Van passar deu anys abans que es comencés a comerciar amb esclaus africans
Cristòfor Colom (1451-1506) sempre va viatjar en les seves expedicions amb un esclau personal africà. Douglas Price, que treballa aquests dies a la República Dominicana, en col.laboració amb la Universitat Autònoma de Yucatán, acaba de descobrir que almenys tres negres lliures van formar part de la tripulació de Colom deu anys abans que es comencés a comerciar amb esclaus de l'Àfrica, un anunci que pot posar cap per avall algunes teories.
Segons publica el diari "The Washington Post», Price ha obtingut aquestes conclusions després d'examinar la dentadura de les restes dels homes de la segona expedició de Colom a Amèrica, realitzada en 1493-1494. Aquests cossos han descansat al cementiri de l'assentament de la Isabela, on es creu que van poder viure nadius, espanyols, i africans.
L'estudi dels esquelets del que va ser el segon assentament en el Nou Món ha sorprès als investigadors: hi ha restes d'africans enterrats a meitat del segle XVI al cementiri de Campeche. El geoquímic James Burton, que treballa amb Price en les excavacions, prefereix trucar a la calma abans de precipitar amb les conclusions «Semblen africans, però no podem assegurar encara que no fossin espanyols», recorda Price.
Aquest lloc va ser la primera ciutat colonial europea a Amèrica, situada a l'illa La Espanyola que avui correspon al país del Carib de República Dominicana. El primer assentament va ser el de La Nativitat, aixecat el 1492, en el que avui es coneix com Haití. Colom va deixar als seus homes allà, que van decidir establir-se en aquesta zona de l'illa. Quan va tornar l'any següent, es va trobar que la seva tripulació havia estat assassinada i el lloc havia estat arrasat. Llavors, va optar per establir La Isabela a l'altra part de l'illa.
És possible que les tripulacions de Colom comptessin amb africans lliures recollits a les illes Canàries o immigrants d'aquest continent que vivien a Espanya. Entre els esquelets del cementiri de La Isabela es troben nadius taïnos, entre els quals destaca una dona al costat d'un nadó que podria haver estat el primer mestís. De moment, tampoc es descarta que pogués haver estat una africana. D'aquesta manera, aquest estudi pot donar la volta a la història, almenys, la que diu que els espanyols van ser els grans conqueridors que van venir a les Amèriques per dominar i explotar. Una cosa és que arribés un home blanc per aprofitar-se dels nadius i una altra molt diferent que ho fes en companyia de dones africanes.
25 Mayo 09 - Marta Torres - Nueva York
FONT : www.larazon.es
21 de maig 2009
20 de Maig, 503 aniversari
Cristòfor Colom morí a Valladolid el dia 20 de maig de 1506 al convent de Sant Francesc, i fou enterrat a la capella de Luis de la Cerda, en el mateix convent de Sant Francesc, desaparegut el 1837. (1)
Recentment l’ historiador Marcial Castro ha trobat la localització exacta del lloc d’enterrament d’en Colom, al actual carrer de Constitución (2) . No es cert que moris a la famosa “Casa Colón” de Valladolid, dons aquesta casa ni existia, i es diu així perquè un dels descendents d’en Colom es casa amb l’hereva de la família propietària d’aquesta casa, construïda al S XVII.
L'11 d'Abril de 1509, va ser traslladat al Monestir de la Cartuja a Sevilla. Un cop morí el seu fill Diego el 1526, per desig d’aquest, i per intercessió de la seva vídua, Maria de Toledo al rei Carles I, es traslladaren les despulles de pare i fill a Santo Domingo el 1542.
Després de la conquesta de l'illa de Santo Domingo el 1795 pels francesos, es traslladen les seves restes a l'Havana, i després de la guerra de la independència de Cuba el 1898, es tornen a traslladar a la Catedral de Sevilla.
Entorn de l'enterrament de Colom existeix una vella discussió sobre on es troben realment les seves restes. Sempre se’ns ha dit, que en el moment d'exhumar el cos, de la catedral de Santo Domingo, no era gaire clar quina era exactament la tomba de Cristòfor Colom, a causa del mal estat de les tombes, amb el que resulta probable que només es recollissin part dels ossos, quedant l'altra part a la catedral de Santo Domingo. Aquesta versió deixa a tothom content.
