FOTOGRAFIES ¿INÈDITES? DE LES RESTES D'EN COLOM

Quina gran noticia!.

Les fotografies trobades per en Nito Verdera a l'universitat de Yale l'any 2004, i de les quals va donar copies al Prof Botella, son presentades a Marbella com a exclusiva mundial.

Les fotografies corresponien a l'arxiu del Prof Charles W. Golf, donades a la Universitat pel seu fill.

L'any 2004 en Nito Verdera va donar l'exclusiva de la noticia a la Agencia EFE, i va ser publicada en varis diaris amb algunes de les fotografies, com demostra l'imatge que encapçala el post.

Unas jornadas sobre Colón en Marbella muestran fotografías inéditas de sus restos

Los máximos especialistas españoles sobre la figura de Cristóbal Colón se darán cita desde hoy y hasta el próximo sábado en el Cortijo Miraflores de Marbella en las Jornadas Histórico-Científicas Colombinas, un encuentro en el que entre otras novedades, se mostrará por primera vez al público un material hasta ahora inédito sobre la figura del almirante.
Se trata de las únicas fotografías realizadas a los huesos que descansan en la República Dominicana y que fueron tomadas en 1942 durante una inspección del osario. Años más tarde, en 1959, un ciudadano americano las adquirió. «Tras su muerte las cedió a la Universidad de Yale, y ahora la Universidad de Granada se ha hecho con ellas. Se trata de la primera vez que las mostramos al público», explica el organizador de las jornadas, Marcial Castro, responsable histórico del Proyecto de Identificación de Colón.
Junto a estas fotografías, los expertos también presentarán los últimos estudios genéticos y antropológicos sobre el nacimiento y muerte del navegante, entre ellos, las conclusiones a las que ha llegado un grupo de expertos sobre el polvo de los restos que descansan en la Catedral de Sevilla y que se han autentificado como los del famoso descubridor.

http://www.diariosur.es/20090312/cultura/unas-jornadas-sobre-colon-20090312.html

Ja fa cinc anys, la Agència EFE trameté als medis informatius una nota amb les fotos que afirmava:

Tras su estancia en Yale, en el estado de Connecticut, Nito Verdera descubrió cinco cajas con archivos inéditos del doctor Charles W. Golf sobre Cristóbal Colón, que concluyen que tanto los restos conservados en Santo Domingo como los de la Cartuja de Sevilla pertenecen al Almirante, cuyo esqueleto habría sido dividido.

Con esto queda desmentido que los restos de la Cartuja pertenecieran a su hermano Diego, tal y como defiende la teoría oficial.

Los archivos de Golf, según informó el periodista ibicenco a la agencia Efe, incluyen sus conclusiones sobre los análisis que realizó a los presuntos restos del descubridor que se conservan en Santo Domingo y a los que se piensa que corresponden a su hermano Diego, enterrados en la Cartuja de Sevilla.

La importancia de los estudios de Golf reside, según Verdera, en que «concluyen que los restos conservados en Santo Domingo se refieren a un hombre fallecido a los 60 años de edad o más y que sufrió una artritis ósea en numerosas vértebras y otros huesos».

Estos datos coinciden con lo que escribió Andrés Bernáldez, el Cura de los Palacios, que fue contemporáneo y amigo personal de Cristóbal Colón. En sus 'Memorias del Reinado de los Reyes Católicos' dejó escrito que «el almirante inventor de las Indias, falleció a los 60 años de edad» ( en otras ediciones dice 70 años) .

«Si finalmente se demuestra que los restos de Cristóbal Colón son los enterrados en Santo Domingo», indicó Nito Verdera, «quedarían descartadas automáticamente las teorías sobre el origen genovés y Mallorquín del Almirante».

La razón que alegó es que Colón murió el 20 de mayo de 1506 en Valladolid y si, según los estudios científicos de Charles W. Golf, vivió más de 60 años, se descarta al candidato italiano, Cristoforo Colombo, porque nació en 1451 y hubiera tenido sólo 55 años, y por la misma razón al mallorquín, un presunto hijo del Príncipe de Viana que visitó Mallorca en 1459.

