El mapa d'un territori anomenat Vinlandia al segle XV, el primer conegut a mostrar part d'Amèrica abans que l'explorador Cristòfor Colom arribés al continent, és gairebé amb absoluta certesa genuí, va dir el divendres un expert danès. Les controvèrsies han envoltat al mapa des que va sortir a la llum pública a la dècada de 1950, ja que molts erudits van sospitar que es tractava d'un engany per provar que els víkings van ser els primers europeus en arribar a Amèrica del Nord.
Més tard, aquesta afirmació va ser confirmada per un descobriment arqueològic realitzat en la dècada de 1960.
Els dubtes sobre el mapa es van mantenir fins i tot després de la utilització de proves de carboni per establir l'antiguitat de l'objecte.
Més tard, aquesta afirmació va ser confirmada per un descobriment arqueològic realitzat en la dècada de 1960.
Els dubtes sobre el mapa es van mantenir fins i tot després de la utilització de proves de carboni per establir l'antiguitat de l'objecte.
"Totes les proves que hem fet durant els darrers cinc anys-sobre els materials i altres aspectes-no mostren signes de falsificació", va precisar a Reuters Rene Larsen, rector del Col legi de Conservació que depèn de la Reial Acadèmia de Belles Arts danesa. L'expert va presentar els descobriments del seu equip el divendres en una conferència internacional de cartògrafs a la capital danesa.
El mapa mostra Groelandia i una illa situada a l'oest de l'oceà Atlàntic identificada com "Vinilanda Insula" que faria referència al territori de Vinlandia i apareix citat en les sagues islandeses.
Els erudits vinculen actualment a Vinlandia amb els assentaments dels víkings establerts amb Leif Eriksson a prop de l'any 1000 DC
Larsen va dir que el seu equip va realitzar estudis de la tinta, escriptura, pergamí i forats del mapa, el qual és guardat a la Universitat de Yale, EUA.
A més va precisar que els forats causats per escarabats que s'alimenten de fusta són consistents amb aquells trobats en els llibres on el mapa va ser trobat.
A més, va dir que els arguments que indiquen que la tinta era molt recent degut a que conté una substància anomenada diòxid de titani (anatasa) podrien ser rebatudes, atès que s'han trobat mapes medievals amb la mateixa substància i que provendría de la sorra utilitzada per assecar la tinta humida.
Erudits nord-americans han estimat la data del mapa per mitjà de proves de carboni en voltant de l'any 1440, prop de 50 anys abans que Colom descobrís el Nou Món el 1492, i creuen que va ser traçat per un consell eclesiàstic a Basilea, Suïssa .
El mapa de Vinlandia no és un "mapa víking" i no altera l'enteniment històric de qui va viatjar primer a Amèrica del Nord. Però si és genuí, demostraria que el Nou Món va ser conegut no només pels víkings, sinó que també per altres europeus almenys mig segle abans del viatge de Colom.
El mapa va ser comprat a un comerciant suís per un nord-americà després que el Museu Britànic el rebutgés el 1957.
FONT: http://momento24.com/
"… Jo vaig navegar l'any de mil quatrecents setanta-set, en el mes de Febrer, mès enlla de l'illa de Thule cent llegues, de la qui la part austral dista del equinoccial setanta-tres graus, i no seixanta-tres com alguns diuen, i no es dins de la línia que inclou l'Occident (meridià de l'illa de Ferro) com diu Ptolomeu, sino molt mes occidental… "( Cristòfor Colom)
Islandia es al paral.lel de Ferro. Es clar dons que Colom situaba Thule a Groenlandia, on es troba actualment.
Islandia es al paral.lel de Ferro. Es clar dons que Colom situaba Thule a Groenlandia, on es troba actualment.