Segons els estudis de l'ADN (3) realitzats als ossos que es troben a la Catedral de Sevilla, aquests serien els de l'Almirall, per comparació amb els del seu germà Diego i del seu fill Ferran: "En els fragments d'ADN mitocondrial de Diego Colom que hem pogut analitzar –en una regió que es denomina HV1 i en un altra regió de referència que es denomina HV2–, hi ha una identitat absoluta, lo qual es propi de una relació maternofilial, es a dir de dos germans".(4)
Si bé no estan complets, la qual cosa, segons Lorente, fa necessari comprovar si les restes que es troben a Santo Domingo (República Dominicana) poguessin ser la resta dels mateixos. Segons els paleontòlegs que han analizat les restes, les de Sevilla només son el 15% del total, la qual cosa fa pensar que les restes que es troben a Santo Domingo poguessin ser la resta dels mateixos. Segons Miguel C. Botella, professor d' Antropologia Física de d’Universitat de Granada les restes atribuïdes a Colom descriuen : un baró, de entre 50 i 70 anys, sense marques de patologia, sense osteoporosis i amb alguna caries. Mediterrani, mitjanament robust, i de talla mitjana.
Cristòfor Colom segons els historiadors coetanis va morir de senectute bona, cosa que quadra amb les anàlisis paleontològics, i hauria nascut, per tant en 1436 i no en 1451 com afirmen els papers genovesos. També afirmà Botella que després de la seva mort, es du a terme al seu cos el procés anomenat descarnació, mitjançant el qual es treu tota la carn dels ossos. (6)
Tenim també els anàlisis de les restes que a Santo Domingo s’atribueixen a Colom, realitzades per dos investigadors.
Els anàlisis paleontològics realitzats per el Dr. Fernando Luna Calderón, director del Museo de Historia Natural de Santo Domingo a les restes de l'Almirall a Santo Domingo, i els realitzats per el Dr. Charles W. Goff, de l'Universitat de Yale, que estudià les restes en 1959 (arxius trobats por Nito Verdera) coincideixen en afirmar que Colom tenia al morir 60 anys. (El Colombo genovès en tindria 55). Als arxius que va trobar en Verdera, a l’Universitat de Yale, apart d’haver moltes fotografies de les restes d’en Colom, existia una llista detallada de tots els ossos trobats.
La afirmació tant repetida de que a Santo Domingo no sabien quina era la tomba d’en Colom tampoc es certa. No només es sabia a Santo Domingo sinó que també es sabia a Espanya l’emplaçament exacte de cada tomba dels Colom a la catedral de Santa Maria, de Santo Domingo.
Existeixen molts treballs explicant-ho, però políticament ha interessat no divulgar que els de Santo Domingo van incomplir les ordres de la península. Es tracta d’una mentida mes, com la famosa de les joies de la reina com a pagament de l’expedició.
A mi personalment del dictamen del Dr. Botella em sorpren que encara no ens hagin dit si han comparat els ossos d'en Colom de Sevilla que es veuen al documental del Discovery Channel, amb la llista i fotografies del Prof. Guff, que els hi va donar en Nito Verdera, i així veure si es tracta de la mateixa persona.
Ni tampoc entenc que havent dit el Dr. Lorente al documental del Discovery Channel que junt amb les restes de Sevilla hi havia restes de terres que permetrien fer una traçabilitat del viatge de les restes d’en Colom, tampoc encara ens hagi pogut explicar si existeix concordança amb la versió històrica.
Valdria la pena que Lorente i Botella confirmesin tot aixó, però estan mes ocupats en aconseguir la gloria. I la gloria es molt lenta.
REFERENCIES:
(1) http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/colon/01349431955460176089680/p0000001.htm
(2) http://www.radiogranada.es/modules.php?name=News&file=article&sid=29377
(3) http://perso.wanadoo.es/mcs955/adn_en_este_proyecto.htm
(4) Conferencia de Jose Antonio Lorente a la Fundació Juan March,
Recentment l’ historiador Marcial Castro ha trobat la localització exacta del lloc d’enterrament d’en Colom, al actual carrer de Constitución (2) . No es cert que moris a la famosa “Casa Colón” de Valladolid, dons aquesta casa ni existia, i es diu així perquè un dels descendents d’en Colom es casa amb l’hereva de la família propietària d’aquesta casa, construïda al S XVII.
L'11 d'Abril de 1509, va ser traslladat al Monestir de la Cartuja a Sevilla. Un cop morí el seu fill Diego el 1526, per desig d’aquest, i per intercessió de la seva vídua, Maria de Toledo al rei Carles I, es traslladaren les despulles de pare i fill a Santo Domingo el 1542.