Verdera confía en que, finalmente, la Real Academia de la Historia reconozca que si el candidato oficial (genovés) murió a los 55 años es imposible que sea el auténtico descubridor de el continente americano.

Com diu de vegades en Nito :

Aixó no es pot aguantar.Es el colmo.!!!

BARCELONA EXISTIA MOLT ABANS D'AMILCAR BARKA

Molt més enllà de Barcino

L'excepcional troballa de dos enterraments i un assentament neolític estable al carrer Reina Amàlia de Barcelona ha servit per solidificar un discurs que està apareixent en els darrers anys, des que a mitjans dels noranta va aparèixer una necròpolis neolítica a prop de Sant Pau del Camp; aquest estava probablement relacionat amb el aparegut ara. Però la mitja dotzena d'excavacions d'aquest període prehistòric han obligat a qüestionar algunes idees: Barcelona no comença a la Barcino romana ni en els assentaments ibèrics (com el de Montjuïc). "Els romans no s'assenten sobre el buit", apunta el director del Museu d'Història de Barcelona (Muhba), Joan Roca. En la seva voluntat de ser-a més de sala d'exposicions-generador de coneixement, el Muhba es planteja "recompondre el discurs" sobre la ciutat a partir dels nous descobriments.

Dos enterraments de 5.500 anys al Raval qüestionen el passat barceloní
L'arqueòleg de la UAB Miquel Molist estima que els assentaments d'aquesta època van poder ocupar unes quatre hectàrees de la plana

Barcelona, 5.500 anys enrere: el xiuxiueig del mar és permanent. La costa está a pocos pasos y si no hace mucho frío cualquiera puede caminar unos cincuenta o cien pasos mar adentro para colocar redes a la espera de algún pez. La costa està molt a prop i si no fa molt de fred qualsevol pot caminar uns cinquanta o cent passos mar endins per col locar xarxes a l'espera d'algun peix.

A mà dreta, mirant al mar, s'alça una mola rocosa de 170 metres d'alçada, que cau àpex sobre el mar i que d'aquí a uns 4.700 anys es dirà Montjuïc. A l'esquerra, fins on arriba la vista, la sorra perfila l' línia de costa. Cap a l'interior, el terreny és ondulat i ascendent i acaba en un cim on dins d'uns cinc mil lennis hi haurà un parc d'atraccions. El lloc està envoltat d'alzines, pins i matolls i habitat per senglars, llebres i cérvols, que els homes cacen amb fletxes i llances per la carn i el cuir. . La zona és humida, amb basses d'aigua dolça, i rica en plantes que donen gra i llavors.

En un clar s'alça una construcció estructurada amb grans troncs i de parets fabricades amb canyes i branques: la casa està en el que avui és carrer Reina Amàlia, 31, futures senyes, cinquanta-cinc segles després, d'una promoció d'habitatge social. Enfront d'elles hi haurà una pista de bàsquet amb les cistelles amb les xarxes de metall. Cor del Raval. Les parets de l'habitacle estan recobertes per dins amb fang, resecat amb la calor del foc. La cabana té sis metres de llarg i forma ovalada. Conté una part una mica més enfonsada, on es guarden atuells amb gra, algunes d'elles de fins a un metre de diàmetre, amb gran capacitat d'emmagatzematge.

Aquests barcelonins ja produeixen estoc alimentari. Algunes d'elles tenen dibuixos allargats en relleu, en tot el perímetre, i anses de les que lligar cordes per penjar. En una altra banda hi ha resquills de pedra, restes del treball dels homes, que han portat probablement des Montjuïc peces de sílex o jasper per treure'ls làmines a base de cops amb altres roques; amb elles fabriquen destrals, fletxes, ganivets i punxons amb els quals foraden les pells, tallen carn, obren bivalves o es defensen. Els ganivets de sílex solien lligar-se a trossos de fusta, amb cordes o bé amb cera. . Hi ha també restes de variscita, mineral procedent probablement de la zona de l'actual Gavà.

