PERQUÈ LA CONFUSIÓ NO DURI ETERNAMENT.: 20 de Maig, 503 aniversari

Cristòfor Colom morí a Valladolid el dia 20 de maig de 1506 al convent de Sant Francesc, i fou enterrat a la capella de Luis de la Cerda, en el mateix convent de Sant Francesc, desaparegut el 1837. (1)

Recentment l’ historiador Marcial Castro ha trobat la localització exacta del lloc d’enterrament d’en Colom, al actual carrer de Constitución (2) . No es cert que moris a la famosa “Casa Colón” de Valladolid, dons aquesta casa ni existia, i es diu així perquè un dels descendents d’en Colom es casa amb l’hereva de la família propietària d’aquesta casa, construïda al S XVII.

L'11 d'Abril de 1509, va ser traslladat al Monestir de la Cartuja a Sevilla. Un cop morí el seu fill Diego el 1526, per desig d’aquest, i per intercessió de la seva vídua, Maria de Toledo al rei Carles I, es traslladaren les despulles de pare i fill a Santo Domingo el 1542.

Després de la conquesta de l'illa de Santo Domingo el 1795 pels francesos, es traslladen les seves restes a l'Havana, i després de la guerra de la independència de Cuba el 1898, es tornen a traslladar a la Catedral de Sevilla.

Entorn de l'enterrament de Colom existeix una vella discussió sobre on es troben realment les seves restes. Sempre se’ns ha dit, que en el moment d'exhumar el cos, de la catedral de Santo Domingo, no era gaire clar quina era exactament la tomba de Cristòfor Colom, a causa del mal estat de les tombes, amb el que resulta probable que només es recollissin part dels ossos, quedant l'altra part a la catedral de Santo Domingo. Aquesta versió deixa a tothom content.

Segons els estudis de l'ADN (3) realitzats als ossos que es troben a la Catedral de Sevilla, aquests serien els de l'Almirall, per comparació amb els del seu germà Diego i del seu fill Ferran: "En els fragments d'ADN mitocondrial de Diego Colom que hem pogut analitzar –en una regió que es denomina HV1 i en un altra regió de referència que es denomina HV2–, hi ha una identitat absoluta, lo qual es propi de una relació maternofilial, es a dir de dos germans".(4)

Si bé no estan complets, la qual cosa, segons Lorente, fa necessari comprovar si les restes que es troben a Santo Domingo (República Dominicana) poguessin ser la resta dels mateixos. Segons els paleontòlegs que han analizat les restes, les de Sevilla només son el 15% del total, la qual cosa fa pensar que les restes que es troben a Santo Domingo poguessin ser la resta dels mateixos. Segons Miguel C. Botella, professor d' Antropologia Física de d’Universitat de Granada les restes atribuïdes a Colom descriuen : un baró, de entre 50 i 70 anys, sense marques de patologia, sense osteoporosis i amb alguna caries. Mediterrani, mitjanament robust, i de talla mitjana.

Les restes de Diego corresponen a una persona de 65 anys. (5)

Això descartaria l'origen genovès, ja que el Diego Colom genovès va néixer el 1468 segons els documents genovesos, tindria per tant 47 anys al morir en 1515.

Cristòfor Colom segons els historiadors coetanis va morir de senectute bona, cosa que quadra amb les anàlisis paleontològics, i hauria nascut, per tant en 1436 i no en 1451 com afirmen els papers genovesos. També afirmà Botella que després de la seva mort, es du a terme al seu cos el procés anomenat descarnació, mitjançant el qual es treu tota la carn dels ossos. (6)

Tenim també els anàlisis de les restes que a Santo Domingo s’atribueixen a Colom, realitzades per dos investigadors.
Els anàlisis paleontològics realitzats per el Dr. Fernando Luna Calderón, director del Museo de Historia Natural de Santo Domingo a les restes de l'Almirall a Santo Domingo, i els realitzats per el Dr. Charles W. Goff, de l'Universitat de Yale, que estudià les restes en 1959 (arxius trobats por Nito Verdera) coincideixen en afirmar que Colom tenia al morir 60 anys. (El Colombo genovès en tindria 55). Als arxius que va trobar en Verdera, a l’Universitat de Yale, apart d’haver moltes fotografies de les restes d’en Colom, existia una llista detallada de tots els ossos trobats.

La afirmació tant repetida de que a Santo Domingo no sabien quina era la tomba d’en Colom tampoc es certa. No només es sabia a Santo Domingo sinó que també es sabia a Espanya l’emplaçament exacte de cada tomba dels Colom a la catedral de Santa Maria, de Santo Domingo.

Existeixen molts treballs explicant-ho, però políticament ha interessat no divulgar que els de Santo Domingo van incomplir les ordres de la península. Es tracta d’una mentida mes, com la famosa de les joies de la reina com a pagament de l’expedició.

A mi personalment del dictamen del Dr. Botella em sorpren que encara no ens hagin dit si han comparat els ossos d'en Colom de Sevilla que es veuen al documental del Discovery Channel, amb la llista i fotografies del Prof. Guff, que els hi va donar en Nito Verdera, i així veure si es tracta de la mateixa persona.

Ni tampoc entenc que havent dit el Dr. Lorente al documental del Discovery Channel que junt amb les restes de Sevilla hi havia restes de terres que permetrien fer una traçabilitat del viatge de les restes d’en Colom, tampoc encara ens hagi pogut explicar si existeix concordança amb la versió històrica.

I el mes important, que esperen a comparar l'ADN d'en Colom amb el de Ferrante de Napols que ja fa sis mesos que tenen, i dir-nos si ja podem descartar la teoria del Colom fill del príncep de Viana.

Valdria la pena que Lorente i Botella confirmesin tot aixó, però estan mes ocupats en aconseguir la gloria. I la gloria es molt lenta.

Miquel Manubens