Després de la conquesta de l'illa de Santo Domingo el 1795 pels francesos, es traslladen les seves restes a l'Havana, i després de la guerra de la independència de Cuba el 1898, es tornen a traslladar a la Catedral de Sevilla.
Entorn de l'enterrament de Colom existeix una vella discussió sobre on es troben realment les seves restes. Sempre se’ns ha dit, que en el moment d'exhumar el cos, de la catedral de Santo Domingo, no era gaire clar quina era exactament la tomba de Cristòfor Colom, a causa del mal estat de les tombes, amb el que resulta probable que només es recollissin part dels ossos, quedant l'altra part a la catedral de Santo Domingo. Aquesta versió deixa a tothom content.
Segons els estudis de l'ADN (3) realitzats als ossos que es troben a la Catedral de Sevilla, aquests serien els de l'Almirall, per comparació amb els del seu germà Diego i del seu fill Ferran: "En els fragments d'ADN mitocondrial de Diego Colom que hem pogut analitzar –en una regió que es denomina HV1 i en un altra regió de referència que es denomina HV2–, hi ha una identitat absoluta, lo qual es propi de una relació maternofilial, es a dir de dos germans".(4)
Si bé no estan complets, la qual cosa, segons Lorente, fa necessari comprovar si les restes que es troben a Santo Domingo (República Dominicana) poguessin ser la resta dels mateixos. Segons els paleontòlegs que han analizat les restes, les de Sevilla només son el 15% del total, la qual cosa fa pensar que les restes que es troben a Santo Domingo poguessin ser la resta dels mateixos. Segons Miguel C. Botella, professor d' Antropologia Física de d’Universitat de Granada les restes atribuïdes a Colom descriuen : un baró, de entre 50 i 70 anys, sense marques de patologia, sense osteoporosis i amb alguna caries. Mediterrani, mitjanament robust, i de talla mitjana.
Les restes de Diego corresponen a una persona de 65 anys. (5)
Això descartaria l'origen genovès, ja que el Diego Colom genovès va néixer el 1468 segons els documents genovesos, tindria per tant 47 anys al morir en 1515.
Això descartaria l'origen genovès, ja que el Diego Colom genovès va néixer el 1468 segons els documents genovesos, tindria per tant 47 anys al morir en 1515.
Cristòfor Colom segons els historiadors coetanis va morir de senectute bona, cosa que quadra amb les anàlisis paleontològics, i hauria nascut, per tant en 1436 i no en 1451 com afirmen els papers genovesos. També afirmà Botella que després de la seva mort, es du a terme al seu cos el procés anomenat descarnació, mitjançant el qual es treu tota la carn dels ossos. (6)
Tenim també els anàlisis de les restes que a Santo Domingo s’atribueixen a Colom, realitzades per dos investigadors.
Els anàlisis paleontològics realitzats per el Dr. Fernando Luna Calderón, director del Museo de Historia Natural de Santo Domingo a les restes de l'Almirall a Santo Domingo, i els realitzats per el Dr. Charles W. Goff, de l'Universitat de Yale, que estudià les restes en 1959 (arxius trobats por Nito Verdera) coincideixen en afirmar que Colom tenia al morir 60 anys. (El Colombo genovès en tindria 55). Als arxius que va trobar en Verdera, a l’Universitat de Yale, apart d’haver moltes fotografies de les restes d’en Colom, existia una llista detallada de tots els ossos trobats.
La afirmació tant repetida de que a Santo Domingo no sabien quina era la tomba d’en Colom tampoc es certa. No només es sabia a Santo Domingo sinó que també es sabia a Espanya l’emplaçament exacte de cada tomba dels Colom a la catedral de Santa Maria, de Santo Domingo.
Existeixen molts treballs explicant-ho, però políticament ha interessat no divulgar que els de Santo Domingo van incomplir les ordres de la península. Es tracta d’una mentida mes, com la famosa de les joies de la reina com a pagament de l’expedició.
A mi personalment del dictamen del Dr. Botella em sorpren que encara no ens hagin dit si han comparat els ossos d'en Colom de Sevilla que es veuen al documental del Discovery Channel, amb la llista i fotografies del Prof. Guff, que els hi va donar en Nito Verdera, i així veure si es tracta de la mateixa persona.