És possible que hi hagués intercanvis entre grups familiars propers. En un altre costat hi ha una llar per cuinar o enllumenat i al voltant del qual passen l'hivern els habitants del lloc, que poden ser uns trenta, una família àmplia; potser a les rodalies hi havia una altra construcció. Per terra hi ha ossos de senglar, vaca, ovella i una columna vertebral i un cap de bou i mol luscs i llavors. També es troben ossos i petxines amb un foradet: els primitius abaloris.

A la perifèria de la cabana hi ha dos forats amb una troballa excepcional: dos nens, un poc més d'un any i mig, tal com diuen els seus incipients dents superiors, mort probablement per alguna infecció, segons es desprèn de les descalcificadors del seu front. Està enterrat en un forat amb cert revestiment de pedres i va estar tapat amb una llosa; l'altre devia tenir uns cinc anys. Tots dos estan a la pròpia llar, però no és estrany en aquell moment de la humanitat, de gran mortalitat infantil. Hi ha pocs humans d'aquesta època tan ben conservats a la Mediterrània.

A l'exterior hi ha diverses sitges de gra, excavades en forma acampanada, que es cobreixen per evitar la putrefacció i l'atac de rosegadors i altres bèsties. També hi ha un petit llit de pedres sobre el qual s'encén el foc: espantar els animals, dóna llum i serveix per coure la carn o el peix. No es fa amb qualsevol roca, sinó amb arenisca o quarsita, que mantenen més la calor quan cessa el foc.

Aquesta és la fotografia de la Barcelona de fa 5.500 anys enrere, la més antiga de la que hi ha constància i de la qual una excavació urgent-dels arqueòlegs Javier González i Karin Harzbecher, de l'empresa Arqueociencia, sota el paraigua del Museu d ' Història de Barcelona-està donant excepcionals resultats en uns 200 m2: a banda d'haver documentat unes 8.000 peces (un 50 o 60% d'elles osques o trossos de ceràmica), permet reconstruir un assentament habitat a la Barcelona neolítica. L'arqueòleg Miquel Molist, de la UAB, que com especialista en aquest període treballa amb González i Harzbecher, estima que els assentaments d'aquesta època van poder ocupar unes quatre hectàrees de la plana barcelonina, no tan lluny de les deu en què es va desplegar la Barcino romana .

Molt a prop del lloc, a l'església de Sant Pau del Camp, van aparèixer a meitat dels 90 més de vint enterraments, però sense estructura d'habitatge. Aquesta permet una reconstrucció de com vivien aquells ¿primers? . barcelonins. En tot cas, suggereix que la història de Barcelona pot més que doblar (per l'inici), de Barcino cap enrere.

FONT : http://www.lavanguardia.es/cultura/noticias/20090312/53658076278/dos-enterramientos-de-5.500-anos-en-el-raval-cuestionan-el-pasado-barcelones.html

ELS ESCUTS D'EN COLOM

La primera referència que tenim de l’escut de Colom es l’ordre reial del 20 de maig de 1493, quan el Rei Ferran li dona el següent escut : «el Castillo de color dorado en campo verde, en el cuadro del escudo de vuestras armas en lo alto a la mano derecha; y en el otro cuadro alto a la mano izquierda un Leon de purpura en campo blanco rampando de verde, y en el otro cuadro bajo a la mano derecha unas islas doradas en ondas de mar, y en el otro cuadro bajo a la mano izquierda las armas vuestras que soliades tener.
Las cuales armas seran conocidas por vuestras, e de vuestros fijos e descendientes para siempre jamas».

En cap cas aquestes armes son “de Castella” com molts historiadors daltònics s’han preocupat en repetir.

