EN DEFENSA DEL CENTRE D'ESTUDIS COLOMBINS

Tant aviat com vaig entrar al Centre d’Estudis Colombins, vaig dedicar personalment els meus primers esforços a unir a totes les petites associacions que afirmen estudiar l’historia catalana i especialment la figura d’en Cristòfor Colom amb el fi d’intentar integrar-los a tots dintre del CEC. Amb aquest fi vaig convidar especialment als membres d’aquestes associacions a tots els actes que celebrava el CEC.

La meva sort va ser desigual. Malgrat he col.laborat amb membres del INH i de Histocat, prova n’es la celebració d’unes jornades a Sant Jeroni de la Murtra el 29 de maig passat amb força èxit. Per part del CCH, malgrat haver jo col.laborat amb anterioritat amb ells, i al seu web encara hi podeu trobar articles meus, l’únic que vaig obtenir va ser que en els precs i preguntes de les nostres conferències al CEC-Òmnium es dediquessin a fer preguntes-miting, amb el lògic astorament dels assistents. Potser va ser que en Ullan es va confondre i va pensar que la meva amistat li donava carta blanca per a actuar d’aquesta manera.

No tinc cap dubte que a totes aquestes associacions existeix gent de bona fe, fins i tot gent que confon alguns postulats històrics amb un cert catalanisme, i que quan mes exagerat es el postulat històric entén que es mes nacionalista. Però tot això es autoengany.

El tema de la suposada partença d’en Cristòfor Colom d’un suposat port de Pals neix de una mala interpretació d’un document-carta que localitzà la Núria Coll i Julià, on hi diu literalment “Vicens Anes Pinson de la vila de Pals”, dintre d’una carta integrament escrita en llengua catalana.

En la mateixa carta ens parla de cinc persones mes de Civilla. Qui això escriu catalanitza els noms de Palos i Sevilla. O potser hem trobat un poble anomenat Civilla a l'Empordà?. En un altre document on s’anomena als Pinzón es diu clarament que son castellans. I el mes fort es que aquets Pinzón, segons els mateixos documents, es dedicaven a atacar i robar naus catalanes.

Es evident que qui va escriure la carta va catalanitzar el topònim i per tant hi ha qui està basant una teoria en una apreciació errònia.  La millor demostració la trobem precisament en l’últim llibre d’en Jordi  Bilbeny “Petit manual...”on tradueix un text d'un llibre en castellà al català, i allí on en el llibre original diu “Palos”, ell mateix tradueix “Pals”, invalidant així ell mateix la pròpia teoria. (Crisi de Cataluña, hecha por las Naciones Extrangeras, Pare Manuel Marcillo, 1658, pàg 117 del llibre d’en Bilbeny).

El mateix Cristòfor Colom ens diu al Diari de a Bord del primer viatge “Salpí de la barra de Saltes...”. I la barra de Saltes es al municipi de Palos de la Frontera i te prou calatge per a encabir petrolers avui en dia.

Qui vulgui parlar de teories de Pals ho haurà de demostrar amb quelcom mes que un albarà d'un sac de farina de l'any 1406, de 86 anys abans de 1492, que fins el moment es l’únic document existent, i ha de ser conscient que, en cap cas, carregar un sac de farina pot demostrar que a Pals hi hagués un port, un sac es porta de terra a un vaixell en una barca.  Afirmar que aquesta prova documental obre la porta a la possibilitat que en Colom sortí de Pals d’Empordà es molt agosarat.

Les necessitats d’en Bilbeny i en Ullan son diferents però convergents. En Bilbeny precisa alimentar la bèstia de la suposada manipulació històrica contra els catalans, aprofitant-se de la bona fe dels lectors, per a poder continuar venent llibres repetitius en les errades cada any, i en Ullan es conforma en alimentar el tema Pals com a millor garantia de mantenir, no se si amb subvencions o no de l’Ajuntament de Pals, unes desfilades folklòriques i una botigueta de souvenirs.

I el Centre d’Estudis Colombins no es dedica, ni pot, ni vol, a censurar res com afirna el sr Ullan en la seva carta al director a la revista El Temps. Però si algú afirma que en Cristòfor Colom era en Joan Colom Bertran, i cercant altra informació trobem fins a quatre documents on consta aquest personatge com a mort el 1492 be que estem obligats a fer-los públics . (Veure pagina 18 del Butlletí 52 del CEC). I si trobem dos documents on els Pinzón consten com a ciutadans castellans de la vila de Palos de la Frontera (o de Moguer o de Huelva) be que hem de publicar-los. (Veure pagina 18 del Butlletí 52 del CEC). I si trobem que el príncep Carles de Viana mai va poder ser pare d’un suposat Cristòfor Colom mallorquí i que el document que suposadament feia referència a la mare de nom Margalida es una dona de Palerm, be que ho hem de dir. (Veure pagina 7 del Butlletí 48 del CEC)

Potser encara no podem desmentir documentalment moltes altres teories, però com comprendran, nosaltres dediquem la major part dels esforços a destruir la teoria genovesa i provar la catalana, com per a que ens hagin de sortir, a casa, inventors de teories peregrines, que només entorpeixen internacionalment la nostra feina, fent-nos als investigadors catalans d’en Colom mes mal que be.

En Albardaner va ser qui va ajudar a crear el guió del documental del canal Discovery Channel sobre en Colom i va convèncer els productors a variar les seves idees preconcebudes. També va col.laborar en la recerca de mostres d'ADN dels actuals Colom catalans que han de servir per a comparar amb l'ADN d'en Cristòfor Colom. I en Albardaner es qui es fa un fart de cercar documents a tots els arxius catalans, cosa que li permet posteriorment publicar els seus treballs en el butlletí del Centre d'Estudis Colombins. En Albardaner no fa volar coloms, i això sembla que molesti a qui ho fa contínuament.

I jo ja entenc que al sr Ullan li posi nerviós que el Sr Albardaner, que domingueja a l’Empordà, assistís a una de les seves conferències-mitings a aquella comarca, però li agradi o no, avui per avui, el Sr Albardaner es l’investigador colombí mes valuós amb que comptem no només el CEC sinó els historiadors catalans en general, i si algun retret se li pot fer es el de perdre el temps anant a escoltar a en Ullan.

 Miquel Manubens



PD: Aquest escrit expresa l'opinió personal meva. En cap cas expressa l'opinió ni del Centre d'Estudis Colombins ni de la seva Junta Directiva.