Ni tampoc entenc que havent dit el Dr. Lorente al documental del Discovery Channel que junt amb les restes de Sevilla hi havia restes de terres que permetrien fer una traçabilitat del viatge de les restes d’en Colom, tampoc encara ens hagi pogut explicar si existeix concordança amb la versió històrica.
I el mes important, que esperen a comparar l'ADN d'en Colom amb el de Ferrante de Napols que ja fa sis mesos que tenen, i dir-nos si ja podem descartar la teoria del Colom fill del príncep de Viana.
Valdria la pena que Lorente i Botella confirmesin tot aixó, però estan mes ocupats en aconseguir la gloria. I la gloria es molt lenta.
Miquel Manubens
REFERENCIES:
(1) http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/colon/01349431955460176089680/p0000001.htm
(2) http://www.radiogranada.es/modules.php?name=News&file=article&sid=29377
(3) http://perso.wanadoo.es/mcs955/adn_en_este_proyecto.htm
(4) Conferencia de Jose Antonio Lorente a la Fundació Juan March,
26-03-2006 publicat al ABC http://www.xpoferens.cat/abc27032006.pdf
(5) Jose Antonio Lorente, comunicat del 13 d'octubre de 2006 http://prensa.ugr.es/prensa/campus/prensa.php?nota=3324
(6) Miguel C. Botella al documental del Discovery Channel i a
http://www.dicyt.com/noticias/un-estudio-antropologico-forense-desmonta-la-teoria-de-que-los-restos-de-colon-estan-repartidos-entre-sevilla-y-santo-domingo
(5) Jose Antonio Lorente, comunicat del 13 d'octubre de 2006 http://prensa.ugr.es/prensa/campus/prensa.php?nota=3324
(6) Miguel C. Botella al documental del Discovery Channel i a
http://www.dicyt.com/noticias/un-estudio-antropologico-forense-desmonta-la-teoria-de-que-los-restos-de-colon-estan-repartidos-entre-sevilla-y-santo-domingo
7 de maig 2009
LA GRIP TAMBÉ ES CULPA D'EN COLOM
De acuerdo con las fuentes más confiables de investigaciones históricas, de crónicas y de relatos, se sabe que el Nuevo Mundo, antes de los viajes de Colón, fue un continente saludable. No había sufrido ninguna de las mortales pestes que azotaron Europa, sobre todo en la Edad Media.
En América no hubo sarampión, ni viruela, ni fiebre amarilla, ni influenza porcina.
La historia de la tragedia biológica del continente empieza con la llegada de Cristóbal Colón, en su segundo viaje. A diferencia del primer viaje con tres pequeñas carabelas, en el segundo viaje participaron tres galeones de gran porte y catorce carabelas, con mil quinientos hombres. Ya no venían los expedicionarios en pos de una ruta hacia el Oriente y las especias, sino en plan de conquista. A más de armas y municiones, traían algunos animales y semillas de plantas. En la quilla de una de las embarcaciones gruñían siete porcinos: seis hembras y un macho, que fueron desembarcados en las playas de la isla Española (Santo Domingo). Los cerdos llegaron enfermos, escuálidos y babeantes. A los pocos días, algunos españoles enfermaron. El propio Colón debió guardar cama.
Uno de los cronistas relata: “Era una enfermedad maligna, contagiosa, febril, de agravación súbita, corto periodo de incubación y alta mortalidad hacia el quinto día”. Así, pues, esta influenza ya era conocida en España y se la llamaba gripe porcina. Desde luego, es imposible saber hoy día, respecto al agente causal, las diferencias en el contenido genético del virus de entonces y el actual. En todo caso, a poco de desembarcar, el germen cobró la vida de algunos expedicionarios. Pero la mayoría sobrevivió por algún tiempo: no de milagro, sino porque en su cuerpo ya poseían las defensas que ahora llamamos inmunológicas.
En cambio, la población nativa sucumbió brutalmente ante la enfermedad. La gente, aunque robusta y saludable como la describió Colón, no disponía de defensas biológicas contra los gérmenes de la gripe porcina. La mortalidad fue altísima. Se convirtió luego en endemia y se propagó por muchas islas del Caribe. Según una investigación poblacional, se estima que en 1496 los habitantes nativos de la Española sumaban 3.770.000. Diez años después la cifra bajó a 92.000, es decir, la población se redujo en más del 97%.
En cuanto a los españoles que fueron llegando en los siguientes viajes, y que sumaban casi 2.000 hacia el año 1502, sobrevivieron apenas 300.