Quan en 1502, Cristòfor Colom, o potser el seu fill Dídac, publicà el seu Llibre de Privilegis, per a defensar els seus drets com a descobridor d’Amèrica, col·locà a la portada del llibre un escut d’armes, en les que motu propi, segons sembla, va fer uns canvis al escut oficial: les armes dels 1r i 2n quarter van ser modificats per a representar les de Castella i Lleó, les illes del 3r quarter van ser modificades acompanyant una “terra ferma” en punta, per tal d’afegir les noves terres continentals ja descobertes, i al 4t quarter hi va col·locar cinc ancores per a senyalar la seva dignitat d’Almirall, però no dretes, sinó tombades cap a la dreta; Les armes primitives, les que “soliades llevar” segons el decret reial, van ser traslladades a un “entat” inferior. (Similar al que actualment ocupa Granada a l’escut espanyol).

Mes tard, L’ historiador Fernàndez de Oviedo, a la seva Historia general y natural de las Indias, publicada el 1535 ( qui l’anomena sempre Colom) en el passatge en què parla de l’escut colombí, diu que “en la parte inferior del escudo [hi havia] las armas de la prosapia del linaje de Colom” i afegeix que l’escut estava orlat per unes lletres de sable, és a dir de color negre, sobre fons blanc, que deien “Por Castilla e por León nuevo Mundo halló Colom”. Lema que López de Haro en el seu Nobiliario genealógico de los Reyes y Títulos de España de 1622, col·loca dins d’una bordura d’or, lleugerament canviat per :« A Castilla y a León dió nuevo mundo Colón», i canvia el color de les lletres a atzur.

Els canvis de color en els escuts heràldics s’anomenen brisura. Les brisures acostumen a indicar que el que l’usa no es primogènit.
Una altra forma de brisura es col·locar peces de l’escut girades o amb els mateixos colors de l’escut original modificar el nombre de símbols, en aquest cas assenyalen bastardia.
Podríem afirmar dons, que els canvis de color de l’ordre real correspondrien a voler significar bastardia, i si es tracta d’armes de Castella significaria que aquesta bastardia correspondria a aquest regne.
En el segon escut, el mateix Colom, indica la bastardia en el quart quarter, tombant les ancores.
Però aquestes dues no son les úniques possibles brisures de l’escut d’en Colom. De fet el escut del “soliades llevar” que tant han cercat tots els historiadors es una “brisura” de l’escut del Regne de Mallorca: or i vermell de la bandera reial, i faixa diagonal, de esquerra a dreta blava idèntica a la de l’escut mallorquí, el qual ja es, de fet, una brisura del escut reial català.

No us espanteu, no vull arribar a la conclusió de que en Colom era fill d’en Carles de Viana. Pero recopilem el que saben CIENTIFICAMENT d’ell:

1 Tant l’episodi de desprès de la recepció reial a Sant Jeroni de la Murtra on tota la Cort l’acompanya a “su casa”, com el inventari de la casa del Carrer de Banys Vells de l’any 1490 on hi ha una llista de llibres que mes tard apareixen a la Biblioteca Colombina, com la copa de plata de Portugal i les imatges de sant Cristòfor i Sant Bartomeu, ens indica que Colom considerava casa seva tant la casa de Barcelona dels Colom com la de Badalona.
2 Es demostrat que en Colom escrivia en lletra cursiva catalano-provençal, per tant convindrem que l’edat escolar ( fins els 14 segons el seu fill ) la deuria passar a la Provença. Y segons el peritatge d'en Lluis de Yzaguirre, Colom tenia com a idioma matern el català. I matern vol dir aixó, matern.!
3 Nito Verdera ha demostrat que Colom va aprendre a navegar, va viure, i va conèixer abastament els topònims pitiüsos. Per tant convindrem que de en Colom va viure dels 14 (1450) fins 1472 (36 anys) en que el tornem a tenir a Provença a les ordres de Reiner d’Anjou perseguint la nau joanista Ferrandina a les ordres de l’Almirall Coullon. (segons ell mateix en la carta al rei de 1495).

