APAREIX UNA GRAN VIL.LA ROMANA A LA SAGRERA

Les obres de l'AVE destapen una gran vil·la romana a Barcelona. La troballa afecta accessos que s'han d'obrir quan passin els trens el 2012.El recinte, amb mosaics i piscina, és singular i l'únic visible avui a la capital

A la Sagrera, el passat de Bàrcino es creua literalment amb el futur de Barcelona. Les obres de la macroestació i del llarg corredor cobert de l'AVE-Rodalies, així com dels seus accessos viaris, han topat de morros amb les restes d'un recinte que els experts consideren, en una primera avaluació, una extensa vil·la romana. Més de mig centenar d'arqueòlegs treballen -tan intensament com discretament i des de fa diverses setmanes-, per desenterrar l'explotació agrícola dels antics colonitzadors. La vil·la ha sorgit vora l'entrada costat mar del pont del Treball Digne, en ple traçat d'un vial del pròxim pont provisional que, ja mig construït, ha de substituir d'aquí pocs mesos l'actual. És clar que no és el nucli del projecte de l'AVE, però condiciona les obres d'uns accessos que es desenvolupen fins i tot sota la llum dels focus, com les mateixes excavacions, a la recerca del temps perdut.

El túnel de l'Eixample ja està obert fins a Sants i l'AVE ha de passar el 2012 per aquí veloç cap a Girona i Europa, encara que sense aturar-se perquè probablement no hi haurà estació fins d'aquí uns anys. De la parada provisional anunciada de manera sorprenent pel ministre José Blanco fa uns mesos no se n'ha sabut res més. Les constructores Ferrovial, Agroman, FCC, Rubau i Copisa, que porten a terme per encàrrec del gestor d'infraestructures Adif el projecte dels accessos, s'afanyen i treballen amb maquinària pesant a escassos metres de les ruïnes, trepitjant gairebé els talons dels arqueòlegs.

DOBLE I ESPESSA TANCA
Una densa, i a més des de fa pocs dies doble, tanca d'espessa ràfia negra oculta el tràfec excavador. És la mateixa opacitat que van mantenir ahir els organismes implicats en el control i la conservació del patrimoni: van corroborar l'amagat jaciment observat per aquest diari i confirmat per experts no institucionals i per canals municipals i de la Generalitat, però sense afegir noves dades. La versió és que s'espera fins que se'n tingui més informació per fer-la pública de manera oficial.

En els aproximadament 4.000 metres quadrats on treballa la legió de tècnics amb armilles de l'empresa especialitzada Codex es veuen petites parets al descobert que marquen estances i carrers, i altres zones tapades amb lones que protegeixen els fragments de mosaics i pintures. Els arqueòlegs treballen fins a entrada la nit perquè el calendari del projecte pressupostat en 222 milions dels accessos de la macroestació pressiona.

Els primers vestigis de la vil·la, encara sense datar en l'ampli període de 600 anys de colonització romana de Barcelona iniciada el segle II abans de Crist, els va trobar una excavadora. Aviat, segons explica un veí observador privilegiat del lloc des de les altures del seu balcó, les obres es van interrompre i poc després van aparèixer els arqueòlegs i el seu treball manual i delicat de carretó, pala, escombra i pinzell.

NORMATIVA I GARANTIES / El protocol d'actuació en aquests casos, segons van explicar ahir diverses fonts, estableix que qui executa el projecte ha de costejar tota l'excavació fins a fer l'infome final. Primer ha de comunicar la troballa a l'autoritat de patrimoni, que és la Generalitat, després contractar una empresa especialitzada i iniciar la prospecció i documentació sota la supervisió oficial. La Conselleria de Cultura no marca els terminis, que depenen de les necessitats de l'obra. El que exigeix és que s'excavi correctament, que es faci inventari de tot i que s'entregui un informe complet.

En la majoria de casos, els elements d'interès s'extreuen i es dipositen al Museu d'Història de Barcelona, on es classifiquen i es reconstrueixen, expliquen aquestes fonts. La resta, les parets de pedra, pot ser engolida per la continuació de les obres. Només en casos excepcionals i si hi ha sorpreses importants es planteja la conservació del recinte allà on va ser trobat, afegeixen.

A la Sagrera, no obstant, ja han sorgit algunes veus d'arqueòlegs independents, que per ara volen mantenir l'anonimat, i també de veïns, que destaquen la singularitat d'aquest conjunt lluny de la ciutat emmurallada i alerten d'una possible pèrdua per les presses d'una infraestructura amb una història llarga i tortuosa.

 

www.elperiodico.cat

Divendres, 2 de setembre del 2011

RAMON COMORERA
BARCELONA