Sin nativos, sin mano de obra sometida y gratuita, les resultaba imposible a los sobrevivientes medrar y prosperar en las nuevas tierras. Pero esto mismo determinó otro trágico periodo histórico, el del tráfico de esclavos negros provenientes del África. Con el despiadado comercio de hombres cazados y transportados sobre todo por esclavistas portugueses, las enfermedades propias del continente africano, aunque más tarde, también llegaron al Nuevo Mundo. Y con ello, los efectos y las secuelas igualmente aciagos, igualmente devastadores
Plutarco Naranjo
El Universo
Guayaquil (Ecuador)
5-05-2009
En América no hubo sarampión, ni viruela, ni fiebre amarilla, ni influenza porcina.
La historia de la tragedia biológica del continente empieza con la llegada de Cristóbal Colón, en su segundo viaje. A diferencia del primer viaje con tres pequeñas carabelas, en el segundo viaje participaron tres galeones de gran porte y catorce carabelas, con mil quinientos hombres. Ya no venían los expedicionarios en pos de una ruta hacia el Oriente y las especias, sino en plan de conquista. A más de armas y municiones, traían algunos animales y semillas de plantas. En la quilla de una de las embarcaciones gruñían siete porcinos: seis hembras y un macho, que fueron desembarcados en las playas de la isla Española (Santo Domingo). Los cerdos llegaron enfermos, escuálidos y babeantes. A los pocos días, algunos españoles enfermaron. El propio Colón debió guardar cama.
Uno de los cronistas relata: “Era una enfermedad maligna, contagiosa, febril, de agravación súbita, corto periodo de incubación y alta mortalidad hacia el quinto día”. Así, pues, esta influenza ya era conocida en España y se la llamaba gripe porcina. Desde luego, es imposible saber hoy día, respecto al agente causal, las diferencias en el contenido genético del virus de entonces y el actual. En todo caso, a poco de desembarcar, el germen cobró la vida de algunos expedicionarios. Pero la mayoría sobrevivió por algún tiempo: no de milagro, sino porque en su cuerpo ya poseían las defensas que ahora llamamos inmunológicas.
En cambio, la población nativa sucumbió brutalmente ante la enfermedad. La gente, aunque robusta y saludable como la describió Colón, no disponía de defensas biológicas contra los gérmenes de la gripe porcina. La mortalidad fue altísima. Se convirtió luego en endemia y se propagó por muchas islas del Caribe. Según una investigación poblacional, se estima que en 1496 los habitantes nativos de la Española sumaban 3.770.000. Diez años después la cifra bajó a 92.000, es decir, la población se redujo en más del 97%.
En cuanto a los españoles que fueron llegando en los siguientes viajes, y que sumaban casi 2.000 hacia el año 1502, sobrevivieron apenas 300.
Sin nativos, sin mano de obra sometida y gratuita, les resultaba imposible a los sobrevivientes medrar y prosperar en las nuevas tierras. Pero esto mismo determinó otro trágico periodo histórico, el del tráfico de esclavos negros provenientes del África. Con el despiadado comercio de hombres cazados y transportados sobre todo por esclavistas portugueses, las enfermedades propias del continente africano, aunque más tarde, también llegaron al Nuevo Mundo. Y con ello, los efectos y las secuelas igualmente aciagos, igualmente devastadores
Plutarco Naranjo
El Universo
Guayaquil (Ecuador)
5-05-2009
3 de maig 2009
EL PEDESTAL DE L'IMPERI
Avui voldria comparar dos llibres tangencialment relacionats amb Colom que acabo de llegir: l’un es “El pedestal de las estatuas” de Antonio Gala, l’altre es “El imperio español, de Colón a Magallanes” del famós hispanista Hugh Thomas, i si ho faig al mateix temps es perquè son dos llibres diametralment oposats, i que tracten del mateix període històric.
El de Antonio Gala, impressionantment bo i lúcid, explica l’historia dels reis castellans, desde Juan II fins a Felip II (1406-1597) en forma de novel·la, estant el fil conductor un suposat informe de Antonio Perez, secretari d’estat del rei Felip I, posteriorment caigut en desgracia i perseguit.
El de Hugh Thomas, comença el 1491 i acaba el 1522. En el seu moment recolzat publicitàriament pels capitostos del PP i els seus publicistes mediàtics, es una autentica estafa. Començant pel seu títol traduït “Rivers of Gold” en la versió original. Els espanyols recolzen un llibre que a la versió anglesa son “Rius d’or” ( robats als americans, s’entén) i en canvi en la versió castellana es Imperial.