Portem anys obsessionats amb els homes Colom de Barcelona, però qualsevol investigador a la vista de les tres premisses anteriors afirmaria que la possibilitat mes lògica seria que Colom fos fill d’una Colom i un Trastamara, i que fos enviat a estudiar a Provença, on segurament un bon mestre jueu el va ensenyar amb un nivell molt alt de coneixements tant humanístics com científics.
No oblidem que els Trastamares eren una rama bastarda dels Castella, el que ens explicaria la brisura de les armes de Castella al escut atorgat pels reis ( Brisura impossible en Carles de Viana, per exemple).

Potser hauríem d’investigar la possibilitat de que Pere d’Aragó, comte d’ Alburquerque (1406-1438), duc de Noto i senyor de Terrassa, Vilagrassa, Tárrega, Elx i Crevillent, fill menor de Ferran d’Antequera, i Na Isabel Colom Bertran (germana dels president Francesc Colom Bertran) ens descobrissin el secret.

Aquesta possibilitat te varis reforçaments : La primera es el nom de la primera illa, Isabela no seria en honor a la reina sinó de sa mare. La segona es que si fora un Trastamara-Colom tindria tota la lògica que el rei el nomenés Virrei al ser d’estirp reial i acceptés totes les condicions d’en Colom per signar les Capitulacions, fet molt sorprenent d’un llaner genovès o d’un Colom barceloní.

Em deixo el possible judaisme d’en Colom, però per a mi aquest judaisme, igual que el seu catalanisme pot ser cultural i no genètic. Possiblement l’infant Colom es formà a la cort d’en Renat d’Anjou, juntament amb Pere de Notredame (1430-1484), convertit al cristianisme en 1460. (Nascut Cresques de Carcassona), pare d’en Jaume Notredame Santamaria, i avi de Miquel Notredame Saint-Rémy.

Que el seu catalanisme era exclusivament cultural ho demostra el fet que no va tornar a Barcelona desprès de 1493, ni escriu en català a cap dels seus germans ni fills.

Si el seu judaisme era real, de convers, o cultural ho deixo per als intel·lectuals que analitzin entre d’altres el Llibre de les Profecies del mateix Colom. Perquè també podem tenir el cas d’una persona no nascuda jueva que es convertís al judaisme per l’influencia del seus mestres.

I encara que a alguns pugui desagradar, aquesta tesi demostraria que els partidaris de l’opció catalana d’en Colom, no ho hem estat per qüestions politiques sinó de defensa de la veritat històrica.

Per tant seria importantissim que d’un cop ja el Prof. Lorente comparés l’ADN codificat que te d’en Cristòfor Colom amb l’ADN del rei Ferrante de Nàpols, i que això servis en cas de no coincidir per a descartar la connexió amb Carles de Viana, pero en cas positiu podria voler dir, no ja que fos fill d’en Carles de Viana, cosa impossible com molt be ha demostrat en Nito Verdera, sinó que podríem estar davant d’un Trastamara-Colom.

Miquel Manubens

http://www.xpoferens.cat/
Nota: Dr. E. Lhez discovered that the Jewish name of Pierre de Nostredame was Crescas de Carcassonne; the name Guy Gassonet was the Jewish name of another Pierre de Nostredame, who lived in Carpentras. (Benazra to Van Berkel, January 17, 2005: Internet: ramkat.free.fr; Leroy, p.14 and 23). [

Isabel Colom Bertran cambrista de la reina Maria, la dona d’Alfons IV, el Magnànim, ensems en Violant de Montpalau. Maridada amb Joan de Barbarà, capità general de l’armada catalana lany 1441 Trobem el nom d’Isabel en una néta de Colom, Isabel Colom de Toledo, una de les filles de Diego Colom, el fill hereu de Colom, segon Almirall d’Índies, i de Maria de Toledo, aquella mateixa Isabel Colom que es maridà amb Jordi de Portugal, comte de Gelves.

