escribia en català oriental, i segons els paleografs feia servir una lletra gótica cursiva catalana, es que era català d'origen, pero podia ser fill d'emigrants a Portugal ( o al nord d'Africa com diu en Nito Verdera) pel seu origen familiar jueu, com ens demostra en el Llibre de les Profecies els seus grans coneixements de l'Antic Testament, o les inicials Bet & Hai (alabat sia el Senyor, en hebreu) en les cartes al seu fill.
Pert tant, la gran incognita no es d'on era el pare, sino la mare dels germans Colom, i quin carrec tenia en Colom dins de l'Orde del Temple per a poder presentarse com "germà" davant de quatre corts reials europees.
12 de des. 2006
Lorente no troba res.!
los resultados sobre el origen de Colón tras analizar 477 muestras de ADN
Lorente transmite un "moderado optimismo" por los resultados sobre el origen de Colón tras analizar 477 muestras de ADN
GRANADA, 13 (EUROPA PRESS)
El director científico de los Estudios de Identificación de Cristóbal Colón y miembro del Departamento de Medicina Legal de la Universidad de Granada, José Antonio Lorente, transmitió hoy un mensaje de "moderado optimismo" por los resultados obtenidos hasta el momento en relación a los orígenes de Colón tras analizar 477 muestras de ADN del cromosoma Y de posibles descendientes en España, Francia e Italia.
Sin embargo, según dijo el investigador, que pronunció hoy en Granada la conferencia 'Aportaciones históricas y actuales del ADN', "no se han podido concluir los trabajos" porque "faltan técnicas genéticas" capaces de analizar el ADN del cromosoma Y de hace cinco siglos, por lo que trabaja, junto a otros expertos, en nuevos marcadores que permitan "validar" los experimentos.
Así, según dijo, se ha concluido el estudio de regiones de ADN no codificante del cromosoma Y de un total de 255 muestras de personas de apellido 'Colom' en España y sur de Francia, 113 de apellido 'Colombo' de las regiones del norte de Italia, y 109 muestras correspondientes a "población de referencia" de la zona de Cataluña pero que no se apellidan Colom.
Las 255 muestras de apellido "Colom" de España y sur de Francia se distribuyen del siguiente modo: 125, en Cataluña; 50, en las islas Baleares; 45 en la comunidad valenciana; y 35, del sur de Francia. Las de Italia, recogidas en un proceso coordinado desde la Universidad 'Tor Vergata' de Roma, corresponden a Liguria (47), Lombardía (52) y Piamonte (14).
Pero, como ya señaló, los resultados actuales por comparación del ADN del cromosoma Y de Hernando Colón, hijo del Almirante y cuyo ADN es idéntico al del descubridor, "no permiten diferenciar los orígenes de Cristóbal Colón" tras haber llegado a un punto donde se han empleado al máximo los procedimientos científicos "en uso".
Lorente explicó que los marcadores (o loci) usados en este momento (STRs y SNPs), que son los que la comunidad científica internacional tiene como validados y aceptados, y que por lo tanto son los únicos aplicables con garantías, "no tienen la suficiente capacidad de encuadrar a Cristóbal Colón dentro de un marco geográfico determinado".
Por ello, es necesario, según el investigador, y en ello trabajan desde hace varios meses junto con otros muchos grupos internacionales, desarrollar dos nuevos tipos de marcadores, que serían nuevos SNPs de cromosoma Y que permitan mayor individualización, y mini-STRs para el uso en muestras degradadas y de bajo número de copias (LCN)."Es importante que se entienda que la cantidad de ADN extraída de los restos de Hernando Colón y de Cristóbal Colón es muy limitada", subrayó Lorente, y que es "responsabilidad" de los investigadores usarla en los análisis "sólo cuando haya garantías científicas de éxito con técnicas validadas y aceptadas universalmente".
O sigui que tornem a estar on estabem:
1_ No troba cap proba.
2_No concreta l'edat real.
3_No descarta que es genovès.
I jo insisteixo, Colom podia ser fill de jueu-català emigrat a Portugal, (o com diu l'amic Nito Verdera a Argelia o Tunissia), i la mare podia ser portuguesa ?
Lorente transmite un "moderado optimismo" por los resultados sobre el origen de Colón tras analizar 477 muestras de ADN
GRANADA, 13 (EUROPA PRESS)
El director científico de los Estudios de Identificación de Cristóbal Colón y miembro del Departamento de Medicina Legal de la Universidad de Granada, José Antonio Lorente, transmitió hoy un mensaje de "moderado optimismo" por los resultados obtenidos hasta el momento en relación a los orígenes de Colón tras analizar 477 muestras de ADN del cromosoma Y de posibles descendientes en España, Francia e Italia.
Sin embargo, según dijo el investigador, que pronunció hoy en Granada la conferencia 'Aportaciones históricas y actuales del ADN', "no se han podido concluir los trabajos" porque "faltan técnicas genéticas" capaces de analizar el ADN del cromosoma Y de hace cinco siglos, por lo que trabaja, junto a otros expertos, en nuevos marcadores que permitan "validar" los experimentos.
Así, según dijo, se ha concluido el estudio de regiones de ADN no codificante del cromosoma Y de un total de 255 muestras de personas de apellido 'Colom' en España y sur de Francia, 113 de apellido 'Colombo' de las regiones del norte de Italia, y 109 muestras correspondientes a "población de referencia" de la zona de Cataluña pero que no se apellidan Colom.
Las 255 muestras de apellido "Colom" de España y sur de Francia se distribuyen del siguiente modo: 125, en Cataluña; 50, en las islas Baleares; 45 en la comunidad valenciana; y 35, del sur de Francia. Las de Italia, recogidas en un proceso coordinado desde la Universidad 'Tor Vergata' de Roma, corresponden a Liguria (47), Lombardía (52) y Piamonte (14).
Pero, como ya señaló, los resultados actuales por comparación del ADN del cromosoma Y de Hernando Colón, hijo del Almirante y cuyo ADN es idéntico al del descubridor, "no permiten diferenciar los orígenes de Cristóbal Colón" tras haber llegado a un punto donde se han empleado al máximo los procedimientos científicos "en uso".
Lorente explicó que los marcadores (o loci) usados en este momento (STRs y SNPs), que son los que la comunidad científica internacional tiene como validados y aceptados, y que por lo tanto son los únicos aplicables con garantías, "no tienen la suficiente capacidad de encuadrar a Cristóbal Colón dentro de un marco geográfico determinado".
Por ello, es necesario, según el investigador, y en ello trabajan desde hace varios meses junto con otros muchos grupos internacionales, desarrollar dos nuevos tipos de marcadores, que serían nuevos SNPs de cromosoma Y que permitan mayor individualización, y mini-STRs para el uso en muestras degradadas y de bajo número de copias (LCN)."Es importante que se entienda que la cantidad de ADN extraída de los restos de Hernando Colón y de Cristóbal Colón es muy limitada", subrayó Lorente, y que es "responsabilidad" de los investigadores usarla en los análisis "sólo cuando haya garantías científicas de éxito con técnicas validadas y aceptadas universalmente".
O sigui que tornem a estar on estabem:
1_ No troba cap proba.
2_No concreta l'edat real.
3_No descarta que es genovès.
I jo insisteixo, Colom podia ser fill de jueu-català emigrat a Portugal, (o com diu l'amic Nito Verdera a Argelia o Tunissia), i la mare podia ser portuguesa ?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)