El de Antonio Gala te forma de novel·la, però denota que l’autor s’ha documentat abastament i no hi ha ni un sol argument falsejat, a excepció es clar del suposat informe que dona continuïtat al text. El de Thomas, pel contrari es documentadíssim i ple de dades ( amb mes de 200 pagines de notes, referències i apèndixs ) que fan necessari tenir-lo, però l’autor, o no l’ha fet ell el llibre personalment i l’ha encarregat a un becari, o be es tracta d’un incompetent immens (o d’un autèntic malparit).
De entrada Gala ja ens parla de les malalties mentals de les dones Trastamares, degut segons l’autor a la consanguinitat familiar. Que Ferran tenia mes dret al tro de Castella que Isabel, al esser descendent directe per via masculina de Juan I. Que les Capitulacions matrimonials dels catòlics només es refereixen a Castella, i que el lema “Tanto monta” no ho era dels reis sinó només de Ferran a Castella. Afirma que l’expulsió dels jueus va ser una idea de la reina boja, bruta, histriònica, i de levitacions metafòriques i que costà a Castella 30 milions de ducats d’or (11.250 milions de morabatins, que comparats amb els 2 milions de morabatins que costà el primer viatge d’en Colom dona mesura de la magnitud del desastre), Que tot el govern Castellà, durant molts anys, estigué a expenses de les conspiracions dels Cardenals de Toledo,
Ens fa caure en el detall que l’emperador Carles en comptes de 16 rebesavis, només en tenia sis, i que degut a això era poc menys que un ”borderline” i que el seu fill, molt mes sonat espiritualment que la seva avia Isabel, feia col·lecció de relíquies, posseint-ne fins a 7.422 (dels quals dotze cossos sencers i cent-quaranta-quatre caps). Que l’ utilització de menjar enverinat va ser una practica habitual d’aquets monarques per eliminar enemics o fins i tot parents, en aquest període històric. L’autor rebla : ”Todo lo que se alaba de los Reyes Católicos es una broma històrica.” (pag 74)
L’altre llibre, el del autor anglès, es una autentica patranya xapussera plena d’errades i de mentides. Per començar ens recorda que “los catalanes lucharon en la batalla de las Navas de Tolosa al mando del rey de España”, desprès ens parla de don Enrique el Navegante, com a Rey de Portugal. Parla de que els llibres sorgiren el 1450 amb l’invenció de l’impremta, com si abans no existissin. Que Alfons de la Cavalleria era tresorer d’Aragó. Que en Colom es dedicà a vendre sucre a Madeira, menys mal que a continuació ens informa que Madeira era una “tierra de muchas cañas”, (i així ens fa comprendre que en Colom era un excel·lent venedor, perquè anar a vendre sucre a un lloc amb moltes canyes es com vendre neveres als esquimals). Segons ell en pare de Filipa Muñiz era en Gil Ayres Muñiz.
Ens consola saber a través d’ell que l’expulsió dels jueus va ser “un desterrament deliberat dels intransigents”. Ens informa que en Colom va escriure que Cuba era major que Anglaterra i Irlanda, però segons l’autor en Colom “pensava que era el continent”. També que el pobre Colom havia de pagar 12000 morabatins l’any per haver estat el primer en veure terra americana. Ara entenem perquè va morir tant pobre, malgrat tants Majoratges i Testaments.
Menys mal que ens informa que els “jovenes hermanos” d’en Colom s’anomenaven Diego i Fernando. Que Bartomeu Casaus va ser qui (posiblemente) va cel.lebrar el 1510 la primera misa a Amèrica.
Ens informa, menys mal, que Francisco de Bardi era el cunyat d’en Colom, casat amb Briolanja Munis. I que a La Espanyola existia una “màfia aragonesa”. Vesteix encara mes la famosa carta d’en Colom al Banc de Sant Jordi de Gènova fent-la acabar amb “...su corazón està siempre con ellos”.
Tot el llibre d’en Thomas es ple de “presumiblemente”, “se supone”, “debió de”,”puede que”...etc.
m.m.
Hugh Thomas, El imperio español, de Colón a Magallanes
2003,Ed. Planeta ISBN 978-84-08-04951-7
Antonio Gala, El pedestal de las estatuas
2007, Ed Planeta ISBN 978-84-08-07145-7
Subscriure's a:
Missatges (Atom)