PEDRO DE TRASTÁMARA, QUINTO INFANTE DE ARAGÓN
El quinto hijo del príncipe Fernando de Trastámara y Leonor de Alburquerque no sabemos con exactitud dónde, ni cuando nació. Oficialmente el infante Pedro nació en 1411 en un lugar indeterminado de Castilla, pero esta fecha se contradice con la carta dirigida por su padre, entonces príncipe-regente de Castilla, a su privado Sancho de Rojas, obispo de Palencia, fechada en en 1408, en la que dice: "E gracias a Dios, pues tengo cinco fijos e dos fijas..." . Suponemos que nació en 1400 o en 1401.

Enemigo mortal de don Álvaro de Luna, quien le había confiscado sus bienes en Castilla en 1429, el infante Pedro luchó tanto al lado del bando de su hermano Enrique como en el de su hermano Juan, enfrentados en aquella pugna para derrotar al favorito de su primo y tres veces cuñado el rey Juan II de Castilla
El infante encontró la muerte en Nápoles, donde había acudido para ayudar a su hermano mayor Alfonso a conquistar aquel reino . El 23 de octubre de 1438, tras haber obtenido la brillante victoria de Gaeta, las tropas de los dos infantes de Aragón habían sitiado la ciudad de Nápoles para tomarla. Cuando la ciudad estaba a punto de rendirse, el infante Pedro tomó la decisión de salir para atalayarla. En esta acción, recibió un disparo de artillería desde la iglesia de Nuestra Señora de las Carmelitas. La bala le fracturó la cabeza.
Alfonso el Magnánimo lo hizo trasladar a la iglesia de la Magdalena y luego al castillo Novo, donde permaneció hasta que el Duque Pedro-Antonio de Cardona, virrey de Nápoles entre 1666 y 1672, hizo trasladar su cuerpo junto con el de su hermano el rey Alfonso y la nieta bastarda de éste, Beatriz de Aragón, reina de Hungría, al monasterio de Santa Maria de Poblet para ser depositados en los Panteones Reales.

La dimensió jueva de Colom

Conferencia d’en Abraham Haim al IEC “La dimensión judia de Colón y su primer viaje a las îndias”. El conferenciant va anar repassant totes les informacions dels escriptors partidaris d’aquesta tesi, de Madariaga a Verdera. Exposant com a probes totes les investigacions d’altri i finalment fent una enumeració d’algunes de les moltes teories sobre la signatura de l’Almirall.

Ens explicà a que el fet que Colom poses a les capçaleres de les cartes al seu fill Diego l’acrònim hebreu Bet-Hai tenia el significat de recordar-li el seu origen.

Dissortadament el sr Haim no creu que en Colom es digués realment així sinó que era un alies. Li vaig fer veure que, de ser així, en Colom seria bastant masoquista, dons desprès d’una guerra civil entre la monarquia catalana contra la Generalitat en que els Colom varen ser els dirigents que amb mes força s’enfrontaren al rei Joan II, adoptar el alies Colom era totalment desaconsellable.

La conferència pot servir per a que el CEC guanyi un nou aliat, cosa que faríem be en aprofitar dons l’ Universitat de Tel Aviv on treballa Haim te un bon banc de dades d’ADN sefardí amb el que poder comparar l’ADN d’en Cristòfor Colom que Lorente fa anys que te codificat.

Imatge: Golden Haggada, soldats amb la bandera dels Colom de Barcelona. Museu Britanic

El web xpoferens.cat un dels mes vistos a la xarxa

Estic molt sorprès, resulta que segons els stats del meu web xpoferens.cat, les entrades de gent al web son d’un promedi de 140.000 mensuals. Podeu veure les estadístiques aquí.
Malgrat fa dos anys que pràcticament no la toco, augmenta mes a mes les visites.

Un cop he vist això he anat a alexa per a comprovar el posicionament mundial de les webs i m’he trobat amb el següent:
Celtiberia.net has a traffic rank of: 184,962 (ja ha tancat, anirà baixant de posició)
Cristobalcolondeibiza.com has a traffic rank of: 2,759,402 (Nito Verdera)
Xpoferens.cat has a traffic rank of: 4,388,076
Histocat.cat has a traffic rank of: 4,661,300
Vidadelamemoria.com has a traffic rank of: 6,130,890 ( Ernest Vallhonrat)
Cch.cat has a traffic rank of: 8,969,505
Cecolom.cat has a traffic rank of: 17,907,229 (centre d’Estudis Colombins)
On la xifra indica el numero d'ordre de posicionament mundial.

De fet ja fa un any que xpoferens avançà a histocat, i que en Nito Verdera es el líder indiscutible en les webs de temàtica colombina.
Malgrat això totes aquestes webs tenen una forta baixada respecte al trimestre anterior, en que havien pujat moltísim:
1er Cristobalcolondeibiza.com has a traffic rank of: 1,829,091 (pujava 695,145)
2n Xpoferens.cat has a traffic rank of: 2,546,073 (pujava 738,296)
3r Histocat.cat has a traffic rank of: 2,739,197 (baixava 599,515)
4t Vidadelamemoria.com has a traffic rank of: 3,268,767 (=)
5e Cecolom.cat has a traffic rank of: 7,933.386 (pujava 18,267,266)
6e joescric_Colom fill del Princep de Viana Joescric.com has a traffic rank of: 4,612,200 ( tot el portal )

L’interessant d’això es que el país d'origen majoritari dels visitants de xpoferens.cat i de cristobalcolondeibiza es Mèxic i en canvi, el país d'origen majoritari de histocat es Spain (suposo que vol dir Catalunya)
Si el que us interessa es comparar el ranking de les webs colombines amb altres webs catalanes, aquí teniu la llista de alexacat on podeu treure la conclusió que Cristobalcolondeibiza.com i xpoferens.cat estarien a la posició 40-50 aproximadament del país.

Si suméssim les visites de xpoferens.cat (140631 visites el 02-09)), benplantat.cat (40532 visites el 02-09) , els blogs http://xpoferens.blogspot.com/ i http://benplantat.blogspot.com/ i el canal de TV http://www.youtube.com/XpoferensCAT segurament podríem afirmar que la posició global de tot el grup meu de webs seria aproximadament el nº20 del país.
Tenint en compte els 19 de davant, es per estar prou content que un hobby de cap de setmana pugui competir amb gent amb molts mes recursos i personal ( i subvencions).

Es el petit problema de ser català, que aquí ningú creu en la xarxa ( les famoses i desconegudes TIC ). I el problema de Nito Verdera es ser català d’Eivissa.

A Mallorca la Munar patrocina aquets dies un show del Gabriel Verd, que continua defensant la teoria impossible del Colom fill d’en Carles de Viana ara que ha tingut la sort que no es pot identificar la mòmia del Princep, i de mentres seguim esperant a que en Lorente compari el ADN que té fa mesos d’en Ferrante de Nàpols amb Colom per destroçar d’una vegada les teories mallorquinistes.

Possiblement si això fos Amèrica, davant l’èxit de les webs, la teoria d’en Nito ja seria l'oficial del Centre d’Estudis Colombins d’Amèrica, i jo.... em conformaria amb que algunes idees meves s’escoltessin, i poca cosa mes. Per exemple ara els caps pensants del pais pensen dedicar la base del monument a Colom a divulgar els vins catalans. I jo em pregunto si no sería mes adient aquest espai per a encabir una exposició permanent sobre la catalanitat de l'Almirall, que per al vi ja tenen altres llocs mes adients.

De moment, el proper divendres 6 de març de 2009 ( a les set de la tarda, a d’Institut d'Estudis Catalans, carrer Carme, 47) anirem a escoltar la Conferència a càrrec del Dr. Abraham Haim, doctor en Història per la Universitat de Tel-Aviv “La dimensión judia de Colón y su primer viaje a las Índias", que segurament alguna cosa nova ens explicarà. Sempre valen la pena les conferències del C.E.C.

Fins divendres